HIDRONEFROSI - ESTENOSI PIELOURETERAL

[CLARAAN]

Hola a tothom, el motiu pel qual em decideixo a registrar-me i obrir el tema al forum és per poder ajudar a tots els pares i mares que hagin passat o estiguin passant per una experiència com la que hem viscut nosaltres.
Dutant el seguiment de l'embaràs, a la primera eco morfològica, van detectar una hidronefrosi al ronyó dret, és a dir, que el ronyó tenia acumulada orina en el seu interior que no expulsava. La segona eco morfològica, va comfirmar la primera i amb un grau d'Hidronefrosi superior.
El ginecòleg que tenia em va comentar que era una cosa molt comú en els nadons del sexe masculí i que a la gran majoria es solucionava a les poques setmanes del naixement.
L'Albert, el meu fill de 8 mesos, va nèixer el 11 de Setembre de 2009. A les tres setmanes vem fer la primer ecografia, que confirmava de nou la hidronefrosi del ronyó i de la seva unió amb l'ureter. Així doncs estava clar que tenia un problema i ara el que tocava era esbrinar quina n'era la causa.
Aquí va començar el malson que a durat fins aquesta setmana. Al meu petit li van fer tot un seguit de proves per esbrirar-ne l'origen del problema: ECOGRAFIES, TEST DE CUMS, RENOGRAMES, GAMMAGRAFIES, URORESONÀNCIA AMB ANESTÈSIA GENERAL.....fins que finalment van trobar una obstrucció a l'ureter dret que provocava la dilatació del ronyó. Tot això que ara puc escriure en 5 ratlles han sigut 8 mesos molt llargs i durs, sotmetre al teu fills de setmanes o mesos a segons quines proves és dur!!!
Un cop trobat el problema tocava solucionar-lo i això ha volgut dir.....OPERAR al meu petit.
Així que el dia 18 de Maig a les 14:00 l'Albert ingresava a l'hopital. Entrava a quiròfan a les 17:00 i va pujar a l'habitació cap a les 20:30h. Deixar el teu fill de 8 mesos a les portes del quiròfan és una de les experiències més dures que he viscut fins el moment. Ser capaç de no plorar i riure perquè ell estigués tranquil va ser tan difícil.....fer-li un somriure i dir-li: - porat bé carinyo ... fins ara.
La operació va anar molt bé i l'Albert s'ha recuperat molt ràpid, en quatre dies ja erem a casa. Ens ha donat una lliçó de valentia, tinc un petit a casa que és mes fort que el seu pare i la seva mare junts. Al cap de 12 hores d'haver sortir de quiròfan ja repartia somriures a tothom (familia, infermeres, metges,etc...) m'agradaria que la nostra experiència pugués servir per ajudar a tothom que ho necessiti, són molts els dubtes que es presenten i que sovint els metges no responen.

[gretagalgo]

quina emoció llegir,te i quina alegria, tot sovint aquests petits ens demostren que son petits pero molt forts.
me n´alegro molt

[iuia]

Molt interessant la teva història. Enhorabona perquè tot ha sortit bé. Amb l'operació heu solucionat del tot el problema? En què consisteix exactament l'operració? A on us han portat tot el tema? Nosaltres anem a nefrologia de la Vall d'Hebron però no m'agraden gaire els professionals que hi ha.

[CLARAAN]

Gràcies per les mostres d'afecte.

Normalment hi ha tres tipus de patologies del ronyó:
ESTENOSI PIELOURETERAL : és a dir obstrucció de l'ureter en connexió al ronyó
REFLUX: l'orina un cop a la bufeta torna cap a dalt
MEGAURETER: dilatació de tot l'ureter en forma d'embut, sobint per una obstrucció a la connexió ureter bufeta

El cas de l'Albert va ser dificil de diagnosticar pq ell tenia l'obstrucció (pas estret) al mig de l'ureter, amb les proves convencionals no es detectava. Per això finalment li van fer una uroresonància (resonància magnètica) a Sant Joan de Déu.
La operació consistia en tallar l'ureter en tota la zona de l'obstrucció i tonar a enganxar-lo. La operació en si no és complicada, el que ho fa difícil és el posoperatori.

