Il.lusió i por a la vegada...!!

[Lila81]

Hola noies...
sóc nova per aqui. Després de llegir molts posts d'aquest fòrum m'he decidit a escriure les meves sensacions...
El meu home i jo, hem decidit que ens posariem a buscar un fill cap a l setembre / octubre Jo en tinc moltes ganes, més que ell, encara que m'entén perque diu q l'instint maternal em surt pel poros... ejjeje

La cosa és aquesta, que en tinc moltissimes ganes, però a la vegada em fa molta por que pugui passar alguna desgràcia... que no vagi bé l'embaràs, que em costi molt quedar-me embarassada, que algún dels dos no poguem tenir fills... no sé!! He llegit algunes històries de noies que han escrit per aquest fòrum, que us ben juro que si em passès a mi, no sé si podria tirar endavant.
Sé que no sóc la única, i suposo que a totes us deu passar aquestes pors pel cap alguna vegada, però necessitava deixar-ho anar per aqui... si li comento al meu home em mira com si fós una paranoica.. jejejje

Bé, doncs només era per això, per desfogar-me...!!

Que tingueu moltissima sort a totes les que esteu buscant!!

Petons per a totes!!

[angelina]

BOn dia i benvinguda!!
JO penso que tenir pors és lo més normal... jo la meva gran por era no poder tenir fills... i quan vaig deixar els anticonceptius i no em venia la regla i els TE eren negatius em vaiga collonir molt... i al finar era +!!! I ara tinc un nen preciós! Però no treu que per un altre embaràs tornaré a estar morta de por, pq es natural i dificil de treure, quan desitjes una cosa es normal que tinguis por que no vagi bé, que l'embaràs noa rribi a terme, que el nen estigui malaltó quan neix... i durant el part et preguntes si repirarà bé, si estarà bé si.... enfin... des del dia que decideixes ser mama que ja ets una mama que pateix per tot i per sempre!!!
Que tingueu sort! Però sobretot,no tingueu pressa i no espereu quedar-vos-hi el proimer mes.... com més relaxats estareu més faciul serà i al revés si esteu nerviosos, ansiosos i estressats aixíq ue amb cala i arribarà quian vulgui i aj veuràs com anirà d'allò mes bé! Sempre pots anar a fer una visita al gine dir-li que us voleu posar a pel petit, n'hi ha que fan ecografies i analisis per veure que tot està OK i et donarà àcid folic! i si prens pastilles et dirà si al seu parer has de deixar un cilce de descans abans de buscar o no!
Un petó!

[angelina]

apa quina parrafada t'he deixat....

[Mtuki]

Hola Lila81! i Benvinguda!
Les pors que tens son normals, però has de pensar en el moment i disfrutar en la recersa i durant l'embaràs...
I si dius que voleu buscar cap a setembe, tranquila, si no et posaràs nerviosa abans d'hora...
Segur que tot anirà genial! i l'Angelina té raó, pots anar abans al teu ginecòleg i així et treure d'algun dubte...
Segueix per aquí que ja veuràs que entre totes ens treiem molts dubtes i ens expliquem les nostres paranoies!

Una abraçada!

[Lila81]

Moltes gràcies per la teva resposta Angelina,

com a mínim veig que és normal tenir aquestes pors i que no m'estic obssessionant amb el tema.. ejjej
Enhorabona per aquest petit que tens, doncs!!

petons!!

[Lila81]

Mtuki... gràcies a tu tmb x la teva opinió!!

Ja pensava fer-li una visita al gine a l'estiu xq em preparés i em receptés tot el que m'hagi de receptar... Vull prepara-me el cos!! estic posant-me en forma i tot, que diuen que és bó per l'embaràs.. jejejej

Crec que si que continuaré per aquest foro... és molt interessant i et sents molt recolzada per atres mamis i pre-mamis :)

petonets!!

[charito]

Noia, em sento tan identificada amb tu! Jo tambè tenia (i tinc!) moltissima por, a que anes malament però tambè al canvi de vida quan el tinguem amb nosaltres i a que li passi mai alguna cosa en el futur....

