PROGRAMA SINGULARS

[Julyet]

http://www.tv3.cat/videos/2790570/Eulal ... incorrecta

Molt interessant,, mireu-lo sencer.

[xasevi09]

Aixxxx, jo en vaig veure un tors i em vaig posar dels nervis!!. Me'n vaig anar a dormir.

Entenc i estic d'acord amb els arguments de la senyora Eulàlia Torras de Beà que el millor lloc pels nens és amb els seus pares, sobretot en els primers anys de vida.

Ara bé, no es pot ser tant taxatiu!! Les escoles bressol existeixen per una necessitat social degut a la incorporació de la dona al món laboral.
M'encanta ser mare, i quan estic amb el meu fill dóno el 100%. Ara bé, també m'encanta treballar i gaudeixo fent la meva feina. No estic disposada a renunciar a una cosa ni a l'altra.

La senyora Eulàlia pretenia fer-nos sentir culpables a les mares que utilitzem l'escola bressol com un recurs per compaginar la nostra vida laboral i personal. Va arribar a dir que pel bé del nen no s'ha de portar a les escoles bressol!!!

El meu fill té casi 11 mesos i va cada dia a l'escola bressol de 8:30 a 15:30 a l'escola des dels 6 mesos. Jo el veig feliç i content. Per mi, el més importnant no és la quantitat d'hores que estàs amb el teu fill sinó la qualitat d'aquestes hores. Parlar, jugar, cantar, ballar, explicar contes, passejar, anar al parc... des de què el vaig a buscar fins que se'n va a dormir m'entrego a ell... però, ni econòmicament ni laboralment puc plantejar-me deixar la meva feina.

La veritat és que la senyora Eulàlia va acabar amb la meva paciència... i mireu que en tinc!! (pot ser és que ja era molt tard i no estava gaire perceptiva!!)

No se si m'explico...

[merisc]

Doncs a mi em va agradar moltissim, hi estic totalment d'acord amb el que diu

[juliet]

doncs sí, realment molt interessant!!
gràcies Julyet per penjar-lo
Jo sempre ho he tingut molt clar, però clar, també entenc que no és pas fàcil...tot i així haig de dir que mentre la conciliació no ens arriba del Govern, nosaltres com a mares i pares em de fer tot tot el possible per fer-la possible, i si això vol dir reajustar l'economia familiar o prioritzar les coses importants doncs val la pena.
Ja ho he explicat en algun lloc del SP però nosaltres ho vem decidir així i per això estic "temporalment fora de la meva professió", a casa només entra el sou del meu marit (que també és profe), però ens les arreglem força bé. Això sí, vacances d'hotel...poques...però anem fent sortidetes i durant l'any els nens no paren a casa el cap de setmana, la veritat és que fem de tot però evitem "gastos innnecessaris", ens vem endinsar en el "meravellós món dels picnics" i la veritat és que als nens els hi agrada molt més que anar als restaurants!!!!
Amb aixó vull dir que, tot i que no amb "grandeses", possible és possible, però clar tot depèn de les prioritats de cadascú. I amb això no vull que ningú se senti malament, eh?doncs també sé que hi ha situacions molt més complicades on per molt que es vulgui és inviable.

[txellchen]

He vist el vídeo sencer i hi estic COMPLETAMENT D'ACORD.

I sóc mare treballadora que porta al seu fill a l'escola bressol desde que tenia 8 mesos, de 9 a 16:45h.

Si una cosa he après de la maternitat és que del que jo pensava al que realment m'he trobat no te res a veure. Tot allò que m'havíen explicat que si a l'escola s'espabilen molt, que si s'ho passen molt bé, que si estàn més i millor estimulats que a casa, que si tal i que si pasqual, ara em crec la meitat. La meva experiència ha estat la d'un nen que aparentment no va tenir problemes d'adaptació, ni un curs ni l'altre, però que els grans avenços SEMPRE els ha fet amb nosaltres, a casa, i en períodes que hem gaudit tota la famlía junta, com per exemple durant les vacances. Sempre va per davant el que el nen fa a casa amb nosaltres que el que fa a l'escola.

Amb això no vull dir que no sigui enriquidor que un nen vagi a l'escola bressol, però si que trobo mil vegades més enriquidora la relació amb el pares.

