Les que no heu donat pit: com us han quedat?

[anna_78]

Hola noies!

No sé on ubicar aquest post, suposo que estarà bé aquí.
El tema és que jo sempre he tingut poc pit, però després de tenir el meu fill, que ara ja té 2 anys, em vaig quedar amb encara menys pit. Li vaig donar fins als cinc mesos. I la veritat és que això em té una mica acomplexada.
Ara torno a estar embarassada, i m'estic plantejant si li donaré o no el pit. Sé que per ells és molt millor la LM, però amb les llets d'avui en dia també creixen perfectament. I si he de quedar sense quasi pit això ja serà per tota la vida...

Sé que és una pregunta molt personal, però m'agradaria saber si les que no heu fet LM us ha quedat el pit com abans, o si també us ha canviat.

Milers de gràcies!

[Niu]

Si ja t'ha quedat petit no crec que hi quedi gaire més, no?

[mleal2]

Doncs jo no li he donat el pit a cap del dos i m'ha quedat la mateixa talla però moooooooolt caigut. A mi l'estètica m'era igual, jo no vaig poder donar el pit per altres motius. Trobo que no donar el pit per a que no et quedi lleig és una mica fort, no sé... és el meu parer. Donar el pit deu ser una cosa prou maca com per valer la pena que et quedis senses "tetes" no?? Repeteixo que jo no he tingut l'experiència i no puc opinar.
La meva experiència amb el bibis us puc dir que és molt bona, n'estic molt contenta. Ho trobo pràctic i dóna una mica de llibertat a la mama, ja que el papi també els pot donar.

[Niu]

[Corda]

Doncs, jo no vaig donar pit i penso que els tinc iguals que sempre. inclús no vaig notar cap canvi amb l'embaràs.

[nuscka]

jo porto alletant des de octubre de 2006, i francament, no he notat gaire canvi...

[neuetes]

Vaja, doncs jo dec ser la rara... Només vaig donar el pit dos mesos i m'han quedat més grossos: abans de l'embaràs portava una 85 i ara una 95!! Això si, una mica caiguts. Potser serà perque tinc una mica de sobrepès arrel de l'embaràs...
Però encara que no decideixis donar el pit, el cos té memòria i els pits canvien al llarg de l'embaràs i del postpart, és fisiològic.

[tainuu]

Jo tb tenia moooolt poquet pit, només li vaig donar a la Maria durant 15 dies i encara em va quedar mooolt menos!

[island]

Doncs Nina,
opino que no hi ha res més pràctic que donar el pit. Ja m'ho diràs quan et passis el dia esterilitzant biberons, tetines, etc....netejant trastos, posant culleradetes, escalfant aigua, etc...mentre els nen plora desconsolat que té gana!!! I per no parlar de quan surts de casa i has d'anar ple de pots de llet, aigua d'ampolla, fer que t'escalfin els bibis, portar termos, llevar-te a la nit a preparar-los.....
Amb el pit, només t'obres la camisa, i el teu fill ja està menjant. siguis on siguis. T'asseguro que no cal ensenyar ni un mil·límetre de carn si no vols! et poses un floulard o una manteta ben xula..i vinga! en una estona tindras el teu nen ben tip i tranquil, i el que és millor, ben relaxat en braços de la seva mare, que és el que volen quan són petits! un luxe! ràpid, pràctic, a la temperatura exacta que cal la llet, amb la composició exacta a cada moment del creixement del teu fil i a cada moment del dia. I la quantitat exacta que necessita, ni més ni menys. net, sense haver de netejar ni preparar res. Econòmic (gratuït). I natural! Que per molt bé que estiguin les llets de fórmula, segueixen estant a anys llum de la llet marterna, no només des de l'estricte punt de vista alimentari (que evidentment que els alimenta). Que si optes per ser pràctica, hi ha moltes més coses amb què pots ser pràctica amb un bebè! I hi ha moltes coses que us podeu repartir! això és un luxe del que gaudeixes tu!!!! i del que pots fer gaudir el teu fill!
I us perdeu una gran experiència! a més.....vols dir que no es pot fer l'esforç de dedicar una pocs mesos de la teva vida a la lactància del teu fill? Però si és un dels gran miracles de la vida, dona! a més, també es poden preparar bibis de llet materna i que els dongui el pare o l'avia!Que la LME dura molt poquet!!!!!! de debò que això us fa sentir esclaves? doncs a mi em fa sentir orgullosa de poder donar el meu fill el que és millor per ell. I, de passada, també millor per mi!!! nosaltres hem fet LM exclusiva fins als 6 mesos i m'ha passat volant! i el Max està a punt de fer-ne 9 i encara seguim amb el pit! i és u plaer! i considero que són els mesos més ben invertits de la meva vida! què carai! I d'acord que el pes de l'alimentació recau més en la mare però...recoi, que per això estem, que la natura ens ha dotat per això! és que si no podem fer això pel que és més important de la nostra vida, els nostres petits, sabent els benefici enorme que els donem.....
a part, si parles de practicitat, et diré que el pit és d'allò més pràctic per calmar els nens. que vas a un lloc i està una mica neguitós....un xupito de pit, i no hi ha nen. Això els calma, És el seu refugi, la seva llar.

