Necessito suport moral

[ONDIBRA]

Hola noies, avui estic fatal, aquest matí he tingut una crisi d'ansietat, tinc molts nervis, el Pere encara es desperta cada dues hores i jo estic feta caldo, no sé com solcionar-ho i no sé quan s'acabarà. L'Ona cada dia em reclama més i crida més l'atenció, ara plora per res, no li pots donar ordres perquè es rebela i quan t'enfades plora o es pixa a sobre. Tincla sensació que tot ho faig malament. No tinc temps per a res. Avui és el primer dia durant molt de temps que puc seure al sofà una estona perquè normalement m'he de quedar a l'habitació amb el Pere perquè li costa molt adormir-se. Ja s'ha despertat. Xao

[Pukeko]

No, no, no tot malament és impossible que ho facis!! Em sembla que ni volent-ho ho faries tot malament.

Ara en sèrio, pensa que només és una mala època: els teus peques estan en edats complicades (encara que em sembla que tooootes les edats són complicades ) i fins que no siguin una mica més grans la cosa no es calmarà. O sigui que ànims, paciència i molta força, que ho estàs fent de conya!!! Només el fet de que et preocupis ja ho demostra.

[Piruet]

Ànims guapa !!!

Al principi és difícil, fins que el Pere faci el tomb i començi a ser un 'nen gran' i porti els ritmes de 'nen gran'.... Dius que es desperta cada 2 hores... pren pit cada 2 hores o es desperta però no és per menjar ? Perquè si no es desperta per menjar, potser és que té un problema per agafar bé el son.... No sé.... parlo per parlar...

I amb la Ona, sacs de paciència ! Sé que és molt fàcil de dir, però sé de què parlo. L'Aina també té un caràcter que tela.... (i l'Aleix no queda lluny). Quan l'Aleix acabava de nèixer l'Aina estava en la mateixa època que la Ona ara. I sento dir-te que no pots fer res especial. Cal molta paciència.... pensa que ella ha de païr la nova situació, però que quan el Pere sigui una mica més gran i pugui jugar amb ell (tot i que ella és molt petita per entendre això) la situació farà un canvi.

Aix.... em sembla que no t'he dit gaire res nou, i només t'he dit que tòpics, però és que el que cal es PACIÈNCIA. Ah ! I molt sentit de l'humor, per saber treure ferro a les coses !!!

Petonets guapa !!!

[Ly]

Hola Ondibra,
no se que dir-te ni com ajudar-te,la veritat és que portar endavant 2 peques ha de ser dur, especialment al principi, i si a sobre no dorm gaire... doncs no ajuda.
Estic segura que estàs fent les coses bé,totes les mares fem el que creiem millor pels nostres fills, i generalment el nostre instint no s'equivoca.Segur que és una petita temporada dura però segur que aviat passarà, pensa que amb els dies tu tbé, et sentiras + forta!!!
No tinc ni idea i segurament dic una xorrada però de cara a l?ona, Potser podries probar de deixar que la teva parella o algú altre mare, sogra, germans/ cunyades t'ajudessin amb el petit quedant-se alguna estoneta amb en Pere i que puguessis fer alguna activitat amb la l'Ona soles (encara que sigui un cop per setmana), potser es sentiria més important i l'ajudaria a no fer aquestes rebequeries, també crec que es bo que ho exterioritzis i que et deixis ajudar pels que tens al teu voltant, a vegades, o almenys jo penso que ningú cuidarà als fills millor q nosaltres, però hi ha moments en que tots necessitem ajuda i hem de saber demanar-la i acceptar-la.

Una pregunta, es desperta per menjar??en Pere ja ha començat a menjar?? t'ho dic pq moltes vegades amb la introducció d'aliments canvien d'habits, tenen més marcada la rutina i començen a dormir millor.

bé, no t'he dit res de nou i a més ets una mami experimentada, no tinguis por que tot s'arreglarà!!!

Molts ànims i si necessites res, ja saps!!

