necessito desfogar-me!!!!!

[cuca79]

hola noies,
necessito desfogar-me, resulta qeu la meva millor amiga viu a nova york, ens escrivim per mail cada dia per tant es com si visques aqui.
fa uns 3 mesos que estem buscant un embaras, en vem perdre un al setembre.
la busqueda la portem molt be, pero jo passo d'estar "segura" que estic embarassada a estar depre, el mes passat em vaig "xollar" del tot, fins i tot em vaig fer 3 TE!!! , despres de reflexionar molt aquest mes he estat contenta i feliç i fent bromes d'aixo d'anar a buscar i l'embaras.
resulta que aquesta amiga va venir a passar el nadal a casa i vem quedar per sopar, i jo de conya i rient li dic "em sembla que estic embarassada" (es a la única persona amb qui comento aquest tema apart de la meva parella), i ella em va contestar que si em pensava que cada mes em quedaria embarassada. em va comparar amb les ratolinetes que tenen embarassos psicològics i em va dir que estava obsessionada amb el tema. i això que li deia tot de conya!! i rient!! com per parlar del tema però treient foc a l'assumpte!!!
no ho se, tinc la sensació que m'ha fallat i que no es just, primer pq no estic obsessionada (el mes passat ho vaig passar fatal però aquest mes ho he portat amb una naturalitat sorprenent), segon pq les dones no fem embarassos psicològics i despres pq crec qeu no li costava res escoltar-me 10 minuts!!!
es qeu a vegades necessites desfogar-te i justament ella que m'hagi fet això em sento molt dolguda!! pq ja m'ha deixat clar la seva opinió del tema!! i ara ja no em ve de gust comentar-li res, i em fot molt pq sempre ens ho comentem tot!! i ens tenim molta confiança...
aix, sento el rotllo però necessitava desfogar-me!
gràcies!!

[selkie]

Cuca,
t'entenc perfectament però no se si et podré ajudar massa.
D'aquest tema només en parlo amb la meva parella i al SP. Intento no obsessionar-me, però no ho puc evitar i en el fons se que estic "força obsessionada".
Si és la teva millor amiga pensa que no t'ho devia dir en mala fe, i poden haver situacions molt diverses:
... tothom pot tenir un mal dia
... a vegades podem parlar sense pensar que estem ferint a una persona que ens estimem
... potser ella també està buscant i no ho comenta i per això no volia parlar d'aquest tema (això em passa a mi)
... a vegades diem que no estem obsessionades però en el fons si que ho estem (tb em passa a mi)

Crec que si és una bona amiga, per una situació així no s'acabarà l'amistat.
Envia-li un mail o truca-la i explica-li com et sents, perquè potser ella no se'n va adonar compte que et va ferir.
Parlant, tot es pot arreglar.
Ja ens explicaràs

[cuca79]

gràcies selkie!!
ella esta en una situació personal força diferent a la meva, tot just acaba de trobar parella i ara mateix esta en un nuvol!!
segur que no ho va dir de mala fe pero em va doldre molt, se que es una tonteria pero suposo que jo estic sensible pq l'endemà del sopar em va venir la regla i suposo que tot plegat se m'ha ajuntat!!ejejej
gràcies per respodnre!! i si que m'has ajudat!! saber qeu no estas "sola" a vegades es el millor remei!!!

[gretagalgo]

T´entenc tant, jo vaig trigar 5 anys i t´asseguro que al final només parlava amb la meva parella, he sentit comentaris d´amics," estas obsesionada" i comentaris d´aquests que fan mal, mira al final només t´enten la gent que ho ha passat aixi que tranquila i pensa que només es questio de temps, mira jo que el febrer em van diagnosticar esterilitat total i ara de 24 setmanes¡¡¡¡

[marta_mum]

Sort que tenim el socpetit per desfogar-nos oi?

