Què fem les mares que no treballem??

[littleif]

No us dona la impessió de que els vostres homes no entenen que no vegis la tele, llegeixis i no acaben de comprendre perquè a les 9 del vespre estàs tan cansada com si haguesis corregut una marató?? No heu sentit mai alló de "doncs si treballesis com estaries?"... Heus aquí la resposta que els hi podem donar a tots:

Un hombre llega a casa del trabajo y encuentra a sus tres hijos en el jardín aún con los pijamas puestos jugando en el barro, con cajas de comida vacías y los envoltorios de éstas esparcidos por todo el jardín.

La puerta del coche de su mujer estaba abierta, así como la puerta de entrada de la casa y no había señales del perro.

Cuando entró encontró aún mayor desorden.. Una lámpara caída en el suelo y la alfombra estaba arrugada contra la pared.

En el salón la televisión estaba a todo volumen con un canal de dibujos animados y la salita de estar estaba cubierta de juguetes y ropa.

En la cocina la pila estaba llena de cacharros, el desayuno derramado por la encimera, la puerta del frigorífico abierta de par en par, la comida del perro tirada por el suelo, un vaso roto debajo de la mesa y un pequeño montón de arena detrás de la puerta.

Inmediatamente subió las escaleras sorteando todos los juguetes y más pilas de ropa buscando a su mujer preocupado por si estaba enferma o la había ocurrido algo serio.


De camino a la habitación, vio como corría el agua por debajo de la puerta del cuarto de baño y cuando entró las toallas empapadas espuma y más juguetes por el suelo, kilómetros de papel higiénico amontonado y pasta de dientes untada por el espejo y las paredes..

Entro corriendo en el dormitorio y encontró a su mujer acurrucada en la cama, en pijama y leyendo una novela.

Ella le miró, le sonrió y le pregunto que tal le había ido el día.

Él la miró furioso y le preguntó, - ¿Qué ha pasado hoy aquí?.

Ella volvió a sonreír y contestó: - ¿sabes cuando vuelves todos los días del trabajo y me preguntas ¿por Dios, qué mecachis es lo que haces todo el día?

- Si, contestó él incrédulo.

Entonces ella contestó:

- PUES HOY NO LO HICE

[lupitafriend]

M'ENCANTA!!!!!!! MOLT BO!!!!!!!!!!

[su392]

que n'aprenguin !!

[modoki]

M'ha encantat Leitleiff! Tot i que és un extrem, mentre ho llegia ho veia com en una película i m'ha fet reiure. Quan me'n vaig a dormir molts dies penso que he fet avui? No es veu res del que he fet i tot està igual de desendreçat. I si a sobre et pregunten quina feina tens tot el dia a casa? Doncs aleshores treus foc per les orelles! Qué hi farem!

[floreta1]

Boníssim!!

[artemis]

Mooolt booo!!!! jejeje

[Loiros]

[PETRA]

Està molt bé !!!! M'ha agradat !!!

[Azzure]

Què bo Littleif, gràcies per compartir-ho

[roseta1977]

[brujita]

Muy bueno ,sí señora.

[itzel]

mOLT bo Littleif si no fos perque jo no puc suportar veure la casa desendreçada un dia ho faria al meu marit. Perque aquesta frase es la seva preferida! i a mi em reventa tant! mira li ensenyaré despres i que s'ho llegeixi a veure si recapacita una mica perque tela amb aquests homes (i que consti que ara treballo 4 horetes per la tarda!)

[ONDIBRA]

MOLT BO.

[jorlu]

Molt bo

[roser.fg]

tant real com la mateixa vida.. diària! cada dia fent el mateix.. i a sobre sembla que no es vegi res..!
I el que em rebenta també molt són les queixes amb el menjar!
M'agrada molt cuinar i ara que sóc a casa "intento" elaborar molt els plats i que tot sigui molt natural i com que venen a dinar a casa (abans els nens dinaven al cole i nosaltres a la feina) que mengem molt variat. Doncs em rebenta la típica frase: un altre cop peix? avui espinacs? a mi no em ve de gust menjar verdura... haig de menjar fruita de postres? ahhhhhjjjjjjj!
A sobre que ho fas pel seu bé! i això que no faig la típica verdura bullida i punto, no... que si saltejats, que si lassanya.. el peix en varetes (que les faig jo...). vaja, que fot molt la veritat.

