NEN DE 3 SETMANES QUE NO DORM SOL

[Lele]

Bon dia,

Tinc un fill de 3 setmanes i no aconsegueixo que durant el dia dormi al moisés o al cotxet. S'adorm al pit i el tinc força estona a sobre perquè agafi bé el son, però a la que el deixo al bressol o al cotxet dorm 5-10 minuts i ja està plorant. Al final, acabo posant-me el fular elàstic i dorm dins el fular, però no sé si això pot ser bo i si pot crear-li un mal costum. A més, fa molts supirs mentre dorm i gemega, no el veig gens tranquil. A la nit com que al moisés no s'hi vol estar encara que li escalfem, acaba dormint amb nosaltres i cap problema.

Què podria fer? Començo a estar neguitosa.

[sansa]

Tu sobretot tranquila. La meva dormia al pit... quan la posava al moises es despertava, tant de dia com de nit. Tothom em deia la malacostumaras però als tres mesos aprox ella mateixa va anar fent el canvi i ara cap problema, inclus quan està molt cansada la poses al bressol i s'adorm sola.

[petazetas]

No et preocupis que no es malcostumen. En primer lloc es que és molt petitet i necessita el contacte amb tu. És normal, la teva olor, la teva veu... és el que els reconforta més.

La meva durant la nit quan ja estava moooolt dormida aconseguia posar-la a llitet però em va costar força temps que durant el dia volgués estar al llitet o cotxet. Només dormia al cotxet si sortia a passejar, amb el traqueteo es quedava grogui, pero amb el cotxet parat res.

I per la nit dormia però d'esgotament pobre, per uqe després dels còlics que tenia quedava esgotada pobreta.

Nosaltres vam anar moltes hores amunt i avall del passadía abans no començés a agafar un ritme. Suposo que no passa res amb el portanadons si és ergonòmic per la criatura no? A veure si altres foreres més expertes en portanadons que jo et saben orientar més bé.

Paciència guapa, ja veuràs que poc a poc van agafant el seu ritme.

[mireiafor]

Moltíssimes felicitats per el teu petit!! Ara encara us esteu coneixent i no pateixis si veus que no acabeu de trobar la forma de dormir. Sobre tot no tinguis por de malacostumar-lo, l'amor és el millor mal costum del món!!!!

Els nostres petits necessiten contacte amb els pares, sobre tot amb la mare perquè han estat dintre seu 9 mesos i tots els seus sons i olors li són familiars i li donen seguretat. Mica en mica aniras veient quins mètodes van millor amb ell i aniràs agafant truquillos per descansar una mica perquè és veritat que de vegades necessites respirar una mica (o encara que sigui anar al lavabo )

Respecte els petits diuen que al principi no tenen els ritmes establerts i els has d'anar "ensenyant". Durant la nit foscor i silenci, durant el dia llums i sons tranquils... i per descomptar no es pot oblidar que cada nen és una personeta, vull dir que ja neixen amb unes preferències, per exemple la meva gran no hi havia forma que dormís al moisés o l'hamaca i en canvi a la que sortia a passejar no durava ni un segón desperta.... em temo que jo he estat una d'aquestes mares desesperades fent una volta amb un cotxet a l'hora de la migdiada.... en canvi el petit diu que al cotxet t'adormis tu que ell prefereix fer-ho "a pierna suelta" a la seva cuna....

Paciència i amor (les millors armes i les més eficaces que pot fer servir una mare), i segueix el teu instint. Felicitats una altra vegada!!!!

[mamiale]

què pots fer? relaxar-te i gaudir del plaer que suposa tenir un bebé tan petitó a sobre... amb aquella oloreta, aquella escalfor... nena que acabes de parir i ja vols fer de tot! no! deixa que ell et mani una miqueta. que ja manaràs tu la resta de la vida.
descansa, descansa i descansa. i si el fular et funciona fantàstic! millor que millor...
mira, el meu ja té 6 mesos i tot i que pesa poquet perque va ser molt prematur ja té actitud de nen de 6 mesos i ara no hi ha manera que dormi a sobre meu en plan granoteta. ni t'explico com ho trobo a faltar... així que no pateixis que sera poc temps... i al principi dormen molt.

[vanenar]

Lele felicitats per aquest nen! El meu consell és que disfrutis ara d'aquests moments.......... La gent diu que el malacostumes, jo no en faig cas. Estic d'acord amb la mamiale, al principi ens necessiten moltíssim i volen notar la nostra veu i la nostra escalfor, ja veuràs que van passant etapes i el més important és acompanyar-los. Pensa que és molt petit i és normal que vulgui braços!

[marta_mum]

Hola Lele

Al fular s'hi poden passar tot el dia que si estan ben posadets no és pas dolent, al contrari!!! Ves-lo canviant de posició, en cuna i en raneta de tant en tant.
Crec que nens de 3 setmanes que dormin solets n'hi deu haber ben pocs!

I no pateixis, que no és malacastumen, tot al contrari, segons el carlos gonzález, un nen que quan plora l'agafen sempre reforça la seva seguretat en ell mateix, i acaba sent menys dependent.

El que crec que és important és que agafeu unes rutines que us vagin bé a tots dos.

[Laure]

Si, jo penso igual. Recordo que l'Adrià dormia molt bé de nits però sempre el gronxàvem perquè s'estigués al moisès. També tenia dubtes de si s'acostumaria a ser gronxat però que va, van canviant i nosaltres amb ells.
Ell s'adormia al pit i era posar-lo al llitet i uns ulls com unes taronges jeje, penso que és molt petitó encara. El meu per exemple quan va començar amb 5 mesos a anar a la llar jo estava super agobiada perquè pensava "com s'ho farà la dona perquè li dormi al llitet ???" jo sempre l'adormia en braçets. I, res, cap problema , tot són etapes i sembla mentida com van canviant els patrons.
un petó i paciència jejeje

[Lele]

Gràcies a totes!!