El seguiment de l'embaràs me'l van fer a la Dexeus, que és on li van trobar el problema. Un cop va nèixer vaig voler que continuessin allà el seguiment, mes que res pq per poder fer-li totes les proves aniriam més ràpid que a la seguretat social. Un cop ens van derivar a l'uròleg, després de fer-li unes quantes proves, se'ns va plantejar el dubte: continuavem a la dexeus o agafava l'Albert i me'l portava cap a Sant Joan de Déu. Per sort l'uròleg de la Dexeus és també el cap d'urologia de Sant Joan de Déu (el doctor Joan Rodó) per tant ens vem quedar a la dexeus, que és on finalment l'han operat.

El doctor Rodó és una eminència en el seu camp, porta una llarga trajectòria en cirugia pediàtrica, i per la nostra experiència us puc dir que és un gran professional.
Suposo que accedir a ell mitjançant Sant Joan de Déu ha de ser complicat o amb una demora considerable. El despatx privat el té al carrer Anglí (Pediatria Dexeus).

Espero haver-te ajudat.

[Xana]

Ufff quina de records quan et llegia - la nostra història és diferent, però el meu petit també ens va fer patir molt... i ara ningú no ho diria. Si és que els nostres petitons sovint són més valents i forts que nosaltres!!

Me'n alegro que ja hagueu trobat i solucionat el problèma de salud del teu nen. Ara a concentrar-vos en mirar endavant i disfrutar sense preocupacions d'ell, que segur que ja us ho mereixeu!!

Una abraçada pel teu petitó

[minerva2]

Claraan
M'ha n'alegro que tot així sortit molt bé.
Ara a disfrutat del teu petit!!!

[esquitx]

Ooooooohhh! M'has fet caure les llàgrimes!!! Tens un petit campió!!! És una passada lo forts i les ganes de tirar endavant que tenen aquests petitons!!! Nosaltres també hem tingut el petit a la UCI per un altre tema diferent al teu i no tant de temps i de veritat que és molt, molt dur, és una cosa molt forta. Cada vegada que algú em diu que té el seu petit a l'hospital, se'm posa la pell de gallina i se'm fa un nus el coll... és horrorós!!! El nostre tenia però el mes i mig ja se li va arreglar, una ectàsia pièlica que si no se li hagués posat a lloc ara potser també estaria en la teva mateixa situació... tot i que ara el nen està molt bé encara tenim un front obert, a veure si també el solucionem.

iuia: Nosaltres de l'equip de nefrologia de la Vall d'Hebrón n'estem contents, qui us porta?

Ara a tirar endavant, que lo passat, passat està!!! Ara toca viure, disfrutar i estar amb ell a tope!!!

[lacruitxi]

Ostres, m'has emocionat de la manera que ho has explicat!!!
Heu sigut molt valents i l'Albert encara més, és un campió!!
A partir d'ara ja s'ha acabat tot, disfruteu del petit!!!

[CLARAAN]

Moltísssimes gràcies per donar-nos suport!!!!! crec que hauria d'haver fet el pas d'unir-me a Socpetit fa mesos, de ben segur que m'haguessiu ajudat. La comprensió i l'afecte són tant importants!!!!
Tot i el que ha passat, l'Albert és un nen molt feliç, que ha pogut crèixer i desenvolupar-se amb tota normalitat. El fet de trobar-ho tan aviat ens ha ajudat a que el peque no se n'enterés de res!!! no s'ha queixat mai de dolor i està sa i fort!!!!

[lacruitxi]

I tan que ho haguéssis hagut de fer, aquí al SP sóm com una gran família i si es necessiten ànims aquí sempre se'n troben!!
M'alegro que l'Albert estigui tan bé!!!!

[iuia]

Esquitx a nosaltres ens porta el Dr Lara. També coneixo el Dr. Madrid. I vosaltres quins nefròlegs us porten? A mi no m'agraden gaire pq són de bastant poques paraules i no saben mai què passarà. Un dels meus nens ha nascut amb una displàssia renal.

[esquitx]

iuia, vaig tenir un petit lapsus, nosaltres anem a l'uròleg, perquè el problema renal ja el tenim solucionat... de totes maneres, tenim el Dr. Martín Osorio i de moment, ens agrada molt i el nen, tot hi ser petit, sembla que també perquè quan el visita es peta de riure!! Que duri, bé, que no duri i ens donin l'alta!! jejeje

Sort!!

[iuia]

Esquitx, nosaltres d'uròlerg vam tenir el Dr. Asensio pq sospitaven un reflux vesiculouretral però es va descartar i ens van donar l'alta. Però era un doctor molt xulo i no em va agradar gens, molt menys que el nefròleg. Sort que no l'hem de veure més.