S'acosta la nit..... terrooooooooor!

[albajc]

Hola a tothom!
Com esteu? Necessito ajuda!!!!!!!! La meva filla dema passat fa 6 mesos. I fins fa una setmana dormia la mar de be, es a dir, feia dormidetes durant el dia, l'adormiem en braços. I a la nit, la banyavem, pit i ja la posavem al llit adormida. I a vegadies dormia tota la nit del tiron fins a les 7 del mati. Altres dies es despertava cap alla a les 4 pero un cop havia mamat, tornava a dormir automaticament.
Pero alguna cosa ha canviat perque des de fa una setmana durant el dia li costa mes dormir. I a la nit, despres del bany, menja i la posem al llit adormida, fins aqui be, pero a les 23:30 mes o menys es desperta per tornar a mamar i .......... terroooooooooor!!!! Ja ens teniu cantant serenates i camina que caminaras fins per alla a les 3.
Doncs avui li he explicat a la pediatra i m'ha dit que era perque ara te la fase rem mes curta i es desperta al llit enlloc dels braços li ve el telele i no vol dormir.
I m'ha dit que hem de deixar-la al llit i que plori fins que s'adormi, que en una setmana o 10 dies ja ho haura entes, i ho fara sense plorar.
El problema es que aixo ja ho vam intentar fa uns mesos, i plorava amb un desespero que nomes vam aguantar 2 dies.

I la veritat es que la idea de deixarla plorar i plorar i plorar, em fa cosa, pero clar, si es el millor per ella...

A vosaltres us ha passat? O us passa? Com ho heu solucionat?


Moltes gracies.
alba.

[neuetes]

Hola alba,
Primer de tot, molta calma. T'entenc perfectament, totes poc o molt ho hem sofert i la teva nena és molt petiteta i les seves pautes de son encara han de madurar i molt, sino fixa't que la meva, té dos anys i encara hi ha nits que la ballem!! Hem passat èpoques de tot, i al final hem assumit que de tant en tant té el son més lleuger i tots plegats anem una mica més cansats i adormits l'endemà al matí.

Passa't per aquest post viewtopic.php?f=25&t=12198, veuràs que hi han moltes mares que també la ballem a la nit i que intentem buscar solucions entre totes per ensenyar als nostres fills a adormir i també veuràs que hi ha altres mètodes, altres alternatives, no tant bruscos com deixar-los plorar fins que aprenguin a adormir.

Apa, t'hi esperem.

[Ítaca]

I no pot ser que siguin dentetes???
És q la meva nena sempre ens ha dormit molt bé (des dels 3 mesos q ho fa soleta quan la deixem al bressol desperta) i del tirón fins les 7 del matí, i sempre q ha tingut èpoques q s'ha despertat 2-3 cop a la nit, ha estat pq alguna denteta li començava a fer la punyeta... A mi em va molt bé donar-li una pastilleta de chamodent a l'anar a dormir (és un producte homeopàtic), i sembla q li calma bastant el malestar...

[albajc]

Gracies neuetes! Ho mirare. ;)
I gracies Itac@, fa un mes que te les genives inflades, pero de moment no ha començat a despuntar cap dent.

Uffff......

[Ítaca]

pensa q quan despunta la denteta, ja ha passat el pitjor... els fa més mal quan van obrint pas per dins...

[isa]

Bonica penso que la teva pediatra s'ha passat una mica diente que deixis plorar la nena, la veritat..... Mira jo penso que és una època, que si et preocupa "la causa" diguèssim, pots estar tranquila perque deu ser una fase més, saps. El que t'entenc és que és molt dur, jo com et diu la Neuetes, també l'he ballat durant dos anys moltes nits, i encara no hem acabat.
Com a consell només et puc dir que paciència i ànims, i sort! Crec que el millor per ella és que tingueu molta paciència, que ja en teniu, i intenteu entendre-la al màxim. Jo és el propòsit que vaig fer després de nits d'intentar que s'adormís com jo volía i quan jo volía....
En fi, molts ànims guapa, ves-nos explicant com aneu!

