La ONU, contra la Supernanny

[mamavi]

uff que fort! Ara ho llegeixo... a mi personalment no m'agrada el programa, no el veig i poques vegades fent zapping l'he trobat, pero tan xungo es???? No ho se, es que tanta publi, llibres, i fins ara no fan res?

[petazetas]

Doncs no se però jo no he vist el programa tant anat d'olla.
La veritat es que el que s'hi mostra son casos gravissims de mala educació i males conductes que han arribat massa lluny.
No crec que pares preocupats per l'educació dels seus fills que llegeixen llibres, entrevistes i visiten fòrums com aquest, ho facin tan malament com per que arribin a aquell tipus de casos extrems.

Què cal fer quan en una casa tot es caos i els nens (victimes dels seus pares, per suposat) fan i campen com volen sense resectar els seus pares, doncs no ho sé la veritat, però no deu ser gens fàcil redreçar-los.

[mamavi]

ja, es per aixo petazetas que dic que no se si es tan fort com diuen el programa. Les poques vegades que l'he vist (i mai un capitol sencer) no m'ho ha semblat. El fet de que surtin els nens a la tele si que es un problema, i potser es aquest el motiu....

Com educar quan s'esta en aquestes situacions ha de ser complicat, la majoria de vegades es perque no has actuat a temps i costa redreçar l'educacio despres..

Noies que no em va la tecla dels accents, per aixo passo de posar-los...pero se on van!

[marta_mum]

a mi el programa m'agrada, sempre s'hi apren alguna cosa, el primer, quan els fa una organització del temps m'agrada, i també m'agrada que esenya als pares, que els han de dedicar una estoneta diària a jugar amb ells.

Realment són casos extrems on ja veus que estan tots a punt de parar bojos i si a costa de treure'ls per la tele, se'ls fa un favor a la família jo no veig tant malament, segurament si hi haguessin mes escoles de pares, potser el programa no caldria.

I això que dius Goga de "domesticar éssers humans" normalment se'n diu educar...

[LídiaG]

És complicat... jo també em dedico a l'educació i treballo amb infants en risc social, amb conductes molt heavies, pitjor que algunes coses que s'han vist a supernanny. No ho dic per 'estar-hi d'acord' o en 'desacord'... només dic que és complicat.

El tema imatge i menors, pot venir per aquí també la polèmica, això és veritat, perquè a mi em recorda a la peli "El show de Truman"... quan siguin adults podran/podrien tenir dret a denunciar-ho? Podria ser una forma de vexació (consentida, en el seu moment, pels propis pares... per tant, sense comentaris, en la línia).

Supernanny = El encantador de perros (el problema és dels amos i no del gos, pos lo mismo).

[martinica]

Doncs en la linea del que ja heu comentat, a mi el que em molesta es que es faci "telerrealitat" amb nens, pero fora aixó no puc critica res més, si no pots posar-te en les sabates d'un altre no pots mai saber que faries tu en la seva situació, educar es dificil mai no pots estar al cent per cent segur de si encertes o la cagues i per tant has de fer alló que a tu et sembli mes adient per la teva situació i per als teus fills i les seves caracteristiques psico-emocionals.
Jo de vegades me'l miro i tot que no m'agraden totes les eines que fa servir la nany, hi han coses de les que prenc nota per si un dia em cal, de fet m'agraden el cuadrants d'horaris i tasques familiars, i que si fan les coses bè guanyin gomets per enganxar i al final del periode establer tinguin una recompensa.
En fi que cada casa es un mon i l'unic que està clar es que els nens necesiten temps amb els pares i els pares que el poc o molt temps que els hi poden dedicar siguint coherents amb el nens i el seu pla educatiu.

Goga nomes un apunt i segurament estic completament equivocada, pero jo no portaré a la meva filla a escola perque l'eduquin , per aixó ja estem els seus pares, de l'escola el que espero es que l'ensenyin. I ja em pots tirar la caballeria per sobre, però per desgracia amb els plans educatius que hi han a casa nostra, moltes vegades l'ensenyança no es gaire diferent de l'ensinistrament i consti que ho dic desde la meva experiencia d'alumne.

[LídiaG]

Me'n vaig una mica del tema, però:

Només un petit matís sobre el que ha dit la martinica: la família educa, l'escola forma (o hauria de formar) i ofereix (o hauria d'oferir) possibilitats d'educar allò que a casa és més difícil (la relació entre iguals, el treball en equip, la resolució de conflictes, la tolerància de la diversitat social...).

