Els efectes a llarg plaç de l'ús del paracetamol en bebès

[isa]

Ei trobo que està molt bé que ho pengis, que ho llegim totes i en prenem consciència.
Jo tinc la sort que la nena no és de febrades, la veritat, però reconec que quan ha tingut febre, apiretal al canto. Antibiòtic no n'ha hagut de prendre mai. El que em sobta és que es parli del primer any de vida....la meva filla el primer any de vida mai va prendre res, mai va tenir res, i pensava que era poc comú tenir "coses" el primer any....
El meu pare és farmacèutic, i clar, els medicaments són el pà nostre de cada dia, difícil de canviar......però entenc que tens raó, moltes vegades, se n'abusa.

[juliet]

és ben cert que no s'ha d'abusar dels medicaments, però a mi em fan molta por les febrades altíssimes que agafa el meu fill i que li duren força dies, i prefereixo donar-li Dalsy o Apiretal quan comença a 38 que haver-me'l d'endur a urgències per complicacions de mantenir febres molt altes en el petit.
L'estudi que has penjat és molt interessant però quan tens fills que agafen tranquil.lament els 40 i més doncs millor parar-ho a temps. Això sí, donar medicaments rutinaris per coses que no els necessiten no, clar.

[mireiafor]

Jo intento ser prudent a l'hora de fer servir els medicaments i respecte la febre també. A més segons em va explicar un metge el cos allibera l'únic desinfectant natural només a partir dels 37 graus corporals i pico, i és aquest medicament natural qui hauria de lliutar contra la malaltia, si li donem l'apiretal baixem la febre i anulem aquesta defensa natural. A més si li donem un antitèrmic estarem eliminant el malestar però no la malaltia i llavors el nen en no trobar-se malament juga, menja, etc. i gasta l'energia que hauria d'emprar per lluitar contra la malaltia, una energia que estalviaria si en trobar-se malament el deixéssim estar mig endormiscat molt aprop nostre.

El metge també em va dir que en nens es podia "aguantar" no donar res fins els 39 graus, que a partir d'això és millor donar l'antitèrmic per el risc de convulsions, en els adults en teoria podríem aguantar fins els 40 graus de febre.

[nurkieta]

Hola ! Jo sóc bastant anti medicaments, de fet quan em trobo malament, coses no greus és clar, maldecap, grip,... no em prenc res.

I amb la nena la veritat és que només li hem hagut de donar una vegada de paracetamol, perque es va refredar molt i tenia febre, però només li donava si estava a més de 38,5ºC.

Ni per les vacunes, que ha fet una mica de febreta, ni per les dents, que està més neguitosa ni he donat.

Però això depen de cada persona!

[petazetas]

La veritat es que el paracetamol en el primer any de vida li vam donar més aviat poc.
I ara només ho fem quan es necessari i hi ha febre alta.

Però la veritat es que em fa por la febre molt alta en la meva filla. I el pediatra em va explicar un cas en el que havia d'anar a declarar per una negligència d'un altre metge que en el cas de febre alta (per infecció) no va donar antibiòtic i en 48 hores la nena (de 10 anys!) va morir. Vull dir que a vegades aquestes coses et posen la por al cos.

Això del paracetamol també va sortir a la premsa quan estava embarassada de la Lia i deia que si ho prens embarassada també pot passar que augmentis possibilitats de que la criatura desenvolupi asma.
I els ginecòlegs continuen donant llum verda al paracetamol per que és l'unic que pots pendre. Jo veient la noticia no en vaig pendre gens.

[juliet]

ostres!!Mireiafor el teu pediatre t'ha dit que fins als 39 es pot aguantar sense medicaments?????????????????
La Petazetas ha explicat un cas fort sobre deixar febre alta sense diagnòstic i la seva pertinent medicació i jo te'n podria explicar un altre a la classe que vaig tenir fa uns anys, tenia una nena amb paràlisi cerebral però no era de naixement, sino que va ser perquè va estar dos dies a 40 (el meu fill amb medicació i tot s'hi pot arribar a passar 4)i li va provocar convulsions i les convulsions li van provocar la paràlisi irreversible.
S'ha d'anar molt en compte amb els consells i emprar el sentit comú, que per mi (que no sóc metge)és anar al metge i fer cas del que em diu i els metges (tots els que conec que en són bastants per malaltia de la gran) diuen que a 38 un nen petit ja se li ha de donar antitèrmics perquè les seves defenses no són prou fortes com les dels adults i s'ha d'intentar evitar pujades fortes. Tot i així, hi ha nens (com el meu petit) que ràpidament es posen a 40 o més,però mentre estiguin control.lats podem estar tranquils.

