plora molt al cotxet

[indai]

EL meu fill ja té 2 mesos i segueix plorant mooooooooolt al cotxet. No hi vol anar ni en broma. Només fa que plorar i cridar.
Tinc un vintage amb prima. Algun cop que he tingut de sortit per necessitat ha estat més de 20 minuts plorant al cotxet ja que no el podia agafar.

Tinc una ergo i un fular i si el posso adormit s'hi queda, pero si està despert tampoc s'hi vol estar. Aprofito per sortir de casa quan esta dormit, me'l col.loco a la motxilla i surto, però em limita molt i només el puc portar jo. La meva mare pobra es mor per treure el nen a passeig amb el cotxet...

També he de dir que a cas sempre està en braços i no es vol estar ni a l'hamaca ni al bressol.
Tothom em diu que s'hi ha d'acostumar,pero jo crec que amb 2 mesos ja hauria d'estar acostumat i que simplement és que no li agrada, es deu trobar sol o té por.
EL que si no éntenc es perquè plora al motxilla i el fular.es fica a plorar quan li fico les cametes en pose granoteta.I si hi té mal?

M'agradaria saber si algú està en la mateixa situació, ja que jo estic molt desesperada i necessito veure una mica de llum.

[BLAPERERWAY]

Nena,
No t ´esberis, acostumal al cotxet pasejant-lo per casa mentre li cantes una cançó, així sabrá que ets a prop, a mi em va passar tb una mica i cap als tres mesos li va començar a agradar que donava gust, ara jo als dos mesos encara el portava dins del cuco i mirant cap a mi, inclinat una miqueta.
Jo tb tinc la ergo i bé, però a estonas no massa llargues pk acaben per agobiar-se i el fular igual que la ergo, a vegades es feia la siesta, però ja veurás que tot millora en cuestió de setmanes, la recepta??, molta paciéncia i calma, que li transmetrás la teva pau, cánta-li molt i si cal t´inventes una cançó, ja veurás que va bé i que tot es posa a puesto, ara estás cansada i ell és encara molt petit. Paciencia i ánims!!!

[isa]

Indai nena, la Paola feia exactament el mateix que expliques, al poble em coneixia tothom per la mare de la nena que no vol el cotxet. El record estaba en més d'una hora plorant, els dies que jo m'havia encaparrat a no agafar-la a coll per més que plorés. No era qüestió d'acostumar-se, sortiem caada dia, i caaada dia el mateix drama, durant mesos. Penso que li feia por, igual que li deu fer al teu petit, s'hi deu trobar sol. Ella a la motxila si que volía anar, menys mal, de tant en tant podiem sortir sense brams. Se li va passar quan ja va ser més grandeta i se li va treure la por d'anar sola, però va tardar mesos, bastants!
Jo d'embarassada em mirava el cotxet i m'imaginava les passejades tranquiles i felices que fariem pel poble, i mai van ser tranquiles!!! Però cada nen és un món, i al final vaig acabar acceptant que la meva no era nena d'anar en cotxet. Ah, i a casa, sempre a coll i res d'hamaqueta ni de bressol ni de mandangues, a coll, i de la mama. Té dos anys i és una nena de molta mama, de molt contacte, i de molt coll i braços, hi ha gent que diu que està malacostumada i que això no és bo, però hi ha gent que em diu que sen's veu una relació molt especial, i que sen's veu molt unides, així que jo em quedo amb això.
Paciència reina, jo t'aconsello que feu mooolts braços, que després creixeran volant, i quan tinguin 12 anys i els volguem fer un petó potser surtiran corrents!

[lila]

Molts ànims i paciència, indai!

La nostra tampoc no s'hi va voler estar mai al prima... li vaig arribar a agafar mania al cotxet i tot! Mai la vaig poder passejar amb tranquil·litat i no s'hi va adormir pràcticament mai, quan la deixàvem ja adormida es despertava a l'instant... així que desesperant! Fins i tot al cotxe quan havíem d'anar a algun lloc no hi havia manera que estigués tranquil·la, i es passava el viatge plorant (fins que l'agafava en braços).

