Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Hola a tothom (pares, mestres...)!!
He obert aquest post, perquè m´agradaria saber què penseu, de la iniciació a les llengües estrangeres (en la majoria dels casos, anglès), a l´educació infantil.
He obert aquest post, perquè m´agradaria saber què penseu, de la iniciació a les llengües estrangeres (en la majoria dels casos, anglès), a l´educació infantil.
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Quin post + interessant!!! 
A veure si demà m'hi poso q ara no puc.
A veure si demà m'hi poso q ara no puc.
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Jo sóc especialista d'anglès, de fet ara estic fent un projecte a educació infantil per avançar l'aprenentatge de l'anglès.
De tot el que he après durant la carrera, cursos, llibres que he llegit i la meva experiència, us dic els "pros & cons" de començar aviat: (per cert, parlem de fer anglès a l'escola i/o extraescolar)
AVANTATGES
- Per assolir un nivell "nadiu" és molt difícil si no has començat de petit (per la part fonètica).
- La part lúdica de l'aprenentatge: tot es basa en jocs, cançons i contes. Pot fer-se molt motivador.
- L'anglès sembla algo més cotidià si des de petit ha format part de la teva vida.
DESAVANTATGES
- Cal tenir en compte que per aprendre una llengua estrangera no està demostrat que hi hagi un "període crític", o sigui, que si no n'aprens fins a certa edat no puguis aprendre'n. Avançar l'introducció de l'anglès no té per què suposar una diferència de nivell a la llarga (recordo que estem parlant que els nens potser fan entre 1 i 4 hores a la setmana)
- Els estudis demostren que l'edat on s'aprèn una llengua estrangera de manera més eficient és l'adolescència (pels coneixements previs de llengua que es tenen, per desenvolupament i per estratègies socials). Per tant, potser valdria més la pena invertir la major part dels recursos a primària i secundària.
- Les condicions de l'escola no acostumen a ser les idònies per aprendre una llengua estrangera.
- Quan es comença un aprenentatge molt aviat i a llarg termini els resultats no aón els esperats, és molt desmotivador (estic segura que molts de vosaltres teniu la sensació d'haver estat aprenent anglès durant molts anys i no poder portar una conversa, jo fins fa poc almenys la tenia).
Sintetizant, començar aviat té la seva part positiva, però a l'escola els recursos són limitats (i a fora també...). Per començar quan una classe té 25 alumnes... malament. Si els nens fan una horeta o dues d'anglès a la setmana... poc avançarem... Si no podem treballar amb grups reduïts, procurar un contacte freqüent amb la llengua... potser valdria més la pena dedicar les hores que potser es fan a p3 i p4 a altres aprenentatges i fer més hores d'anglès a primària i/o ensenyar llengua i contingut de manera integrada (jo aquest any faig plàstica a 1r i 2n en anglès).
Ah, jo no tinc intenció d'apuntar la meva nena (que ara té 2 mesets llargs...) a anglès extraescolar. Li procuraré un contacte freqüent amb la llengua, però prefereixo que trii ella si vol realitzar o no alguna activitat i quina vol que sigui.
De tot el que he après durant la carrera, cursos, llibres que he llegit i la meva experiència, us dic els "pros & cons" de començar aviat: (per cert, parlem de fer anglès a l'escola i/o extraescolar)
AVANTATGES
- Per assolir un nivell "nadiu" és molt difícil si no has començat de petit (per la part fonètica).
- La part lúdica de l'aprenentatge: tot es basa en jocs, cançons i contes. Pot fer-se molt motivador.
- L'anglès sembla algo més cotidià si des de petit ha format part de la teva vida.
DESAVANTATGES
- Cal tenir en compte que per aprendre una llengua estrangera no està demostrat que hi hagi un "període crític", o sigui, que si no n'aprens fins a certa edat no puguis aprendre'n. Avançar l'introducció de l'anglès no té per què suposar una diferència de nivell a la llarga (recordo que estem parlant que els nens potser fan entre 1 i 4 hores a la setmana)
- Els estudis demostren que l'edat on s'aprèn una llengua estrangera de manera més eficient és l'adolescència (pels coneixements previs de llengua que es tenen, per desenvolupament i per estratègies socials). Per tant, potser valdria més la pena invertir la major part dels recursos a primària i secundària.
- Les condicions de l'escola no acostumen a ser les idònies per aprendre una llengua estrangera.
- Quan es comença un aprenentatge molt aviat i a llarg termini els resultats no aón els esperats, és molt desmotivador (estic segura que molts de vosaltres teniu la sensació d'haver estat aprenent anglès durant molts anys i no poder portar una conversa, jo fins fa poc almenys la tenia).
Sintetizant, començar aviat té la seva part positiva, però a l'escola els recursos són limitats (i a fora també...). Per començar quan una classe té 25 alumnes... malament. Si els nens fan una horeta o dues d'anglès a la setmana... poc avançarem... Si no podem treballar amb grups reduïts, procurar un contacte freqüent amb la llengua... potser valdria més la pena dedicar les hores que potser es fan a p3 i p4 a altres aprenentatges i fer més hores d'anglès a primària i/o ensenyar llengua i contingut de manera integrada (jo aquest any faig plàstica a 1r i 2n en anglès).
Ah, jo no tinc intenció d'apuntar la meva nena (que ara té 2 mesets llargs...) a anglès extraescolar. Li procuraré un contacte freqüent amb la llengua, però prefereixo que trii ella si vol realitzar o no alguna activitat i quina vol que sigui.
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Sembla que pesen més els inconvenients...
Moltes gràcies Juliet!!!
A veure si algú més s´anima i diu la seva!