La veritat és que em quedo més tranquila. Jo pensava que el normal era que mamessin i dormissin al seu bressol. De fet, és el que la gent del meu voltant em diu que hauria de fer i que jo l'estic malacostumant. Intento fer-me una corassa i no escoltar-los, però en moments de desesperació et fan dubtar i et plantejes si ho estàs fent bé!!

Això que diu la Marta-Mum que no deixar-los plorar els reforça la seguretat en sí mateixos... doncs, el meu serà supersegur, perquè és una cosa que no puc sofrir, sentir-lo plorar!! Ja ho haig de patir amb cada canvi de panyal i és un estrés!!

Tindrem paciència i li donarem molt de carinyo!!

[mamiale]

ho acabo de dir en un altre post. la gent podria callar i ficar-se en el que fan a casa seva i no en el que passa a casa dels altres. quina mania!
hi ha coses que mai es gosen preguntar, com els hàbits sexuals, per exemple. i d'altres que semblen de domini públic, i no sols això sino que tothom es veu en el dret i l'obligació d'aconsellar...
ni cas ni cas ni cas ni cas ni cas ni cas ni cas...
disfruta'l i descansa. i si no fas la casa no la facis... de debó no t'agobiis. no vulguis arribar enlloc. el més important sou ell i tu...

[marta_mum]

ui la gent...la gent...
si els portes a sobre perque els portes, si van al carro perque hi van si ploren perque ploren i si no ploren perque no ploren...si has de fer cas de la gent et tornaràs boja, tu agafa dels consells que rebs per aquí el que a tu et convingui, i sobretot segueix els teus instints que cada mare és diferent i cada nen també ho és!

[mamiale]

i tant! és una cosa molt "d'aqui" (en realitat vull dir d'allà, on sou vosaltres, jojo) a altres llocs la gent respecta més i no pregunta d'aquesta manera. on visc jo ni tan sols et demanen si esperes nen o nena per no parlar dels noms... "aqui" la gent es fica en tot.

[gemma2009]

Ostres he vist el nom del post i he pensat "però que n'hi ha algun que dormi sol amb 3 setmanes?!?!!?"
totalment d'acord amb tot el que t'han dit!!! DISFURTAAAAA'L!!! que passa volant!!!!
Avui el meu se m'ha quedat adormit a sobre en plan granoteta, i m'he adonat que feia dies que no ho feia! Abans dormia sempre així.. sigh... se'm fa gran!

[marta_mum]

La meva quan té febreta només dorm així sobre meu en granoteta, i jo em trec la semarreta perque així penso que li passo la meva temperatura mes baixa.

[Aneris]

jo tb estic molt d'acord amb tot el q t'han dit, i és més, penso q no és possible q amb 3 setmanes s'adormin sols, i si ho és, seria l'excepció i no la norma...

la Blanca tb era de les q es dormia al cotxet sí i al moises no, grogui al pit i a la q ensumava el llitet, a plorar, o sigui q ja veus q és ben normal.

et recomanaria molt q et llegisis el llibre del pediatra carlos gonzàlez, omple'm de petons (o besame mucho), que ja veuràs com et deixarà tranquil·la i et donarà arguments per fer el que el teu nen necessita i el q a tu et sembla, i la gent pot anar dient misa!

[Itx77]

Jo crec que no és tan el que digui o no digui un llibre, sino el que t'agradi més a tu ! El meu nen té 7 mesos i a la nit només s'adorm si el tinc a coll i m'agafa el nas. Si, si, saps que té son quan et busca el nas... Llavor cau rendit al minut ! AL princnpi m'agobiava que no s'adorm´ñis sol al seu llitet, però què vulgueu que us digui : m'encanta acaronar-lo i que se m'adormi a coll, ja que no el veig en tot el dia, a la que el vaig a buscar a l'escola, vull tenir-lo a sobre tanta estona com pugui !!!

[Ponioleta]

Jo encara no he parit així que no puc parlar de la meva experiència, però voldria explicar una reflexió que vaig llegir al llibre aquest del Carlos González que penso que está molt bé:

Diu que les abraçades, els petons, el fer-li cas quan plora, el tenir-lo en braços... en definitiva les mostres d'amor i tendresa no "malacostumen" als nadons, l'amor no és dolent i no malacostuma. En tot cas el que "malacostuma" seria deixar-lo plorar al bressol amb 3 setmanes i que s'adormís al cap d'una hora per pur esgotament.

és que ma mare també m'ho diu que si dormim amb ell i tal que el "malascotumbrarem", i em fa una ràbia!!!

[marta_mum]

Jo encara no he parit així que no puc parlar de la meva experiència, però voldria explicar una reflexió que vaig llegir al llibre aquest del Carlos González que penso que está molt bé:

Diu que les abraçades, els petons, el fer-li cas quan plora, el tenir-lo en braços... en definitiva les mostres d'amor i tendresa no "malacostumen" als nadons, l'amor no és dolent i no malacostuma. En tot cas el que "malacostuma" seria deixar-lo plorar al bressol amb 3 setmanes i que s'adormís al cap d'una hora per pur esgotament.

és que ma mare també m'ho diu que si dormim amb ell i tal que el "malascotumbrarem", i em fa una ràbia!!!

Tu si que en saps, ponioleta!!!

Una amiga meva de les classes d'instructores de portanadons, la gemma, que a mes a mes és doula, diu que mimar-los, dormir mb ells i dur-los a sobre en portanadons no és malcriar-los, sinó bencriar-los!! I crec que té tota la raó del món!!