Per educar un finant, cal tota una tribu: a cadascú li toca un rol...

[martinica]

Me'n vaig una mica del tema, però:

Només un petit matís sobre el que ha dit la martinica: la família educa, l'escola forma (o hauria de formar) i ofereix (o hauria d'oferir) possibilitats d'educar allò que a casa és més difícil (la relació entre iguals, el treball en equip, la resolució de conflictes, la tolerància de la diversitat social...).

Per educar un finant, cal tota una tribu: a cadascú li toca un rol...

Lidia totalment d'acord, jo soc més de "ciencies" i has explicat perfectament el que jo no he sabut fer, tot i que hi han aspectes a treballar tant a casa com a l'escola, com la tolerancia i l'inclusió dels que son diferents, la soliaritat, etc ....perque no podem obviar que al final en major o menor mida els nens no son més que un reflexe del que nosatres som i fem dia a dia . Gracies

[TXETA]

Crec que s'han passat un pèl aquests de la ONU

A part de mare sóc mestra d'educació infantil i a la classe tenim la cadira de pensar, i no per això considero que ensinistri als meus alumnes. I a casa, quan el meu fill sigui més gran i ho pugui entendre també la tindré, perquè els nens han de saber el que està ben fet i el que no, s'han d'educar, i en això totes estem d'acord. La manera? doncs cadascú escull la que creu que és la millor.

A mi el que em sembla MOLT GREU és que els fills peguin als pares, els insultin, els faltin al respecte,... i no veig que la supernany ni els pegui, ni els falti el respecte ni els insulti, no? el que fa és una modificació de conducta que existeix des de fa molts anys tot i que sembla que la hagi inventat ella.

Amb l'Aleix (tot i que és encara molt petit) intentem seguir el nostre propi mètode, el TXETIL agafant una miqueta d'aqui i una miqueta d'allà i procurant transmetre-li uns valors que fonamentin els ciments de la seva personalitat perquè d'aqui a uns anys, quan sigui adult, sigui una persona com cal. I això s'aconsegueix en la família i en l'escola, i amb els amics, i en l'espai, i en les extraescolars,... I si l'he de posar 3 minuts en una cadira de pensar perquè entengui que aquella conducta no és apropiada no em sembla que vagi contra els principis ni la integritat del meu fill, ara, si no li ensenyo que no es pega prefereixo no pensar en el seu futur.

Així que crec que se'ls ha anat l'olla.

[isa]

I això que dius Goga de "domesticar éssers humans" normalment se'n diu educar...

Doncs jo a part de mare sóc professora, i t'asseguro que educo els meus alumnes i els meus fills, però no els domestico pas. Si volgués domesticar m'hagués fet cuidadora del zoo.

100% amb la Goga, el que fa la súper-nanny és intentar domesticar éssers humanrs, ridiculitzar pares i fills al màxim possible, tot per morbo. El trobo horrorós, mai he aguantat un capítol sencer, i trobo que ja era hora que es critiqués.

si no pots posar-te en les sabates d'un altre no pots mai saber que faries tu en la seva situació, educar es dificil mai no pots estar al cent per cent segur de si encertes o la cagues

Martinica doncs jo precisament per això trobo que la supernanny aquesta tracta als pares com a tontos i ella com que té les "armas" perfectes per a fer nens perfectes. No m'agrada un pél, em sembla que va com de "sobrada".

[LídiaG]

No cal donar-hi tantes voltes: la canalla necessiten amor, tendresa i també ordre, rutines i un adult amb un mínim de seguretat en ell mateix que sap mínimament cap on vol anar amb tot plegat i que sap exercir el rol que li toca. Als pares els toca fer de pares (i aquí cadascú entén el que vol, clar...).

Insisteixo: supernanny = el encantador de perros

[Julyet]

Ja m'agradaria a mi saber on comença i on acaba la realitat del que surt a la SuperNanny... Ja m'agradaria veure-la amb nens de risc d'exclusió social, problemes greus de veritat, etc. Ja m'agradaria a mi veure el programa sense editar...

Aquest programa s'ha aprofitat, per una banda, de les pors que tenim molts pares quan ens trobem que no sabem què fer davant certes situacions. A més, no ens enganyem, el sentit comú "brilla por su ausencia" (sigui pel motiu que sigui). Jo les "rutines" que els hi dóna no trobo que siguin cap solució, simplement els ordena una mica la vida.

