Creences vs tradicions

[sinera]

Creieu oportú fer partíceps als nens de les festes religioses, només pel fet de seguir una tradició? O, penseu que només hi haurien de participar els nens de famílies creients?

[neuetes]

Jo discrepo amb la goga.

Seguir una tradició (setmana santa, Nadal, ...) crsitiana sense sentir la fe és una tradició buida, i condemnada a la llarga a desaparèixer i més amb el món tant globalitzat, on a casa nostra hi convivim tantes cultures i tantes religions diferents.

Nosaltres som ateus i la nena no esta batejada. Com més gran em faig, crec que la espiritualitat o la religió és una cosa molt personal i intransferible, sempre en el respecte.
Ni jo ni el meu home participem de cap celebració tradicional-religiosa (bodes, batejos, comunions i enterraments, si es clar, però no participem "activament") i no volem que la nostra filla vegui com els seus pares "pensen una cosa i en facin una altra".
No podem eliminar de la seva vida festes com Nadal o Reis, però la feina és nostra perque entengui totes aquestes tradicions des d'una vassant més neutra. I entengui que en aquest món hi ha més coses a part de les tradicions cristianes.

Aquesta és la meva manera de veure-ho. Un tema molt interessant!.

[Guita]

mireu jo vinc i sóc d'una família practicant. Quan era petita i jovenenta sempre anava a missa els diumenges. Reconec que he passat èpoques de tot, que m'ha agradat més o menys i èpoques que he donat més o menys importància al que em deien i el que jo hi sentia. Total cada any.... he anat a beneir la palma/palmó... però hi he anat perquè he volgut i perquè aixi ho sentia. He anat primer a la missa i després a la benedicció. Aquest any, just ahir vam treure bolquers a l'Octavi, hem deixat la missa i només hem anat a la benedicció (pel tema pipis....) i us ho prometo que m'he sentit malament. He arribat allà sense sentir res, ho he fet perquè s'havia de fer, perquè cada any de la meva vida ho he fet i no m'ha agradat gens. Quan he vist que la majoria de la gent del meu voltant feia el mateix (només a la benedicció) i que a sobre ningú sabia res del que deia el mossèn ni el moment en que s'havia de moure el palmó ni res.... Les coses, penso que s'han de fer perquè un ho creu i quan ho creu... no perquè sí... trobo que si no la sents...
ja ho veieu m'he decebut d'una cosa que he fet... no m'ha agradat gens l'experiència i no entenc que hi hagi gent que ho faci aixi sempre!

[mireiafor]

Jo crec que tothom pot participar en la vessant lúdica d'una cel.lebració, independentment de les creences. El que també crec és que s'ha de fer des del respecte per les persones que sí que hi creuen i amb la màxima informació possible. Per exemple nosaltres no som creients (tot i que la meva família sí, i jo de petita he anat a cole de monges) i els nostres fills no estan batejats, o sigui que no hem participat mai en el diumenge de rams però sempre que arriba aquest dia m'agrada explicar-li a la meva filla el significat d'aquestes dates i perquè veiem nens i nenes amb les palmes i els palmons pel carrer.

De vegades durant un viatge tenim l'oportunitat de participar en alguna cel.lebració popular o cultural que té arrels religioses (siguin quines siguin) i jo no deixaria de fer-ho només per no pertànyer a aquella religió, en aquest sentit crec que malgrat no ser creient la setmana santa andalusa pot ser una experiència enriquidora, o també escoltar els cants religiosos a la catedral parisenca de Montmartre. Ja dic que sempre que es faci des del màxim respecte, no té perquè resultar ofensiu o fals.

També entenc la Guita, ja que moltes vegades el compliment dels costums religiosos són només una mascarada per lluir roba nova i vistosa. De tots els nens que he vist aquest matí al parc amb palmes i palmons i roba luxosa i de marca, m'agradaria saber quants d'ells han rebut dels seus pares l'educació i sobre tot l'exemple del que vol dir la caritat cristiana. O també al Nadal, on ens gastem una calerada en regals però després posem pegues de tota mena per no haver de passar tot un dia amb obligacions familiars que semblen un toston.

[neuetes]

Estic completament d'acord amb el que expliqueu.

Jo també vinc d'una família molt creient, amb educació en escoles de monjes fins als 18 anys.

