Reflexió en veu alta

[sinera]

Estava esperant amb molta il·lusió, que arribés la setmana de reis perquè és la setmana que he d´ovular i hagués fet el meu primer intent d´embaràs. Tenia tantes ganes que arribés aquesta setmana...
Però, malauradament, fa cosa d´un mes,li van trobar un tumor al meu avi i la cosa va de mal en pitjor. Fins ara, he anat trampejant la situació com he pogut, però a hores d´ara, em sento decaiguda, feble, amb contractures per tot arreu... i ara, no sé què fer. Tiro endavant o ho ajorno?
Suposo que he ser una mica egoista, i pensar que la meva vida continua i que no m´he de quedar aturada al camí...

Gràcies per llegir-me!

[gretagalgo]

Tranquila bonica, i perque no intentar.ho?, el teu avi també voldrà veuret feliç i que millor que una vida¡¡¡
Decideixis el que sigui, estarà be

[alexsilvia]

Exacte! Segur que el teu avi vol veure't feliç, no es egoista el fet de voler ser mare i portar una nova vida... Bon any i una abraçada

[magrana]

Jo penso que un embaràs és un llaç a la vida, un esdeveniment que t'uneix una altra vegada al món. Si el teu avi està malalt, la notícia d'una nova vida no pot fer res més que ajudar-lo, que animar-lo, que fer-lo sentir més viu.

Una abraçada

[Amara]

Hola wapa!!

Jo penso com totes les noies! que millor que una bona noticia perque agafi moltes mes forces i estigui feliç!!!


Anims :)

[Rainbow]

Hola,

Jo també n'estic d'acord. Penso que has de tirar endavant amb la teva voluntat de quedar-te embarassada. Pensa que això és una noticia boníssima per a la familia, és la millor noticia que es pugui donar. De ben segur, que tota la familia es posaria ben contenta i, evidentment, el teu avi també.

Bon any i molta sort per a tu i salut per al teu avi

[neuetes]

Hola,
Entenc perfectament el que estàs passant perque jo hi vaig passar també.
A l'abril de 2007 vam començar a buscar i de cop i volta al mes de maig van ingressar el meu pare a l'hospital. Tenia molts problemes de circulació a les cames que no sabien si l'haurien d'amputar (la cosa ja apuntava a cangrena, imagina't!!!). Al mateix temps, la meva àvia ja feia mesos que patia un càncer linfàtic i vivia a casa dels meus pares. Al davant d'aquesta situció tant el meu germà com jo ens vam encarregar a portar el negoci familiar i cuidar de la nostra àvia. Vam passar el mes de maig com vam poder: el meu pare va superar una operacio molt delicada, però a mitjans del mes de juny, la meva àvia va morir. Ho recordaré tota la meva vida: va morir als meus braços, jo la vaig acompanyar en l'últim viatge. Va ser un cop molt dur... no ens esperavam que amb poc mes de dos mesos la nostra família es desmoronés d'aquesta manera. Ma mare estava destrossada, amb un mes havia vist el seu home a l'hospital i sa mare morta.
Amb tot això, jo ja no patia en si em quedava embarassada o no. Li deia al meu home que ho deixessim per més endavant per quan les coses estiguessin més tranquiles, però ell em donava ànims "hem de continuar endavant i la teva àvia estaria molt contenta si sabés que esperem un fill". Fins que al mes de juliol vam fer diana. Jo encara no ho entenc. Amb l'estat de nervis que portava...
Només dir-te que quan li vam dir al meu pare que seria avi, la seva recuperació va ser espectacular i amb pocs mesos va tornar a casa.
Jo t'animo a continuar endavant. La vinguda d'un nou membre a la família sempre és una bona notícia i no es ser gens egoïsta. Tenir un fill és meravellós i el teu avi, igual que tota la teva família, li faràn moltíssima il.lusió.

[sinera]

Noies, moltes gràcies pels vostres comentaris!! m´heu omplert els ulls de llàgrimes amb les vostres paraules, de bon matí.

La veritat és que ara mateix, tinc un "coctel" emocional dins meu... D´una banda sento la il·lusió i les ganes de quedar-me embarassada, però d´altra banda, sento pena, tristesa, angoixa...
Sóc patidora de mena i em fa molta por pensar que em puc quedar embarassada i transmetre-li tot aquest garbuix de sentiments al nadó.
Les vostres reflexions m´encoratgen a tirar endavant, però és que no tinc ni empenta per anar a seduir el meu marit...


un petonàs a totes!

[neuetes]

Doncs millor que t'ho prenguis en calma. El nerviosisme o el patiment no son bons companys de viatge si et vols quedar embarassada... primer has d'estar bè tu. Parla amb el teu marit o amb algú de molta confiança: les penes compartides passen millor...
Jo em vaig quedar embarassada en plena ebullició de tots aquests sentiments que expliques i vaig fer l'esforç per canviar el xip i pensar en positiu (només amb l'alegria de pensar que estava embarassada ja és un canvi d'actitud, creu-me) i la meva família també va fer l'esforç perque em sentís millor.

Molts ànims!!! Tot sortirà bè!!

[monsan]

Hola!
Jo et dic el mateix que les noies, un embaràs és una gran noticia, i encara que estigueu passant per un mal moment, aquesta noticia donarà alegria i il.lusió a tots, i sobretot al teu avi.
Així que ja saps, s'acosta la semana de reis...
Desitjo de tot cor, que el teu desig es compleixi i que això li porti una alegria ben grossa per la familia però sobretot pel teu avi.

[sinera]

noies, m´esteu donant molta empenta!!!!

La Neuetes em deia que parlés amb algú de molta confiança, però ara necessitava compartir les meves emocions amb dones, amb dones que em puguin entendre, perquè també han tingut o tenen el desig de ser mares, perquè han patit algun mal tràngol... i aquestes sou vosaltres!!

una altra vegada, moltes gràcies!!

[neuetes]

Molts ànims, sinera! Molta salut pel teu avi i molta sort a tu també!! Espero que aviat vulguis compartir amb nosaltres la gran notícia de la teva maternitat.
Ja saps que ens tens aqui pel que vulguis.

[sinera]

moltes gràcies, neuetes!!!
Jo també espero poder compartir-ho ben aviat, amb totes vosaltres!!

[keyech]

Hola bonica!
El dia 12 d'agost la meva sogra (és una sogra atípica ja que ens portem suuuuuuuperbé i és de les millors persones que he conegut en la vida) entrava a urgències perquè portava un parell de mesos amb molt mal de cap. Li van diagnosticar un tumor cerebral el dia 14 que requereix intervenció quirúrgica ja que si es fa més gran i reventa, podria morir.
El dia 20 d'agost nosaltres teníem la notícia que havíem de ser pares.
Ho vam dir de seguida i de cop a ella se li ha alegrat la vida. Encara estem esperant que la cridin per a operar (esperem que ja sigui aquest mes) però ella té una cosa per a tenir el cap ocupat i no pensar en la malaltia que té. I t'asseguro que tot el dia té el seu nét al cap! Pensa que s'ha emmarcat l'última ecografia que m'han fet i la posat al menjador!
El teu avi segur que s'alegrarà moltíssim de la notícia. No decaiguis (és normal que estiguis trista perquè això és com un jerro d'aigua freda però la vida té aquestes coses: no sempre surten com un voldria) i fes el que et demani el cor.
Molts petonets, guapa.

[sinera]

ostres noies, les vostres paraules m´encoratgen moltíssim!!!

Keyech, tan de bo, li pugui arribar a donar la bona notícia al meu avi...

[keyech]

I és clar que si, maca!
Molts ànims!!!!!