D'altra banda, per por a tenir fills "com els dolents que surten a la tele" molts pares/mestres copien/copiem aquestes estratègies i ens sentim/senten molt bé de fer alguna cosa per evitar aquests percals.

Com diu la petazetas, jo també penso que els pares que es preocupen/preocupem pels nostres fills, seguim els patrons que seguim, ens en sortirem!

Però em sembla molt bé que es digui que per educar no cal fer el que fa la supernanny, que també hi ha altres maneres.

Jo no recordo que els meus pares em castiguessin mai ni em fessin cap càstig (i tant que em renyaven, però mai m'havien enviat a pensar ni res per l'estil) i jo els hi he tingut sempre respecte. I us asseguro que no llegien llibres sobre educació ni seguien cap moviment pedagògic, simplement feien el que creien que havien de fer a cada moment.

Us animo a confiar més en vosaltres i menys en els realities.

[txellchen]

A veure, jo aquest programa me l'he mirat algún cop, i les solucions "miraculoses" que la Supernanny dóna no deixen de ser les mateixes solucions que es poden llegir a qualsevol revista de nens. Lo d'aplicar-les o no ja és una altra història. Que cadascú fagi el que li vingui en gana: hi ha coses que poden funcionar i d'altres que no. O a les que som mares ens funciona a totes el mateix? Pos va a ser que no, que jo crec que una de les coses que primer s'aprèn quan tens un fill és que tots, absolutament tos els esquemes que teníes se'n van al traste, i totes ens empreyem quan algú ve i ens diu el que tenim que fer amb els nostres fills.

Ara bé, per mi el problema està en fer de tot això un espectacle. Em sembla bastant indecent, bàsicament per la intimitat d'aquests nens que hi surten. Sempre he pensat que si una familia te problemes amb l'educació dels seus fills i vol demanar ajuda externa d'un professional, se'ns dubte que ho ha de fer. Però d'aquí a fer-ho públic i que et vegi tothom per la tele, doncs no, em sembla una bajenada. O potser és que cobren alguns calerons? Sinó ja m'expliqueu perque no ho fan d'una manera privada...

I posats a rajar, em sembla encara més indecent aquell programa que fèien a Cuatro, el de "Madres adolescentes", on tant mares com fills éren menors d'edat.

M'ha sortit un discursillo una mica dur, no? Serà que estic cansada perque el meu marrec de 27 mesos no se'n va dormir fins les onze de la nit... Ai, ai, ai que hauré de trucar a la Supernanny perque em doni un cop de ma...

[entrerius]

Bona tarda.

A mi el programa en concret no m’agrada, i la Nanny tampoc...en canvi l’encantador de perros sí, deu ser per que en Cèsar em dona molt bon rotllo (i consti que no tinc gos!!!).

Estic d’acord amb la afirmació de que cada nen és un mon, que el que funciona per uns, no necessariament ha de funcionar per altres, i que ens hauríem de deixar portar mes per l’instin.
Fins fa molt poc no hi havia manuals de criança ni d’educació infantil, ni llibres ni mètodes, ni programes de televisió... però hi havia avies, mares, tietes, germanes grans, veïnes i personatges varis que, com ara, i cadascuna amb el seu propi mètode, instruïen, educaven, criticaven les mares i pretenien “adreçar” als infants .... Pot ser ha canviat el format, però sempre hi ha hagut una PRESSIÓ social pel que es refereix a la educació dels fills.

I jo em pregunto...voleu dir que no ens ho plantegem massa???? I m’explico.

Soc mare primerenca, i quan estava embarassada ja vaig començar plantejar-me si seria capaç d’educar be al meu fill, donar-li el que necessités en cada moment, si seria bona mare al cap davall.
Un dia em mirava a una gata que teníem a la feina. Havia parit feia poc i tenia dos gatets que en tot el dia no la deixaven descansar: que si ara popaven, que ara jugaven i la trepitjaven, que s’adormien al damunt seu i no paraven de bellugar-se ....en fi....la pobra gata no tenia un moment de repòs...però aguantava estoicament els dos belluguets un dia rere l’altre. I jo me la mirava i pensava si seria capaç de tenir aquella paciència amb el meu petit.
Un dia tot d’un plegat, la gata, tipa de que la seva prole no la deixés descansar (vaig deduir) va fer una reprimenda als petits, i aquests de seguida van saber que volia dir la mare. La gata segur que no es va plantejar si aquella mossegada als seus petits estava be o no, si era el que tocava en aquell moment o be ho havia de haver fet un mes abans.....simplement ho va fer quan ho va considerar necessari!!

