Comportament dp d'un operació

[Peixet]

Hola Guapes !!

El dimecres passat van operar el Roger, com algunes ja sabeu tenia una coartació de la Aorta, això és que la Aorta en un punt es fa mes estreta (com si fos un rellotge de sorra) i per tant li havien d'arreglar, li van tallar el tros estret i van empalamar el gran.
Be l'operació va anar be, els metges estaven molt contents que hava quedat perfecte. Ell va estar dos dies a la UCI, pobret feia una peneta, uff quins moment mes durs, marxar a casa i deixar-lo allà, per mi va ser fatal, tot el camí de l'hospital a casa plorant. Si jo estava aixì imagineu-vos ell pobret.
El divendres el van pujar a l'habitació, i per fi dp de dos dies li vaig poder donar el pit, al principi li va costar però es va agafar be, la veritat es que amb una horeta d'estar amb nosaltres a l'habitació ja somreia.
Però el dilluns que ja vam arribar a casa, s'ha començat a comportar de una manera estranya, plora per tot, nomès vol braços i els meus braços, te una mamits, fins aquí ho entenc vol mimos i atenció, pobret que ha passat molt i ha estat molt valent. Però el que ja no entenc, és que quan li donc el pit plorar, li posso el xumet i calla, es calma, el torno a possar el pit i tornar a plorar, això no ho havia fet mai, es nervios si, però a moures i plorar com plorar no ho havia fet. A les nits es despertar casa dos hores, pren el pit, plorar fins que s'adorm amb el xumet, uff jo vaig morta. Però el que mes hem preocupa es que menja poc, i clar amb l'operació ja ha perdut prou pes.
Alguna li ha passat aquest comportament dp d'una hospitalització, que ha fet per solucionar'ho, quan tarden a ser els de sempre?

Gràcies

Un petò

[minerva2]

M'alegro de que hagi anat tot molt bé. No et puc ajudar, ja que jo no he passat per això ni cap altre tipus d'ingres de la meva petitona.
Suposo que hauràs de tenir una mica de paciencia.
Potser esta cansat després de l'operació, pensa que nosaltres els grans després d'una operació estem aixefats i cansats (al menys a mi em pasa) i tinc ganes de dormir.

[mireiafor]

Hola Peixet, m'alegro que l'operació hagi anat bé!!

Quan tens visita amb la pediatra, ja li has comentat el que et passa? Suposo que després d'una operació tan important deus tenir alguna forma de contactar de forma immediata amb l'equip mèdic que us ha atés.

Respecte això que dius del pit i del xumet, és possible que en un primer moment tingui gana i accepti el pit però per aconseguir que surti llet els nadons han de xuclar amb força i d'una forma determinada, i si està una mica feble després d'una operació potser li costa. En canvi el xumet no ha de fer cap força i en canvi calma el seu instint de succió. Si a més durant l'estança a l'hospital l'han alimentat amb biberó, aquest fet s'ha ampliat ja que el biberó no es xucla com el pit, del biberó surt la llet casi sense fer esforç per xuclar (com el xumet).

Suposo que el millor seria que et posessis en contacte amb grup de recolzament de la lactància. Per no perdre la llet i que al nen no li costi encara més treure-la del pit, pots anar-te-la treient tu amb un llevallets, i si a més li dones aquesta llet amb xeringa aconsegueixes que mentre es torna a acostumar al pit no perdi pes. Per descomptat aquesta només és una solució puntual, i espero que aviat el teu fillet es recuperi del tot.

Molts ànims per a tots

[esquitx]

Moltes felicitats per tenir un petitó tan valent i que tot hagi anat tant bé!! És una passada lo forts que són, el final t'adones que els més dèbils som els grans!!