Perdoneu, que ara m'ha quedat molt panfletari! no vull semblar integrista, no em malinterpreteu! Només dono la meva experiència perquè no us perdeu un dels aspectes de la marnitat que a nosaltres més ens han omplert. Evidentment, cadascú tria allò que prefereix. Però em sabria greu que ho fessiu amb un argument de practicitat que, en realitat, crec que no és tal. I sí, clar que cal tenir paciència, però noia, si no la podem tenir amb els nostres fills, i més en els primers mesos de la seva vida.....

En tot cas, a mi la lactància no m'ha variat el tamany del pit, i també en tinc poc. Però vaja, jo crec que no voler donar el pit per una qüestió estètica....vaja, se'm fa molt estrany, què voleu que us digui. també tinc clar que encara que no donés pit, els meus pits tampoc etsarien iguals als 50 que als 25.....
Però vaja, que encara que el pit em quedés una mica més flàccid.....no ho anteposaria mai al que crec que és un gran benefici pel meu fill (i crec que per la mare també, no sé qui rep més dels dos, sincerament).

apa, quin rotllu us he fotut!
noies, feu el que feu, molta sort!

ah, Nina!!!! ànims que ja ho téns aquí mateix!!!! en molt poquet tindràs el teu bitxillet en braços!

[towanda]

ISLAND estic totalment d´acord amb tú , jo no ho podria haber explicat millor, la cosa més práctica i económica i el millor que podem fer per els nostres fills en tota la seva vida és donar-los el pit , i per léstética , doncs dirvos que el que fa que s´sepatlli el pit és l´augment de talla que ja sofreix durant l´embaraç , peró com diu l´ISLAND aixó pasará igualment amb els anys o si si hens aprimem massa , els pits són la part del cos que més pateix les conseqúencies de la edat i dels canvis hormonals i de pes .

[island]

i jo també, Nina, dona!!!! si no t'ho deia per convèncer-te de res!!!!
El tema de l'estètica n el deia per tu, si no a la noia que ha obert el post, tu ja has deixat clara la teva postura.

Dir-te només que donant el pit pots menjar de tot i beure quasi de tot (les copetes dels actes socials no són cap problema!!!! que això és una altra de les antigues creences de la lactància!). i prendre quasi tots els medicaments (no té res a veure amb l'embaràs, encara que erròniament a molts prospectes de medicaments hi posi "embarazo y lactancia". (TE RECOMANO EL LLIBRE DEL CARLOS GONZÀLEZ "UN REGALO PARA TODA LA VIDA" I ALLÀ T'HO EXPLIQUEN DE CONYA) Pensa que tot això passa a la llet en una quantitat ínfima!!!! però encara que durant 4 o 6 mesos o 2 o els que fossis, hagués d'estar-me sense fartar-me de vi o sense menjar carxofes...segueixo pensant que ho faria una i mil vegades pel meu fill.

-que les mastitis et poden agafar, evidentment, però també pots minimitzar-ne el risc si saps donar bé el pit (fer que el buidi bé, etc....). Home, em sembla fort dir que un cdentre de salut has vist de tot pel fet de donar el pit!! mare de déu! només faltaria que donar el pit fos perillós! a mi em sembla que el 98% dels problemes que sorgeixen en la LM venen donats per manca d'informació per una informació errònia. Sobretot, males postures durant l'alletament. Hi ha molts falsos mites a l'entorn de l'alletament matern, hi som moltes les que hi lluitem des de fa temps ajudant a mares novelles que volen donar el pit. perquè els començaments no sempre son fàcils, i què??? no se m'acudeix esforç més ben invertit!


-Respecte les llets de fórmula, evidentment que estan molt logrades. Pero ho sento, segueixo pensant que no és el mateix. No ho criminalitzo, només faltaria, però podent triar, se'm fa difícil entendre que algú opti per no donar la llet de la mare. I menys amb segons quins arguments. Perdoneu, és el meu punt de vista, ja que entenc que l'heu demanat en obrir aquets post.