En aquell moment vaig pensar que no calia capficar-s’hi tant...... que havia de deixar de donar-hi tombs i decidir en cada moment el que calia fer en funció del que em trobes.....però sobre tot, sobre tot el que em calia sens dubte era molta paciència i amor.

[TXETA]

Un dia em mirava a una gata que teníem a la feina. Havia parit feia poc i tenia dos gatets que en tot el dia no la deixaven descansar: que si ara popaven, que ara jugaven i la trepitjaven, que s’adormien al damunt seu i no paraven de bellugar-se ....en fi....la pobra gata no tenia un moment de repòs...però aguantava estoicament els dos belluguets un dia rere l’altre. I jo me la mirava i pensava si seria capaç de tenir aquella paciència amb el meu petit.
Un dia tot d’un plegat, la gata, tipa de que la seva prole no la deixés descansar (vaig deduir) va fer una reprimenda als petits, i aquests de seguida van saber que volia dir la mare. La gata segur que no es va plantejar si aquella mossegada als seus petits estava be o no, si era el que tocava en aquell moment o be ho havia de haver fet un mes abans.....simplement ho va fer quan ho va considerar necessari!!

En aquell moment vaig pensar que no calia capficar-s’hi tant...... que havia de deixar de donar-hi tombs i decidir en cada moment el que calia fer en funció del que em trobes.....però sobre tot, sobre tot el que em calia sens dubte era molta paciència i amor.

Totalment d'acord!!!!

[mamavi]

Un dia em mirava a una gata que teníem a la feina. Havia parit feia poc i tenia dos gatets que en tot el dia no la deixaven descansar: que si ara popaven, que ara jugaven i la trepitjaven, que s’adormien al damunt seu i no paraven de bellugar-se ....en fi....la pobra gata no tenia un moment de repòs...però aguantava estoicament els dos belluguets un dia rere l’altre. I jo me la mirava i pensava si seria capaç de tenir aquella paciència amb el meu petit.
Un dia tot d’un plegat, la gata, tipa de que la seva prole no la deixés descansar (vaig deduir) va fer una reprimenda als petits, i aquests de seguida van saber que volia dir la mare. La gata segur que no es va plantejar si aquella mossegada als seus petits estava be o no, si era el que tocava en aquell moment o be ho havia de haver fet un mes abans.....simplement ho va fer quan ho va considerar necessari!!

En aquell moment vaig pensar que no calia capficar-s’hi tant...... que havia de deixar de donar-hi tombs i decidir en cada moment el que calia fer en funció del que em trobes.....però sobre tot, sobre tot el que em calia sens dubte era molta paciència i amor.

Totalment d'acord!!!!

m'ha agradat molt la comparacio!

[nbadeli]

Primer de tot, he de reconèixer que no he vist mai el programa, però que pel que m'han anat explicant, no en tinc pas ganes.

Estic d'acord amb això que educar no és domesticar. Tinc moltes amigues que entenen que el que els pares han d'aconseguir d'un nen és que tingui un comportament correcte (d'adult) i que obeeixi els grans sense dir ni mu. Ho sento molt, però jo vull més per a les meves filles, vull que raonin, que pensin, que entenguin les coses, que es replantegin el que han fet, que siguin capaces de prendre decisions i responsabilitzar-se'n, etc.

Això de la cadira de pensar, ho sento, però em sembla un cara a la paret a la moderna. Crec que els nens aprenen a autoaparcar-se i ràpidament diuen, ja he pensat. Vols dir? Em convenç el procés de reflexió, però no crec que aquesta sigui la manera més idònia. Potser està a mig camí, espero...

[juliet]

ja era hora que algú digués alguna cosa!!!!!!
Fa anys que fan la Nanny i en vaig tenir prou en veure dos capítols per deixar-la de veure, i d'això ja en fa uns quants anys.
El que em sembla greu és que Tv3 segueixi i segueixi ementent capítols, any rere any.
Els casos que s'exposen no crec que siguin per fer un reality i menys amb la "pedagogia" que fa servir la Nannny per resoldre'ls.