VISITES DELS CONEGUTS A L'HOSPITAL

[emanens]

Segur que és un tema que ja s'haura parlat, perdoneu-me si es aixi, pero voldria saber la vostra experiencia en l'hospital (primers moments despres de tenir el fill/a) en relacio si vau estar comodes o bé si les visites de la gent com amics familiars etc us cansen en aquests moments que segur moltes de nosaltres desitjariem mes intimitat...els primers moments per alletar o altres situacions que segur ja son prous dificils per la mare la primera vegada us heu sentit agobiats?...quina es la vostra experiencia???

[Julyet]

Hola!

Doncs per a mi les visites (tant a casa com a l'hospital) em van agobiar força, però perquè eren moltes de cop i seguides...

Nosaltres, per poder tenir les hores després del part tranquiles, no vem dir que anàvem a l'hospital a ningú (a part que no m'agrada tenir a gent pendent). Un cop a l'habitació tots 3 ja vaig començar a trucar. Casualment la meva petita va néixer el 31 de desembre ales 12:30 del migdia i molts amics estaven fora. La família va venir el primer dia després de dinar, i jo als amics de confiança els hi vaig demanar que s'esperessin al dia 1 o ja a casa, i m'ho van respectar.

Clar, a casa eren tandes i tandes de gent... i jo necessitava una mica de relax... i així vem estar unes 3 setmanes...

Per una banda m'agradava que vinguessin, perquè m'encanta ensenyar la nena! però per una altra em vaig agobiar bastant.

Tot i ser algo personal, si sospites que t'agobiaràs i tens confiança, demana que les visites es dosifiquin. Jo els hi deia "em sap greu, però és que ve la família/amics i com et tinc confiança et demanaria que vinguessis en un altre moment, que et sembla el dia X, que tinc moltes ganes de veure't" i així tampoc ningú s'ofèn.

Molta sort!

[emanens]

Gracies per explicar la teva experiencia!

Si la veritat jo crec que m'agobiare..la gent a vegades no respecta els altres o no ho veuen i a vegades no saps massa com dir les coses... Penso que son moments que no tens ganes de visites inacabables

[neuetes]

Hola Julyet!
Et passo un parell de post que també parlen del mateix per si els hi vols fer un cop d'ull.
viewtopic.php?f=27&t=13363
viewtopic.php?f=11&t=12860

De la meva experiència et puc dir que les visites em van agobiar molt. Jo vaig parir en un hospital públic i també havia d'aguantar les visites de la companya del costat que una d'aquestes es va presentar a les 23 H de la nit!!, sort que les infermeres van frenar els intrussos abans que entréssin a la habitació...
A part que la meva nena va plorar molt els dies que hi vam ser i era un sofriment ja que tothom tenia una solució màgica per fer-la calmar, quan l'únic que necessitava ella era el pit i jo tenia massa vergonya per ensenyar-lo en públic i vaig ser massa cortés per no fer-los fora a tots. Total, que em vaig agobiar fins a tal punt que va repercutir en la lactància de forma negativa. Sort que els vaig frenar en l'impuls d'agafar la nena i passar-se-la com si fos una pilota, els vaig dir que em molestava i ho van entendre. No volia que l'agafés ningú.
Jo opino que els primers dies de l'hospital són pels pares i la família més próxima (avis, tiets i nebots, i prou!!) i sobretot visites curtes!! res d'apalancar-se la sogra i la mare juntes tot el sant dia i cada una dient la seva. La resta de la família ja tindrà temps més endavant de visitar la flamant família a casa seva en un moment més tranquil i còmodo per ells.

Si vols un consell... si no et sents còmoda amb la idea que et vingui a veure gent a l'hospital que no sigui la família més próxima, diga-ho, sense vergonya. Si són gent com cal ho entendràn (i no ho són faran el que voldràn i allavors només et queda tenir paciència).

Que vagi tot molt bé!

