fem collit, I QUÈ?

[nius]

Doncs això, que fem collit, i fem teta a demanda i lactància materna exclusiva fins als 6 mesos, i probarem els cereals no industrialitzats, i canguregem tant com podem (anem a tot arreu amb la marsu i amb el fular) i el petit està en braços sempre que ho necessita, i nosaltres encantats, i no ens agrada que plori i no el deixem plorar.

Lo dicho, que dorm amb nosaltres tota la nit, de fet, ja el posem a dormir al nostre llit, i que no ho hem de dir amb la boca petita. Coi, estic farta de les miradetes i frases com "ui, ja t'ho trobaràs" o "ui, i ho diu contenta ella", o "us prèn el pèl". Perdona??? Té només 4 mesos i mig, i com si en tingués 15. Oi que els pares dormim junts i som adults? doncs ell és petit i també dorm amb nosaltres.
La gent es creu amb dret a jutjar-nos sempre. Abans no ho deia, no sé, em feia més cosa. Però ara ja sí, què coi. Que dorm amb nosaltres, no som pas els únics, eh!

Clar que és respectable tot el que uns pares fan amb els seus fills (entenent lo que és ètic, eh, ja sigui collit, estivill, mig-mig, el que sigui) però és que jo no jutjo a la gent que els posa al breçolet, ni als que els porten a la seva habitació, ni res. Jo estic contenta amb el que anem fent (i no ens ho hem plantejat com a condició abans del neixament, no, les circumstàncies ens hi han dut, fins aquí). Però que estic encantada de fer teti a demanda, tant de dia com de nit, de ser una família cangurera, dels braços, i de tot això. I estic cansada d'haver-me de justificar sempre, o d'haver de callar les coses pq la gent no es posi amb nosaltres.

[Ítaca]

Ei companya agostera!
Jeje, t'has desfogat eh??
És normal q estiguis cansada de justificar-te... cadascú fa el q creu q és millor pel seu petit i per un mateix, i si en el vostre cas és fer collit, doncs molt bé!
Tot és respectable!

[nius]

itaca, és que respecto qui en fa i qui no, però no dic "ui, ja t'ho trobaràs" o coses així. Bueno, com tot, que sempre ens ho critiquen "abriga'l, eh", no, si et sembla el faré sortir al carrer amb màniga curta...

[littleif]

Nius, nosaltres vam fer pit a demanda fins als 11 mesos. I no nomès per menjar (LME fins als 6 mesos), si no, que ell no volia xumet, així que per relaxar-se feia servir el meu pit, i per jugar també! Si estàvem dinant o sopant a un restaurant i ell es posava nerviós, pit a l'aire, si estava a la sala d'espera del metge, pit a l'aire... Així fins el 11 mesos que li vaig haver de treure perquè havia de marxar 4 dies de viatge i no era plan de deixar-lo amb ma mare així. Quan vaig treure-li, caaaaap problema, es va adaptar de meravella.
Hem fet collit, sí. I de fet moltes nits encara ho fem!!! M'encanta sentir les seves manetes o veure el seu somriure quan es desperta i em veu... I quan dorm a casa de ma mare ho fa tota la nit al seu bressol sense cap problema, eh? No té cap traume adquirit
I faig braços sempre que vol... no el m'agrada veure'l plorar. Per mi encara és un bebé, tot i que anem cap als 20 mesos. Jo crec que ell no pot entendre perquè la seva mare si plora no l'agafa i li fa una moixaina...
Que ja m'ho trobaré??? El què??? Trobaré que miraré enrera en el temps i veuré un nen ple de mimos, de carinyo, de petons i d'estones amb la seva mare... Preciós, em trobaré una cosa preciosa...

Passa de la gent que tothom en sap molt...

[merisc]

[r2d2]

Jo últimament també estic reivindicativa perquè, sincerament, començo a estar fins al monyo de tots els "experts" que ens envolten. Nosaltres també fem collit. És més, encara que costi tant d'entendre a segons qui, no tenim ni llitet de baranes! És horrorós estar-se tot el dia justificant. "És que així no m'he de llevar a la nit". I un rave! A banda de ser supercòmode, m'encanta tenir la Juno al nostre llit!!!!!!

I pel que fa a la motxil·la, la Manduca és la millor inversió que hem fet! Tot i això, joves i avis no fan més que dir-nos, gairebé sempre sense conèixer-nos (a un semàfor, al mercat, ...) que em destrossaré l'esquena! Un dia una senyora em va dir, amb cara de pena, "Quina llàstima, tan bé com van en el cotxet!" i em vaig rebotar!