A mi em va passar una cosa semblant amb un company de feina, però va ser després de neixer la marta, que clar potser no ho saps però és superguapíssima , i es veu que sense adonar-me al tornar de la baixa maternal amb la marta amb 9 mesos, només parlava d'ella tot el dia, i aquest noi, que erem bastant bon amics en aquell moment, doncs enlloc de dir-m'ho a mi es veu que ho va anar arajar a una altra noia que sí qeu m'ho va dir, i la veritat em va ferir tant!
I clar que ens veiem em veiem em deia "què tal com va?" i jo que pensava..."doncs avui la marta ha començat amb la fruita, o avui no ha dormit, o avui hem estrenar bandolera..." doncs clar que li dius perque després s'enrrigui de tu..."doncs be, tot igual"...

en fin que un any després ens hem distanciat tant que ja casi no ens parlem

[dinser]

Cuca hi ha coses que la teva amiga no ha passat i et pot entendre. Crec que estar al sóc petit t'anirà bé perquè et trobaràs a noies amb la mateixa situació que tu i et sentiràs completament identificada. Jo li faria un cop d'ull al post de Buscadores de gener, jo ho vaig fer i em va anar molt bé. Ara estic al post de les Mares de Maig perquè espero al meu MArc.

Jo també tinc una millor amiga, però també em va dir que no m'obsessionés, i que m'ho prengués amb calma, però és una montanya russa d'emocions que si no ho vius, no ets capaç d'entendre-ho. Jo li deia que ja m'ho dirà quan ella estigui en la mateixa situació, perquè és molt fàcil veure-ho des de fora. Ademés ens passem tota la vida prenent precaucions per no quedar-nos embarassades i sense volem donem per fet que només deixem de utilitzar mètodes anticonceptius ens quedarem, i això té un procés.

Aqúí estem per compartir totes les coses, bones i dolentes.

[cuca79]

ostres noies,
de debò que sou uns !!!
les vostres paraules de debò qeu m'han ajudat moltíissim!! es veritat que fins que no ho vius no ho entens i jo abans no pensava pas que em pogues "obsessionar" o millor dit pensar-hi tot el dia però no ho pots evitar!!
gràciesssss!!!

[ciregirl]

Hola cuca!
Doncs mira jo vaig començar també molt il·lusionada i a mesura k passen els mesos vaig de òstia en òstia jiji aquest mes stik més animada (ja és el 7è cicle...), procuro no pensar-hi massa.
sobre el tema aquest només ho parlo aquí al SP i amb la meva parella. al principi tb ho parlava amb la meva millor amiga, però va arribar un dia que vaig veure que ella m'escoltava però no m'entenia i sense que em digués res concret vaig decidir no tornar-li a parlar del tema. és diferent pq jo no em vaig sentir decebuda per ella, però si q vaig notar q no podia seguir-li parlant sempre d'això.
Per altra banda vaig viure el que tu però amb la meva parella, així que potser és pitjor i tot. el 2n mes que no vam fer punteria il vaig dir que estava xofff i la seva reacció va ser esbronkar-me. va començar a dir-me k no m'hi podia obsessionar, que ja arribaria quan hagués d'arribar, bla bla bla. resultat? que quan necessito parlar daaixò amb algú vinc directement al SP. És trist i tot i q entenc que ell ho deia pel meu bé a mi em va sentar com una patada al cul...
bé, per això ens tenim totes! :)
Això no s'entén fins que et poses a buscar :)
ànims i no li ho tinguis en compte a la teva amiga q segurament no se'n deuria ni adonar!

[bruneta]

Ahir dubtava sobre si obrir o no un post per desfogar-me i mira, ja l'heu obert!
Ciregirl, és ben trist però a mi em passa el mateix, sóc ben incapaç de no parlar del tema amb el meu home, tot i que em prometo de no donarl-li la tabarra, però abans que m'en adoni...ahir mateix vaig viure moments de muntanya russa ( però de baixada), quan la meva amiga d'infància em va anunciar el seu embaràs, i de 20 setmanes! Fent càlculs ens hi vam quedar les dues aquest estiu, però jo el vaig perdre en un legrat. M'havia d'alegrar per ella, oi? Doncs em vaig fer un fart de plorar, sobretot perquè la meva mitja taronja em va retreure que si això és malaltís, que si estic estressada, que no són sentiments nobles...i té raó. Ja veus Cuca, sí, estem obsessionades, d'acord..però sóm unes quantes en el SP per escoltar-nos i desfugar-nos!
Petons!

[cuca79]

gràcies ciregirl!
i em sap greu que la teva parella també li costi entendre't! a vegades ells també s'ho passen malament i no saben reaccionar bé i... be, em sembla que no ens entenen pas a les dones!!jeejjej aix aquests homes...ejejjej
bruneta!! em sembla que això ens passa a totes!! i clar que estas contenta per la teva amiga pero estas trista pel qeu tu no tens i vas perdre!! i això es natural i normal i necessari!!
aix noies, sort del sp que ens fa veure que no estem ni boges ni tocaddes de l'ala!! sino amb ganes de tenir panxa i lluir-la!!