Si es veritat que el camí pot no ser fàcil, pero en el meu cas, els problemes que hem tingut (dos avortaments de poques setmanes) m'han servit per treure'm els dubtes de sobre i estar segura del que vull, una familia!!!

I si tens clar el que vols, tot i que ho passis malament i tinguis dies millors i dies pitjors, els dubtes, la por, al final et sentiràs bè perque estas lluitant per aconseguir-ho.

Molts anims i això si, com et recomanen agafa-t'ho amb calma perquè podeu trigar uns mesos i els nervis no van gens bè!

[Lila81]

Ostres... Moltíssimes gràcies Roser... i felicitats pel teu Quim.. ejjeje
Intentaré no posar-me nerviosa ni ser impacient quan arrivi el moment. Ja sé que encara queda temps, però es que tinc una cunyada, una cosina i un munt d'amigues embarassades... estic envoltada.. i no puc evitar estar desitjant que arrivi l'octubre per començar a intentar-ho.. jejejej
Espero tenir sort i que no em faci patir ni esperar massa :)

Petons a totes, noies... i de debó, gràcies per les respostes!!

[pesol]

lila81, aquesta por és normal! Per una banda nosaltres tenim moooolta il·lusió per formar una família. Ara que he aconseguit quedar-me embarassada de vegades penso que les coses amb el meu marit mai tornaran a ser iguals, potser millors, potser diferents. Estic molt il·lusionada per aquest canvi però també tinc por perquè no sé com anirà, no sé si sabré ser mama, i si em rellisca quan el banyo i si no sé què em vol dir quan plora? Jo crec que tothom dubta i té por, qui digui el contrari menteix.

I un altre tema, si ELS DOS en teniu ganes, perquè esperar fins al setembre? T'explico el nostre cas, ens vem casar al febrer2009 i vem decidir que començaríem a buscar un bebe al cap d'un any del casament, tot i que els dos ens en moríem de ganes, però per allò de què dirà la gent o vés a saber perquè vem dir que esperaríem un any. Nosaltres feiem servir preservatius tot i que no sempre els feiem servir... jiji... Al setembre vaig tenir un retard, només 2 dies, però jo era super regular (fins que vaig començar a buscar, és clar!). Vem estar 2 dies amb aquell ai al cor barrejat amb una il·lusió tremenda. Al final va baixar la warry, tot i que va servir per adonar-nos que els dos ens moriem de ganes de buscar un embaràs (de fet jo vaig descobrir llavors que ell se'n moria de ganes, els nois els costa exterioritzar aquestes coses). Total, si els dos ens en moríem de ganes, perquè esperar fins al febrer??? A l'octubre ja buscavem Després de 6 mesos buscant, m'hi he quedat amb la warry de febrer!! Sembla que l'embaràs hagi volgut respectar els nostres plans inicials

Hem tardat 6 mesos, hi ha qui li semblaran molts, hi ha qui li semblaran pocs. Tothom quan comença a buscar creu que va mental·litzat de que pot tardar a quedar-s'hi, però en el fons creu que amb un parell de cicles ja ho tindrà enllestit. Durant aquests 6 mesos he après moltes coses, sobre el meu cos, els meus cicles... però sobretot he après que les presses i els nervis no són bones companyes per buscar un bebé.

Molta sort!

[irene2006]

Hola lila!!
És normal tot això que et passa,... jo amb l´embaraç del meu fill s´anaven solapant les emocions de alegria amb les de por durant tot l émbaraç, i encara duren, je, je, je,... amb un fill ja començes a patir només de pensar-hi en tenir-lo i ja no es para,.... es així la vida, menysmal que després et donen alegries inmenses,...
Jo, de fet, que ja fa temps que ens plantegem buscar el segon, avui mateix, abans de llegir-te, ho pensava, i em penso que amb el segon encara tindré més pors!!! penso que amb el primer em va anar bé, i ja està fet, pero clar, i si ara tornem a començar i va malament???? bufffff.....
Noia, tranquila, que com veus a totes ens passa, al final has de confiar que tot anirà bé, respirar fons i tirar endavant!!!!!!
Que tinguis molta sort!!!!!!!