[FARIGOLA]

Doncs nosaltres vam decdidir que almenys mig dia estaríem sols. I que el meu home gestionaria les visites a l'hospital.
Així que als amics, amb tota confiança els vam emplaçar a casa. A tots, amistats i família, els vam dir que el meu home seria el que portava el tema visites i que ja aniriem quedant ( del tot pactades amb mi). Va anr molt bé.
I ningú s'ho va prendre malament.

[edae]

La meva germana és infermera, i a vegades, quan veuen a mares molt agoviades amb les visites, els hi ofereixen (o elles mateixes ho demanen) de no deixar entrar a la gent, i posen un cartell que diu prohibit visites per prescripció mèdica.

Si te'n canses, avisa-les, perquè a la meva cunyada en una clínica privada, el 2on dia d'hospital van entrar a veure-la uns amics a les 11 de la nit!! Ella estava molt emprenyada, perquè ja no per inconscients els amics, sinó que no els haurien d'haver deixat entrar a aquella hora!

[Muntcat]

En algunes clíniques hi ha cartells del tipus "no molesteu", amb la imatge d'una dona alletant. Jo el penjava quan havia de donar el pit, i la gent el respectava. El que sí que tenia claríssim és qui volia i qui no volia que toqués el meu fill. No hi volia nens amb mocs penjant tocant el meu nadó. Només òbviament el meu fill gran sí.
Potser sóc una mica asocial, però jo les visites les vaig preferir a la clínica. Pensa que allà s'hi estan una estoneta i marxen. A casa s'hi estan més estona i els has de preparar alguna cosa, i encara hi ha qui t'agafa la roba neta que acabes de recollir de l'estenedor i que tens per allà i et diu dóna'm que t'ho plego i tu pensant, si home, la meva roba interior i totes les meves coses... (sí, ja sé que hi ha gent a qui li encantaria però si fos una amiga meva ok, però era una persona amb qui tinc confiança zero).
Jo només tenia ganes d'estar amb el meu bebè i ja està. A més, crec que un nen quan acaba de néixer, ve d'estar super protegit i super tranquil i de cop cinquanta mans, cinquanta formes d'agafar-lo, i la gent ve en metro, en cotxe, en bus... (jo els feia rentar-se les mans). Penso que el nadó l'únic que vol és pau, tranquil·litat, la mama i el papa i la teta!
Jo tinc una amiga que va prohibir les visites a tothom mentre va estar a la clínica, fins i tot als avis! (Això ja em sembla massa)

[vacomva]

La nostra experiència va fer que en auqest segona ocasió li direm a tothom que vingui a l'hospital.
T'explico:

Es un lloc on la gent se sent més incomode, i marxa abans, si els cites a casa allò és interminable.
A l'hospital ho tens tot fet, i no t'has de preocupar per res més que les visites i el teu nadó,... quan arribeu acasa la cosa es cOmplica... Que si ofeririun cafè, que si fer neteja o el dinar.... ja és prou complicada la logística dels primers dies com per tenir "intrussos" voltant (a mi em resultava difícil fins trobar un moment per dutxar-me)

Així que per nosaltres, benvinguts seran amics i familiars a l'hospital, i a casa.... TRANQUILITAT I BONS ALIMENTS!!!!

[irene2006]

Hola!!
Per mí aquest tema és casi una "batalla perduda", perque penso que encara que ho vulguis evitar, sempre hi haurà algú, per no dir que tothom, que sense preguntar-te es presentarà a veure´t a l´hospital o a casa,...i si a sobre vols tallar una mica això, jo almenys em sentia culpable,...
Jo a sobre vaig parir que va coincidir amb el pont del Pilar, i apa, la gent que no sabia que fer, a l´hospital de visita!!!! va haver-hi un dia que ja no podia més!!!!!!
Ara, això sí, qui ens preguntava, li deiem que sisplau ho anessim espaiant i no vingués tothom de cop, i la gent "normal" ho entenia perfectament!!!!!
Que tinguis sort perque no és fàcil!!!!