Vaja, resumint, que la tndré tan a prop meu com consideri que li fa falta! Que es diu Juno i NO és un nen, que no duu arrecades perquè ja triarà què fer quan sigui gran, que és feliç com un anís anant a coll-i-bè, que li encanta fer meta i que dorm amb nosaltresi ho farà fins que creiem oportú!!!! Jo també ho dic ben alt!!!!!

[tombarella]

Nosaltres ja fa gairebé 12 mesos que fem pit a demanda (sempre que jo puc ser amb la petitona de casa, que treballo des que té 4 mesets... ) . Em segueixo treient llet a la feina per a que li donin a la llar d'infants i, mentre jo sóc amb ella, doncs tetes enfora, allà on ens enganxi! I no està ni mal acostumada (menja perfectament de tota la resta d'aliments) ni punyetetes vàries que m'he arribat a sentir a dir. I, tot i que comença la nit al seu llit (però a la nostra habitació), a la que demana pit, doncs au, la posem entre nosaltres i així acabem de passar la nit. I la mar de bé que s'hi està!!

I sí, també ens n'hem de sentir a dir de tota mena... Però mentre el tombarello i jo hi estem d'acord i la nostra nineta estigui bé... la resta del món ja pot dir missa!

[Londonbaby]

Ostres Nius m'identifico amb tu 100% : fem collit des del 1er dia a l'hospital, he fet servir el cotxet 2 vegades ( tant al pare com a mi ens encanta la sensació de portar-lo en el fular) i li donaré el pit tant com ell vulgui( des del 1r dia havent-me de justificar per no donar-li xumet!). I per això aguantar mil comentaris: i la vostra vida sexual? ( que coi t'importa!), només et vol per xumar no per mamar ( i què? jo també el vull a ell), ja va bé aquí ficat? ui sembla que tornis a estar embarasada, i l'esquena? UFFFFFFFF mil comentaris que s'han d'aguantar!

[Eva_]

TOTALMENT D'ACORD, I QUÈ!!!!
nosaltres som del parer que el millor consell que es pot donar a uns altres pares és : Sentit comú i endavant!!!
jo també n'estic fins al monyo d'experts en què els passa a les criatures i quina és la solució correcte .... n'hi ha tantes com pares al món!
una abraçada!

[Lluma]

hi taaaaaaaaaant, com si!!! i visca el COLLIT!!

Doncs en Pau, quan no dorm amb nosaltres, dorm amb els avis, a dins al seu llit, també! Tot i que ara sadorm al nostre llit, ja el poso al seu, bàsicament perquè el tiu és un sant cristu i jo si no, no puc dormir. Però a la que es desperta, volando que vuelve y que nadie me lo quite!
Però hem fet collit gairebé 10 mesos i no hem tingut mai cap problema! Bé sap dormir, al cole, tot solet al seu llit!

Això si, jo mai he deixat que ningú fés un comentari despectiu al respecte o sabelotodo. Només començar li he dit 4 coses!

[TETA]

Aiii..Nius...com t'entenc...Sembla mentida com tothom es creu amb el dret d'opinar sobre l'educació que li dones al teu fill...Amb altres temes tothom és respetuós però amb els fills... tots opinen..Deu haver algún codi no escrit q no coneixem...???

Això per no parlar dels comentaris q has de sentir quan actues de forma diferent a la resta, diga.li collit, pit fins més de l'anyet, mimitus a demanda...
Si, jo sóc de les q dorm amb el peque i no el deixo plorar i sembla com si fos un pecat mortal...En canvi, veus mamis que fumen estant embarassades p.ex (no ho jutjo,eh!q ningú s'enfadi) i ningú diu res...

Jo ja ni contesto, els hi deixo dir i passo...ara, no m'amago de res...q no estem fent res dolent,tú!

[isa]

Bravo, bravo i bravo per tu nius, i per totes!! Nosaltres també fem collir, desde que la nena tenia 15 dies de vida. Ara desde feia uns 6 mesos la vam començar a posar primer al seu bressol una estoneta fins que deia el primer eh! cap al mig de tots dos. Jo he estat dos mesos a casa de baixa i hem tornat a fer collit tota la nit, que hi estem tots 3 la mar de bé. Quan un dels tres se'n cansi ja en parlarem. I m'han dit taaaaantes coses.....buff en aquest tema la veritat és que he quedat fins al piiiiip de la penya, entre la teta, els braços i el collit mare meva, la gent es posava frenètica criticant-me a la meva cara!!!
L'altre dia, al carrer de me mare, la nena i jo baixem del cotxe i la nena baixava mig ploriquejant i la vaig agafar a coll, una veïna diu "ai aquesta nena, és clar com que sempre l'has dut en braços, amb dos anys i et vol braços, és que era curiós de veure com era un bebé i anava sempre en braços de la mama" li vaig fotre una mirada.....és que aviam, on coi ha d'anar un bebe? caminant? en monopatí? vull dir que un nadó en braços de se mare és lo més normal i natural del món no? A on la duia a aquesta iaia la seva mare??