Malgrat tot, i havent de deixar als nostres fills a l'escola bressol, trobo importantíssim que el temps que estem amb ells sigui realment per ells. Ells ens necessiten, i per això els hem tingut, no? Doncs disfrutem d'ells i deixem que ells disfrutin de nosaltres.

[hiolambda]

xasevi09, no et posis dels nervis que no val la pena.
Gaudeix de la teva família i passa del que diguin els demés, que ningú té la veritat absoluta.

[irene2006]

Hola!!
Doncs totalment d´acord amb tot!!!!
Les famílies estem pagant un preu molt alt per poder reincorporar-nos tots i totes al món laboral. A mi m´agrada molt la meva feina, pero hagués donat el que fos per poder passar els 2 primers anyets de vida amb el meu fill les 24h amb ell!!

[Helia]

Jo també el vaig veure, em va agradar moltíssim! (ja em va estranyar que ningú obrís el post... jeje)

Crec que és molt raonable tot el que diu, i que el problema no són els pares, que porten els petits a les llars d'infants, sinó aquesta estructura econòmica i social fatal que tenim en aquest país, que amb els permisos de paternitat/maternitat actuals no es permet satisfer les necessitats afectives i educatives de la criatura...

[Julyet]

Jo en cap moment he pensat que la es fes un atac als pares, sinó a la societat i als que estan al poder i decideixen si els diners es destinen a ampliar les places de guarderies/escoles bressol o a ampliar els permisos de maternitat/paternitat i facilitar a les empreses la conciliació familiar dels treballadors.

Les que heu optat per reduir les vostres jornades o agafar-vos excedències, no us heu sentit "atacades" per voler criar vosaltres els vostres fills? Perquè jo em reincorporo al setembre amb reducció de jornada i la gent em pregunta que per què ho faig, si tinc 3 guarderies al meu poble i allà els nens aprenen a compartir i a tractar amb més nens i així jo tindria llibertat.

L'he penjat avui just veure'l per la tele (l'han repetit, jo no l'havia vist) perquè jo sóc mestra i mare, i veig la tendència a voler separar al màxim els nens dels pares (especialment de les mares) i que passin el màxim d'hores als centres perquè així els pares puguin treballar a tope. El panorama actual és que els adolescents cada cop tenen més problemes i aquests comencen més aviat. Els pares, desbordats de feina, no s'entenen amb els seus fills i això és un cercle viciós.

És una inversió a llarg termini destinar recursos perquè els pares tinguin les eines suficients per educar i cuidar als seus fills. I estic agraïda que hi hagi experts que defensin això i no al que s'ha tendit durant els útlims anys.

[merisc]

Jo en cap moment he pensat que la es fes un atac als pares, sinó a la societat i als que estan al poder i decideixen si els diners es destinen a ampliar les places de guarderies/escoles bressol o a ampliar els permisos de maternitat/paternitat i facilitar a les empreses la conciliació familiar dels treballadors.

Les que heu optat per reduir les vostres jornades o agafar-vos excedències, no us heu sentit "atacades" per voler criar vosaltres els vostres fills? Perquè jo em reincorporo al setembre amb reducció de jornada i la gent em pregunta que per què ho faig, si tinc 3 guarderies al meu poble i allà els nens aprenen a compartir i a tractar amb més nens i així jo tindria llibertat.

L'he penjat avui just veure'l per la tele (l'han repetit, jo no l'havia vist) perquè jo sóc mestra i mare, i veig la tendència a voler separar al màxim els nens dels pares (especialment de les mares) i que passin el màxim d'hores als centres perquè així els pares puguin treballar a tope. El panorama actual és que els adolescents cada cop tenen més problemes i aquests comencen més aviat. Els pares, desbordats de feina, no s'entenen amb els seus fills i això és un cercle viciós.

És una inversió a llarg termini destinar recursos perquè els pares tinguin les eines suficients per educar i cuidar als seus fills. I estic agraïda que hi hagi experts que defensin això i no al que s'ha tendit durant els útlims anys.

