A PEL TERCER?

[ONDIBRA]

Hola a totes, nosaltres sempre haviem dit que ens agradaria tenir tres fills, però ara ja en tenim 2, la nena de 3 anys i el nen de 10 mesos, i es clar ara que anem de cul, que no tenim temps per a res, que tenim la casa patas arriba .... ens plantegem si volem tenir el tercer. No sé si estic preparada, només penso amb la quantitat de roba per rentar i PLANXAR. Quan vam tenir la nena vam buscar una noia perquè ens vingués a fregar un cop per setmana; l'altre dia li vaig dir al meu home que si buscàvem una noia que vingués a planxar podriem tenir un altre fill, (s'ha de dir que normalment planxa ell) , sabeu quina va ser la resposta: - I després busquem una cuinera i tenim el quart fill !!!.
Que en penseu les mames que teniu experiència amb tres? o les que us heu plantejat alguna vegada d'anar a pel tercer?

[Xana]

Jo sempre havia volgut tenir-ne 3, i el meu marit, fins a cert punt, tampoc no deia que no (malgrat tampoc el veia massa convençut, eh?). Finalment ho vam descartar perque els meus embaraços son HORRIBLES. Haig de fer repos absolut des de la setmana 20 i així i tot el petit ens va donar un bon ensurt i va passar molt de temps a l'hospital.

En qualsevol cas (que m'enrollo), ara que en tinc dos i veig com vaig, crec que em plantaria de totes maneres. Potser si em pogués permetre de quedar-me a casa o fer reducció de jornada o tingués alguna mena de suport familiar (que no en tinc gens) pensaria diferent, però tal i com estan les coses, ja hi ha activitats a les que el meu fill gran ha de renunciar perque no hi puc arrosegar al petit darrere. Sense parlar de les hores que em perdo de estar amb ells per fer la feina de la casa!

Si a aixó en sumes un altre... doncs no em sembla just pels que ja tinc.

Nusé. Es una decisió molt personal. Jo, fent balanç... doncs ja són dos, saben el que és tenir un germà, haver de compartir (i PODER compartir!), poden disfrutar l'un de l'altre, barallar-se de tant en tant, xinxar-se, estimar-se... En el meu mon ideal en tindria un altre. En el mon en el que visc, definitivament, em planto!

[marta9]

Ostres! Tens valor, eh! Però no ho dic per pensar en el tercer, que jo també hi penso... Ho dic perquè encara planxes! Jo va ser néixer en Guiu, i se'm amuntegaven tals piles de roba que vaig desar la planxa al traster. La roba passa directament de l'estenedor a l'armari!

... A mi també m'agradaria tenir un tercer, però no immediatament, quan en Guiu sigui més autònom, vagi al cole i tal ja farem un pensament. Tinc tres anyets de coll per anar convencent al meu home...

[Julyet]

Jo la planxa la vaig aparcar al cap de pocs mesos d'anar a viure amb el meu company... Així que amb la nena, impensable!

En el meu cas la cosa va una mica al revés: abans de tenir-ne cap jo tenia bastant clar que en volia 3, i la meva parella 2. Des de que va néixer l'Emma jo ja no ho veig tan clar, però no ho descarto, i ell en canvi li diu a la gent i tot que probablement ens animem amb 3!!!

Per a mi les feines de casa no són problema: prioritats, i al que no s'arriba, no passa res. Jo penso en el temps que els hi pugui dedicar i en com ens gestionem en el futur, però de moment els meus plans són similars als de la marta9: dos de seguidets i ja veurem (però el 2n i el tercer es portaran mínim 5 anyets, si aquest 3r arriba).

La feina cada cop que tens un fill no es suma, es multiplica!!!!

[Espiadimonis]

Jo tinc quatre fills i estic encantada de la vida! Això sí, des del tercer fill que no compro peces de roba que s'hagin de planxar o que no es puguin posar a l'assecadora!