Nosaltres avui no hem anat a beneïr la palma, de fet fa molts i molts anys que no hi vaig i no sé ni el ritual que s'ha de seguir i tampoc ho teniam ni pensat. A més a més, avui és l'aniversari de la nena i durant tota la setmana em van fent la mateixa pregunta: "que?, la possaràs ben guapa a la nena per anar a beneïr la palma?". Doncs no, no hi anirem: primer, perque som ateus i segon, per respecte a les persones que hi van, que ho senten i tenen fe.
Com a les processons de setmana santa... jo no podria anar a una celebració d'aquesta mena només a fer el paripé, no m'agrada ser falsa cap als altres i menys a mi mateixa, em sentiria fora de lloc, com un peix fora de l'aigua...

I no em feu parlar del que penso de les parelles que es casen per l'esglèsia i no hi creuen...

[xasevi09]

Completament d'acord amb tu, neuetes!!

Crec que s'ha d'actuar amb coherència i si ets agnòstic o ateu no té cap sentit que vagis a beneir al palmó. Però pel fet que vivim una societat majoritàriament cristiana et veus obligat a respondre preguntes impertinents del tipus "ja teniu el palmó per beneir-lo?".

És a dir, el que més m'empipa és que es dóna per fet que el nen ha de ser catòlic pràcticant, però per quina raó hauria de ser practicant si els pares no ho som??. El nostre objectiu és educar-lo de manera laica, sense amagar-li res, ha de saber que el món està ple de religions i que cadascuna té els seus rituals. Quan sigui adult ja decidirà per ell mateix...

[marchita]

Esoy totalmente de acuerdo con todas vuestras opiniones pero yo hay algo q no entiendo...En mi casa yo soy cristiana y quiero que mis hijos tambien lo sean asi q les educo de esa forma: rezamos casi todas las noches, vamos a ver a Jesus a la iglesia...Semana Santa, Navidad....Pero yo veo que la gente que es atea no festeja nada pq no le va eso pero en Navidad (25 de Diciembre-5 enero Reyes) si q tienen regalos...muy normal no es y es que perdonar y que nadie se de por aludido ni se ofenda pero celebrar con nuestos hijos el tener regalos es divertido y bonito pero ir a misa a bendecir el palmon y seguir una procesion es un palo no?...Desgraciadamente la sociedad te lleva a ello y es algo normal y natural todos celebramos las fiestas de Navidad pero solo los cristianos la cuaresma...

[neuetes]

Totalment d'acord, xasevi09!

Jo diria més, vivim en una societat on molta gent socialment és cristiana i que en la seva intimitat no ho és i d'aquí ve el problema, ja que aquesta gent que actuen de cara a la galeria només es queden amb l'ostentació de la celebració i no aprofundeixen. I precisament aquests són els que em trobo que em fan les preguntes més impertinents i estúpides: per exemple, a la pregunta: "i que faràs quan la nena et demani fer la comunió?", jo els hi responc: "la nostra feina com a pares és que no ens faci mai aquesta pregunta". Perque ja donen per suposat que la nena voldrà fer la comunió per lluïr vestit i regals.
Admiro les persones que obertament diuen que són cristianes i practiquen la seva fe. De debò. Coherència i respecte.

Per altra banda, estic en part d'acord amb tu Marchita. Nosaltres a casa per Nadal celebrem el cagatió, que és una tradició pagana, molt més antiga que la tradició cristiana. Per altra banda, no hem pogut evitar celebrar i anar a rebre els reis mags, és la única tradició d'arrel cristiana en la que ens deixem portar, ja que part de la nostra família si és cristiana i per respecte a ells i a la seva ilusió per regalar-hi coses a la nena, ho celebrem a la nostra manera.

[isa]

celebrar con nuestos hijos el tener regalos es divertido y bonito pero ir a misa a bendecir el palmon y seguir una procesion es un palo no?

Doncs la veritat és que sí, per a què enganyar-nos!
Que entenc el que dius eh, i tens tota la raó, però és algo inevitable i normal, i no penso que dolent, la veritat, qui està obligat a seguir una tradició perque en segueix una altra? Ningú.... no penso que hi hagi cap tipus d'obligació, i penso que les tradicions són diferents de les creences, per exemple, una familia pot tenir una tradició de celebrar els Reis, de fa molts anys quan els avis o besavis eren creients, i els besnets continuen amb al tradició de celebrar els Reis sense necessitat de ser creients, no?
El que ja em sembla ser més hipòcrita és casar-te pel ritus catòlic si no ets creient, això té molta tela....
Per cert, nosaltres som creients, l'Iso potser més que jo, però no practicants de l'Esglèsia, és una institució en la que no crec gens ni mica. Per tant, misses zero.