Moltes gràcies Juliet!!!
A veure si algú més s´anima i diu la seva!
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Ostres, quin tema més interessant.....
Nosaltres també hi hem pensat moltes vegades... El nostre petit encara no té els 2 anys, però com que veiem aquestes escoles que fan classe a partir de 0 anys,... doncs bé, dubtàvem de fins a quin punt pot ser útil o no...
Alguna vegada he estat temptada d'anar-hi per demanar informació, però penso que encara és massa petit... D'altra banda, si s'aprèn l'anglès com un joc, segurament serà més fàcil que en un futur li quedin bé les bases, no?
Algú hi porta el/la fill/a? I quines sensacions en té?
Nosaltres també hi hem pensat moltes vegades... El nostre petit encara no té els 2 anys, però com que veiem aquestes escoles que fan classe a partir de 0 anys,... doncs bé, dubtàvem de fins a quin punt pot ser útil o no...
Alguna vegada he estat temptada d'anar-hi per demanar informació, però penso que encara és massa petit... D'altra banda, si s'aprèn l'anglès com un joc, segurament serà més fàcil que en un futur li quedin bé les bases, no?
Algú hi porta el/la fill/a? I quines sensacions en té?
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Noies, a veure si hi ha alguna experta en el tema: jo a la meva petita (22 mesos) li poso moltes cançons infantils en italià i francès, barrejades amb les que són en català, i la veritat és que és una nena súper xerraire i ho canta tot, fins i tot ja canta les italianes (!!) i les franceses en diu algunes paraules. Ja sé que no entén res o poca cosa (que li explico jo), però tinc la sensació que això fa que es familiaritzi molt amb la fonètica d'aquestes llengües extrangeres i que en un futur li serà més senzill aprendre-les.
Què us sembla? Podria ser?
Què us sembla? Podria ser?
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
ANNNA: Per una banda està molt bé familiaritzar-se i tenir contacte amb altres llengües (bé, per totes bandes!). Ara bé, perquè sigui "efectiu" a llarg termini hauria d'haver una continuïtat. Està clar que com més contacte amb llengües més facilitat per adquirir-les. "L'input" és important, però per aprendre-les caldria potser una interacció, utilitzar la llengua en un context significatiu. Jo trobo que està molt bé, ja que almenys no et sonen a "xino".
pitita: Per a mi no faria decantar la balança a l'hora de triar un centre el fet que comencin molt d'hora l'ensenyament de llengües estrangeres. Com he dit abans és útil per temes "d'accent", però per ser una persona competent en anglès no cal parlar com si fossis natiu, és molt millor tenir fluïdesa, adequació... i aquestes estratègies, en llengües estrangeres, s'aprenen quan són una miqueta més grans.
El tema de la part lúdica fa que el 90% dels nens s'ho passin bé a les classes d'anglès (sí, hi ha nens que no els hi agrada i forçar-los no és bo). Però les "bases" que aprenen sovint són sovint de vocabulari (com més petits menys llengua nova pots introduir en cada sessió) i estructures cotidianes (que les aprenen igual o millor amb 6-7 anys que amb 3).
Vull deixar clar que no estic en contra de començar aviat, sinó de prioritzar els esforços i recursos i valorar si és el millor en cada cas. La clau està en estar exposats a la llengua el màxim de temps possible, no durant anys, sinó en "concentració", estar motivats, fer servir l'anglès de manera significativa (a l'escola, per exemple, per realitzar un aprenentatge).
Us explicaré com vaig aprendre jo anglès. Vaig començar a l'escola a 3r. Feia una sessió a la setmana. Estava MOLT motivada. Vaig aprendre 4 frases i el vocabulari del llibre que m'estudiava a casa per iniciativa pròpia...la meva mestra parlava sempre castellà. Fins a 6è feia 2 sessions setmanals. Vaig aprendre unes quantes frases més i vocabulari (i cançonetes).
A 1r d'ESO feia unes3 sessions i es va notar el canvi (i la meva edat). Per a mi massa gramàtica que no li entenia el significat. Cap a 4t d'ESO entenia l'anglès escrit força bé però no l'oral, i era incapaç d'expressar-me. Aleshores em vaig apuntar a una acadèmia on la professora parlava sempre anglès, feia les 3 sessions de l'institut i 3 a l'acadèmia (erem 6 alumnes) i vaig descobrir que era capaç d'expressar-me "una mica" en anglès. Entenia la professora quan em parlava, però no els anglesos. Vaig seguir així fins a 2n de batxillerat, i vaig acabar sent força competent (no m'he examinat mai, però podríem dir que tenia un nivell de "First Certificate". La selectivitat em va anar molt bé la part d'anglès. Vaig començar la carrera de magisteri especialitzat en llengues estrangeres (anglès) i vaig suspendre l'anglès 1. El curs següent em vaig posar les piles, llegia molt en anglès, mirava "Friends" en VO (us la recomano, vaig aprendre a entendre l'anglès oral...) i vaig treure una bona nota. A l'últim any de carrera vaig tenir una professora boníssima que em va "pulir" molt l'expressió. I he continuat parlant anglès a diari a la feina (bé, és una mica "monòleg) però tinc contacte cotidià. A part miro sempre que es pot la tele en VO i segueixo llegint en anglès.