Jo gaire bé mai em prenc res, ni tan sols quan tinc febre, però en els meus fills la por que els hi passi alguna cosa sempre m'ha fet ser "precabuda", però mai abusant-ne, sempre amb la pauta de 38

[petazetas]

Jo gaire bé mai em prenc res, ni tan sols quan tinc febre, però en els meus fills la por que els hi passi alguna cosa sempre m'ha fet ser "precabuda", però mai abusant-ne, sempre amb la pauta de 38

Juliet, penso igual que tu.

[marchita]

Cosmo en ningun momento me metere contigo pq cada uno hace lo q quiere y eso es lo primordial: CADA UNA DE NOSOTRAS HACE LO QUE CREE MEJOR. Pero yo creo q no se ha de ser tan y tan extremista es decir, yo soy de las que cuando mis hijos tienen fiebre no les doy el Dalsy/apiretal hasta que no tiene 38-38,5 ya que tambien creo q es bueno ya que esa fiebre convate el virus que pueda tener pero de eso a tener un niño con otitis declarada y fiebre de 40 y no solo no darle Dalsy si no tampoco antibiotico lo encuentro (para mi) un poco irresponsable. Los medicamentos no deden darse al tun tun NUNCA pero los medicamentos precisamente estan para evitar cosas que antguamente mataban. No quiero asustar a nadie ya que las otitis es algo comun pero una otitis complicada puede dar lugar a cosas horribles entre ellas la muerte. Si un medico cree que tu hijo esta para dar antibiotico por una otitis no te lo saltes pq aunq creas que lo pasara igual solito quiza la primera si, la segunda tambien pero un dia se complicara mas de la cuenta y os llevareis las manos a la cabeza (por no decir algo mas bestia claro).
Yo creo q los antitermicos y desde luego los antibioticos se han de dar cuando se necesitan pero si desde luego se necesitan: DARLOS PQ UNA COMPLICACION ES IRREVERSIBLE...Y OJO!!!! Q LAS HAY A PUNTA PALA!!!!!!!!!

Però la veritat es que em fa por la febre molt alta en la meva filla. I el pediatra em va explicar un cas en el que havia d'anar a declarar per una negligència d'un altre metge que en el cas de febre alta (per infecció) no va donar antibiòtic i en 48 hores la nena (de 10 anys!) va morir. Vull dir que a vegades aquestes coses et posen la por al cos

Esto que explica Petazetas no son casostan y tan extraños, los hay y pasa!!!!!!!!!!! ademas cuando teneis dolor de cabeza, de muelas...no os tomais algo para ello? Los niños con las otitis tienen dolor ¿q necesidad tiene un hijo nuestro de pasar dolor si podemos evitarlo?

LOS MEDICAMENTOS NO SON CARAMELOS PERO LAS FIEBRES DE 40, INFECCIONES SIN ANTIBIOTICO...PUEDEN DEJAR SECUELAS MUY MUY GRAVES.

[mireiafor]

A veure jo crec que aquí ningú ha dit de no donar medicaments passi el que passi, i sobre tot saltant-se els consells del metge. El que jo crec haver entés que plantejava la Cosma-shiva és precisament les vegades que es donen antitèrmics sense consultar al metge i seguint només criteris poc ferms.

I doncs sí, el meu metge em va aconsellar no donar antitèrmics al nen si no estava a 39 per deixar actuar les seves defenses i li vaig fer cas perquè és coherent tant amb la seva línia profesional com amb la meva forma de veure les coses, d'igual forma que quan el meu fill va néixer amb una inflamació de les vàlvules del ronyó em va anar marcant unes pautes de tractament i de control que mantenien al meu fill completament sa i estalvi però que no incloïen un any de medicació preventiva amb antibiòtics, com altres metges sí que fan. I si un dia estan amb febre em quedo a casa amb ells, els tinc amb poca roba, els faig banys tebis, els tinc en braços perquè es trobin millor, i resulta que precisament avui és un dia d'aquells. Casualitats de la vida avui el meu fill està malalt i no ha anat al cole, el tinc aquí al meu costat a 38 de febre, li vaig controlant sovint, el deixo menjar poc a poc el que li vingui de gust que m'ho demana ell mateix i així anem passant el dia.