[xica]

buf..... quin temita heu tret.....

el meu company i jo tenim una forma de pensar una mica atípica.... creiem que jesús va existir i que debia ser una persona excepcional per l'època (com d'altres persones excepcionals que hi han hagut al llarg de la hª) , però no creiem en l'esglèsia. De fet, creiem que si jesús vegés tot el que s'ha liat en nom seu, es posaria les mans al cap.

No ens hem casat ni pensem fer-ho i tampoc hem batejat a la nena, però per nadal celebrem el naixement de jesús i li exspliquem qui és aquell nen petitó que es veu als naixements i la història dels reis mags 'orient ( de fet, es un dia especial perquè ella va nèixer la nit de reis...). Pel cagatió demanem a la família pocs regals, si de cas robeta, coses per l'escola, alguna gormanderia típica de xocolata... (ja ens costa ja que ho entenguin...) i per reis quan ens demanen què volem per la nena, també demanem només una cosa que a més coincideix amb el seu aniversari.

No sé.... se que és una cosa una mica estranya... quan sigui gran també li anirem explicant la història d'altres bones persones que van intentar fer molt per els altres i per la humanitat, siguin d'on siguin i siguin quines siguin les religions que se'n van derivar de les seves paraules...

bé, un altre opinió més....

[xasevi09]

Hola de nou noies!!

Fixeu-vos que totes les festes religioses importants coincideixen en fets pagans.
Nadal coicideix amb el sol·lciti d'hivern, quaresma amb l'entrada a la primavera, Sant Joan amb el sol·lciti d'estiu i la castanyada /pasqua amb l'entrada a la tardor.

Molts anys endarrera (diguem-ne segles), amb la cristianització de la població, és van utilitzar les festes populars per convertir-les en fetes religioses.

Sóc agnòstica però m'encanten les celebracions i a la meva manera, és a dir, de forma pagana, també les celebro!!
A més, el millor de ser agnòstica és que puc celebrar i compartir, des del respecte, aquells actes que més m'agradin de totes les religions!!

No se si m'explico....

[nini8852]

Hola!
Doncs jo estic d'acord amb totes jeje

Jo no crec amb l'església, i per tant no comparteixo cap celebració d'arrel cristiana.
Ahir no vaig anar a celebrar la palma perquè no hi crec i em semblaria molt hipòcrita anar-hi. Quan els meus pares em deien, hem aquest o a aquest altre, jo pensava.... quina manera de fer el paripé.....
Per una altra banda si que celebro els reis i el Nadal, però no com a festa religiosa (jo) sinó com a gran trobada familiar. Tinc 6 nebots i a alguns els crien sota la fe cristiana i ho respecto moltíssim i per això també ho celebro. Si estigués sola en aquest món, em sembla que no celebraria ni això. Però son festes que m'agraden perquè ens reunim tots, cantem cançons i veus als nens molt ilusionats.
Jo no estic casada i si ho faig tinc (tenim) claríssim que serà pel civil i la nostra filla no està batejada. Si ella de gran té interès per aquesta o una altra religió, nosaltres no li negarem pas, però no li volem imposar res d'inici.

I cada vegada em fa més fàstic l'esglesia, ha fet molt mal al llarg de la historia i ens segueix fent, per això no comparteixo res de res amb ells, fins hi tot hem pensat en apostatar.
Jo crec en la bondat de cadascú i siguent bona persona, si hi ha cel, ens el guanyarem igualment, anem a l'església o no.

Salut!!!!

[Ifigenia]

XASEVI09, UN 10 a la teva exposició.

No hem d'oblidar que abans de l'aparició del cristianisme en mig del politeisme de l'imperi romà, totes aquestes celebracions ja existien.
El cristianisme per tal de poder aconseguir adeptes i anar desbancant poc a poc el panteó romà, va aprofitar les creences ja existents i les dates que ja s'utilitzaven en el món romà per fer celebracions ( com tant rebé ha explicat en XASEVI09), i per ubicar els fets més rellevants de la nova religió. Així la població seguiria els seus costums i festivitats, però en comptes de celebrar la festa del " sol invicto " ( 25 de desembre), celebrarien Nadal o el naixement de Jesús. L'emperador Constantí, ubicat a la part oriental de l'imperi és a dir, Contantinopla( actual Estambul), va triar aquesta data per a celebrar el naixement de Jesús i en definitiva és l'actual festivitat de nadal.
Simplement el cristianisme va irrompre en un imperi catigat pel desgast de la seva força durant segles,després de més de 600 anys d'existència ( revoltes internes, pressió pobles bàrbars a les fronteres, crisi econòmiques, lluites pel poder,divissió de l'imperi en occident i orient...).