El meu va estar hospitalitzat del 5è dia de vida al 12è dia, feiem pit però amb 4 dies i la puja de la llet poc va mamar i poc acostumat estava amb el pit. A l'hospital li van donar biberons que se'ls empassava que donava gust i dos dies abans de que ens donéssin l'alta me'l deixaven posar al pit però el nen jugava i havia d'acabar donant-li biberó. Un cop a casa, jo em vaig entossudir que volia que fés pit i em va costar perquè el nen no s'agafava, tenia gana i plorava. La meva gran solució va ser posar-me mugronera, és una mica merda, però el nen notava que el tacte era més semblant a les tetines de biberó i a les pipes, i això que han de fer més força, però va funcionar. El cap de dos mesos li vaig treure i perfecte, ara en té quasi 5 i mama molt bé i està enorme. Si decideixes provar-ho amb mugronera no pateixis d'aquí a un temps li podràs treure, si vols t'explicaré com ho pots fer, i si no li pots treure mai tampoc t'amoïnis lo important es que prengui la teva llet.

Una altra cosa que et pot pasar, per això de que et plora, és que el post operatori t'hagi coincidit amb una crisi de creixement. Són durilles perquè el pit no produeix prou llet i el nen en comptes de xumar més, s'emfada i es desenganxa.
Tant si és una cosa com una altra, és dur, però pasciència i ves-te posant el nen el pit molt sovint, que després de l'operació també el recomfortarà sentir-te aprop.

Molt ànims!!!

[.sandra.]

Hola Peixet !
Primer de tot vull felicitar-vos per tenir un nen tan valent i vosaltres per haver sigut uns pares tant forts !!
Nosaltres tenim en Biel de 4 anys que també está operat de coartació de aorta i a mes a mes te aorta bivalva (te dues sortides envers , de tres , com tothom ). A ell el van operar a els 12 dies de néixer a la vall d´hebron pq , per moments la vena se li anava fent mes estreta .

La operació no va sortir com esperavem i es que hi ha un tant % molt petit (i ens va tocar a nosaltres) de que torni a recoartar un cop operat i aixó ens va passar. en total varen ser 2 mesos de u.c.i i alimentació nasogástrica , per intentar engreixar-lo el máxim possible , per veure si cuan ell engreixava la "vena aorta també " ho feia.... pero pensa que SEMPRE , li ha costat MOLT mamar , es cansa (pq encara pren bibis) i es cansava molt , jo havía cambiat de biberó moltes vegades pensant que era aixó , i resulta que no , que era en Biel , que anava al seu ritme , i anabem fent.
Tot just cuant va fer 3 anyets li varen treure tota la medicació , .

Espero que el Roger creixi sa i feliç i un forta abraçada per vosaltres !!

.sandra.

[CLARAAN]

Hola peixet, primer de tot felicitats pq tot ha anat bé!! aquets petits són molt forts!!!

El dia 18 de maig van operar al meu fill d'un ronyó. Suposo que la intervenció era molt més sencilla que la del teu petit.
El meu fill va estar hospitalitzat 5 dies. Durant l'estada a l'hospital necessitava tenir al seu pare o mi amb ell tota l'estona, era la seva manera de sentir-se una mica més segur, en aquell entorn nou. Però en general tot va ser força normal.
Després de l'operació i un cop a casa, si que em notat canvis:
Abans el deixavem al seu llitet despert i ja s'adormia sol i ben tranquil....ara el deixes al seu llitet i comença a plorar automàticament, així que ens quedem amb ell fins que s'adorm. Està neguitòs tota la nit, es mou, fa voltes, ara amunt ara avall.......
Abans tenia una mica de mamitis....ara és exegerat.
En general està més inquiet i sensible per pot. Però segur que és ben normal, de fet amb els dies està ja més tranquil, però el tema dormir sol i la mama seguim igual.... penso que amb tot el que ha passat si ara necessita més afecte, mimos, companyia,etc.... els tindrà.
Amb el tema del pit no et puc ajudar gaire, pq jo vaig deixar de donar-li el pit una setmana abans d'operar-lo, pq només feia una toma a la nit i sabia que a l'hospital estaria uns dies només amb aigua i bibis. Però per el que expliques podria ser que durant l'hospitalització li donguessin bibis i ara s'emprenyi per tenir que esforçar-se més amb el pit. Jo li continuaria oferint el pit i si veies que realment no el vol i està neguitòs i plora, provaria amb el bibi. De totes maneres crec que lo millor seria comentar-ho amb el pediatre.

Ànims.