I respecte donar el pit en públic......perdoneu, però crec que no hi ha res més bonic. I si no, passeu-vos pels post que hem obert a la llet amb fotos de mares alletant!!!! repeteixo que no veig per què a un li ha de fer cosa tewnir el seu fill en braços i alimentar-lo. Però si no es veu res! (no més que amb el biberó, vaja). i SI NO ES VOL, DONCS NO ES FA I LLESTOS! Dones el pit a casa (avantatges de que sigui a "demanda", també pot ser alletament a la demanda de la mare ) o es posa la llet materna un un bibi!

Jo respecto la teva postura, Nina! Però ja que això és un fòrum de debat i heu demanat l'opinió, doncs opino que se'm fa estrany anteposar segons quins criteris (practicitatm estar lligar, poder veure vi, poder menjar segons què...) al de poder alletar el teu fill., amb els beneficis immensos que li suposa. I amb això un petó ben gros a les mares que volien alletar i per motiu que sigui no han pogut. que això no és per fer-les sentir malament a elles. Només poer donar la meva opinió sobre qui ja decideix amb anterioritat que no donarà el pit pels motius citats.

És la meva humil opinió. Un petó per a totes i repeteixo, Nina, enhorabona per la teva imminent maternitat!!!!!

[petazetas]

Doncs a mi m'agradaria donar la meva versió:

Realment el més còmode al principi és el pit. D'acord que és esclavitzant per que només tu li pots donar de menjar, però es pràctic per que vas amb el menjar "posat" i mira, respecte el que deies de que et fa cosa treure el pit por ahi, doncs a mi també i m'ho vaig muntar amb foulards etc per que ningú em veiés els pits mai. T'asseguro que anar amb bibes suposa haver de portar un kit quan surts i quan alguna cosa falla és un engorro.
Jo vaig donar el pit durant 5 mesos, per que als 4 vaig haver de començar a treballar i després sem va retirar.
Ara, com va dir el meu pediatra, si li done sun mes el pit perfecte, si li dones 2 mesos també, si li dones 3 mesos fantàstic i donant-li 4 encara millor.
Jo conec noies que van donar-li el primer mes i també van congelar llet i després van passar al bibe. Potser és una cosa que també et podries plantejar. Tot i que si continues pensant que vols més llibertat, doncs és de respectar.

A mi el pit m'ha quedat més o menys igual, tot i que uan mica més depenjat, però es que jo de mena ja tinc sobrepés. També tinc clarissim que si un dia m'aprimo el que em toca i el pit no em queda bé, me'l faig arreglar, que no tinc per que tenir menys de 40 anys i anar pel món acomplexada.
No em posaria 2 globus, pero com amínim que me'ls posin a lloc!

[Julyet]

Hola noies,

Trobo molt interessant aquest debat. Jo estic a dies de tenir la meva primera nena i mai m'havia plantejat si volia o no donar-li el pit, ja que ho donava per assumit que ho faria, suposo que perquè la meva mare, les meves germanes, en general les dones més properes a mi ho han fet i tan de temps com han pogut.

Però fa uns mesos vaig començar a sentir altres persones del meu entorn que no havien pogut, i d'altres, amb les que no tenia gaire confiança com per preguntar els motius, que em deien que no volien, i no m'atrevia a preguntar per què.

Valoro que sigueu prou honrades per reconèixer els motius estètics o pràctics, ja que socialment no estan gaire ben vistos, i m'agrada que les defensores de la LM em donin més motius per fer tot el possible per donar-li el pit a la meva nena tan de temps com pugui, ja que m'han avisat que de vegades és una mica dur però tot té solució (bé, gairebé tot...).

A mi la veritat com em quedi el cos m'és totalment igual. Bé, totalment no... m'agrada estar guapa, però tampoc tinc planejat sortir a l'interview, i qualsevol "defecte" que pugui quedar-me a canvi de tenir la meva petita... i poder fer per ella tot el possible per estar sana, ho faré.

[island]

Realment s'ha obert un debat molt interessant, noies!!!! I el més important és que es respectin totes les postures! És que, de vegades, una s'emociona escrivit i ja se sap, que en els missatges escrits de vegades sembla que els arguments tinguins més duresa o un to que no es correspon amb el que vols transmetre...!
Només que, de vegades, com que veus tan clar que uns cosa és taaan bona, doncs intentes ajudar o fer que s'ho replantegin! Sobretot quan creus que arguments es poden rebatre!!!