Molt ben dit

[isa]

Hi estic d'acord, porto la meva filla a l'escola bressol des dels 8 mesos. Sí que s'ho passa pipa, i va tenir una adaptació fàcil tot i que no ens ho esperàvem gens, entra contenta i surt contenta. Però a casa, amb mi, hi estaria millor, indubtablement. Trobo molt dur que als 8 mesos de nèixer, i molts als 4, et separin dels teus pares tantes hores al dia. Jo no tinc cap trauma per portar-la, enteneu-me, la porto tranquil·la i contenta, però en el fons hagués donat qualsevol cosa per quedar-me a casa amb ella. Econòmicament ens era impossible, i ja vem fer meravelles amb les peles per poder reincorporar-me als 8 i amb reducció de jornada.....així que, a currar!
La veritat que des que sóc mare, cada dia em fa més fàstic la societat que m'envolta, només dirigida a les merda de peles i el consum....

[juliet]

La veritat que des que sóc mare, cada dia em fa més fàstic la societat que m'envolta, només dirigida a les merda de peles i el consum

Hi ha una frase que m'ha quedat: la societat ha canviat però els nens segueixen sent nens, abans i ara!!

Jo segueixo sense entendre perquè es poden gastar tants diners en unes coses "superflues" i en canvi no es poden invertir en el que realment és important. No entenc la política d'avui dia. No entenc que per voler cuidar dels NOSTRES fills haguem de perdre la feina, o deixar-la o fer mans i mànigues amb una jornada reduïda, o continuar treballant per necessitat deixant que els nostres fills els cuidin altres.....però quins són els valors d'aquesta societat??????

Això no vol dir que a mi no m'agradi la meva feina, eh??doncs m'agrada i molt!! però sóc mare abans que mestra, i per dir això he rebut moltes "crítiques" dins del meu entorn, familiar i professional....però quan un/a té les idees clares és coherent amb el que fa i defensa allò que pensa.

[sandrajuli]

el programa molt interessant i tot el que dieu també! estic totalment d'acord amb el que diu aquesta dona, però ja heu vist que en Barberà li posava difícil, i crec que és el que pensa molta gent... és molt trist que el feminisme s'hagi convertit en el que s'ha convertit... en comptes de defensar els drets de les dones, el que fa és intentar que les dones siguin homes... il·lògic, no?
i els que surten perjudicats són els més febles... els fills. Per la meva manera de pensar, trobo molt trist que es posi per davant d'un fill la feina, els diners i un nivell de vida més alt. La meva parella i jo vam decidir rebaixar el nostre nivell econòmic des de que va nèixer el nostre fill per poder-lo cuidar nosaltres, i si tot va bé no anirà a l'escola fins als 4 anys mínim... (tot es pot girar, però en principi és el que volem). No dic que portar-lo abans estigui mal fet, però em fa molta ràbia quan la gent ens diu: vosaltres rai, que us ho podeu combinar...
Doncs no, hem sacrificat moltes coses, que des del naixement del nostre fill han deixat de ser importants per nosaltres i amb molt d'esforç per arribar a final de mes estem donant al nostre fill el millor que podem. Però no és sort, que ens ho estem treballant!

[merisc]

el programa molt interessant i tot el que dieu també! estic totalment d'acord amb el que diu aquesta dona, però ja heu vist que en Barberà li posava difícil, i crec que és el que pensa molta gent... és molt trist que el feminisme s'hagi convertit en el que s'ha convertit... en comptes de defensar els drets de les dones, el que fa és intentar que les dones siguin homes... il·lògic, no?
i els que surten perjudicats són els més febles... els fills. Per la meva manera de pensar, trobo molt trist que es posi per davant d'un fill la feina, els diners i un nivell de vida més alt. La meva parella i jo vam decidir rebaixar el nostre nivell econòmic des de que va nèixer el nostre fill per poder-lo cuidar nosaltres, i si tot va bé no anirà a l'escola fins als 4 anys mínim... (tot es pot girar, però en principi és el que volem). No dic que portar-lo abans estigui mal fet, però em fa molta ràbia quan la gent ens diu: vosaltres rai, que us ho podeu combinar...
Doncs no, hem sacrificat moltes coses, que des del naixement del nostre fill han deixat de ser importants per nosaltres i amb molt d'esforç per arribar a final de mes estem donant al nostre fill el millor que podem. Però no és sort, que ens ho estem treballant!