[Peixet]

Hola peixet,

només passava perquè li enviis un petó ben fort al Roger de part meva i una tona d'energia.

Aviam si pots solucionar això del pit, aviam què et diu el pediatra

Goga !! Gracies com estas?
Nosaltres sembla que poc a poc una mica millor !!!
Un petò molt fort i moltes gràcies

[Peixet]

Bon dia guapes !!!

Moltes gracies per tots els vostres consells, la veritat es que ja estem una mica millor, nomès una mica, ja no plorar quan el posso el pit, i almenys les tomes ja no son una tortura.
El dissabte va ser el pitjor dia, des de les 4 del matí despert, i no hihavia qui el dormis, tot el dia plorant de lo cansat que estava, finalment a les 20h va caure rendit fins les 1h del matí. Diumege ja va estar mes tranquil, i avui ha dormit molt millor.
Si que es un pitufo valent si, esperem que la mamitis se li passi, pq es exagerat!!
Sandra el Biel tb es molt valent i tot un campió, m'alegro que ja no hagi de pendre la medicació, nosaltres esperem que amb aquesta intervenció ja no li hagin de fer res mes.
Gràcies a totes per els vostres anims i a tenir paciencia, i esperem que aviat el Roger estigui millor.
Un petò molt fort

[Londonbaby]

Hola!
tens un ninot ben valent! i vosaltres també eh!!!
Jo entrava a dir-te que t'ha coincidit amb una crisi de creixement ( la dels 3 mesos) però ja he llegit que t'ho han dit abans.
A l'Aleix no l'han operta, però també va estar ingressat quasi 10 dies a les 5 setmanes de vida i també li va coincidir amb la crisi del mes i mig. En tornar a casa tenia molta molta mamitis, no podia dormir amb el llum tancat, no volia ni al seu pare però poc a poc penso que es va oblidar de tot el que li van fer. Pensa que són bebes tan petits i li fan mil proves: punxades, sondes, l'oxigen i ells només saben que això no és la mami.
Molts ànim i de nou felicitats per ser tan valents!

[monsan]

Hola noia!

Primer de tot felicitats perque la operació hagi anat bé.

El meu nen el van operar quan encara no tenia 2 mesos d'un tumor al ronyó, també va estar a la uci, i ademés es va complicar tot amb una super-bronquiolitis. La qüestió, quan vam tornar a casa, també estava com el Roger, plorava, només volia braços i mimitos (estava en un lloc estrany per ell, perque els últims 20 dies havia estat a l'hospital, i és el que coneixia ell), ens va costar uns dies adaptar-nos a la nova situació, però mica en mica ho vam fer. En quan el menjar, nosaltres quan vam sortir de l'hospital ja menjava menys quantitat de bibe de quan vam entrar, però en el nostre cas, no va arribar a perdre pes ( o gaire bé res), i també mica en mica anar menjant més.

Com t'han comentat per aqui, desde l'hospital et deuen haver donat algun telèfon de contacte, i sino també pots trucar el teu pediatre i comentar-li.
Encara que pensa que el nen es deu troba fluixet, s'està recuperant d'una operació i ha passat per un moment molt dur, i és com els adults, que quan no ens trobem malament acostomem a menjar menys.
Ja veuras que mica en mica et menjarà millor, però per més tranquilitat truca al metge i comenta-li, perque si tu estàs nerviosa ell ho notarà i també s'hi posarà.

Adeu, i ja veuras que tot anirà molt bé.

[Peixet]

Hola Noies !!

La veritat es que potser si que ha estat una mica crisi de creixement i a mes l'operació, doncs ho ha complicat tot una mica.
Seguim amb el pit, i sembla que molt millor, vaig parlar amb la pediatre i una llevadora, i hem van recomanar que abans de donar-li el pit el relaxes el màxim possible, i la veritat es que funcionar, ell xuclar tranquil, i això es bo.
Està menys tobet, però encara no vol anar amb ningú que no sigui la mama, be amb el seu pare si, però amb la resta plorar, la pediatre hem va dir que ell ha de recuperar la confiança, que poc a poc estaria millor.
Gràcies per tots els vostres consells
Un petò ben fort del meu petit valent