Mai li ha agradat, ni de més grandeta, quan va començar a agafar el xumet potser s'hi relaxava alguna estona més, però poca cosa... encara és ara que no li agrada...

La motxilleta tampoc li agradava gaire, de vegades s'hi adormia però no més de mitja hora...

Ara estic encantada que camini perquè he acabat ben farta del cotxet (i ja pateixo per la germaneta que ve, a veure si em sortirà igual o ella sí que amortitzarà el cotxet: tan de bo!)

[Sandy2008]

Hola maca a mi hem passava el mateix que expliques i el que vaig fer va ser treure'l de la prima y posar-lo a la cadira, la veritat es que se'l veia una mica petit alla pero ell anava encantat mirant tot el que li envoltava. Aixo ho vaig fer vora els tres messos... i si la gent hem deia si ja l'havia tret de la prima... que si al cotxe tindria mes fred... etc... pero ell va deixar de plorar i jo encantada! Anims guapa!

[ardid]

No era qüestió d'acostumar-se, sortiem caada dia, i caaada dia el mateix drama, durant mesos.
Jo d'embarassada em mirava el cotxet i m'imaginava les passejades tranquiles i felices que fariem pel poble, i mai van ser tranquiles!!! Ah, i a casa, sempre a coll i res d'hamaqueta ni de bressol ni de mandangues, a coll, i de la mama.
Paciència reina, jo t'aconsello que feu mooolts braços, que després creixeran volant, i quan tinguin 12 anys i els volguem fer un petó potser surtiran corrents!

Si ho hagués escrit jo parlant de la meva filla, no ho hagués pogut descriure millor. Totalment igual; però a més a més la meva també plorava si intentava portar-la amb la motxilla. Al final, sempre sortíem a passejar dos, un passejava el cotxet i l'altre la nena a coll. Ara, que ja té 13 mesos aguanta més al cotxet però encara hi ha estones en què l'he de treure perquè no hi vol anar-hi. Paciència, som més de les que et penses tot i que pel carrer només vegis criatures passejant tranquil·lament dins dels seus cotxets. A mi hi havia moments que em feia una ràbia... i si em trobava algú que em deia que els nens se'ls havia de deixar plorar, ja ni t'ho explico !!

[ardid]

Mira aquest post a veure si trobes consol:

viewtopic.php?f=15&t=12277

[susaneta]

Tranquila a mi em va pasar el mateix, es posava a plorar com un desconsolat, no podiem anar en lloc pero ara amb el temps esta superat..... li encanta passejar, paciencia guapi

[TXETA]

Fa mesos vaig obrir el mateix post... l'Aleix plorava i plorava com un berro al prima! Quin horror! Ho passava ell malament, jo arribava a casa plorant dels nervis que passava, acabava sense sortir de casa sinó anava acompanyada, un DRAMA! me'l posava a la motxilla i no hi havia nen, o a coll, i com que mai ha volgut xumet doncs era la única solució. A l'Aleix no li va funcionar el canvi a la cadireta, fins als 6 mesos més o menys no vam poder fer un passeig de més de mitja hora sense plorar, i a poc a poc es va anant acostumant, jo vaig tornar a la feina i la meva sogra com que no el podia agafar doncs es va haver d'acostumar, feia sortides curtes i amb paciència i temps ara li encanta i fins i tot s'adorm!

Com diuen les noies... SACS DE PACIÈNCIA!

[indai]

Ja veig que no soc la unica que es troba en aquesta situació.

provare de pasejar-lo per casa i cantar-li una canço,peero crec que li costara anar content bal cotxe i el cotxet...