[juliet]

sandrajuli és el mateix que estem fent nosaltres, i m'agrada sentir que hi ha d'altres famílies com nosaltres.
Jo em considero privilegiada per poder-ho fer i encara més privilegiada per poder-ho fer tot i que ens els nostres ingressos són limitats. Privilegiada perquè els meus fills han estat amb mi tres anys (bé, la gran, perquè el petit només té any i mig però si les coses continuen així s'hi estarà fins als 3)i perquè sento que ells són privilegiats al poder estar amb la seva mare tot aquest temps.
Però evidentment tots aquests "privilegis" no ens han vingut sols, els hem hagut de "treballar", això vol dir que hem hagut de prioritzar moltes coses. Als meus fills no els falta de res i a nosaltres tampoc i quan el petit ja estigui a l'escola jo tornaré a treballar i el temps que he pogut gaudir amb ells i ells amb mi serà el millor que tingui sempre al record, i això per mi no té preu

[Julyet]

Jo també tindré la gran sort de poder-m'ho combinar amb el meu company per poder cuidar nosaltres a la nostra nena: jo amb reducció de jornada, ell és autònom i treballarà quan jo sigui a casa.

Nosaltres som força joves (ell 30 i jo acabo de fer 25) i som conscients que la nostra situació no és la típica. Els nostres amics, sobre els 30 anys, la gran majoria amb gran formació, són poc més que mileuristes. Paguen hipoteques d'un sou sencer (i no perquè hagin buscat el luxe en la vivenda, pisos la mar de normals que s'estan venent a preu de xalets de "quién vive ahí"), horaris de feina indignes (això de les hores extres gratuïtes em rebenta), i sempre patint per si els fan fora... Per descomptat, encara ni es plantegen tenir fills.

Parlo amb ells i em diuen que se sentiran afortunats si a les feines els hi permeten poder anar a recollir ells els nens a la guarderia (quan els tinguin).

La veritat, no sé com hem arribat aquí. Per una banda ens han convençut que ens desvinculem dels nostres fills com abans millor (estic agraïda a la vida per no haver-hi caigut) i s'ha accedit a pagar preus descomunals per la vivenda que ens han hipotecat la vida familiar a part de la butxaca.

Jo penso que la vida professional és molt llarga (jo vaig començar a treballar als 15 anys i a saber quan em podré jubilar tal i com estan les coses) i es IMPRESCINDIBLE per la societat conciliar (però conciliar de debò, no les "xapuces" de lleis que hi ha) la vida familiar.

I sobretot, sobretot, valorar la vida familiar i la criança dels fills per part dels pares, no de 50000 agents externs (i ho dic amb coneixement de causa, sóc mestra, i els nens que no poden estar amb els pares pateixen).

[piruleta]

Hola noies, nosaltres també ens vam estar mirant el programa amb el meu marit!
La veritat és que jo he mitg deixat de treballar, tinc la sort que sóc fisio i treballant algunes horetes, m'ho puc convinar i així entren alguns calerons a casa.De totes maneres estic convençuda que molta gent del nostre voltant no enten la meva decisió.
I també enn hem sentit el "tu rai", doncs no, el nostre luxe ara mateix és poder dedicar temps als nostres dos fills, i res més que amb un sou no dóna per gaire més i encnatats
Nosaltres des del setembre portem la Rita a un lloc que anomenen "espai familiar", em va agradar quan a la primera entrevista em van dir que era un espai pensat per a les necessitats dels nens, no la dels pares.
Us explico com va, l'horari ja només és de 9 a 1, totalment flexible, a més estan barrejats per edats des de 15 mesos fins als 3 anyets.
Els dilluns ens quedem a fer una xerradeta les mares, pares, tutors, avis o qui sigui sobre un tema del que previament hem llegit algun article, llibre.... o el que es proposi i els dimecres fem alguna activitat d'1 horeta amb els nostres fills.
Si et pots quedar bé i si no pots, saps que les altres mares/pares... coneixen al teu fill i l'ajudaran en el que li faci falta.
Totes les activitats extres, d'organitzar coses o així es fan amb la nostra colaboració.
Per Nadal el tió els va cagar un caball d'aquests de pal que havíem estat fent nosaltres... no m'enrotllo més.... estem súper satisfets per haver trobat aquest espai, on la Rita pot compartir amb altres nens i nosaltres amb altres pares i coneixèr-nos tots! És fantàstic !!!

[sandrajuli]

oh, que xulo... n'hi haurien d'haver més d'espais d'aquests!!!