Vinga guapes, aviam si més mamis ens diuen el seu parer, que sempre va bé conèixer noves i altres experiències!!!

Petazetas.....jajajaja! jo tampoc em posaria globus, però si fes falta, un rotiquillu potser també me'l faria si la cosa fos molt dramàtica!!! jajaja Però en sèrie, crec que els pits queden més alterats pel procés de l'embaràs en sí i els canvis de tamany que experimenta, que no pas per la lactància! jo, de fet, els tinc igual...de petits. De moment s'aguanten, però ja veurem!!!

petons, noies!

[xica]

Bona nit!

jo us explico el meu cas per si a alguna li pot servir... jo em vaig fer una reducció de pit 2 anys abans de quedar embarassada de la meva filla (em van treure 1/2 kilo de cadascun)per qüestions de salut, i el metge em va dir que d'entrada no tindria problemes per donar pit, però que no m'ho podria assegurar...

jo ja conexia les avantatges de la LM, però durant l'embaràs no vaig voler llegir cap llibre ni res, per després no sentir-me malament si no podia donar-lo. Jo ho volia provar (el "NO" sempre el tens) i m'era igual si el pit o la cicatriu de l'operació es tornava lletja (pura estètica,ja he comentat que ho vaig fer per salut). Vaig comprar-me un bibe per si de cas i apa, a esperar...

Vaig parir i amb la puja de la llet vaig recuperar la talla abans d'operar-me!! Uf!! vaig informar a les infermeres que volia donar el pit però que hi havia el tema de l'operació. Ho vaig provar i no vaig tenir cap problema d'obstrucció (que és el problema que hi pot haver-hi, que a l'operar-te tallin algun conducte de llet), em feia mooooolt de mal el mugró, però sentir-me alimentant la meva filla ho compensava tot ... . El dolor no va poder amb nosaltres (dues setmanes i el "callo" fet) i 9 mesos de lactància. No he tingut cap problema amb el tamany del pit que he recuperat, ni amb les cicatrius... i digeu-me bleda, però vaig plorar quan la meva filla es va destetar ella soleta...

Jo ho vaig trovar molt pràctic, em donava mooolta tranquil.litat sobretot en el tema de calmar-la. Sempre pots provar de donar-li el pit si estan nerviosos: si té son: teta i dorm. Si té gana, teta i es calma, si té angoixa: teta i afecte (la fa servir de xumet), i si li dones teta i no vol, ja saps que no es gana i proves altres coses. I et quedes tranquil.la perquè saps que ni va just de teca ni el sobrealimentes (el nen es regula) Un bibe no ni pots donar cada vegada que s'angoixa, perquè allò raja sempre...

Susposo que si no li hagués pogut donar també m'hagués espavilat, me'n hagués sortit i li hagués trobat les seves avantatges...però haver-li pogut donar el pit m'omple de records bonics i d'orgull...

sento la parrafada, però bé, és la meva experiència...

bones festes i que us vagi molt bé a totes...

[MARBCN]

Jo crec que el fet k donis pit o no te pos a veure amb k et quedi mes o menys pit. Jo li vaig donar fins que vaig poder, desgraciadament el meu fill no engreixava amb la meva llet,i dic desraciadament perque jo volia alletar al meu fill fins els 2 anys, aixi k per mi va ser un pal durisim, una gran ilusió a norris. Nomes 3 mesets donan pit.....i el resultat vai passar de 115 a 120 de pit, aixi k crec k depen de cada dona.

El que si k et puc dir es k el cos duran l'embaraç acumula greix per alletar i si no alletas doncs aquest greix no es gasta i s'acumula al cos.

Nose...jo et diria k a poc k pugis li donis pit. Es un tresor que ens dona la vida poder crear aqiest vincle tan maco amb els nostres fills. Jo em vaig sentir molt desafortunada de no poder fer LM exclusiva i vaig plorar moltissim de la desilusió que em vaig emportar, per mi era un somni veure creixer al meu fill de l'aliment que podia obtenir del meu pit

[D.J.]

Vaya menudo debate se ha abierto por aqui,Island creo que las ventajas las has explicado super bien,ademas de que se ha demostrado que dar el pecho reduce el riesgo de tener cancer de mama y de ovarios,que es otra ventaja mas.