Només afegir que a dia d'avui els meus fills estan saníssims (això d'avui és el típic virus de 2 ó 3 dies), la meva filla només ha hagut de pendre antibiòtics una vegada quan tenia 4 anys i va haver de ser per una infecció a la geniva i sota prescripció mèdica, i el meu fill (toco fusta) encara ni als ha tastat

Però per cert Juliet, tot això no vol dir que hagi deixat mai a la meva filla dos dies amb 40 de febre

[petazetas]

A veure jo crec que aquí ningú ha dit de no donar medicaments passi el que passi, i sobre tot saltant-se els consells del metge. El que jo crec haver entés que plantejava la Cosma-shiva és precisament les vegades que es donen antitèrmics sense consultar al metge i seguint només criteris poc ferms.

I doncs sí, el meu metge em va aconsellar no donar antitèrmics al nen si no estava a 39 per deixar actuar les seves defenses i li vaig fer cas perquè és coherent tant amb la seva línia profesional com amb la meva forma de veure les coses, d'igual forma que quan el meu fill va néixer amb una inflamació de les vàlvules del ronyó em va anar marcant unes pautes de tractament i de control que mantenien al meu fill completament sa i estalvi però que no incloïen un any de medicació preventiva amb antibiòtics, com altres metges sí que fan. I si un dia estan amb febre em quedo a casa amb ells, els tinc amb poca roba, els faig banys tebis, els tinc en braços perquè es trobin millor, i resulta que precisament avui és un dia d'aquells. Casualitats de la vida avui el meu fill està malalt i no ha anat al cole, el tinc aquí al meu costat a 38 de febre, li vaig controlant sovint, el deixo menjar poc a poc el que li vingui de gust que m'ho demana ell mateix i així anem passant el dia.

Només afegir que a dia d'avui els meus fills estan saníssims (això d'avui és el típic virus de 2 ó 3 dies), la meva filla només ha hagut de pendre antibiòtics una vegada quan tenia 4 anys i va haver de ser per una infecció a la geniva i sota prescripció mèdica, i el meu fill (toco fusta) encara ni als ha tastat

Però per cert Juliet, tot això no vol dir que hagi deixat mai a la meva filla dos dies amb 40 de febre

mireiafor t'entenc. Cadascú decideix la filosofía que segueix en cada cas i evidentment fas cas del teu metge i cada metge és diferent!
La qüestió es no deixar les coses sense control, ni les malalties ni la prescripció de medicaments.
El meu pediatre és dels que et diu que li donis apiretal si la nena es troba malament si li has donat una vacuna per exemple. Com que mai li ha passat res amb les vacunes no ha fet falta.
Però quan l'he tingut rabiant i cridant i retorçant-se de dolor durant hores per alguna dent he d'admetre que al final li he donat. No he estat capaç de deixar-la patir d'aquesta manera.

Amb la febre, la veritat es que fins que no arriba a 38 no li donem, però el meu pediatra em diu que prefereix que mengi i per tant a 37,5 apiretal.

Cada cas es un món. i totes les opcions son respectables. Jo només explico el que a mi m'afecta o les meves pors.

[mireiafor]

Però quan l'he tingut rabiant i cridant i retorçant-se de dolor durant hores per alguna dent he d'admetre que al final li he donat. No he estat capaç de deixar-la patir d'aquesta manera.

Amb la febre, la veritat es que fins que no arriba a 38 no li donem, però el meu pediatra em diu que prefereix que mengi i per tant a 37,5 apiretal.

Cada cas es un món. i totes les opcions son respectables. Jo només explico el que a mi m'afecta o les meves pors.

Mireu ara fa una estona li he hagut de donar apiretal al nen. Portava tot el dia amb dècimes de febre però per els motius que estàvem parlant no li havia donat res. Li ha pujat la febre fins a 38 i tampoc li he donat res, just després de parlar amb vosaltres ha començat a plorar molt fort com de dolor i res no el calmava, o sigui que al final li he donat apiretal, perquè tal i com tu dius Petazetas, en cap moment es tracta de deixar patir inutilment als nens, sinó de tenir sentit comú a l'hora de fer servir els medicaments. Ha acabat dormint quasi una horeta (a sobre de la mama) i ara menja una llesca de pa.