A partir d'aleshores no he tornat a fer res d'anglès com a llengua (he fet formació en anglès) excepte aquest estiu que vaig estar a Anglaterra 15 dies fent un curs on una part era d'anglès, i em van posar al nivell més alt que feien. Amb això vull dir que sense haver començat de petita, ni haver viscut fora (que també és una de les millors opcions però no és l'única) pots ser competent.
pitita: Per a mi no faria decantar la balança a l'hora de triar un centre el fet que comencin molt d'hora l'ensenyament de llengües estrangeres. Com he dit abans és útil per temes "d'accent", però per ser una persona competent en anglès no cal parlar com si fossis natiu, és molt millor tenir fluïdesa, adequació... i aquestes estratègies, en llengües estrangeres, s'aprenen quan són una miqueta més grans.
El tema de la part lúdica fa que el 90% dels nens s'ho passin bé a les classes d'anglès (sí, hi ha nens que no els hi agrada i forçar-los no és bo). Però les "bases" que aprenen sovint són sovint de vocabulari (com més petits menys llengua nova pots introduir en cada sessió) i estructures cotidianes (que les aprenen igual o millor amb 6-7 anys que amb 3).
Vull deixar clar que no estic en contra de començar aviat, sinó de prioritzar els esforços i recursos i valorar si és el millor en cada cas. La clau està en estar exposats a la llengua el màxim de temps possible, no durant anys, sinó en "concentració", estar motivats, fer servir l'anglès de manera significativa (a l'escola, per exemple, per realitzar un aprenentatge).
Us explicaré com vaig aprendre jo anglès. Vaig començar a l'escola a 3r. Feia una sessió a la setmana. Estava MOLT motivada. Vaig aprendre 4 frases i el vocabulari del llibre que m'estudiava a casa per iniciativa pròpia...la meva mestra parlava sempre castellà. Fins a 6è feia 2 sessions setmanals. Vaig aprendre unes quantes frases més i vocabulari (i cançonetes).
A 1r d'ESO feia unes3 sessions i es va notar el canvi (i la meva edat). Per a mi massa gramàtica que no li entenia el significat. Cap a 4t d'ESO entenia l'anglès escrit força bé però no l'oral, i era incapaç d'expressar-me. Aleshores em vaig apuntar a una acadèmia on la professora parlava sempre anglès, feia les 3 sessions de l'institut i 3 a l'acadèmia (erem 6 alumnes) i vaig descobrir que era capaç d'expressar-me "una mica" en anglès. Entenia la professora quan em parlava, però no els anglesos. Vaig seguir així fins a 2n de batxillerat, i vaig acabar sent força competent (no m'he examinat mai, però podríem dir que tenia un nivell de "First Certificate". La selectivitat em va anar molt bé la part d'anglès. Vaig començar la carrera de magisteri especialitzat en llengues estrangeres (anglès) i vaig suspendre l'anglès 1. El curs següent em vaig posar les piles, llegia molt en anglès, mirava "Friends" en VO (us la recomano, vaig aprendre a entendre l'anglès oral...) i vaig treure una bona nota. A l'últim any de carrera vaig tenir una professora boníssima que em va "pulir" molt l'expressió. I he continuat parlant anglès a diari a la feina (bé, és una mica "monòleg) però tinc contacte cotidià. A part miro sempre que es pot la tele en VO i segueixo llegint en anglès.
A partir d'aleshores no he tornat a fer res d'anglès com a llengua (he fet formació en anglès) excepte aquest estiu que vaig estar a Anglaterra 15 dies fent un curs on una part era d'anglès, i em van posar al nivell més alt que feien. Amb això vull dir que sense haver començat de petita, ni haver viscut fora (que també és una de les millors opcions però no és l'única) pots ser competent.
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Sóc llicenciada en Filologia Anglesa i fa 12 anys que treballo com a mestra d'anglès, majoritàriament en escoles d'idiomes. Us donaré el meu punt de vist a partir de la meva experiència, perquè és un tema al qual sempre he donat voltes.
Com que treballo en una escola d'idiomes, tinc nivells molt variats: nens i nenes de 5, 6, 7 anyets, grups de primària, de secundària i batxillerat, i també grups d'adults de diversos nivells. És a dir, una mica de tot.
Quan vaig començar a treballar en una escola d'idiomes en acabar la carrera, em vaig trobar amb classes de nens i nenes de 5 anyets i jo, la veritat, era bastant escèptica al respecte. Pensava, francament, que els pares eren uns exagerats. Sí que és veritat que els nens a aquestes edats són esponges i tot això que es diu sempre, però no oblidem que els nens venien un parell d'hores a la setmana (i la setmana té moltes més hores!). I jo tenia grups de, com a molt 8-10 alumnes! Jo mateixa sóc de les que començàvem a estudiar anglès a 6è d'EGB, i m'ha anat prou bé.
A més, cada any tenia grups diferents i no en podia valorar l'evolució.
Ara, en canvi, fa més de 7 anys que estic a la mateixa acadèmia i no em canvien els grups. Això vol dir que vaig agafar uns alumnes que no els arribaven els peus a terra que ara em vénen amb xuclets al coll (socorro!!!). Tinc alumnes que vaig agafar amb 9 anys que estan a punt de marxar a la universitat (sñif), els que en tenien 5 ara en tenen 13.... Amb aquests sí que hi veig l'evolució.
I comparo aquests alumnes amb els que comencen més tard:
Tinc dos grups de 2n d'ESO:
Un grup de 12 alumnes que van començar als 5-6 anys i ahir vam començar un llibre de 4t d'ESO. N'hi ha de millors i de pitjors, però tots poden seguir el nivell perfectament.
Un altre grup de 7 alumnes que van començar a 6è de primària. Estem amb un llibre de 2n d'ESO i vaja, van fent. Val a dir que no és un grup tan treballador com l'anterior, però.