Cuando me quede embarazada tenia claro que queria intentar dar el pecho,independientemente de como me quedara el pecho,sabia que era lo mejor para mi peque y queria intentarlo,no habia leido ningun libro,ni leido nada sobre el tema,y pensaba que si no funcionaba la cosa tampoco me iva a preocupar porque paraeso se ha hecho la LA y yo soy niña de biberon y la mar de bien que estoy.Poco a poco la cosa fue rodando sola cuando nacio Maia,cuando tenia algun problema buscaba en libros,foros,internet o consultaba a otras mamis y así hemos estado hasta hoy Maia va a cumplir en abril 3 años y sigue tomando teti,ahora le he quitado la toma del medio dia,porque al medio dia es un momento en el que juega con su papi,ya que muchas veces llega y esta dormida,y es un momento que compraten ellos dos y quiero que lo disfruten 100%,pero miro hacia atras y no me puedo creer que hayamos llegado tan lejos,la relacion con ella es increible,nuestro vinculo es especial,si se puede conseguir igual con biberon pero a nosotras nos a ayudado,esa mirada que me dedica mientras toma su teti,esa paz que nos envuelve,son tantas emociones buenas,que ahora tengo clarisimo que en el siguiente hare lo mismo,porque me ha aportado mucho mas veneficio que problemas,los unicos problemas que me he encontrado han sido 4 mastitis que he tenido y han sido flojitas y Maia me ha ayudado a curar y los comentarios que tengo que aguantar de gente que no respeta nuestra decision de seguir así.
Ya no me enrrollo mas el pecho me ha quedado igual que antes,quizas un poquito mas bajo que antes aunque mi marido dice que no lo nota

[evawin]

Jo vaig tenir problemes de clivelles al principi i vaig estar donant un temps biberó al meu fill, però al final el nen es va enganxar bé al pit i ara té 8 mesos i estem amb lactància materna. Jo que he provat les dues coses, entre el pit i el biberó no hi ha color: el pit és l'opció més pràctica. Amb el biberó, quan el nen plorava a la nit, t'havies d'aixecar, preparar el biberó, després esterilitzar.. buffff.... quin pal. Amb el pit, tot és més senzill, es desperta i en un segon torna a estar dormit i no cal ni que t'aixequis... Recordo les vacances d'estiu:ens vam moure molt amb el cotxe i no va caldre emportar-se cap biberó, ni res, en qualsevol lloc, quan el nen tenia gana, pitet de la mare i en un moment el nen calmat i saciat. En quan a la implicació del pare, ell pot fer altres coses, com banyar-lo canviar-lo, jugar... Jo estic encantada, reconec que els inicis són molt durs, però val molt la pena: quan el nen mama i et mira amb aquella careta, jo em desfaig....

[mon]

Jo només li vaig donar el primer mes, i la veritat es que va ser durillo, a la clinica el nen no s'enganxava bé, després a casa va ser desesperant el meu petit passava gana, a la primera revisió amb el pediatre em va recomenar un suplement de bibe i al cap de tres dies ja vaig passar directament a LA... i el meu nen es va engreixar 2 kilos en un mes!!!!! Tenia una gana...pobret meu. La veritat es que si en tingues un altre li donaria bibe desde el principi, peró jo crec que cadascú ha de fer el que cregui millor, hi ha gent que li ha anat molt bé i jo en canvi no tinc gaire bon record.

[gemma2009]

Jo ho veig més pràctic pq sé que donant el pit segons què no pots menjar, no pots beure res d´alcohol (que no és que en begui, però en alguna festa o acte social sempre ho he fet, una copeta), en resum, QUE ÉS COM SI ESTIGUÉSSIS EMBARASSADA, havent parit ja. Per mi això és una qüestió de practicitat, no una qüestió d´estètica.

Ei, no és pas veritat això!!!
Jo dono el pit, i quan em ve de gust em prenc una birriki o un got de vi o el que sigui, igual que prenc cafè, i de menjar menjo DE TOT. Faig exactament el mateix que abans d'estar prenyada!!! No és com estar embarassada, ni mooooooolt menys!!!!! Es un error pensar així, i és un error encara més gran anar-ho dient i espantant al personal!

Tema "practicitat" doncs suposo que va a gustos, per mi és més pràctic poder anar a tot arreu amb el nen sense pensar en el menjar, i quan té gana teta i ja està. Però vaja respecto que per algú pugi ser més practic portar els bibes, la llet i l'aigua a sobre o deixar el nen amb algú.. contra gustos... això sí que és molt personal.

Tema pits caiguts, jo tenia entès que és l'embaràs el que els canvia... però vaja ni idea, tampoc em preocupa massa el tema.

Ara lo de que és com estar prenyada no eh? No fotem! Cadascú faci el que vulgui, però ben informat!!!