[sancale]

No, no, no ho fas malament!!!!!! No pensis això!!! Es molt dur, però ho passem el 99% de les mares...
Et manca descans, el no poder dormir és la pitjor de les tortures. Som persones i tenim un límit. Aquest cansanci afecta no sols físicament sino psiquicament.
T´entenc perfectament perque jo estic passant pel mateix. Per recuperar una mica el son, els dissabtes i diumenges al matí el Sancalo es queda amb els nens i jo dormo de 7 del matí fins a les 11. Són quatre horetes però al menys recupero una miqueta Ell s´en va a dormir d´hora i intento que no es desperti i pugui dormir durant la nit.
Pots fer alguna cosa semblant??? No sé, sino és amb la teva parella, amb la teva mare,etc.
Es dur tirar cap endevant amb els dos... La meva té 4 anys però em reclama moltíssim, tot el que feia soleta ja no (ja no sap vestir-se sola, ni banyar-se, ni menjar, ni anar al lavabo...em necessita per absolutament tot). I el nen, doncs ara mateix l´estic bellugant amb el peu... dorm però sé que en un parell d´hores es despertarà... jo no vaig a dormir fins les 2 per que dormir de dues hores en dues hores és una tortura...Ell té quasi nou mesos, però no tenim el son encara encarrilat...
Intenta prioritzar i no agobiar-te amb més coses com la feina de casa etc
T´envio tota l´energia positiva que em queda

Edito per dir-te que jo als 6 mesos li donava les farinetes de cereals cap al vespre desprès del bany, tenía la panxa més plena i dormia seguit més temps... igual això t'ajudarà...

[montsant]

No fas res malament! Hi ha etapes durilles i de poques hores de son però tot passa!

El meu fill gran es va rebelar aquestes festes de nadal, amb els dies de festa al cole i tot això, no havia estat mai gelós i vam tenir uns dies insuportable, però ja ha passat I ja veuràs com a l'Ona també li passarà! ÉS normal perquè nosaltres els hi diem que son els "grans" però en realitat encara son petits, i et reclama perquè ets la seva mama i abans et tenia tota per ella...
En Pere és petitó encara, jo el que faria si estàs tan cansada és demanar ajuda, encara que sigui el cap de setmana i que algú es quedi amb ell (encara que mamin el poden entretenir un parell o tres d'hores) i tu dorms una bona migdiada!
El meu fill petit també dormia fatal al principi i als 4 mesos va fer un super canvi i poc a poc hem anat adaptant-nos a les noves etapes, encara que continua despertant-se per mamar un parell o tres de vegades cada nit per mamar... però com jo soc una marmota dono el pit i continuo clapant. Tu dones el pit?

[nuscka]

jo crec que ho fas bé.
El meu petit encara es deperta molt. Avui que està encostipat ni les he contat, les vegades. Dorm amb mi i així casino m'entero... d'altre manera estaria feta pols.
I la gran... pensa que no és gran , pobreta. Encara és un bebé (els pediatres els consideren bebes fins els 3) i que ella no va decidir tenir un germà, vau ser vosaltres. O sigui que no té cap obligació d'estar contenta. Ja voràs que d'aqui poquet, quan el peque es comenci a fer més "interactiu" es descubriràn l'un a l'altre, començaràn a jugar, i les coses aniràn millor.

änims guapa1

[Eliamarti]

Hola Ondibra!

Jo em trobo (o fins fa ben poc em trobava) en la mateixa situació que tú: la gran però és un any més gran que l'Ona, i el petitó ara farà 9 mesos, així que anem una mica millor... Però he passat dies com els teus, i ara encara en tenim de tant en tant!

La son ens fa perdre els nervis per res, a mi ara encara em passa si el petitó dóna una mala nit, i en el meu cas, la gran també va tenir molts gelos i plorava per no res, ara encara agafa enrabiades que no tenen cap sentit, però és la seva manera de reaccionar davant d'aquesta situació...

Jo crec que la clau, a banda de la PACIÈNCIA, que és molt fàcil de dir però que quan es va cansat no es troba per enlloc, és el que ja t'han dit, intentar estar el menys temps possible sola amb els dos, que et donin un cop de mà i tú puguis dormir una miqueta, o si més no, estar acompanyada perquè quan l'Ona esclati, tinguis ajuda!!!

I sobre l'Ona, pots provar de no caure en les seves provocacions, si veu que les seves sortides de to tenen resposta, seguirà fent-ho, perquè és la seva manera de cridar-te l'atenció... si poc a poc va veient que tú davant les provocacions l'ignores, acabarà per deixar-les de fer... També és molt fàcil de dir, però sé que costa, a mi em costa quan veig que la gran em provoca, no dir-li res, perquè fins ara intentava raonar amb ella, explicar-li que això no es diu, això no es fa, però no servia de res, perquè ho fa, sabent que no s'ha de fer, només per obtenir una resposta... no sé si m'explico... És complicat...