Jo, personalment, el que he observat, doncs, més que el fet que uns sapiguen més que els altres (que també), és la velocitat amb la qual aprenen. Més que la quantitat de coses que puguin aprendre els nens de 5 anys (o de 3) és la facilitat que tenen després per anar assolint el que ve al darrera. M'explico, què aprenen a classe els nens tan petitons?: els colors, els números, "I've got", "I can", etc. Això un nen de 10 anys ho pot aprendre en un dia. Vull dir que potser no hi havia tanta pressa...
Ara, el ritme (i, per tant, el nivell) que porten els meus alumnes que van començar de ben petits no té res a veure amb el que tenen els que van començar als 12 anys (molts comencen a fer anglès extraescolar a 1r d'ESO). Estan molt més familiaritzats amb les estructures.
De tota manera, cada alumne és un món, eh? També he tingut alumnes que han començat més tard i els hem posat amb el grup "avançat" (pocs, però n'hi ha!). I també tinc alumnes que han començat a estudiar anglès amb 40 anys i que, amb més esforç, també han arribat a un nivell més que respectable.
I, a tot això, jo sí que portaré el Guillem a fer anglès quan tingui 5 anyets (abans no):ok:
Nenes, quin rotllo que us he clavat!
Com que treballo en una escola d'idiomes, tinc nivells molt variats: nens i nenes de 5, 6, 7 anyets, grups de primària, de secundària i batxillerat, i també grups d'adults de diversos nivells. És a dir, una mica de tot.
Quan vaig començar a treballar en una escola d'idiomes en acabar la carrera, em vaig trobar amb classes de nens i nenes de 5 anyets i jo, la veritat, era bastant escèptica al respecte. Pensava, francament, que els pares eren uns exagerats. Sí que és veritat que els nens a aquestes edats són esponges i tot això que es diu sempre, però no oblidem que els nens venien un parell d'hores a la setmana (i la setmana té moltes més hores!). I jo tenia grups de, com a molt 8-10 alumnes! Jo mateixa sóc de les que començàvem a estudiar anglès a 6è d'EGB, i m'ha anat prou bé.
A més, cada any tenia grups diferents i no en podia valorar l'evolució.
Ara, en canvi, fa més de 7 anys que estic a la mateixa acadèmia i no em canvien els grups. Això vol dir que vaig agafar uns alumnes que no els arribaven els peus a terra que ara em vénen amb xuclets al coll (socorro!!!). Tinc alumnes que vaig agafar amb 9 anys que estan a punt de marxar a la universitat (sñif), els que en tenien 5 ara en tenen 13.... Amb aquests sí que hi veig l'evolució.
I comparo aquests alumnes amb els que comencen més tard:
Tinc dos grups de 2n d'ESO:
Un grup de 12 alumnes que van començar als 5-6 anys i ahir vam començar un llibre de 4t d'ESO. N'hi ha de millors i de pitjors, però tots poden seguir el nivell perfectament.
Un altre grup de 7 alumnes que van començar a 6è de primària. Estem amb un llibre de 2n d'ESO i vaja, van fent. Val a dir que no és un grup tan treballador com l'anterior, però.
Jo, personalment, el que he observat, doncs, més que el fet que uns sapiguen més que els altres (que també), és la velocitat amb la qual aprenen. Més que la quantitat de coses que puguin aprendre els nens de 5 anys (o de 3) és la facilitat que tenen després per anar assolint el que ve al darrera. M'explico, què aprenen a classe els nens tan petitons?: els colors, els números, "I've got", "I can", etc. Això un nen de 10 anys ho pot aprendre en un dia. Vull dir que potser no hi havia tanta pressa...
Ara, el ritme (i, per tant, el nivell) que porten els meus alumnes que van començar de ben petits no té res a veure amb el que tenen els que van començar als 12 anys (molts comencen a fer anglès extraescolar a 1r d'ESO). Estan molt més familiaritzats amb les estructures.
De tota manera, cada alumne és un món, eh? També he tingut alumnes que han començat més tard i els hem posat amb el grup "avançat" (pocs, però n'hi ha!). I també tinc alumnes que han començat a estudiar anglès amb 40 anys i que, amb més esforç, també han arribat a un nivell més que respectable.
I, a tot això, jo sí que portaré el Guillem a fer anglès quan tingui 5 anyets (abans no):ok:
Nenes, quin rotllo que us he clavat!
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Julyet ha escrit:ANNNA: Per una banda està molt bé familiaritzar-se i tenir contacte amb altres llengües (bé, per totes bandes!). Ara bé, perquè sigui "efectiu" a llarg termini hauria d'haver una continuïtat. Està clar que com més contacte amb llengües més facilitat per adquirir-les. "L'input" és important, però per aprendre-les caldria potser una interacció, utilitzar la llengua en un context significatiu. Jo trobo que està molt bé, ja que almenys no et sonen a "xino".
pitita: Per a mi no faria decantar la balança a l'hora de triar un centre el fet que comencin molt d'hora l'ensenyament de llengües estrangeres. Com he dit abans és útil per temes "d'accent", però per ser una persona competent en anglès no cal parlar com si fossis natiu, és molt millor tenir fluïdesa, adequació... i aquestes estratègies, en llengües estrangeres, s'aprenen quan són una miqueta més grans.
El tema de la part lúdica fa que el 90% dels nens s'ho passin bé a les classes d'anglès (sí, hi ha nens que no els hi agrada i forçar-los no és bo). Però les "bases" que aprenen sovint són sovint de vocabulari (com més petits menys llengua nova pots introduir en cada sessió) i estructures cotidianes (que les aprenen igual o millor amb 6-7 anys que amb 3).