[juliet]

nosaltres decididament ens hem plantat amb 2!!El temps que dedico a ells 2 amb 3 seria gairebé impossible, i si fos el que cas doncs segur que esperaria a que el petit tingués mínim 5 o 6 anys o més!!tot i que la idea queda descartada perquè jo ja en tindria 40-41....
La decisió d'anar a pel 3r. crec que s'ha de basar en les possibilitats de cadascú, ja no només si a casa hi ha una habitació de més sino del temps que es pot dedicar als fills, aquesta hauria de ser la pregunta més important.

[Muntcat]

Quina gràcia, després de molt pensar-hi al final fa dues setmanes que vaig obrir un post amb un títol similar.
Aquí el tens,
http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=5&t=16175

Ara bé, com veuràs, en el meu cas tinc la negativa del meu home i busco arguments que el puguin convèncer.
Bona sort!

[CarmeD]

Hola! Jo en volia un tercer quan vaig parir el petit.
Però ara... Tot just ara comencem a disfrutar-lo bé perquè ens deixa dormir una micona més. A mi m'encantaria, el meu home diu que està empatxat.
No ho se. Amb el primer també vaig dir que em plantava (és fill d'una altra relació). QUan va arribar el peque, per sorpresa, no sabiem què fer i ens vam il·lusionar. I després de parir aquest, doncs em van entrar unes ganes terribles de tenir-ne un altre més.

Però ara... Anem cansats, no puc treballar el què necessitaria, he d'estirar de la meva mare per fer de cangur...
Com han dit les altres, si m'hi pogués dedicar, en tindria 5! Però 3 ha de ser una feinada!

per cert, jo des del primer que ja no planxo!

[bixu]

Hola. Nosaltres quan només en teniem una deiem que poder si que arribariem a 3 ( tan jo com ell som 3 germans), però ara que ja en teniem 2 , ni de conya ens plantegem anar pel 3. A vegades li dic al meu home de broma que podriem anar a pel 3 i ell em diu que si es amb un altre home,que faci el que vulgui, que ell marxa de casa.
Ara seriosament, no tenim temps ni per nosaltres ni per ells, i es molt abusar tenir de col.locar 3 criatures amb els avis quan vols fer alguna o simplement treballar

[Xana]

Començo a sentir-me una micona... tonta? Jo continuo planxant!!!!

Potser és temps de fer un pensament

[pititta]

Hola!
A mi, a diferència d'algunes de vosaltres, sempre m'havia agadat tenir-ne 2 però ara que ja els tinc em fa moooolta pena no tenir-ne més. Ara el petit encara és molt bebé i quan l'agafo penso que aquesta oloreta de bebé tant dolça ja no la sentiré més i ....llavors em venen ganes d'un tercer però d'aquí uns anys potser. Altres moments, quan veig tota la roba que haig de planxar ( jo encara planxo ) o passem una mala nit penso ja estem bé amb 2. Bé, tot és veurà en principi el "cupo" està tancat amb 2.

La veritat és que tot i que jo treballo, poques hores, puc estar per ells i tinc una noia que m'ajuda un matí a la setmana amb la casa, això facilita molt i molt les coses.
Jo també entenc, com vosaltres, que és una decisó que cal meditar. Penso que per tenir fills s'ha de ser molt conscient de si podràs dedicar-t'hi tot el que ells necessiten, sinó tot acaba sent un problema....
En aquest cas, com moltes decisions a la vida, el cor ens diu una cosa i la raó una altra.

A les que us animeu a pel tercer, felicitats! Malgrat tots els entebancs i la feinada, ser família nombrosa deu ser devertidíssim.