[Lila81]

Gràcies pesol i Irene 2006...
de veritat que entre totes em deixeu més tranquil.la.. perque pensava que si ja estic així i només m'ho estic plantejant.. quan em quedi embarassada m'han de tancar a un psiquiatric!!
Pesol, hem decidit d'esperar-nos per que estic esperant que em renovin el contracte, que en principi hauría d'esser cap a l'estiu :) si no fós per això t'asseguro que estaria taladrant al meu home per quedar-m'hi ja!! jejejej

Moltes gràcies a totes un altre cop!!

(m'estic enganxant al fòrum!! )

[Montse P]

Tal i com et diuen les companyes, les pors són ben normals. A nosaltres ens va costar MOLT quedar-nos embarassats, i tot i que et deien que no ens preocupéssim pel tema, era impossible; les preguntes que et fas també ens les vam fer nosaltres: podrem tenir fills? Al final, ens pensàvem que hauríem de recórrer a la inseminació artifical, i en el moment menys pensat: BESSONS!!!!! (per mètodes naturals).

Un cop vaig saber que estava embarassada, van començar un altre tipus de pors: anirà tot bé? com seran els nens?,... Fins que em tornava "boja" pensant tot això (ja que durant l'embaràs vaig haver de fer un mes de repòs, i els altres mesos bondat, ja que era un embaràs de risc pel fet de ser de bessons, i creu-me que tenia temps per pensar), i em vaig plantejar que tot i que coneixia aquests pensaments que tenia, havia de pensar sempre en positiu: anirà tot bé, els nens estaran bé,..., i que si sortia algun imprevist, ja ho solucionaria en aquell moment, ja que no val la pena patir sense un motiu clar!
Cal dir que ara que ja sóc mare, continuo patint, però tal i com vaig fer durant l'embaràs, procuro no pensar en aquestes pors que em van sorgint, i així puc gaudir molt més de tots i cadascun dels moments que passo amb els meus fills.

[Charliemi]

Hola Lila81! Em sento molt identificada amb tu perque estem a la mateixa situació, nosaltres també em decidit posr-nos-hi d'aquí a poquet però encara no hem donat el pas. En el meu cas es el meu marit qui en te mes ganes i les meves pors sont mes de cara a com canviarà la nostra vida, la nostra relació de parella, amb els amics, els viatjes, ... Per això m'agrada molt llegir el forum i veure que les mamas també tenen vida, surten, viatjen i a l'hora tenen la compensació dels seus petitons.
Els temors com els teus mes en quant en salut encara no m'han arribat, però ja arribaran ja ... que jo soc petidora de mena Només puc dir-te que intentis no preocupar-te per coses que encara no han passat perquè potser no passin mai i t'hauràs estalviat molts neguits.

Molta sort!!!!

[Lila81]

Moltes gràcies a totes per les vostres respostes i els vostres ànims!! ...i felicitats pels vostres petits!!

A mi encara em queda mig anyet ben bé per posar-m'hi a la feina... a l'espera d'alguns temes laborals com ja he comentat per aqui. Però seguiré els vostres consells i no m'impacientaré (encara que sóc moooolt iimpacient.. ejjeje). A veure si cap a finals d'any o principis de l'altre us puc donar una sorpresa dient-vos que m'ha visitat la cigonya.. ejjejej

Molts petons a totes!!!

[MARICRIS]

buenas!!!

quan he vist el títol d'aquest post he pensat "aquest és el meu" !!

lila81 jo estic igual que tu, pensant en si tirem endavant o si ens esperem... si fos pel meu home ja fa temps que n'haguèssim tingut pq és super "chiquillero" i de tota la colla d'amics som els únics que no som pares i, es mor d'enveja (sana ) quan els veu però a mi em vénen tants dubtes... estic lluny de la meva familia, trobo que soc prou jove encara, el desembolso economic per la criatura.... nuse.... tantes coses...

de moment el que faig es entrar per aqui, llegir cosetes, saber coses de les que son mares, de les que busquen "sense por"... a vore com va! jejej!