El cristianisme va anar desplaçant l'antiga religió imperant politeista, per una de nova i monoteista ( seria tota una tesi doctoral explicar les causes de la irrupció del cristianisme a l'imperi romà). Ara bé, la base de les festivitats és la mateixa.Per tant que cadascú celebri aquestes festes donant-li el significat que prefereixi, que la tradició és molt anterior .

[madrona]

Hola.

Nosaltres a casa som ateus, jo, i el meu marit creient no practicant.
No celebrem la Setmana Santa, ni hem batejat la nena ni estem casats per l'església.

Però sí que educo la meva filla fent que conegui totes les tradicions que l'envolten: des de fer un panallet, qui és el nen Jesús, o perquè sant Jordi va matar el drac. Vull que desde petita entengui el món que l'envolta.
I de gran triarà l'opció que li sembli més adeqüada. Si es vol batejar ho farem.

Però no tinc la sensació d' "aprofitar-me" de les celebracions que m'interesen i d'altres no, la veritat, totes formen part de la meva cultura. I tinc dret a celebrar-les però per coherència, si no vaig a missa tampoc no em caso per l'església.

[Nam]

Uf quin tema!!!
Jo estic d'acord amb tot el què heu dit.
Per la nostra part no celebrem res, només fem el caga tió, jo de regals n'hi faig de tant en tant, no m'agrada ajuntar-ho tot per reis... Arabé, sí que hi ha la meva sogra que li fa passar els reis, però és la única, i jo ho respecto, doncs és la seva tradició.
I sobre la palma, ufff, quanta gent m'ho va demanar! A sobre vem anar a Vic i allà hi ha molta tradició de la palma... Doncs no en vaig comprar, i és que si he de ser sincera, no sé què significa, o sigui que fer el panolis perquè sí doncs passo...
Crec que actualment hi ha gent més apropada o més allunyada de les tradicions cristianes... jo per part dels meus pares i avis ja no han seguit mai res religiós, o sigui que de vegades em perso i tot...
En canvi el meu marit és de família creient, van a missa, i ho respecto moltíssim!

[Pil'ar]

quan ets creient totes akestes festes i tradicions més aviat et fan una mica de... no sé com dir-ho ..et donen igual. Bé les tradicions són només aixó, tradicions i quan ets creient ho vius cada dia.
ptns

[Layona]

XASEVI09, UN 10 a la teva exposició.

No hem d'oblidar que abans de l'aparició del cristianisme en mig del politeisme de l'imperi romà, totes aquestes celebracions ja existien.
El cristianisme per tal de poder aconseguir adeptes i anar desbancant poc a poc el panteó romà, va aprofitar les creences ja existents i les dates que ja s'utilitzaven en el món romà per fer celebracions ( com tant rebé ha explicat en XASEVI09), i per ubicar els fets més rellevants de la nova religió. Així la població seguiria els seus costums i festivitats, però en comptes de celebrar la festa del " sol invicto " ( 25 de desembre), celebrarien Nadal o el naixement de Jesús. L'emperador Constantí, ubicat a la part oriental de l'imperi és a dir, Contantinopla( actual Estambul), va triar aquesta data per a celebrar el naixement de Jesús i en definitiva és l'actual festivitat de nadal.
Simplement el cristianisme va irrompre en un imperi catigat pel desgast de la seva força durant segles,després de més de 600 anys d'existència ( revoltes internes, pressió pobles bàrbars a les fronteres, crisi econòmiques, lluites pel poder,divissió de l'imperi en occident i orient...).

El cristianisme va anar desplaçant l'antiga religió imperant politeista, per una de nova i monoteista ( seria tota una tesi doctoral explicar les causes de la irrupció del cristianisme a l'imperi romà). Ara bé, la base de les festivitats és la mateixa.Per tant que cadascú celebri aquestes festes donant-li el significat que prefereixi, que la tradició és molt anterior .