[ciregirl]

aixxxx sort que ens tenim per poder desfogar-nos eh? :)
Estava tan convençuda que ho aconseguiria de seguida i ara doncs veig que la cosa va per llarg i sobretot el pitjor és la incertesa de saber si ho aconseguirem mai. no puc evitar pensar -ja que fem els deures quan toca etc- i si algun dels dos té algun problema? però esclar això ja més val ni plantejar-ho en veu alta pq si ja em prenen per boja...

[marta_mum]

aixxxx sort que ens tenim per poder desfogar-nos eh? :)
Estava tan convençuda que ho aconseguiria de seguida i ara doncs veig que la cosa va per llarg i sobretot el pitjor és la incertesa de saber si ho aconseguirem mai. no puc evitar pensar -ja que fem els deures quan toca etc- i si algun dels dos té algun problema? però esclar això ja més val ni plantejar-ho en veu alta pq si ja em prenen per boja...

home...si ja és el 7è cicle si que us podeu anar a fer una revisió, no? No crec pas que ningú et prengui per boja per això! Potser si aneu al metge i us diu que tot ok doncs feu els deures amb menys stress, no? jo amb la meva al tercer mes ja ho vaig parlar, però justament ens vam quedar al quart, o sigui que a mi em sembla normal

Ànims, molt relax i un xic de sort i sereu mares ben aviat!!!!

[towanda]

Ahir dubtava sobre si obrir o no un post per desfogar-me i mira, ja l'heu obert!
Ciregirl, és ben trist però a mi em passa el mateix, sóc ben incapaç de no parlar del tema amb el meu home, tot i que em prometo de no donarl-li la tabarra, però abans que m'en adoni...ahir mateix vaig viure moments de muntanya russa ( però de baixada), quan la meva amiga d'infància em va anunciar el seu embaràs, i de 20 setmanes! Fent càlculs ens hi vam quedar les dues aquest estiu, però jo el vaig perdre en un legrat. M'havia d'alegrar per ella, oi? Doncs em vaig fer un fart de plorar, sobretot perquè la meva mitja taronja em va retreure que si això és malaltís, que si estic estressada, que no són sentiments nobles...i té raó. Ja veus Cuca, sí, estem obsessionades, d'acord..però sóm unes quantes en el SP per escoltar-nos i desfugar-nos!
Petons!

BRUNETA fas bé de desfogarte , tots aquests sentiments són molt normals , és normal que tot i que et pots alegrar per la teva amiga és inevitable que pensis en el embaraç que vas perdre , jo he passat per un procés semblant , jo vaig perdre el meu embaraç ales 33 setmanes i la meva millor amiga també estaba embaraçada , només hens portábem una setmana de diferéncia , doncs et pots imaginar l´ho dur que va ser per mi quan va neixer el seu petit , en un principi vam pensar de no anar al hospital , peró vam pensar fredament que aixó no faria que hem sentís més bé , i finalment vam anar a coneixer el seu petit, invetablement hens vam fer un fart de plorar tant el meu home com jo com la meva amiga , ara cada cop que veiem aquest petit no podem evitar de pensar en la nostra petita , ara ho portem més bé peró al principi ,era molt dur , el meu home es va plantejar de posar distáncia amb aquest amics perque ho pasaba realment malament , peró amb el temps hem aceptat que les coses són així i no podem fer res , que ni la meva amiga ni el seu fill tenen la culpa del que l´hi va passar a la nostra `petita , ara estem novament buscant un nou embaraç i també s´setá fent esperar

[bruneta]

Towanda moltes gràcies per ser tan forta. No tinc paraules. Ho sento de tot cor. Et desitjo el millor i ben aviat. T'ho mereixes col..ns!
Les dues sóm al post de gener, ja veuràs com les fades aquest cop no ens fallen!
Una abraçada.

[towanda]

Towanda moltes gràcies per ser tan forta. No tinc paraules. Ho sento de tot cor. Et desitjo el millor i ben aviat. T'ho mereixes col..ns!
Les dues sóm al post de gener, ja veuràs com les fades aquest cop no ens fallen!
Una abraçada.

Gràcies a tú també , si, si esperem que aquestes fadetes hens porti alló que tant desitgem