[mireiafor]

Hola Alba guapa, tal com t'han dit les companyes igual són les dents, o que ha entrat en una fase en que es desperta més fàcilment, però no té perquè ser definitiva.

Respecte el que et diu la pediara jo ho trobo una mica dràstic. jo no dic que de vegades els nens no ens prenguin el pèl, o que no sempre els pots donar tot el que volen i és millor deixar-los plorar però jo crec que això passa quan són més grandets (molt més grans). Si la nena plora és per algun motiu, no té perquè ser físic ni tampoc greu, o sigui que potser no li fa mal res, ni té gana, ni res de res però us troba a faltar, o té por, o et necessita... i jo crec que si la teva filla pogués parlar i et digués que et necessita no la deixaries sola ni que fossin les 4 de la matinada no? doncs potser t'ho diu amb els seus plors. O sigui que si tu creus que has d'estar amb ella, la pediatra que digui missa.... Ja sé que és més fàcil de dir que de fer perquè quan siguin les tantes i tu estiguis derrotada i a l'endemà hagis d'anar a treballant et semblaria que valdria més la pena deixar-la plorar però és probable que això sigui només una nova fase fins que torni a dormir bé, perquè dius que abans també havia tingut alguna temporada en que ja havies provat això de deixar-la plorar no?

Jo no deixaria plorar la meva filla perquè m'ho ha dit una pediatra i et parlo amb coneixement de causa: en la primera visita a la pediatra en sortir de la clínica li vaig fer una consulta semblant i la seva resposta va ser que els nens són com els arbres, si no els fas créixer ben dret des del principi després no et queixis que et sortin torts. Em va semblar tal burrada que a la sortida vaig buscar una altra pediatra i no vaig tornar mai més.

Jo no dic que quan els nens creixin no s'hagin d'anar prenent mesures més "dràstiques" però amb sis mesos l'únic que necessiten és el nostre amor, la nostra presència, la nostra olor, els abraços, els petons, les cançons... qui no s'adormiria així tota la nit no?

[marta_mum]

estic totalment d'acord amb la mireiafor!

El que t'ha dit el pediatra és una burrada, si es tractés d'un nen de 4 o 5 anys vale, però amb 6 mesos aplicar-li un estivill a lo bèstia amb un sol dia em sembla una brutalitat.

Mira jo et dono un altre punt de vista, nosaltres amb la marta, fem collit, i dormim la mar de bé tots, no és una cosa que tigués pensada de fer però la manera de ser i de dormir de la marta en ho ha portat i és com millor funcionem.

Hem posat la cuna en sidecar al nostre llit, i així tots tenim el nostre espai però ella de tant en tant noto que allarga la ma i em toca com comprovant on és la mama, i jo si es destapa, o li cau el xumet, o li passa algo, doncs no cal ni que em mogui, ho arreglo i contiuem dormint. Si està malaltona, que déu ni dó l'hivern que he passat, doncs està mes toveta i vol dormir sobre meu doncs jo no he de patir perque caigui ni res, i a mes com que tant ella com jo sóm molt mimoses, doncs estem estupendament acaronant-nos a mitja nit, i i que ha passat èpoques duríssimes de fins hi tot no dormir gens, però mica a mica van madurant, i es van regulant.

En fin..jo crec que si la teva filla plora perque et necessita, i tu no l'agafes i l'atens el que li estas ensenyant és "no cal que ploris, perque la mama no t'agafarà" i jo prefereixo la versió "no pateixis que si em necessites aquí em tens"

apa, ja tens una altra versió!