[angelina]

SI SENYOR NIUS!! Nosaltres no fem collit ni deixem de fer-lo... depén del dia,... si esta una mica nervios teta i cap al llit amb mi sino al seu llitet!!! m'encantaria sempre al llit amb mi... però el tio sino es desperta per fer teti (PER MENJAR NO EHHH) 1000 cops i com q no vol menjar i allò li raja... fot unes patades i s'enrabia i crida!!! jajaja però sino a la que puc al llit amb mi... hem provat introducció a les verdures i crereals... i ehm tornat a LME i caada vegada q demana encara q sigui n omes per fer pipa me'l enganxo... q em pren el pèl?? I què!!!! que quan està a la seva manteta jugant i es posa a cridar vaig a fer-li moxaines i l'agafo si vull el malcrio??? es el meu problema... jo tinc elr ecord d'haver eestat molt "malcriada" i es un record super bò que tinc!! i a vegades li dic al meu home quan en tinguem mes comprarem un llit mes grans per fer mimos amb tots els pekes junts

I a qui no li agradi... el deixo parlar i apa...

[ametista]

[mamavi]

I tant qué sí! A fer collit, LM i el que calgui. Cadascú segueix el seu instint i que la gent es preocupi més dels seus fills i menys d'opinar dels dels altres.

[Anabel]

Hola noies jo també faig collit amb la meva nena d'un mes i mig però avui he tingut un susto i ho volia compartir amb vosaltres a veure si també us ha passat, resulta que com vaig tan falta de son, doncs avui quan m'he quedat dormida al costadet d'ella amb el braç del costat aixecat i posat a sota del coixí (no sé si m'explico), doncs he tingut un malson i m'he mogut, bueno millor dit he baixat el braç i li he donat un cop, ella s'ha despertat i ha plorat una mica i després ha continuat dormint. Durant tot el matí no deixava de pensar si estaria bé i al final he anat a urgències, li han fet un reconeixement i m'han dit que tot estava correcte, que aquests cops eren normals i no ocasionaven traumatismes, però clar d'entrada m'he espantat ja que jo ja tinc cuidado de que no caigui però quan dormo i somio no puc controlar el meu cos i com que estava somiant que m'havien agafat pels braços doncs he fet força per deslliurar-me amb la mala sort que he baixat el braç i li he donat(vaja somni el meu). doncs aixo... volia saber si us ha passat o que quines recomanacions prendrieu, ara tinc por de que torni a passar.

[juliet]

tot això que esteu dient està molt bé!
jo faig collit amb el meu petit però no per "filosofia" sino per "necessitat". A veure, no em malinterpreteu, m'encanta dormir amb el meu fill donant-li la maneta fins que es queda adormit i al matí despertar-me quan em fa una abraçada, però no he escollit jo, sino que al ser un nen que es desperta sovint per la nit doncs jo no m'he vist incapaç de dia rere dia....16 mesos....aixecar-me i gronxar-lo a la seva habitació fins que es tornava a dormir. Ho vaig fer un temps però va ser molt durillo....Ara bé, l'experiència m'agrada i no crec que ningú hagi de jutjar la manera com pugem als nostres fills, sempre i quan i hagi amor, dedicació, atenció...i per això no hem de fer cas de tot això que sentim a dir sobre "malcriar-los"i és veritat que a vegades et donen ganes de posar-te a cridar i engegar-los a tots per segons quins comentaris...però no hem de deixar que ens afecti!!!!!qui millor sap què necessita un fill??

[Nisa]

[mleal2]

Jo era anticollit amb el meu primer fill i ara amb el meu segon fill en faig. El meu primer fill ha dormit tota la nit des de ben petit i al seu llitet sense problemes, en canvi aquest segon es desperta cada dos per tres però si està al llit amb nosaltres dorm plàcidament. El que faig és que primer el poso a dormir al seu llit i quan es desperta a mitjanit me l'emporto i seguim dormint tots. I ho penso fer fins que calgui i ho explico amb el cap ben alt. Cadascu fa amb els seus fills el que creu millor i ho fa de la millor manera que sap. No fem cas de la gent avorrida que no tenen altra cosa a fer que criticar-ho tot.

[llumer]

nosaltres no n'hem fet, pero... ole per fer-ne! cadascu ha de fer el que vulgui, el que pugui o el que li vagi bé!!!!