TERRORS NOCTURNS

[Zuria]

A veure si a algu li ha passat el mateix,
L'altre dia, la meva nena va tenir un terror nocturn (suposem naltres), de cop i volta es va posar a plorar, quan hi vam anar a calmar-la estava totalment dormida i cridant molt fort, la vam agafar, intentar calmar etc etc etc. Al cap de mitja hora, més o menys, es va adormir, aixi tal qual, com si no hagues passat res. Fins aqui bé, es va passar aquest episodi i ja esta.
El problema ve després a les nits següents, a partir d'aquell dia quan la poses a dormir comença a plorar tan fort com si li anés la vida. No ho vol de cap de les maneres. Intento dormir-la al pit, en braços, etc, quan la tinc ben dormida (això suposo jo) la deixo al seu llit i llavors es quan comença a plorar altre vegada.
Què puc fer???? Fins ara la rutina era la següent: sopar, pit i dormir al seu llit, s'hi quedava fregida només tocar-lo. I ara, encara que intento fer la mateixa rutina, no ho aconsegueixo de cap de les maneres.
A veure si em podeu donar alguna idea, o simplement saber que no soc la unica que ha passat per aquesta situació.

[irene2006]

Hola zuria!!
Doncs a mi em va passar exactament el mateix amb el meu fill,...
La primera nit que li va passar, del susto que ens vam portar, al dia seguent el vam portar al pediatre, per si li feia mal algo,... i res de res, ens va dir que eren malsons, que casi tots els nens pasaven èpoques que els hi passava,...
El meu pediatre ens va donar un xarop de homeopatia (PASSIFLORA COMPOSÉ) per donar-li després de sopar, per ajudar-lo a agafar la son, ja que, com comentes tú, de la por que han passat amb el malson, s´enracorden al anar a dormir a la nit seguent, i no volen quedar-se sols ni dormir,...
Encaixa amb el que expliques, oi??
Temps després, parlant amb la meva cunyada, que és psicòloga, em va explicar que els malsons formen part de la maduració emocional que fan els nens, i que és absolutament normal. Em va explicar que quan es fan grans els nens i començen a percebre la realitat del seu entorn, agafen por a les algunes coses del seu voltant, i d´aquí els malsons,... pero que és part normal del seu desenvolupament.
O sigui, que tranquila,... Pregunta-li al teu pediatre si per la edat li pots donar quest xarop, o et sugereix una altre cosa,...
A nosaltres ens va anar molt bé, junt amb una mica de paciència uns quants dies a l´hora de anar a dormir, em penso que al cap de 3-4 dies li va marxar,...
Bueno, després de tota aquesta parrafada, espero que t´hagi servit d´algo,....
Paciència i ja veuràs con s´arreclara tot!!!!!

[Zuria]

Sisi és exactament com contes irene, ara cada vegada que la poso a dormir té por quan la deixo sola, quan tanco el llum, etc... fins que no esta ben dormida o totalment relaxada no la puc deixar al seu llit i, clar això té el seu temps. De moment no he canviat gaire la rutina que feia fins ara, amb l'esperança de tornar a fer el mateix que abans, que s'adormi sola.
Avui he preguntat a la guarde si han notat algun canvi a l'hora de posar-la a la cuna i m'han dit que no, que fa el mateix de sempre, la deixen al seu llit amb un nino i al cap de 5 min ja esta dormint, sense ni un plor ni una queixa. Per tant, el que li ha quedat al record es el seu llit i la seva habitació.
També li vaig comentar a la pediatre (ja que aquest ja es el 2n episodi) i em va dir que paciència, no em va donar cap pauta ni res, ella és de les que pensa que com menys coses li dones millor i amb l'homeopatia em sembla que no hi creu gaire, ja que li he comentat alguna cosa sobre algun medicament pels mocs i m'ha dit que millor no donar-li res.
Ara bé, em millorat amb una cosa: tornem a dormir per les nits (amb 1 o 2 despertars), el complicat és posar-la a dormir.
A veure si passa aviat i s'arregla, gràcies per explicar la teva experiència.

[irene2006]

Hola zuria!!!
Bueno, aviam si poc a poc es va tranquilitzant la nena,...
Desde luego, no li canviis els hàbits del bany, el sopar,etc,...tot igual com sempre, el que passa doncs és que tindràs que tenir més paciència a l´hora de anar a dormir, estar una estoneta més amb ella perquè es relaxi i vegi que no passa res,...
És una llàstima que hi han pediatres que passan de tot això de la homeopatia,... el problema bàsicament, és que s´han de formar per estudiar tot això, i passen de tot. Jo, per sort, amb els 2 pediatres que ha anat el meu fill sí que m´han donat coses de homeopatia, i la veritat és que força bé, com en aquest cas. Si veus que continua igual, ves a la farmàcia, i pregunta-li al farmacèutic, perque jo en conec a més mares que li han donat aquest xarop als seus fills, i ha sigut una bona ajuda.
Bueno ,noia, ànims i que tot s´arrecli del tot ben aviat!!!!

[willycape]

Hola,

si voleu us puc explicar la nostra experiència amb els terrors nocturns.

Primer cal identificar si realment son terrors nocturns o bé, malsons. Un dels paràmetres per saber-ho és el moment de la nit quan li passi: si és en la primera fase del son (primeres hores, en el nostre cas de 12:00 a 1:00) o bé, durant els períodes més posteriors. Els terrors nocturns acostumen a passar a les primeres hores, quan la criatura porta poca estona dormint. A internet vem trobar moltes pàgines on explicaven aquestes i d'altres diferències.

Després de preguntar a pediatres, amics, metges, etc... va quedar clar que no hi ha un tractament específic. Si que cal mantenir rutines i evitar situacions estressants (en positiu o bé en negatiu), en els moments anteriors a anar a dormir i que la criatura vagi a dormir el més relaxadament possible... encara que no és garantia de res. L'Ariadna ha tingut terrors nocturns de forma periòdica i mai sense unes pautes o consideracions previes iguals.

Però bé, al final vem contactar amb una pediatra homeopàtica que ens va proposar un tractament amb les famoses "boletes". La veritat és que en pocs dies vem notar els canvis i l'Ariadna ha fet un canvi espectacular.

Si voleu saber si som fanàtics de la homeopatia? Doncs, no. El que sí puc dir-vos és que a nosaltres (en aquest cas concret) ens ha funcionat a la perfecció. Tinc clar, que si necessito trobar una solució per futurs problemes amb les meves filles, l'homeopatia serà una opció a valorar.

Sort amb els terrors i mooolta paciència!!!

Willycape.