[Diana]

Penso com moltes de vosaltres que tenir 3 fills seria ideal.
Nosaltres sempre hem parlat de tres fills i de fet és el que ens agradaria. De tota manera crec que això ho anirem veient sobre la marxa i segons les circunstancies. Sincerament i ,tot i que encara no tenim fills, ja me n´adono que pujar tres petits deu ser molt dificil i deu suposar una enorme inversió de temps, esforç, diners i feina.
De moment és una ilusió, potser quan veiem la feinada que comporta ens quedem amb un i a còrrer... jejeje (és broma, mai no en tindriem un només,pobre. Com a mínim 2).

[isa]

Aixxx nenes, jo només en tinc una, i em moro de ganes de tenir-ne un altre. Fins i tot està arribant a un punt que visc molt obsessionada per això, no hi ha dia que no hi dediqui un rato a pensar-hi, últimament hi somnio i tot moltes nits .... Ja sé que parlavem de 2 a 3, però ho volía compartir amb vosaltres! L'Iso de moment no vol sentir-ne a parlar, ell posa la raó, i la veritat és que la te: no tenim temps, ni diners, per tenir-ne un altre ara. Primer hem d'arreglar altres coses, per poder donar a dos fills el temps que es mereixen. Com dieu per aquí, també sería abusar molt de la meva mare que m'ajuda a portar la nena a la llar.....
En fin, que les que us decidiu a buscar el tercer, felicitats, em fa una ilu i una "enveja" terrible.
Ahhh i jo no planxo fa mooooolt de temps, gens eh, zero patatero. Les que planxeu, nenes, feu un pensament! jiji

[Diana]

Isa reina, potser ara no pot ser però no t´amuinis, potser en uns messos és un millor moment. No et preocupis, al teu home li tornarà a picar el gusanillo igual que t´ha passat a tu.
Nenes, em podeu dir com es fa això de no planxar??? Hi ha roba que no ho necessiti? A quina cova he estat jo els darrers anys??

[isa]

Ai Diana, la planxa....mira jo no he estat mai persona de planxar, la veritat, sempre ho he odiat bastant i a més se'm dona com el cul, suposo que això també hi fa... A casa me mare era ella que em planxava les coses, jo li insistía sempre que no ho fes, que donava igual, que ja anava sense planxar....però la dona sempre té la planxa a punt.
Llavors, a casa meva ja amb l'Iso, planxava perque no planxés sempre l'Iso, però només les seves coses, les meves a no ser que estiguèssin molt molt molt arrugades, i vull dir molt, no les planxava, menys feina. I ara, des que tinc la nena, algunes coses de l'Iso i meves que estan veritablement arrugades i fan pena i vergonya, doncs les planxo. La roba de la nena no hi ha casi res que quedi arrugat, procuro estendre-ho tot molt molt bé i estirar-ho al màxim, plegar-ho bé i casi sempre queda bé.
I amb les arrugues de la roba meva...mira jo a vegades m'he posat algo arrugat, al mirall de l'ascensor em veig i flipo de lo arrugada que vaig, però després pujo al cotxe, vaig a la feina, i quan arribo i em veig al mirall de l'ascensor d'allà, ja no es veuen les arrugues! En sèrio! De portar-ho, suposo, la roba s'estira, no sé.....
He fotut aquí un seminari sobre planxa oi? Què fuerteeeee jejjejej

[juliet]