[Carbiadaya]

Creec que és un sentiment que portarem tota la vida les que volem ser mares

[Lluna3]

Hola Lila81!
T'estava llegint i semblava que estigues parlant jo!!ufff m'has creat el mateix sentiment que porto dins meu. Jo i el meu marit ja fa temps que parlem de anar o no a buscar el baby i la veritat és que ens fa molta il·lusió. Però jo més que ell tinc certes pors!és aviat?tot anira be?i l'embaraç? soc massa jove? i si surt malament?coses que et plantejes, ara bé el meu marit tmb diu que són tonteries (ell en té moooltes ganes);)!però de moment hem donat el primer pas que és deixar definitivament les pastilles (despres de 8 anys). Nosaltres tabé ens hi volem posar al setembre i li demanare al gine l'acid folic aquest mes per començar a pendreme'l aquest estiu!Estic moooolt emocionada d'haver pres aquesta desició i t'entenc perfectement!totes les mamis tenen raó i segur que totes les mamis ja han passat per aquest moment!
Ja has vist que com tú i jo som unes quantes!! A veure si desprès de l'estiu podem ja dir !!

Molta sort a totes!

[laja25]

Hola, bones a totes!! Jo em vaig casar fa 2 anys i la veritat es que m´agradan molt el nens, però em fa por pensar en quedar-me embarassada, pel canvi que allò pogués soposar, demá es el meu aniversari i faig 33 anys, penso que no puc esperar massa temps perque es passará l´arrós, jejeje.

[Toia]

Hola noies!

Acabo de llegir tots els missatges del post d'una tirada! Estic més o menys com vosaltres... Nosaltres vam decidir que volíem tenir criatures aquest mes de gener passat, però ens vam donar mig any de marge per acostumar el meu cos a no prendre pastilles, visitar el ginecòleg, i mentalitzar-nos una mica... Vaig començar a llegir el fòrum del sócpetit a totes hores, i al final vaig decidir no visitar-lo tan sovint, perquè me'n feia venir massa ganes!!! Doncs ja han passat 5 mesos i hem decidit començar a buscar!!! De fet ja fa una setmaneta que busquem, i estic tan contenta i il·lusionada... i tan cagada de por!!! Penso en tot, si em costarà o si no em costarà, com ho diré a la família, com ho diré als amics... m'ho imagino tot, a totes hores!!! El que em fa por és que em costa imaginar-me no quedar-m'hi al primer mes... tan de temps prenent precaucions, que sembla que si un dia et deixes la pastilla anticonceptiva ja pots quedar embarassada, ara se'm fa estrany pensar que no t'hi puguis quedar amb un mes de fer deures! Aquest mes estic superil·lusionada, però em fa por que tindré un bon disgust si em ve la regla... que és el més probable, perquè llegint per aquí he vist que no és tan fàcil com sembla!!! De moment estic esperant que obrin el post de buscadores de juny per apuntar-m'hi de seguida!
Ostres, que va bé això per desfogar-se!!!
Apa, per començar he fotut una bona parrafada!!!

[Charliemi]

A nosaltres també s'ens acosta el dia de posar-nos-hi, probablement a finals de juny, i com més s'acosta més "m'acollono" (amb perdò)... L'altre dia em consolava pensat que tampoc no es posar-s'hi i tenir un bebé als braços al dia seguent, entre que fem diana i tot l'embaràs tenint sort como mínim passarà un any...!! Temps més que suficient per assimilar-ho, no??
A mi el que em tira una mica enrera es que les meves amigues cap no te nens de moment i fem moltes coses juntes les 4 parells i em fa por quedar-nos desplaçats, no poder fer tantes coses i trobar-les a faltar, no es per fer les coses les 4 juntetes, jejeje, es per portar ritmes de vida més assemblats, no sé si m'explico...
També el tema viatjes, amb els llocs que m'agradaria visitar però inviables amb criatures... Però aixó no m'amoina tant, ja tinc una llista mental de destins propers aptes per a bebés!! Jejejeje!!