[nuriaau]

Hola INDAI,

La Queralt fins fa dos dies feia exactament igual, si la posava adormida o amb son al cotxet, perfecte...però a la que es despertava ja li podia posar pipa, remenar-la, etc,etc que sols feia que bramar. Ara fa dos dies que es va despertant dins el cotxet i em va mirant i no em treu l'ull de sobre, però almenys ja no plora. No sé, de cop i volta ha fet un canvi. Amb el nen em va passar igual, cap als 3 mesos va començar a deixar de xisclar dins el cotxet i cap als 5 mesos li va començar a agradar....ànims!

[indai]

Hola noies,

veig que el que jo pensava que era un cas unic no ho és...Ara sempre que surto amb el cotxet porto la motxilla a sota per si es desperta ficar-lo a la motxilla o vaig amb la mare mare i aixi si plora una l'agafa i l'altra porta el cotxet.

Tant de bo d'aqui un mes faci un canvi i hi vagi conent, perquè el pbre ho passa fatal i jo també.

El que porto pitjor son les critiques de la gent: que si el nen em pren el pel, que si es un marranot, que si esta malcriat, que s'hi ha d'acostumar...per aixo ara quan em pregunten si encara plora al cotxe o cotxet els hi dic que no. Au, que se'n vagin a pastar fang...i també el meu nen dorm tota la nit, no plora mai i s'esta tot el dia a l'hamaca solet.Tinc un nen perfecte!!

Perque encara que el meu fill plori per mi és el millor del mon i de malcriat RES, al contrari, molt bencriat, amb amor i afecte.

[nius]

indai, la gent que digui el que vulgui: és un bebé, té ni 2 mesos. Què sap ell d'on és, de què li passa al voltant. Amb qui millor es sent és amb la mama i el papa, i sentint-los l'olor, com parlen, com els batega el cor... així ha passat 9 mesos, i des que ha sortit de la panxa només 1 i escaix. Dona-li temps! La gent, que s'espavili.

És exacatament el que tu dius: l'estàs criant amb amor i amb afecte, i deixar-lo que ho passi malament no entra en els teus plans.

Nosaltres també dueim sempre el portanadons sota el cotxet, perquè acabavem tornant a casa el cotxet a una mà, i el nen a l'altre braç. Fins que ens vam decidir només per la motxilla.

Ànims, que si que passa, se'ns fan "grans"!

[indai]

Bé noies,l'Aleix té quasi4mesos i seguim igual...però anem a totarreu amb motxilleta.aix...paciència,santa paciència.

[isa]

Paciència nena, hi ha nens (com el teu, com la meva....jejejje) que els tenen ben posats! Qüestió de temps, ja et vaig comentar que la Pao va tardar bastaaaaant en acceptar el cotxet, no hi ha més remei que fer braços i motxila.

[indai]

Ja hem complert els 5 mesos i l'hem passat a la cadireta,una vintage,i ....plora igualment! El porto mirant cap a mi i plra igual queamb el prima. Està clar que el meu fill el que vol són els braços dels pares. També he de dir que no plora tant...aguanta una miqueta sense plorar,uns 10 o15 minuts.

[Amal]

El meu tampoc vol anar en cotxet, nomès vol braços... tooooot el dia. Encara és massa petit per portar-lo a la motxilleta que tinc, així que nomès em toca agafar-lo. Espero que se li passi aviat!

[indai]

El meu tampoc vol anar en cotxet, nomès vol braços... tooooot el dia. Encara és massa petit per portar-lo a la motxilleta que tinc, així que nomès em toca agafar-lo. Espero que se li passi aviat!

I si ho proves amb un fulard?

[nius]

Amal, i si ho probes amb un fular? Passa't pel post dels portanadons.

A nosaltres ens passava el mateix, i vam optar pels portanadons. Va ser una gran solució!

[indai]

Bé, potser començo a veure la llum...fa 2 dies que ja no plora al cotxet,només quan té son,li vam treure els cinturons de dalt i va molt pinxo ell. COm que ja s'aguanta dret ho mira tot, fica els braços per fora com un homenet, agafa la barra de davant,s'hi recolça...Espero que no sigui passatger!