Vull deixar clar que no estic en contra de començar aviat, sinó de prioritzar els esforços i recursos i valorar si és el millor en cada cas. La clau està en estar exposats a la llengua el màxim de temps possible, no durant anys, sinó en "concentració", estar motivats, fer servir l'anglès de manera significativa (a l'escola, per exemple, per realitzar un aprenentatge).
Us explicaré com vaig aprendre jo anglès. Vaig començar a l'escola a 3r. Feia una sessió a la setmana. Estava MOLT motivada. Vaig aprendre 4 frases i el vocabulari del llibre que m'estudiava a casa per iniciativa pròpia...la meva mestra parlava sempre castellà. Fins a 6è feia 2 sessions setmanals. Vaig aprendre unes quantes frases més i vocabulari (i cançonetes).
A 1r d'ESO feia unes3 sessions i es va notar el canvi (i la meva edat). Per a mi massa gramàtica que no li entenia el significat. Cap a 4t d'ESO entenia l'anglès escrit força bé però no l'oral, i era incapaç d'expressar-me. Aleshores em vaig apuntar a una acadèmia on la professora parlava sempre anglès, feia les 3 sessions de l'institut i 3 a l'acadèmia (erem 6 alumnes) i vaig descobrir que era capaç d'expressar-me "una mica" en anglès. Entenia la professora quan em parlava, però no els anglesos. Vaig seguir així fins a 2n de batxillerat, i vaig acabar sent força competent (no m'he examinat mai, però podríem dir que tenia un nivell de "First Certificate". La selectivitat em va anar molt bé la part d'anglès. Vaig començar la carrera de magisteri especialitzat en llengues estrangeres (anglès) i vaig suspendre l'anglès 1. El curs següent em vaig posar les piles, llegia molt en anglès, mirava "Friends" en VO (us la recomano, vaig aprendre a entendre l'anglès oral...) i vaig treure una bona nota. A l'últim any de carrera vaig tenir una professora boníssima que em va "pulir" molt l'expressió. I he continuat parlant anglès a diari a la feina (bé, és una mica "monòleg) però tinc contacte cotidià. A part miro sempre que es pot la tele en VO i segueixo llegint en anglès.
A partir d'aleshores no he tornat a fer res d'anglès com a llengua (he fet formació en anglès) excepte aquest estiu que vaig estar a Anglaterra 15 dies fent un curs on una part era d'anglès, i em van posar al nivell més alt que feien. Amb això vull dir que sense haver començat de petita, ni haver viscut fora (que també és una de les millors opcions però no és l'única) pots ser competent.
Totalment d'acord, Julyet!
Jo vaig començar a estudiar anglès a 6è d'EGB, i no vaig començar a anar a l'acadèmia fins que vaig començar 1r de BUP. Però m'encantava l'anglès i se'm donava bé. Només vaig passar dos estius a Anglaterra i ni tan sols anava a classes.
Penso que començar aviat ajuda, però depèn molt de la persona.
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
ostres Julyet!!jo també sóc mestra d'anglès i les teves paraules són les que porto dient fa temps als amics i família respecte al tema.
Jo ja fa anys que vaig acabar la carrera i en aquell moment només es deien coses positives sobre l'aprenentage de l'anglès des de ben petits, i ara, gràcies als estudis i investigacions fetes per la Carme Muñoz Lahoz (boníssima profe meva a filologia anglesa)s'estan veient pros que comencen a ser més notables.
Això no vol dir que per anar "familiaritzant-se" amb l'idioma i sobretot amb la fonètica, no sigui bo que comencin de petits, però si parlem d'aprenentatge aprenentatge, no és fins més tard.
Una altra cosa seria que les hores i recursos que es dediquessin fossin més i de qualitat, és a dir, amb tots els respectes per els/les mestres d'anglès, no podem ensenyar un idioma (sigui a l'edat que sigui) si gairebé no el dominem...
Jo tenia clar que si volia ser mestra d'anglès m'havia "d'empapar" d'anglès i anglesos, és a dir marxar a fora per conseguir fer que el meu anglès s'assemblés el més possible a "l'anglès real"(fonètica, expressions, vocabulari, ritme...)i així poder-lo ensenyar als alumnes.
No sé, ara veig la meva filla que fa anglès a P-4 i penso si no hagués estat millor que en comptes de fer una "pinzellada mal feta" a infantil, hagués començat bé de debò a Primària. El problema ,a més a més de tot, és que ara agafen tots els errors i males pronúncies i després costarà molt de treure....
Jo ja fa anys que vaig acabar la carrera i en aquell moment només es deien coses positives sobre l'aprenentage de l'anglès des de ben petits, i ara, gràcies als estudis i investigacions fetes per la Carme Muñoz Lahoz (boníssima profe meva a filologia anglesa)s'estan veient pros que comencen a ser més notables.
Això no vol dir que per anar "familiaritzant-se" amb l'idioma i sobretot amb la fonètica, no sigui bo que comencin de petits, però si parlem d'aprenentatge aprenentatge, no és fins més tard.
Una altra cosa seria que les hores i recursos que es dediquessin fossin més i de qualitat, és a dir, amb tots els respectes per els/les mestres d'anglès, no podem ensenyar un idioma (sigui a l'edat que sigui) si gairebé no el dominem...
Jo tenia clar que si volia ser mestra d'anglès m'havia "d'empapar" d'anglès i anglesos, és a dir marxar a fora per conseguir fer que el meu anglès s'assemblés el més possible a "l'anglès real"(fonètica, expressions, vocabulari, ritme...)i així poder-lo ensenyar als alumnes.
No sé, ara veig la meva filla que fa anglès a P-4 i penso si no hagués estat millor que en comptes de fer una "pinzellada mal feta" a infantil, hagués començat bé de debò a Primària. El problema ,a més a més de tot, és que ara agafen tots els errors i males pronúncies i després costarà molt de treure....
