Pot tenir còlics nit i dia?

[Eva_]

Hola!
M'estreno en el fòrum, salutacions a tots i totes!
resulta que la nostra segona filla de 7 setmanes, ja en ja tres que plora nit i dia sinó està al pit o enganxada a mi. Es retorça molt i la panxa li fa molts sorollets. L'Arnau, el primer fill tant sols li passava algun dia al vespre, però a la Iris és tot el dia, fa patir molt, és normal? són còlics? ahir li vàrem començar a dónar colikind, és efectiu?
gràcies

[tolinso]

Jo crec que si que poden ser colics. Amb la Julia els vam tenir des del dia que va neixer fins als 3 mesos i mig ben bons, tant de dia com de nit. De dia la tenia constantment sobre meu al pit, era l’unica manera, i de nit, es podia passar de les 6 o 7 de la tarda fins les 2 o 3 de la matinada plorant desconsoladament sobre el meu marit, que l’intentava calmar.
Es molt dur veure’ls aixi, pero mica en mica va passant... Nosaltres vam provar de tot pero res funcionava. Pero se de gent que el colikind els ha anat molt i molt be!!!!!

ANIMS

[jorlu]

Nosaltres també va patir els còlics del nostre fill nit i dia durant 4 mesos ben bons. Vam provar de tot i l'únic que va semblar que anava millor va ser el colikind. Realment va ser molt dur ja que plorava desconsoladament i amb prou feines dormia. Espero que et funcioni.

[Eva_]

Moltes gràcies Tolinsu i Jorlu,
no em consola gaire saber que pot durar dos o tres mesos ... és molt dur veure-la plorar tant, tens la sensació de no fer-ho prou bé. El que sí consola és saber que passat aquest temps, passa. Espero que sigui així!
moltes gràcies

[Immami]

El PAu ha tingut els còlics més bèsties del món. Dia i nit, plorant com un boig, res el consolava, el pit el calmava una mica, però el dolor no el deixava viure. No saps com t'entenc, és duríssim veure'ls tant fotuts, el Pau gairebé no reia mai, quan el dolor afluixava una mica podia dormir. No dormia gairebé mai i li va durar més de 4 mesos, ja anàvem cap als 5. La bona notícia és que cada cop va anar a menys.

De totes maneres, vam provar colikind, reuteril (crec) i un munt d'infusions i potingues, res va anar bé. Ara ja no tenia tant dolor, però els mals de panxa del pau persistien, així que hem provat amb l'homeòpata i noia, sembla que li funciona. Jo ho provaria, tinc una amiga que li va salvar la pell (era un cas similar al nostre).

Ànimsi sort, i encara que ara et sembli impossible, el temps passa de pressa (les hores de còlic són eternes).

[Eva_]

gràcies Immami!
Hi ha dies de tot, però sembla que aquests últims dies ha millorat... no es queixa tant, això sí vol mama, mama, mama, però tant petits ja sé que és normal.
Li vaig donant colikind i infusions o blevit digest, no sé què li ha fet millorar, per això no descarto res!

[Irinna]

La Claudia també va tenir còlics i eren nit i dia! res la calmava ni biberons especials tipus Dr. Browns ni blebit, ni res de res.. i també en fer els 3 mesos li va anat marxant.

Molts ànims!

[Eva_]

Quin canvi! ara pràcticament no té còlics i ja no li donem res a part del pit. La setmana que vé farà els tres mesos, però ja fa dues setmanes que ha millorat molt. Això sí, és una nena de caràcter nerviós, però això em sembla que no li canviarà pas, jejeje!

[indai]

com ho heu solucionat?

[Immami]

Me n'alegro noia que es trobi millor. Semblava que no havia d'acabar mai, oi? És que els del Pauet van durar molt més, pobret meu...

I això del còlic deu anar amb el caràcter perquè el petit és un bitxo pudent, pudent, pudent

[Eva_]

Me n'alegro noia que es trobi millor. Semblava que no havia d'acabar mai, oi? És que els del Pauet van durar molt més, pobret meu...

I això del còlic deu anar amb el caràcter perquè el petit és un bitxo pudent, pudent, pudent

gràcies Immami, potser sí que va amb el caràcter, el primer era i continua sent tranquilet. Ai, no ens queda res amb aquest bitxet!!!jejeje es passa el dia amb el cap ben dret i els ulls com taronges, no es vol perdre res i no té ni 3 mesos!

Autor: indai » dj. feb. 18, 2010 10:17 am

com ho heu solucionat?

Indai, crec que el que més hi ha ajudat és el temps.... amb el pas de les setmanes potser ha anat madurant el sistema digestiu, la relació amb la mami.... perquè d'inquieta ho continua sent i mama amb tanta falera que agafa aire com abans.
Sé que no és un consol, però passarà, ànims!