[littleif]

Jo vaig parlar amb ma mare i li vaig dir que ens deixesin un temps per estar sols els tres i "presentar-nos", plorar d'alegria, abraçar-nos i tot això. En definitiva, per disfrutar de l'arribada del nostre petit.
Tothom ho va respetar i van estar esperant fora o a cafeteria fins que el meu home va sortir a buscar-los.
Suposo que si es parla...

[gege]

Per mi va ser i segueix sent horroros! x sort vaig parir a les 12 de la nit i vam tnir tota una nit x està sols els tres i va ser fantàstic però l'endemà a ls 9 dl matí ja tniem l'habitació plena!!!!!El nen va sortir molt trankil i tothom se l'anava passant com un nino i jo em vaig qmençar a posar molt nerviosa! Al final l'infermera els va dmanar k sortissin xk jo dones de mamar i tots els k anaven arribant sesperaven al passadis fent un munt de soroll a mi encara em posava mes nerviosa! i sort kls amic els vam dir k s'esperessin a casa xk tenim les families molt extenses i ers el 1r net i renebot!

a casa mas de lo mismo pk molts han tingut la ecessitat de repetir!!! buf es un tema k porto fatal!

[Itx77]

Estic d'acord amb el que ja han comentat per aquí : les visites, encara que sembli mentira, millor a l'hospital, que la gent s'hi està una estona i se'n va... A casa, vulgui s que no. i més si és el primer fill, està tot una mica més descontrolat, i a més a més, com et sap greu no oferir res, acabes lian-te a fer cafès, oferir, cava, tenir galetes, fer una coca, que si hi ha beguada en fresc... Un follon, i jo que només tenia ganes de plorar...

[Ponioleta]

A nosaltres la llevadora del curs ens recomanava l'altre dia que ens esperéssim a avisar a la gent. Que ara amb els mòbils tothom es posa a enviar sms i si no vigiles tens la casa o l'hospital ple de gent (evidentment, les persones més properes, sí que les avisaria).
Jo penso que les primeres hores (i els primers dies) és millor estar tranquil.
I que millor que vagi venint la gent després. El que no estic gens d'acord és que si et venen a veure a casa amb un bebé de dies els hagis de fer cafè o t'hagos de preocupar per si la casa està neta!
Al contrari, la llevadora ens ho va suggerir i ho pensem fer així, cal aprofitar les visites per demanar que et comprin el pa, que et facin el dinar, o que t'estenguin una rentadora.
Penso que si són de confiança ho entendran i de fet ho faran de gust. I les que no són de confiança... ja vindran més endavant!!!

Jo tinc clar que no em penso agobiar els primers dies amb el meu fill pel voler quedar bé, que no sóc jo la que haig de quedar bé sinó les visites!!!

[emanens]

Ei noies, primer de tot donar-vos les gracies per les vostres respostes i explicar les vostres experiencies penso que posts aixi on les que ja hi heu passat i teniu experiencia, ens ajuden moltissim a les que som novates i ens ajuda a tirar endavant amb mes seguretat

Gracies

[yoneni]

Jo em vaig agobiar moltíssim!
Vaig trencar aigües a les 18:45h i entre que et posen a monitors i una cosa i l'altre, no vaig avisar a la meva mare fins ben bé les 22h. Els vaig dir que no volia que vinguessin, no volia tenir ningú pendent al passadís... A part, el vaig tenir al Sta. Caterina de Salt i el què volen és tranquil·litat i que et prenguis el teu temps.
El nen va néixer a les 3:30h de la matinada i vaig trucar (haviem quedat així) per dir que tot estava bé. Els vaig recalcar que si ells volien venir al matí, que s'esperessin fins les 12 o quarts d'una perquè voliem descansar. També que quan avisesin a la familia els diguessin que fins la tarda no voliem ningú.
Sort, perquè ens van portar a l'habitació a les 5 de la matinada i vam dormir poc, per no dir gens.