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
A l'escola on jo porto la meva filla fan molt d'anglès. Aquest no va ser el motiu per el qual la vaig triar, sinó perquè en conjunt m'agradava molt. Ella va entrar a P2 i durant tot el preescolar han fet pràcticament la meitat de les classes en català i les altres en anglès, de fet tenia dues tutores l'anglesa i la catalana. Ells no estudiaven anglès, sinó que aprenien coses en anglès (no sé si m'explico). Allà vaig veure que la meva filla s'ho passava pipa i aprenia moltíssim, el meu home deia que tenia més nivell ella amb 5 anys que ell amb 40!!!
Ara a primària suposo que s'han d'adaptar a un pla d'estudis més marcat per Ensenyament i no tenen tantes hores d'anglès, ja que també tenen les 3 hores de castellà i noves matèries (mates i altres), o sigui que l'anglès ha passat a ser una asignatura a estudiar en comptes d'un entorn per apendre i jo ho he notat molt en la meva filla, ja no esmenta tant l'anglès, ja no sembla que s'ho passi tan bé, etc. Tot i que al cole continuen intentant que l'anglès sigui un vehicle per apendre coses noves i no un objectiu en si mateix, el propi ritme de primària fa que l'aprenentatge es resenteixi.
El que no faria mai és apuntar-la a anglès com extraescolar tan petita perquè crec que durant el dia es passen massa estona asseguts i fent aprenentatge intelectual, així que procuro que el facin després sigui més físic, tant per exercitar el cos com per descansar el cap
Ara a primària suposo que s'han d'adaptar a un pla d'estudis més marcat per Ensenyament i no tenen tantes hores d'anglès, ja que també tenen les 3 hores de castellà i noves matèries (mates i altres), o sigui que l'anglès ha passat a ser una asignatura a estudiar en comptes d'un entorn per apendre i jo ho he notat molt en la meva filla, ja no esmenta tant l'anglès, ja no sembla que s'ho passi tan bé, etc. Tot i que al cole continuen intentant que l'anglès sigui un vehicle per apendre coses noves i no un objectiu en si mateix, el propi ritme de primària fa que l'aprenentatge es resenteixi.
El que no faria mai és apuntar-la a anglès com extraescolar tan petita perquè crec que durant el dia es passen massa estona asseguts i fent aprenentatge intelectual, així que procuro que el facin després sigui més físic, tant per exercitar el cos com per descansar el cap
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Julyet ha escrit:ANNNA: Per una banda està molt bé familiaritzar-se i tenir contacte amb altres llengües (bé, per totes bandes!). Ara bé, perquè sigui "efectiu" a llarg termini hauria d'haver una continuïtat. Està clar que com més contacte amb llengües més facilitat per adquirir-les. "L'input" és important, però per aprendre-les caldria potser una interacció, utilitzar la llengua en un context significatiu. Jo trobo que està molt bé, ja que almenys no et sonen a "xino".
Gràcies Julyet, si, està clar que sense interacció no hi ha avenços, i estic totalment d'acord amb tu amb les fórmules d'aprendre idiomes. Jo també vaig començar així en anglès, i cap als 14 anys vaig començar de 0 en francès i italià, i puc dir que he trobat feines on les he hagut d'utilitzar totes 3 moltíssim, i tot això sense haver tingut títols oficials ni pares nadius.
També està clar que hi ha persones amb més predisipoció o facilitat que altres per aprendre idiomes.
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Noies,
M'ha agradat molt llegir els vostres comentaris.
Jo sóc llicenciada en Traducció i Interpretació i ara estic acabant la carrera d'Ed. Infantil.
Jo tinc intenció de començar a posar-li CDs de cançons i contes en anglès (i l'idioma que sigui) a la meva filla. I si quan sigui gran vol veure dibuixos a la TV intentaré posar-los en versió original.
Penso que és molt bo que prenguin contacte amb la fonètica dels idiomes. I com que els nens i nenes són imitadors per naturalesa, segur que cantarà o repetirà frases que hagi sentit amb una fonètica boníssima.
Ara bé, quan es tracta d'estudiar normes, gramàtica... penso que ja no és tan important fer-ho de seguida.
De fet, també és interessant que comencin a sentir l'idioma estranger perquè adquireixen un coneixement inconscientment de com s'estructuren les frases, etc. És a dir, quan coneixemun idioma, tenim moooolts coneixements sense adonar-nos-en. En català o castellà hem estudiat gramàtica, normatives... però en realitat ningú no ens ha hagut d'explicar mai la posició de cada unitat lingüística dins la frase perquè és una cosa que ja ens surt sola; o les frases fetes, les expressions genuïnes de la llengua, etc...
No sé si m'he explicat gaire, però vull dir que estar en contacte amb idiomes diferents d'una manera natural, penso que és molt bo ja des del principi. Posar-te a estudiar i raonar el perquè del "funcionament" de l'idioma és una cosa que es pot deixar tranquil·lament per més endavant. I, de fet, a Catalunya tenim l'avantatge de conèixer dos idiomes ja d'entrada...i com més idiomes es coneixen i dominen, més fàcil és començar a conèixer-ne d'altres...
M'ha agradat molt llegir els vostres comentaris.
Jo sóc llicenciada en Traducció i Interpretació i ara estic acabant la carrera d'Ed. Infantil.
Jo tinc intenció de començar a posar-li CDs de cançons i contes en anglès (i l'idioma que sigui) a la meva filla. I si quan sigui gran vol veure dibuixos a la TV intentaré posar-los en versió original.