[mireiafor]

BOOOOOOOONÍSSSIMMMMM!!!

[.sandra.]

si señor !!

[xaturrina]

Molt bé Littleif!! si senyora!!

Però només et faré una petita rectificació, si m'ho permets. Torna a llegir el títol del post i t'adonaràs que no és massa adequat.
Diques " que fem les dones que no treballem foar de casa , o que treballem a casa sense cobrar ni un duro!" i a sobre sense que ningú reconegui la nostra feina.
No t'ho prenguis malament eh!, només vull dir que nosaltres som les primeres que ja ho diem malament.
Com diu mon pare, ojo al dato eh! mon pare, un home; " no diguis mai que tu no treballes, perque les dones heu treballat tota la vida!"

Tinc una amiga que el marit s'ha quedat sense feina fa uns mesos i que ara s'ocupa de la seva filla; diu que tots els homes haurien de passar alguna vegada per aquesta experiència i així sabrien d'una vegada el que suposa " no treballar" i quedar-se a casa amb els fills.
No tornarien a preguntar mai més que hi fem.
I que consti que no és el meu cas; el Xatu mai m'ho ha dit, tot al contrari, si algun dia m'ha vist cansada m'ha dit, descansa i la feina ja la farem, en plural!!

Noies que hem de començar a desterrar aquesta frase!! i tantes d'altres.

Perdoneu el rotllo guapes, ho havia de dir.

[heaven25baby]

MUY MUY MUY BUENO!!! A MI ME PASA EXACTAMENTE LO MISMO. LLEVO EN PARO DESDE EL EMBARAZO Y LOS POCOS TRABAJOS QUE ENCUENTRO SON TEMPORALES, ASÍ QUE ESTOY EN CASA CON LA NENA TODO EL DÍA. MI NOVIO TRABAJA DE NOCHES Y ES MUY DURO PERO... ES QUE LLEVAR UNA CASA Y LOS HIJOS TAMBIÉN ES DURO... ÉL SIEMPRE ME DICE Y SI TRABAJARAS QUE??? YO LE CONTESTO, SI TRABAJARA TU ME AYUDARÍAS MUCHO MAS EN CASA... JEJEJE LA VERDAD QUE ESTAR CON MI HIJA DURANTE TODO EL DÍA ES EL MAYOR REGALO QUE ME PUEDE DAR NADIE... Y ESO ES LO MEJOR!!!

[a_fer]

Jo sí que treballo, però l'any passat entre el (mal) embaràs i la baixa de maternitat vaig estar un any a casa. I tenia ganes de tornar a treballar només per això, perquè era un motiu de conflicte constant. Sembla que només ell podia estar cansat perquè treballava fora de casa, com si jo m'estigués rascant la panxa tot el dia!

La solució la tinc clara: ells haurien de passar pel mateix. La meva revenja és que jo ara treballo dues tardes (dues!!!), i ell es queda sol amb la nena i com que arribo tard l'ha de banyar, etc. Doncs ara ja millor, però al principi no podia!!! Quan arribava ell estava que es pujava per la parets perquè no havia pogut fer la migdiada I què es pensa que feia, jo?? Que em llevava a les 11h del matí????

Així que ara s'està molt de fer aquests comentaris, perquè jo sempre li "retrec" que si ell en una tarda ja no dóna l'abast (segons ell no podia ni portar els plats del dinar a la cuina!!!), com es pensava que m'ho feia jo per estar amb la nena, fer el dinar, posar rentadores, anar a comprar, etc...???

Homes... s'ofeguen en un got d'aigua...