Gràcies Cosma, d'això d'avui crec que en un parell de dies ja estarà millor i del tema del ronyó, quan va fer els dos anys li va tocar revisió anual amb l'uròleg (ecografies, etc.) i LI HAN DONAT L'ALTA!! Està tot curat i ja no ha de tornar mai més, i sense ni una infecció d'orina ni res de res!!

[isa]

i del tema del ronyó, quan va fer els dos anys li va tocar revisió anual amb l'uròleg (ecografies, etc.) i LI HAN DONAT L'ALTA!! Està tot curat i ja no ha de tornar mai més, i sense ni una infecció d'orina ni res de res!!

Ole, que guai eh, quin descans. Encara que hagi estat sempre ok, sap greu haver de fer controls.....que bé!

Nenes jo, estic d'acord amb totes. Entenc que la cosma parla de l'abús, marchita, no del bon ús! Està clar que els medicaments estan per alguna cosa, però no podem negar que hi ha un abús generalitzat a espanya, el meu pare que fa 50 anys que és farmacèutic, està fart de dir-ho....sobretot tema antibiòtics, és brutal com hi ha gent que inclús els pren sense prescripció mèdica, i els dóna als nens!!!
I amb el paracetamol, doncs 3/4 del mateix, vaja inclús segur que se n'abusa més, perquè és més inofensiu, o això ens sembla! Jo com ja us he dit, si la nena té febre I es troba malament li'n dono, però mai per vacunes, dents i demés, només per "la nena està bullint" i es troba malament. I per cert....us sembla molt escabellat no posar-li el termòmetre? Veig que totes sabeu exactament els graus i les dècimes i jo.....sé a ull com està, després de mooooltes vegades d'acertar-ho "estarà a tant, estarà a quant" ja no li poso mai, potser fa com 6 mesos! Sóc mala mare? jejjej No, ho calculo a ull, en sèrio, tampoc mai ha tingut una febrada.....no és de febres, i que duri.
Cosma, que és molt interessant nena, en sèrio, que hem de ser més conscients!

[petazetas]

El otro dia me cogí un folleto y todo, si aalguien le interesa por curiosidad se lo escaneo.

Ei a mi si m'interesa que escanegis el fulletó, tot és informació i és molt interessant tenir-la! Gràcies!

Mireiafor m'alegro que el teu peque ja tingui els ronyons bé!

[juliet]

mireiafor me n'alegro que el teu petit ja estigui bé i li hagin donar l'alta, qui descans, no?
isa el teu pare que porta molts anys treballant amb el tema, evidentement té tota la raó, el problema dels medicaments és l'abús, però pel que és necessari sort en tenim d'ells!!
Jo tampoc entenc com s'ha arribat a fer-ne aquest "mal ús" doncs sabent que són el remei per una malaltia i no un caramel, és a dir, que són química i res d'això és bo pel cos sense que hi hagi necessitat, o estem en una societat molt "analfabeta" en aquest tema o la gent no té cap...
Això sí, no li restem importància al bon diagnòstic i al seu tractament, no ho dic perquè ningú ho hagi dit, és només que al no ser metges nosaltres sempre he pensat que és millor "pecar" per més que per menys.

[marchita]

EH!!!! q no yo no he dicho en ningun momento DALSY Y APIRETAL FOREVER!!!!!!! Q entiendo totalmente lo q decis de echo soy de las q tiene a sus hijos a 38-38´5 sin apiretal pq le veo bien y solo lo doy si los veo chafados y en cuanto a los antibioticos tres cuartos. Pero opino que yo lo hago asi pq me parece pero que el que quiere darle por un simple dolor de dientes e incluso por que pasa una mala noche no lo veo tan descabellado no creo q sea tan malisimoooo. Lo q desde luego no debe hacerse es darlo como postre pero por dolor o por fiebre creo q es aceptable.
COSMO te he entendido totalmente y aunq yo soy de las que utilza homeopatia en algunas cosas yo me refiero a que en una otitis, anginas...prefiero la mediina tradicional que la homeopatia q ya te digo creo en ella pero me daria inseguridad.
Pues eso q estoy de acuerdo on vosotras y sobre todo con lo q estoy de acuerdo es con que cada una debe hacer lo que crea que esta haciendo bien. Eso es lo mas importante y nuestros hijos