[Montse P]

Hola
Jo tinc bessons, i al principi també els feia dormir als braços, i cal dir que a mi m'encantava, però l'esquena... Quan va ser el moment de treure'ls de la nostra habitació i posar-los als seus llitets, vam decidir que també era moment de canviar la manera d'adormir-los, ja que cada cop pesaven més, i jo ja vaig tenir un avís de lumbàlgia.
Cal dir que sense llegir cap llibre (tenim els llibres, però no trobem el temps per llegir-los), vam decidir que, després de donar-los el sopar, esperaríem una estona, i després al llitet. Els deixem allà, amb una música suau, amb una llum de companyia, i si cal, entrem a la seva habitació per acaronar-los la cara, posar-los-hi el xumet o cantan-los-hi una cançó; de mica en mica els nens s'hi han anat acostumant. A vegades ploren, els deixem plorar una mica, però quan ens sembla entrem i els calmem (sense agafar-los del llit, per tal que no es tornin a acostumar a dormir-se als braços).Quan ploren , a vegades els donem un glop d'aigua, o el que ha quedat del biberó, i aquest últim glop els ajuda a quedar-se dormits. Cal dir que hi ha dies que funciona millor que d'altres, però des que ho apliquem, la meva esquena s'hi ha notat.
Pel que fa al collit, jo crec que és molt bonic però, almenys en el nostre cas, ens funciona millor que els nens dormin a la seva habitació, ja que al no sentir-nos ni quan anem a dormir, ni quan ens llevem, ajuda a que dormin més hores seguides.

Pel que fa al tema de les dents, a la meva nena li estan sortint les dents, i es nota que ho passa malament, i això interfereix a la fase de la son i es desperta a les nits (cosa que feia temps que no feia) Aquests dies que la nena està més neguitosa, em permeto el luxe de tenir-la més estona als braços, per calmar-la i relaxar-la, però sense passar-me, ja que al ser bessons, hi ha moltes vegades que et falten mans!

[onavis]

Això de la son... cada nen és un món i cada familia fa el que creu més adequat!
Jo no estic d'acord amb el que t'ha dit el pediatre. Però si tu sí hi estàs, endavant. Ara bé, el meu consell és que no facis mai allò que et diuen si tu no hi estàs d'acord (sobretot si el que et diuen és que has de deixar plorar la teva filla).
Jo de moment faig collit (la meva petita té 5 mesos). De moment em funciona, perque es desperta molts cops per mamar i així no ens desvetllem ni una ni l'altra.
Pero no et pensis, també em preocupa que passarà el dia que la vulgui ficar al seu llitet, si plorarà molt, com ho hauré de fer...
Segur que això que li passa és una etapa curteta, i ben aviat tornarà a dormir més.
Ànims!

Onavis
http://aprenentasermare.blogspot.com/

[lupitafriend]

hola alba! jo estic en una situació semblant, pero la diferencia es q la meva petita té 3 mesos. jo fins ara l'adormia al pit o en braços pero primer ma mare, ma germana, la pediatra, la infermera, la veina... "que ja toca" q dormi al seu llitet, o si mes no, al moisés pero sola. la pediatra em va dir q li havia de portar desperta pq havia d'aprendre q alló era per dormir, i la infermera em va dir q la podia deixar plorar 1/2 hora tranquilament.
la veritat, em sembla una burrada!!!!!! jo no se si es q soc una bleda o que, pero quan la nena porta uns minuts plorant ja no puc mes, es q a mes plora tant desconsoladament!!!! jo em poso al seu lloc i la veritat tb ploraria!!!
tinc clar q mes o menys continuaré dormint-la en braços, poc a poc ja costa menys, pero el meu problema es l'hora d'anar a dormir, ara mateix encara esta fent juerga!
vaig a passar-me pel post q comenteu, a veure si en trec algun profit!!!!
merci!

[evawin]

Hola,
jo també estic com vosaltres. Tinc un nen d'un any i des dels 4-5 mesos es desperta moltíssim (no voldria desmoralitzar-vos). El tema de les dents influeix i també la crisi de la separació: els nens s'adonen que la mare i ell són dues persones diferents i això els hi causa molt estrés. Nosaltres hem optat per l'opció collit i ens va de maravella.

Jo no soporto sentir plorar al nen i estic en contra d'aquests mètodes. Jo et diria que facis el que et digui el cor i no el que et digui el pediatra. Crec que els pediatres no estudien mètodes per dormir a la carrera universitària, per tant la seva opinió és totalment subjectiva.

Sobretot no et pensis que és la única que li passa i que el teu nen té un problema: som moltes que estem com tu i que forma part de l'evolució del nen.

Ànims!!!