Ànims, pensa que som vàries les que estem patint això, i moltes les que ja ho han superat, només és qüestió de temps!!!!!

[juliet]

Hola Ondibra!
t'entenc perfectament perquè he viscut durant moooooolt de temps la mateixa situació, i de fet encara l'arrosseguem, tot i que en menys intensitat però continua perquè ara apart dels gelos i rabietes i ploreres de la gran tenim el petit que dorm fatal (des dels 4 mesos fins ara)a les nits i ara de dia resulta que només vol els braços a tothora, i clar jo no el puc tenir les 24 hores del dia a braços....en fi, tot un "quadre" complicat de portar "serenament"!!

Mira jo quan va nèixer el petit i va començar tot vaig provar, amb la gran, totes les tècniques i pedagogies hagudes i per haber i RES RES RES va funcionar, l'únic que ha acabat funcionant és el pas del temps, i com et dic, arrosseguem encara moments i situacions d'aquelles "crítiques" per culpa dels gelos i que jo no puc assumir bé perquè porto molt de temps sense dormir tota la nit seguida.

Jo tinc la mateixa sensació que tu, que ho estic fent malament, però no sé com fer-ho d'una altra manera que serveixi perquè tot funcioni millor.
M'agradaria molt poder-te ajudar i tranquil-litzar-te, que segur que ho estàs fent molt bé, és el que fem les mares, intentar fer-ho el millor possible, i tan de bo tot el que fem funcionés bé, però suposo que ser mare també és això anar aprenent a no ser tan exigents amb nosaltres mateixes i a deixar que el temps ens doni un cop de ma, i mentrestant doncs tones i tones de paciència, respiració profunda.....
una abraçada molt forta

[campi]

Abans que res molts ANIMS!!!! a vegades es dur ser mare, pero pensa que el que fas ho fas be. Jo tambe soc mare de 2 nens . El meu marit esta tot el que pot pel gran, i jo al petit nomes l'agafo per donar-li el pit ( moltes hores perque menja com un jabato).
I per la nit, el que faig per dormir es possar el peque a dormir amb mi. No m'agradava gens la idea, de fet amb el gran vamseguir el metode estivill, pero he de dir que el collit funciona genial . Ell descansa i jo tambe. Potser et reclama cada 2 hores perque vol l'escalfor de la mami. No et sentis malament per provar-ho. Hi ha molta gent que ho critica. Jo amb aquest tema me hagut d'enfrontar al meu marit que es anti que els nens dormin al nostre llit. Pero FUNCIONA.
i amb la ona intenta no enfadar-t'hi i tenir paciencia . Renya-la sense cridar i juga totes les estones que tinguis amb ella. I les coses de la casa que les bombin. Es igual si tot esta una mica mes brut. Un petoi moltsanims

[Piruet]

Com estàs Ondibra ??? Millor ?

Petonets !!!

[ONDIBRA]

Moltíssimes gràcies pels vostres ànims. Ahir vaig estar una mica més bé, tot i que vam tenir alguns conflictes amb l'Ona i es va pixar a sobre tres vegades però vaig intentar tenir paciència. El Pere ja fa temps que dorm amb nosaltres perquè tot i que no m'agradava la idea, és la més pràctica i des de dissabte que no obro ni el llum quan es desperta, quan em "busca" li dono la teta estirada i continuem dormint. Tot i així, aquest matí a la feina quan una companya m'ha demanat si em trobava bé, m'he posat a plorar, suposo que estic a flor de pell.
Suposo que tot això s'acabarà algun dia i podrem disfrutar més dels nens i de nosaltres. La veritat és que no em puc queixar del meu home perquè es cuida de rentadores, planxa ... i la meva mare viu a sota, així que tinc molta ajuda però suposo que el no poder dormir em té una mica trastocada i tot se'm fa una muntanya.
Al meu home sempre li dic que no entenc com tenint tot el que tinc i dos fills que són la meva vida i no sentir-me feliç del tot, no sé si és que sóc molt exigent o estic carregada "d'osties".
Bé, quin rotllo, gràcies per tot, sé que no sóc l'única que està en aquesta situació i que ni deuen haver de pitjors però a vegades una necessita desafogar-se i sé que vosaltres em podeu entendre millor que ningú. Un petonàs.