Penso que és molt bo que prenguin contacte amb la fonètica dels idiomes. I com que els nens i nenes són imitadors per naturalesa, segur que cantarà o repetirà frases que hagi sentit amb una fonètica boníssima.
Ara bé, quan es tracta d'estudiar normes, gramàtica... penso que ja no és tan important fer-ho de seguida.
De fet, també és interessant que comencin a sentir l'idioma estranger perquè adquireixen un coneixement inconscientment de com s'estructuren les frases, etc. És a dir, quan coneixemun idioma, tenim moooolts coneixements sense adonar-nos-en. En català o castellà hem estudiat gramàtica, normatives... però en realitat ningú no ens ha hagut d'explicar mai la posició de cada unitat lingüística dins la frase perquè és una cosa que ja ens surt sola; o les frases fetes, les expressions genuïnes de la llengua, etc...
No sé si m'he explicat gaire, però vull dir que estar en contacte amb idiomes diferents d'una manera natural, penso que és molt bo ja des del principi. Posar-te a estudiar i raonar el perquè del "funcionament" de l'idioma és una cosa que es pot deixar tranquil·lament per més endavant. I, de fet, a Catalunya tenim l'avantatge de conèixer dos idiomes ja d'entrada...i com més idiomes es coneixen i dominen, més fàcil és començar a conèixer-ne d'altres...
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Volia dir una cosa: no és dolent que un nen comenci aviat a fer anglès si ho fa perquè li agrada. Jo tinc nens al cole que els pares m'han dit que els han apuntat perquè era l'activitat extraescolar que ells volien fer, que ho preferien abans de fer música o esport o el que sigui.
juliet: quina gràcia m'ha fet llegir-te: compartim nick, professió i teoria d'aprenentatge! Estic 100% d'acord amb tu: odio la frase "és que per ensenyar nens petits no cal saber-ne gaire, si total a aquestes edats aprenen números, colors i animals". I també tens tota la raó que un mal model fa que els nens aprenguin malament. A moltes escoles posen gent que ha fet cursets d'anglès a fer classes a infantil, i no només fan les classes en català sinó que diuen la tira de paraules mal pronunciades (fins i tot m'he trobat gent que diu que és injust que les opos per ser mestra d'anglès siguin en anglès, que són massa exigents!!).
Haig de dir "a favor del sistema" que a la carrera suspeníem una mitjana del 80% anglès, ja que demanaven un bon nivell.
mireiafor: Pel que dius el context on la teva nena feia anglès a infantil seria l'ideal (tipus escola anglesa, no?). La clau està en utilitzar la llengua de manera activa i significativa i a diari. El que no entenc és per què a primària ho deixen de fer!!! Aquí seria ideal seguir fent classes d'anglès com a llengua però també fer alguns continguts en anglès (tallers, continguts d'alguna àrea o una àrea sencera, etc).
Ginger: Estic molt d'acord amb tu. Jo tinc la intenció de fer el mateix, però també tinc la "por" de que "en casa del herrero cuchillo de palo": el meu interès en que l'Emma aprengui anglès pugui fer que tingui motivació 0...
A mi el que em fascina és que a gran part d'Europa TOTHOM sap anglès, i aquí, que comencem super aviat, tinguem un coneixement nul. El doblatge en teoria és una de les causes, per això penso que es bo aquest contacte "natural i cotidià".
Una altra "activitat" que trobo molt positiva per aprendre anglès són els casals o campaments d'estiu que es fan en anglès, ja que és una inmersió adaptada (però això abans dels 10-11 anys trobo que és massa aviat).
Totes els meus "rollos" els podria resumir en: "com abans millor" és un mite, està demostrat que el millor període per aprendre una llengua és l'adolescència, i si volem començar ben aviat cal posar-hi els millors recursos, però també donar una continuïtat.
juliet: quina gràcia m'ha fet llegir-te: compartim nick, professió i teoria d'aprenentatge! Estic 100% d'acord amb tu: odio la frase "és que per ensenyar nens petits no cal saber-ne gaire, si total a aquestes edats aprenen números, colors i animals". I també tens tota la raó que un mal model fa que els nens aprenguin malament. A moltes escoles posen gent que ha fet cursets d'anglès a fer classes a infantil, i no només fan les classes en català sinó que diuen la tira de paraules mal pronunciades (fins i tot m'he trobat gent que diu que és injust que les opos per ser mestra d'anglès siguin en anglès, que són massa exigents!!).
Haig de dir "a favor del sistema" que a la carrera suspeníem una mitjana del 80% anglès, ja que demanaven un bon nivell.
mireiafor: Pel que dius el context on la teva nena feia anglès a infantil seria l'ideal (tipus escola anglesa, no?). La clau està en utilitzar la llengua de manera activa i significativa i a diari. El que no entenc és per què a primària ho deixen de fer!!! Aquí seria ideal seguir fent classes d'anglès com a llengua però també fer alguns continguts en anglès (tallers, continguts d'alguna àrea o una àrea sencera, etc).
Ginger: Estic molt d'acord amb tu. Jo tinc la intenció de fer el mateix, però també tinc la "por" de que "en casa del herrero cuchillo de palo": el meu interès en que l'Emma aprengui anglès pugui fer que tingui motivació 0...
A mi el que em fascina és que a gran part d'Europa TOTHOM sap anglès, i aquí, que comencem super aviat, tinguem un coneixement nul. El doblatge en teoria és una de les causes, per això penso que es bo aquest contacte "natural i cotidià".
Una altra "activitat" que trobo molt positiva per aprendre anglès són els casals o campaments d'estiu que es fan en anglès, ja que és una inmersió adaptada (però això abans dels 10-11 anys trobo que és massa aviat).