Estic totalment amb vosaltres.
Nosaltres no som pràcticans. Per dir-ho d´alguna manera, som dels que creiem en Jesús pero no en l´esglesia. A casa tenim moltes tradicions , a més a més la cosa es complica, pq el meu home es de Dinamarca, i protestan, no católic...Amb aixó vui dir que a casa seguim tradicions, tan paganes com religioses tan d´aqui, com d´allà.
Quan vem venir a viure aquí , el meu home va "adoptar" tradicions d´aqui que allà no tenen, com ara celebrar els nostres Sants, el tió, fer el pessebre per Nadal, Sant Jordí, etc... I jo n´he "adoptat" d´altres allà,que tot i no viure allà en la mida del possible intentem seguir , algunes son paganes dels temps dels vikings, i d´altres son religioses.
I a la nena la intrudïm en totes, volem que creixi conegen totes les tradicions que en les nostres families s´han anat fent.
Estem casats per el civil, i la nena no està batejada, si de més gran ella vol batejar-se i fer la comunió o confirmació per descomptat que li deixarem fer, pero considerem que el més just es que ella pugui escollir si vol fer-ho o no.

[mireiafor]

Ei noies, us felicito!! Totes les aportacions em semblen superimportants, estic d'acord amb la majoria i sobre tot són molt interessants!! Ho repeteixo però aquesta vegada m'hi afegeixo: ENS FELICITO!!

[pucpuc]

Hola a totes

m'afegeixo a les opinions, nosaltres si som creients i practicans i per tant si que vam anat a beneir la palma.

Crec com la mireiafor que totes les aportacions han sigut molt interessants.

I trobo molt coherent que si un no hi creu no hi participi.

Nomes hem queda un dubte, algu heu dit que si de grans volen batejar-se o fer la comunio, etc no hi poserieu pegues, pero com ho podran escollir si no s'els hi explica el que es?

[neuetes]

I cada vegada em fa més fàstic l'esglesia, ha fet molt mal al llarg de la historia i ens segueix fent, per això no comparteixo res de res amb ells, fins hi tot hem pensat en apostatar.
Jo crec en la bondat de cadascú i siguent bona persona, si hi ha cel, ens el guanyarem igualment, anem a l'església o no.

A mi tampoc m'agrada l'esglèsia com a institució, crec que tot aquest "tinglado" no té res a veure amb la filosofia inicial. I no em feu parlar del que penso dels casos de capellans pederastes que surten ara a les notícies, que ...
I jo fa un munt d'anys que vaig enviar la sol.licitud per apostatar i encara no he rebut resposta.

En quan a la pregunta de la pucpuc... la nostra idea és ensenyar-li la varietat de les religions i de les creences majoritaries que hi ha al món, sense amagar-li res i de la manera més neutra possible. Tot des del nostre punt de vista, es clar, no li podem amagar pas que els seus pares són ateus.
El que no toleraria és que volgués fer la comunió als 10 anys només per fer el paripé, perque fulanita de tal també la fa. Si la nostra feina com a pares és correcta, aquest moment no arribarà mai.
Un nen de 10 anys encara no té les idees clares per decidir una cosa tant profunda i tant transcendental: jo recordo que quan vaig fer la comunió anava a missa cada diumenge per iniciativa pròpia i de vegades sola, les catequistes en aquest aspecte van fer una feina impecable de menjada de coco en mi, i vaig fer la confirmació als 13, perque el bisbat ho manaba així, per tant la seva menjada de coco va continuar després de la comunió.
No va ser fins que vaig tenir uns 16 anys i la meva ment es va obrir a nova informació, a noves reflexions i a noves inquietuds (que la vaig buscar jo la informacio, sense dir res als meus pares i quan els vaig dir que era atea una mica més i es moren del susto), vaig donar-me compte que tot era mentida i que havia perdut el temps de manera escandalosa durant tants i tants anys de catequesi després de classe, quan ho podia haver invertit en classes d'anglès, per exemple.
Vista la meva experiència, no vull que la meva filla li passi el mateix, li vull donar informació, que tingui la ment oberta: potser troba interessant la filosofia budista o cristiana o protestant o jueva o musulmana o hinduista o pagana o agnòstica o atea... i si veiem que té inquietuts per alguna, ja li donarem totes les facilitats i el recolzament que necessiti.
Vivim en una societat d'arrels cristianes, si, d'acord, però l'immigració que viu aqui (que molts d'ells ja van per la segona generació), no ho són, i aquest serà el futur que es trobaràn els nostres fills: a les classes del cole o dels instituts hi haurà moltes religions diferents, ja no es faràn comunions massives (com la meva, tota la classe del cole va fer la comunió junta, el mateix dia i a la mateixa esglèsia, cosa que reforçava la sensació que només hi havia aquella religió) i els nostres fills veuràn molta més diversitat que nosaltres a la seva edat.

Vaja, que filosòfica que estic avui!! és que aquest tema em toca molt la fibra.