jajajaja!!!!em fa gràcia això de la planxa!!!!jo també he sigut sempre "anti-planxa"....la casa estarà neta com un patena però la planxa...ja quan vivia a casa els meus pares em vaig fer "adicta" a la roba "que no es planxa" i per molt que m'agradadin les camises doncs no entren per casa....bé el Julieto en té i se les planxa ell, i no perquè jo no li planxi però com que no tinc gaire traça les prefereix planxar ell....i un bon pes em treu de sobre!!
Dels nens no hi ha res que hagi de planxar...oeoeoeoeooeoe!!!!!i això que dius Isa, és veritat, hi ha roba que en el moment que te la poses encara pot semblar una mi ca arrugada, però al cap d'una estona, està perfecte!!!!
Està clar que quan tens fills has de deixar de banda certes coses i la planxa n'és una d'elles!!que no hi ha temps per tot!!!!
A les que aneu a buscar el tercer molta sort!!i us voldria fer una pregunta i no em malinterpreteu, eh? voler anar a buscar el tercer amb les dificultats que això pot suposar per donar-los a tots el temps que necessiten per estar amb els seus pares, què és ben bé?perquè de vegades penso que potser la "melanconia" de no tornar a tenir un bebe a dintre, als braços....és el que a moltes us pot fer decidir....
No sé, no parlo per ninguna de vosaltres, eh?però fa uns anys em vaig trobar amb una ex-companya de cole que portava els seus nens a l'escola on jo treballava, en tenia 3. Jo no sabia qui era fins que li vaig demanar una entrevista al primer trimestre (mai l'havia vist per l'escola)i després de dos cancel.lacions, va venir sorpresa que l'ha cridés per l'entrevista. No m'enrotllo, però el problema era que el seu fill no volia marxar cap a casa a les 17 (el venia a buscar la cangur o la iaia). Els seus pares arrivaben cap les 19. però tan cansats que no estaven per cap dels 3 fills i ells notaven aquesta mancança. El més fort va ser que em va dir a l'entrevista que volien anar a buscar el 4rt perquè els altres 3 ja se li havien fet "grans" i volia un altre bebè...vaig quedar-me a "quadros"....i així podria explicar-ne més....torno a dir que no parlo per ninguna de vosaltres, només vull fer una reflexió sobre un fet que desgraciadament passa sovint i els que com sempre surten perjudicats són els nens. I haig de dir que també he tingut famílies nombroses i els seus nens no tenen cap mancança afectiva ni de res perquè els pares els han prioritzat, sabent que podien, davant de tota la resta de coses.

[Nima]

Primer de tot quin fart de riure amb el tema de la planxa Jo encara planxo algunes coses, pero poquetes

En el meu cas em vaig quedar embarassada del 3r... quin sorpreson!! I quan em vaig fer a la ideia l'embaras no va anar bé... desde llavors tot i que estava molt conveçuda de sempre de tenir-ne 3 només veig inconvenients. Ni tinc ajuda per la neteja ni en Nimo fa res de res a casa, no endreça ni un paper!!! Així que tot ho hauria de fer jo, fins i tot hauria de canviar els nens de cole i despres de molta meditació penso ... qui sóc jo per privar als meus nens de poder estudiar i de fer altres coses... EP!! que potser no les faran igualment no? però si amb 2 anem justos no vull ni pensar com ens ho hauriem fet amb 3.

Així que hi ha setmanes que penso que hauria estat maco i n'hi ha d'altres que crec que millor no embolicar-me més m'enteneu oi?

De totes maneres aquest instint maternal després d'aquest "mal trangul" sembla que se m'ha accentuat

[Diana]

Noies, m´he rigut amb vosaltres ...
Isa, potser la roba acaba estirant-se per aburriment.... jajaja
Juliet és molt interessant aquesta reflexió que has fet i tens tota la raó. No sempre es pot fer cas al impulsos i s´ha de pensar el per qué volem les coses i si és realment algo viable. Per això comentaba que, en el nostre cas, ho aniriem estudiant tot sobre la marxa segonts els "agents externs" (condicions de la feina, temps, diners...)
Nima, t´entenc perfectament. No li donis més voltes, si va passar allò deuria ser per algo. És normal que, si tens un mínim de sensibilitat hi pensis de tan en quan i t´entrin ganes. Si és que l´instint maternal es deu activar el día 1 de l´embaràs (si és que no estava activat abans).

[Nima]

Aiiii Diana... l'instint maternat... es veritat sempre l'he tingut molt actiu

[Diana]

Jeje jo també el tinc ben despert desde ben petita.
Penso que seré una patidora.... aquest estiu començarem a buscar l´embaràs i ja estic patint perquè tot vagi bé, doncs imagina´t quan tingui al petit...