[isa]

isa el teu pare que porta molts anys treballant amb el tema, evidentement té tota la raó, el problema dels medicaments és l'abús, però pel que és necessari sort en tenim d'ells!!
Jo tampoc entenc com s'ha arribat a fer-ne aquest "mal ús" doncs sabent que són el remei per una malaltia i no un caramel, és a dir, que són química i res d'això és bo pel cos sense que hi hagi necessitat, o estem en una societat molt "analfabeta" en aquest tema o la gent no té cap...

juliet jo trobo que com dius, estem en una societat molt "analfabeta" en molts sentits, i aquest és un exemple claríssim. La gent té la medicina com a un miracle a l'abast de la mà. Hi ha mooolta gent encara, que quantes més pastilles em recepti el metge, més segur estic, perqué són un remei infalible per a tot. Fa un parell de setmanes, em va passar amb dues conegudes: una que té un bebé de dos mesos, el du al pedi per mocs, li diuen que suero i prou, i em diu tota mosca que està per anar a algún altre pedi, que li recepti algo, perque clar, no pot ser, el nen té mocs.....en comptes d'alegrar-se que el nen estigui estupendu i la única cosa que té són mocs al nas!! L'altra igual amb un d'un any, que home, que està molt refredat, que per què són tan reacis a donar antibiòtic..... el nen bé, només refredat. És poca cultura sobre la medicina, en aquest sentit estem tan poc-informats com fa molts anys, penso jo.

[nurkieta]

petazetas ha escrit:


Però quan l'he tingut rabiant i cridant i retorçant-se de dolor durant hores per alguna dent he d'admetre que al final li he donat. No he estat capaç de deixar-la patir d'aquesta manera.

Amb la febre, la veritat es que fins que no arriba a 38 no li donem, però el meu pediatra em diu que prefereix que mengi i per tant a 37,5 apiretal.

Cada cas es un món. i totes les opcions son respectables. Jo només explico el que a mi m'afecta o les meves pors.

Mireu ara fa una estona li he hagut de donar apiretal al nen. Portava tot el dia amb dècimes de febre però per els motius que estàvem parlant no li havia donat res. Li ha pujat la febre fins a 38 i tampoc li he donat res, just després de parlar amb vosaltres ha començat a plorar molt fort com de dolor i res no el calmava, o sigui que al final li he donat apiretal, perquè tal i com tu dius Petazetas, en cap moment es tracta de deixar patir inutilment als nens, sinó de tenir sentit comú a l'hora de fer servir els medicaments

Estic d'acord, no se'ls ha de deixar patir, i cada mare i pare tenen la seva manera de cuidar els fills i els seus criteris per fer servir la medicació, i totes sense abús són correctes.

[nuscka]

jo no se que és tenir un fill a 38.5.... es posen directament a 40.
O sigui que quan veig que estan raros, que els hi brillen els ulls, que es posen vermellets... ja he fet tard! i els hi enxufo els dalci ràpid rapid, i els hi poso compresses mullades al front, i els poso a la banyera, i el que calgui.
Cada nen és un món (i cada mare també) i el sentit comú és bàsic en tot aixó...

[petazetas]

ok petazetas esta en alemany pero hi ha grafiques de països i te subrallare lo que em cridi mes latencio. avui o dema tenvio unprivao.

Gràcies! i si no sempre hi ha el google translate!

[petazetas]

petazetas ja ho he trobat. pero ha adonat que nomes hi ha lletra i lletra (cap grafica com pensava) i per aixo no se si et serveix (es alemany). El folleto es de eltern.de, i parla de que abans per les otitis es receptava antibiotics casi sempre pero ara les tendencies han canviat perque sha demostrat que la seva eficacia es igual que la daltres metodes menys agressius. A eltern.de hi ha un article que parla mes en general de la otitis pero tambe hi diu aixo. Tambe parla dels saquets de ceba a les orelles que tenen un poder desinfectant bestial. Es aqui:
http://www.eltern.de/gesundheit-und-ern ... tml?page=1
de totes masneres si seguixes interessada en lescanejat tho faig (diguemho siusplau)

Tambe aquest es interessant:
http://www.pharmazeutische-zeitung.de/index.php?id=3089

M'ho miraré primer amb el translator i et dic alguna cosa, gràcies!