Quan van començar a venir visites.... uf! quines ganes de que fotessin el camp! Vinga a xerrar i xerrar (els uns amb els altres). Jo allà morta de son, volia intimitat per donar-li el pit i no me la concedien... fatal.
I a casa "más de lo mismo" vinga visites els primers dies... uf! només de pensar-hi em desespero.
Sort que aquesta vegada estem més lluny i no ens molestaran tant.

[heaven25baby]

NOSALTRES VAM ESTAR UNA MIQUETA AGOBIATS TAMBÉ!!! PERÒ VAM TENIR LA SORT DE QUE L'HABITACIÓ ERA PRIVADA I ENOOOOOOOOOORME, TENIA UNA SALETA AMB SOFÀS I TV A L'ENTRADA, DESPRÈS ESTAVA EL BANY I JA AL FONS LA HABITACIÓ PROPIAMENT AMB EL MEU LLIT, UN SOFÀ, UN SILLONCITO I CADIRES... AIXÍ QUAN VENIA MOLTA GENT ES DISPERSAVEN I NO ERA TANT AGOBIANT!!! JA DESPRÉS A CASA NOMÈS VAN VENIR ELS NOSTRES PARES I ALGUNS AMICS MOLT ÍNTIMS... JO SÓC MOLT CLARA I LI VAIG DIR A TOTHOM QUE NO VINGUESSIN TOTS EL MATEIX DIA, MILLOR POQUET A POQUET... I EL TEMA LACTANCIA NOMÈS VAN ESTAR PRESENTS EL PAPI, LA MEVA MARE, LA MEVA SOGRA I ALGUNA DE LES MEVES TIETES PER AJUDAR-ME UNA MIQUETA, TOTHOM FORA!!! JEJEJE TAMBÉ HEM FEIA UNA MIQUETA DE VERGONYA... JEJEJE UNA COSA SI QUE HEM VA PASSAR QUE AL MATÍ COM LA GENT TREBALLAVA I AIXÓ NOMÈS VENIA LA MEVA SOGRA O ELS MEUS PARES COM A MOLT, I TOTHOM S'ARREPLEGAVA A LES TARDES QUE ÉS QUAN JO JA ESTAVA MOLT CANSADETA I VOLIA DORMIR UNA MIQUETA... PERÒ PACIENCIA, JO PENSO QUE ÉS MOLT MILLOR TENIR LES VISITES A L'HOSPITAL UNA ESTONETA I NO A CASA TEVA!!!

[emanens]

Ostres noies ja veig que el tema visites es un tema agobiant! La veritat es el que em fa mes por de tot..ni l'embaras..ni el part..ni res !! Em fa mes por el tema visites i que no et donin intimitat per donar el pit etc que res mes !! Que fort

[damma85]

Està super bé aquest post!! Molt bé emanems!!!

A mi també em fa molta por el tema visites, més que res pel tema lactancia. A més jo tinc una família molt nombrosa i se que vindran tots... a més acostumen a fer visites super llargues, bufff...

[carlotayjavi]

este tema me gusta!!!ejej

yo tenog clarisimo que le primer dia no se lo pienso decir a nadie!!!bueno a mis padres,mis dos hermans mis suegros y mi cuñado punto!!!!!

como dice mi marido,el niño no se va a ir a ningun sitioy yo creo que la gente nos debe agoviar...venga visitas.....tanto amigos como familiares

y lo que si que tengo clarisimo!!!

ES QUE EL NIÑO NI SE TOCA NI SE COGE!!!!!

[nusi_nusi]

Carlota, jo penso com tu, no avisar a ningú que no siguin els pares ni els sogres...bé i cunyats i germans...però si no ningú més....es necessita tranquilitat i si vé molta gent....nanai.....
Això de no agafar-lo ningú, ho trobo molt i molt bé! si te l'esveren....ells se'n van i tu et quedes.....per tant només els pares!