Totes els meus "rollos" els podria resumir en: "com abans millor" és un mite, està demostrat que el millor període per aprendre una llengua és l'adolescència, i si volem començar ben aviat cal posar-hi els millors recursos, però també donar una continuïtat.
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Després d´haver llegit les vostres argumentacions, trobo que aquest tipus d´aprenentatge no és gaire constructiu, significatiu, ni funcional.
ELs nens petits catalans, en principi, no tenen contacte amb l´anglès en el seu context quotidià i per tant, no tenen cap mena de coneixement previ a partir del qual començar a construir els nous aprenentatges.
D´altra banda, per aprendre, cal tenir una motivació intrínseca que, en aquest cas, difícilment poden tenir.
I, si que és veritat que "el saber no ocupa lugar", però aprendre per aprendre... Veig que és un aprenentatge beneficiós a llarg (molt llarg) termini, perquè durant la seva infantesa, difícilment el faran servir. Segurament, en començaran a treure profit quan siguin força més grans, però és clar, si ho mirem des d´aquest punt de vista, els hauríem d´iniciar amb tantes coses des de ben petits...
ELs nens petits catalans, en principi, no tenen contacte amb l´anglès en el seu context quotidià i per tant, no tenen cap mena de coneixement previ a partir del qual començar a construir els nous aprenentatges.
D´altra banda, per aprendre, cal tenir una motivació intrínseca que, en aquest cas, difícilment poden tenir.
I, si que és veritat que "el saber no ocupa lugar", però aprendre per aprendre... Veig que és un aprenentatge beneficiós a llarg (molt llarg) termini, perquè durant la seva infantesa, difícilment el faran servir. Segurament, en començaran a treure profit quan siguin força més grans, però és clar, si ho mirem des d´aquest punt de vista, els hauríem d´iniciar amb tantes coses des de ben petits...
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Julyet ha escrit:Totes els meus "rollos" els podria resumir en: "com abans millor" és un mite, està demostrat que el millor període per aprendre una llengua és l'adolescència, i si volem començar ben aviat cal posar-hi els millors recursos, però també donar una continuïtat.
Julyet també m'han fet molta gràcia les coincidències que tenim!!
Jo a la meva filla des de ben petita que sempre li cantava cançons en anglès (les típiques dels nens... Twinkle twinkle little star, If you're happy and you know it, The wheels on the bus, Incy Wincy spider....)i ara les canta amb mi (tot i que no sap el que diuen!!bé jo li explico abans de cantar-la però de moment el que m'interessa més és que augmenti el seu "registre fonètic").
Bé, això és el que de moment veig més clar i factible per la seva edat, que com diu la Julyet ,si em poso massa pesada pot ser que l'acabi avorrint!!
De moment ella s'ho passa pipa amb les cançons, i el germà (que només té any i mig)doncs ja va escoltant i rient quan ens posem a "escenificar-les" ...
Ginger "deunido" el canvi de traducció a ed.infantil!!benvinguda al club!!
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Juliet... per mi no és cap canvi, simplement sempre havia volgut fer les dues carreres. En el seu dia vaig fer traducció... i quan ho vaig veure factible vaig començar infantil. N'estic molt contenta!! 
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Tens raó Julyet jo tampoc entenc aquest canvi de plantejament quan arriba primària, l'única explicació que se m'acut és que s'hagin d'adaptar per força a uns objectius en altres asignatures marcats per Ensenyament. De totes formes ells continuen intentant que l'anglès sigui un context on aprenen coses, però al no haver tantes hores han perdut fluidesa en l'aprenentatge, ja no és tan natural....
Ara us explico una anècdota que ens ha passat aquest mateix matí: hem fet una reserva per anar al Port Aventura aquest estiu i ens allotjarem en unes habitacions de l'hotel Gold River que es diuen Lucy's Mansion. El meu home feia broma perquè jo sempre em confonc i dic Lilly's Room i segons ell aquesta frase no té lògica. Jo li dic "és clar que té lògica, són les habitacions de Lilly" i ell em contesta "on se sap a la frase que són les habitacions DE Lilly?" Quan jo li anava a donar tota l'explicació tècnica del genitiu saxó, la nena va i contesta tota indignada "i tant papa, són les Lilly'S room!!!". Vull dir que ella no tenia ni idea de l'explicació gramatical però tenia claríssim com es deia i què significava
Ara us explico una anècdota que ens ha passat aquest mateix matí: hem fet una reserva per anar al Port Aventura aquest estiu i ens allotjarem en unes habitacions de l'hotel Gold River que es diuen Lucy's Mansion. El meu home feia broma perquè jo sempre em confonc i dic Lilly's Room i segons ell aquesta frase no té lògica. Jo li dic "és clar que té lògica, són les habitacions de Lilly" i ell em contesta "on se sap a la frase que són les habitacions DE Lilly?" Quan jo li anava a donar tota l'explicació tècnica del genitiu saxó, la nena va i contesta tota indignada "i tant papa, són les Lilly'S room!!!". Vull dir que ella no tenia ni idea de l'explicació gramatical però tenia claríssim com es deia i què significava
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Mireiafor, quin exemple més bo!
A això em referia jo quan parlava del coneixement incoscient...
A això em referia jo quan parlava del coneixement incoscient...
Re: Llengües estrangeres a l´etapa infantil
Julyet ha escrit:Totes els meus "rollos" els podria resumir en: "com abans millor" és un mite, està demostrat que el millor període per aprendre una llengua és l'adolescència, i si volem començar ben aviat cal posar-hi els millors recursos, però també donar una continuïtat.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |