Sentiments vers la nova vida
Sentiments vers la nova vida
Com totes o gairebé totes les que esteu per aquest fòrum volia quedar-me embarassada amb moltes ganes, i quan ho vam aconseguir em vaig tornar boja d'alegria. Però a mesura que s'acosta el moment, cada vegada em fa més por no el part, sinó tenir un fill i que la meva vida canviï radicalment; no me'n penedeixo, però sí que no paro de donar voltes en que si ja no estarem sols, hi haurà algú que dependrà totalment de mi, que ja no farem el què feiem... i em vé molta tristesa; alhora molta ràbia per no disfrutar de l'emoció del final de l'embaràs. A algú li passa o li ha passat? No em fa sentir gens bé tota aquesta angoixa. Sembla que tingui una depre prepart i no postpart! Creieu que és normal?Alhora tothom que m'envolta (amics, familia) està boig d'alegria i això també em neguiteja.
doncs jo a vegades també penso que tinc una depre prepart. esic molt angaixada per tot: que si la nena estarà bé, que si arribaré fins al final, que si tindrem temps de fer els canvis que em de fer al pis, que si em sortirà ploranera o no, que si tindré problemes amb la LM o m'anirà bé, que ja no podrem sopar aviat i mirar la tele tranquilament al sofa, que ja no podrem sortir tant amb els amics, etc.
El meu cap és una olla de pressió, que la meva germana es possa negra només veurem amb lo angoixada que estic per tot.
Només em diu que disfruta de l'embaràs, que he de pensar en positiu i que tot anirà suuper béeeeeee!!!!!!!!!
Però es tant fàcil dir-ho...
El meu cap és una olla de pressió, que la meva germana es possa negra només veurem amb lo angoixada que estic per tot.
Només em diu que disfruta de l'embaràs, que he de pensar en positiu i que tot anirà suuper béeeeeee!!!!!!!!!
Però es tant fàcil dir-ho...
a mi tb em passava i nosaltres com a parella som bastant independents i tambe que som molt joves, pero ara que la tinc en braços no m'en penedeixo gens ni mica i crec que has de pensar que tot sera diferent .
que sigui diferent no vol dir que no sigui bo, pensa que pot ser tot millor del que ho era i fer coses diferents amb la teva parella i viure moments meravellosos tots 3 que abans no havieu viscut.
Pensa en positiu i veuras que quan hagis donat a llum tot aixo que penses et semblara una tonteria pq quan li miris la cara veuras que no ten arrepentiras.
que sigui diferent no vol dir que no sigui bo, pensa que pot ser tot millor del que ho era i fer coses diferents amb la teva parella i viure moments meravellosos tots 3 que abans no havieu viscut.
Pensa en positiu i veuras que quan hagis donat a llum tot aixo que penses et semblara una tonteria pq quan li miris la cara veuras que no ten arrepentiras.
Ostres ailec! q identificada em sento amb les teves paraules. Pensava q jo era la rara, però veig que és ben normal.
Jo ja fa cosa d'un mes em sento trista, preocupada, ... però no pel moment del part sinó del postpart : pel tema de la lactància, per si sabré fer-ho bé. per si aguantaré les xorrades de la familía (que ja m'estan començant a trocar els nassos dient-me que ells volen veure la seva neta el més aviat possible - quan jo penso que la veuran quan toqi el moment perq jo la vaull gaudir abans amb el meu marit com deu mana), que si em trobaré malament i no se com portaré la casa, que si tot anirà bé en temes de salut ... etc.
A més a més estic encara treballant i no se, potser estic fent una muntanya de tot plegat, però de vegades pensao que hauria de gaudir més d'aquestes 2 setmanes que falten perq mai més estaré com estic ara.
Noietes, jo crec q és normal q tinguem aquestes pors, però hem depensar que és ben normal PATIR per una novetat desconeguda tant inmensa. A més a més la gent que no para de dir: uy, aprofita ara que després no podràs tal i pasqual ... picarols! tothom parla de lo dolent nenes!
Jo ja fa cosa d'un mes em sento trista, preocupada, ... però no pel moment del part sinó del postpart : pel tema de la lactància, per si sabré fer-ho bé. per si aguantaré les xorrades de la familía (que ja m'estan començant a trocar els nassos dient-me que ells volen veure la seva neta el més aviat possible - quan jo penso que la veuran quan toqi el moment perq jo la vaull gaudir abans amb el meu marit com deu mana), que si em trobaré malament i no se com portaré la casa, que si tot anirà bé en temes de salut ... etc.
A més a més estic encara treballant i no se, potser estic fent una muntanya de tot plegat, però de vegades pensao que hauria de gaudir més d'aquestes 2 setmanes que falten perq mai més estaré com estic ara.
Noietes, jo crec q és normal q tinguem aquestes pors, però hem depensar que és ben normal PATIR per una novetat desconeguda tant inmensa. A més a més la gent que no para de dir: uy, aprofita ara que després no podràs tal i pasqual ... picarols! tothom parla de lo dolent nenes!
AILEC LO DIJE UNA VEZ Y LO REPITO NO TE VOY A MENTIR....LA VIDA CAMBIA Y MUCHOOOOO, PASAS DE SER 2 A SER 3, PASAS DE HACER TOTALMENTE TU VIDA A Q UNA VIDA DEPENDA TOTALMENTE DE TI, PASAS DE SALIR A NO SALIR (POCO), PASAS DE DORMIR A NO DORMIR, PASAS DE RELACIONARTE A TODAS HORAS CON TU MARIDO A LLEGAR LA NOCHE Y CASI NO HAS PODIDO MIRARLE A LA CARA....CAMBIA MUCHO SOBRE TODO LOS PRIMEROS MESES PERO DE VERDAD Y DE CORAZON NO TE SUPONDRA NINGUN TRAUMA YA LO VERAS PQ LO Q TIENES EN TUS BRAZOS ES TU HIJO!!!!!!!!!!! SERA TUYO!!!!!!! TU BEBE!!!!!!! EL FRUTO DEL AMOR DE TU MARIDO Y TU!!!!!
TRANQUILAAAAAAAAAA DE VERDAD ES NORMAL Q SE TE HAGA UN MUNDO Y ES BUENO Q SEPAS Q SERA DURILLO AL PRINCIPIO PARA Q NO TE VENGA DE NUEVAS PERO PIENSA Q EL AMOR TAN SUMAMANETE GRANDE Q GENERARAS AL VERLO TAPA TODO TODO TODO!!!!!!!
LUEGO CON EL PASO DE LOS MESES EMPIEZAS YA A HACERTE CON TODO A DISFRUTAR DE TODO Y VERAS COMO HASTA LO VES DE OTRA MANERA.......HOY HACE 32 MESES Q TENGO A MI HIJO CONMIGO Y DOY GRACIAS A DIOS CADA DIA AL LEVANTARME POR TENERLO A MI LADO, ES LO MEJOR Q HE HECHO Y NO SE COMO HE PODIDO ESTAR TANTO TIEMPO SIN SU MIRADA, SIN SU SONRISA, SIN ÉL.....ANIMO Y NO TE PREOCUPES VERAS COMO TODO ES MAS FACIL CUANDO ESTE A TU LADO
TRANQUILAAAAAAAAAA DE VERDAD ES NORMAL Q SE TE HAGA UN MUNDO Y ES BUENO Q SEPAS Q SERA DURILLO AL PRINCIPIO PARA Q NO TE VENGA DE NUEVAS PERO PIENSA Q EL AMOR TAN SUMAMANETE GRANDE Q GENERARAS AL VERLO TAPA TODO TODO TODO!!!!!!!
LUEGO CON EL PASO DE LOS MESES EMPIEZAS YA A HACERTE CON TODO A DISFRUTAR DE TODO Y VERAS COMO HASTA LO VES DE OTRA MANERA.......HOY HACE 32 MESES Q TENGO A MI HIJO CONMIGO Y DOY GRACIAS A DIOS CADA DIA AL LEVANTARME POR TENERLO A MI LADO, ES LO MEJOR Q HE HECHO Y NO SE COMO HE PODIDO ESTAR TANTO TIEMPO SIN SU MIRADA, SIN SU SONRISA, SIN ÉL.....ANIMO Y NO TE PREOCUPES VERAS COMO TODO ES MAS FACIL CUANDO ESTE A TU LADO
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Nenes maqueeeeeeeeeees!!! Teniu tooooooota la raó!!! És ben normal tenir aquests sentiments contradictoris però jo penso:
- d'acord, no podré fer la mateixa vida que duia abans però... TINC TANTES COSES PER DESCOBRIR!!! Clar que la nostra vida serà completament diferent!!! Ni millor ni pitjor, DIFERENT però... portem taaaaaants anys anant de juerga amb els amics, anant akí i allà, llevant-nos tard els caps de setmana (segurament ressacosos...
) Total, que crec que ens compensarà tant que el canvi no em sap gens de greu!! Al contrari, crec que ja era hora de canviar hàbits i juergues per una vida diferent.
- A la família... de bon rotllo però que LA BOMBIN!!! A la sogra que LA BOMBIN!!! Ara és el nostre moment! Hem de disfrutar taaaaaaaantes coses!!! El primer somriure del nostre bb, els seus primers gugus, les seves primeres passes... TOT AIXÒ ÉS PRIORITARI!!! Akesta és la nostra nenes! No podem deixar que res ni ningú ens ho amargui!!!
- En quant a la nostra EFICIÈNCIA com a mares... jo no en tinc cap mena de dubteeeeeeee!!! Hi un munt de mares que com a persones en general són 10mil vegades més torpes que jo i se'n surten perfectament, amb nens preciosos!!! Vols dir que nosaltres no ho sabrem fer??? IMPOSSIBLEEEEE!!!
Total, que amunt els ànims!!! Clar que serà difícil i ens farà falta una adaptació però... que no heu canviat mai de feina??? O de cole??? O, no recordeu el pas de cola a institut??? Ens en sortirem guapes!!! CAP DUBTE
- d'acord, no podré fer la mateixa vida que duia abans però... TINC TANTES COSES PER DESCOBRIR!!! Clar que la nostra vida serà completament diferent!!! Ni millor ni pitjor, DIFERENT però... portem taaaaaants anys anant de juerga amb els amics, anant akí i allà, llevant-nos tard els caps de setmana (segurament ressacosos...
) Total, que crec que ens compensarà tant que el canvi no em sap gens de greu!! Al contrari, crec que ja era hora de canviar hàbits i juergues per una vida diferent.
- A la família... de bon rotllo però que LA BOMBIN!!! A la sogra que LA BOMBIN!!! Ara és el nostre moment! Hem de disfrutar taaaaaaaantes coses!!! El primer somriure del nostre bb, els seus primers gugus, les seves primeres passes... TOT AIXÒ ÉS PRIORITARI!!! Akesta és la nostra nenes! No podem deixar que res ni ningú ens ho amargui!!!
- En quant a la nostra EFICIÈNCIA com a mares... jo no en tinc cap mena de dubteeeeeeee!!! Hi un munt de mares que com a persones en general són 10mil vegades més torpes que jo i se'n surten perfectament, amb nens preciosos!!! Vols dir que nosaltres no ho sabrem fer??? IMPOSSIBLEEEEE!!!
Total, que amunt els ànims!!! Clar que serà difícil i ens farà falta una adaptació però... que no heu canviat mai de feina??? O de cole??? O, no recordeu el pas de cola a institut??? Ens en sortirem guapes!!! CAP DUBTE
ai trastu tens una energia ARROLLADORA!!!
t'ha quedat clar, oi, ailec, que te'n sortiràs, després d'aquests ànims???
sí, jo també crec que canviarà molt la vida, però estic desitjant que arribi aquest canvi... com diu la trastu, són molts anys de fer el mateix i viure la nostra sense excessives responsabilitats (les que hem tingut aquesta sort, clar), i ara friso per iniciar aquesta nova etapa... per molt que et caguis de por en el moment de la veritat!!!
t'ha quedat clar, oi, ailec, que te'n sortiràs, després d'aquests ànims???
sí, jo també crec que canviarà molt la vida, però estic desitjant que arribi aquest canvi... com diu la trastu, són molts anys de fer el mateix i viure la nostra sense excessives responsabilitats (les que hem tingut aquesta sort, clar), i ara friso per iniciar aquesta nova etapa... per molt que et caguis de por en el moment de la veritat!!!
Jolín marchita siempre tienes las palabras para aliviarnos, hasta me he emocionado y todo pq me siento totalmente identificada con lo que dicen, yo estoy muy contenta de estar embarazada, además ha sido un niño buscado, pero a veces sinceramente, me agobio mucho, el ver como he engordado (eso me trae loca), además q yo nunca he tenido el instinto ese q dicen de madre muy desarrollado, me siento hasta culpable pq hay chicas q dicen q lo mejor del mundo es estar embarazada y yo no le veo más q al final tendrás recompensa, estoy de buen humor y he tenido buen embarazo pero mira me siento así, suerte q hablo con una amiga q me dice igual, q ella cuando estuvo embarazada se sentía así pero una vez q tuvo a su hija ya todo le dio igual, supongo q cuando les veamos la carita ya no podremos pensar en otra cosa, como dice otra amiga en cuanto les ves la cara das la vida por ellos.
-
nyiguinyogui
- :: rateta
- Entrades: 164
- Membre des de: ds. maig 19, 2007 8:11 pm
Crec que es una crisi que ha passat tothom en el seu embaraç fins i tot les que diuen que no!
Estar embaraçada no es un xollo ni es la cosa mes fantastica del mon. Enumero unes quantes situacions "fantastiques" de l'embaraç:
- la teva vida està a punt de canviar i molt, i evidenment això t'espanta!
- cada dia pesses més i estas mes cansada
- o dorms fatal o t'adorms a tota hora menys a l'hora que has de dormir
- no pots menjar el que voldries
- et fa mal l'esquena i/o les cames ...
- et diuen que has de caminar pero et canses una pasada o bé tens una punxada/contracció cada 10 metres, t'has de parar un moment i no arribes mai a puesto
- tens les hormones "despendulades" i ara estas contenta i ara plores per que has vist una mosca volant
- si deixes d'anar a la feina et miren malament perque no treballes fins l'ultim dia, si estas de 8m i encara treballes els mateixos de la feina et comenten que pot ser ja no hauries d'anar a treballar ...
...
En fi, que qui os digui que estar embaraçada es l'estat ideal MENTEIX!!!!
Després ve el part ... també n'hauriem de parlar de lo fantastic que es parir i lo maravelloses que son les primeres setmanes!!
Bueno, no vull semblar catastrofista, només vull ser realista. No us heu de sentir malament per tenir un sentiment que es totalment normal!
L'unica cosa que puc dir que es totalment certa es que el primer somriure del teu fill fa que tot l'eforç valgui la pena!!
Estar embaraçada no es un xollo ni es la cosa mes fantastica del mon. Enumero unes quantes situacions "fantastiques" de l'embaraç:
- la teva vida està a punt de canviar i molt, i evidenment això t'espanta!
- cada dia pesses més i estas mes cansada
- o dorms fatal o t'adorms a tota hora menys a l'hora que has de dormir
- no pots menjar el que voldries
- et fa mal l'esquena i/o les cames ...
- et diuen que has de caminar pero et canses una pasada o bé tens una punxada/contracció cada 10 metres, t'has de parar un moment i no arribes mai a puesto
- tens les hormones "despendulades" i ara estas contenta i ara plores per que has vist una mosca volant
- si deixes d'anar a la feina et miren malament perque no treballes fins l'ultim dia, si estas de 8m i encara treballes els mateixos de la feina et comenten que pot ser ja no hauries d'anar a treballar ...
...
En fi, que qui os digui que estar embaraçada es l'estat ideal MENTEIX!!!!
Després ve el part ... també n'hauriem de parlar de lo fantastic que es parir i lo maravelloses que son les primeres setmanes!!
Bueno, no vull semblar catastrofista, només vull ser realista. No us heu de sentir malament per tenir un sentiment que es totalment normal!
L'unica cosa que puc dir que es totalment certa es que el primer somriure del teu fill fa que tot l'eforç valgui la pena!!
<img src="http://by.lilypie.com/HZudp2.png" alt="Lilypie 6 - 18 Ticker" border="0" width="400" height="80">
TUKI REINA TRANQUILAAAAAAAAAAAAAAAA
MI HIJO NO SOLO NO FUE BUSCADO SINO Q NO ERA NI DESEADO....YO LLORE DIAS Y DIAS AL SABER Q ESTABA EMBARAZADA Y NUNCA TUVE SENASACION DE Q IBA A SER MADRE, ESTABA ASUSTADILLA Y EL EMBARAZO AUNQ LO PASE GENIAL TENIA LAS HORMONAS DE LA FELICIDAD DISPARADAS ME HORRIPILO...ME PARECIO UNA ETAPA ESPANTOSA PQ NO ERES TÚ, SOBRE TODO LOS ULTIMOS MESES ERES UNA MESA CAMILLA Y ADEMAS INCOMODISIMOOOOOOOOOOOOOO Y AHORA SOY UNA MADRE DIEZ, ADORO A MI HIJO, NO PUEDO VIVIR SIN ÉL Y TENGO MAS SENTIDO MATERNAL Q LAS LEONAS DE AFRICA....ESO SALE SOLITO ASI Q TODAS TRANQUILAS DE VERDAD
OTRA COSA Q INJUSTA ES LA VIDA EH? TODAS DECIS Q LA FAMILA Q LA BOMBIN, Q LOS ABUELOS ESTAN LOCOS POR VER A SUS NIESTOS Y VOSOTROS QUEREIS DISFRUTARLOS CON VUESTROS MARIDOS......PUES NO SABEIS COMO OS CAMBIARIA LA SITUACION. EL DIA Q DI A LUZ SOLO QUERIA VER A MIS PADRES ALLI, A MI MADRE COJIENDOME LA MANO Y A SU NIETO EN SUS BRAZOS Y SOLO PUDE LLEVAR UNA FOTO DE ELLOS A SALA DE PARTOS. UNA FOTO Q ME ACOMPAÑO LOS 5 DIAS DE HOSPITAL PERO SOLO ESO UNA MISERA FOTO......SUERTE DE VOSOTRAS Q PODEIS TENERLOS ALLI...NO SABEIS LO Q TENEIS DE VERDAD
MI HIJO NO SOLO NO FUE BUSCADO SINO Q NO ERA NI DESEADO....YO LLORE DIAS Y DIAS AL SABER Q ESTABA EMBARAZADA Y NUNCA TUVE SENASACION DE Q IBA A SER MADRE, ESTABA ASUSTADILLA Y EL EMBARAZO AUNQ LO PASE GENIAL TENIA LAS HORMONAS DE LA FELICIDAD DISPARADAS ME HORRIPILO...ME PARECIO UNA ETAPA ESPANTOSA PQ NO ERES TÚ, SOBRE TODO LOS ULTIMOS MESES ERES UNA MESA CAMILLA Y ADEMAS INCOMODISIMOOOOOOOOOOOOOO Y AHORA SOY UNA MADRE DIEZ, ADORO A MI HIJO, NO PUEDO VIVIR SIN ÉL Y TENGO MAS SENTIDO MATERNAL Q LAS LEONAS DE AFRICA....ESO SALE SOLITO ASI Q TODAS TRANQUILAS DE VERDAD
OTRA COSA Q INJUSTA ES LA VIDA EH? TODAS DECIS Q LA FAMILA Q LA BOMBIN, Q LOS ABUELOS ESTAN LOCOS POR VER A SUS NIESTOS Y VOSOTROS QUEREIS DISFRUTARLOS CON VUESTROS MARIDOS......PUES NO SABEIS COMO OS CAMBIARIA LA SITUACION. EL DIA Q DI A LUZ SOLO QUERIA VER A MIS PADRES ALLI, A MI MADRE COJIENDOME LA MANO Y A SU NIETO EN SUS BRAZOS Y SOLO PUDE LLEVAR UNA FOTO DE ELLOS A SALA DE PARTOS. UNA FOTO Q ME ACOMPAÑO LOS 5 DIAS DE HOSPITAL PERO SOLO ESO UNA MISERA FOTO......SUERTE DE VOSOTRAS Q PODEIS TENERLOS ALLI...NO SABEIS LO Q TENEIS DE VERDAD
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
-
VisitantVi
jo també ho sentia tot això, bé una mica, no em va donar temps de menjar-me molt l'olla que ja teniem la nena aquí.
Però em feia por no tenir vida privada i resulta que ara em pregunto com hem pogut conviure 8 anys sense la nostra nena. D'alguna manera et tornes a retrobar com a parella, t'enamores de nou, ja no de l'home sino del pare. Us caurà la baba veient com us cuida a vosaltres i als bebés.
Fins i tot veig els meus pares més carinyosos entre ells quan veuen a la seva neta.
I per la casa, i altres coses... no us estresseu. no arribareu a tot. però el que feu és el més important, cuidar el vostre fill!
Però em feia por no tenir vida privada i resulta que ara em pregunto com hem pogut conviure 8 anys sense la nostra nena. D'alguna manera et tornes a retrobar com a parella, t'enamores de nou, ja no de l'home sino del pare. Us caurà la baba veient com us cuida a vosaltres i als bebés.
Fins i tot veig els meus pares més carinyosos entre ells quan veuen a la seva neta.
I per la casa, i altres coses... no us estresseu. no arribareu a tot. però el que feu és el més important, cuidar el vostre fill!
Buf! Així rara, rara no ho sóc. Però el que passa és que rumio molt i al final el cap m'explota. Marchita, ja sé que els pares són molt importants, i precisament per la confiança que els hi tinc, no em suposen cap problema. Però m'angoixa pensar en la dependència i lligam que tindré amb els sogres i que fins ara no he tingut. En el fer i desfer amb tanta facilitat, amb el combinar feina, nen i vida personal. És un cúmul que a mi se'm fa molt gros i que alhora em fa sentir molt malament pensar així. Tothom t'infla el cap amb l'embaràs, que ha de ser fantàstic, meravellós i vaja una fantasia! Jo no he tingut cap d'aquests sentiments i mira que m'he trobat millor impossible, he continuat fent exactament la mateixa vida i de moment ni tan sols em puc queixar del pes. Però jo no li veig aquesta alucinada al que per a mi és un procés. Llavors aquestes mares que et trobes que no et paren d'advertir que 'ja veuràs', que és molt dur, i que tota la pesca i que al final sembla que l'has cagat parlant malament. I per últim i no menys important, la meva vida amb la meva parella i els meus 30 anys de solteria, perquè això de no tenir fills sí que és ser solter pel que sembla! Abans les dones ni vivien en la societat actual ni esperaven tant a tenir fills (estic parlant de ma mare per exemple) i per tant no passavem per aquestes crisis fruit de la societat on vivim (oci, treball i independència). Però ara quan tenim fills hem fet tant de tot que a mi em sembla que em costarà adaptar-me a una vida més relaxada. Aix, quin neguit!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 
-
VisitantVi
HOLA GUAPES!!
DONCS JO ARA MATEIX ESTIC UNA MICA DEPRE. PERO BE, ES QUE SE M'ESTAN ACUMULAN LES COSES I SUPOSO QUE ESTIC ESTRESSADA. ESTIC AQUI SOLA A CASA I MITJA CASA EN OBRES. SENSE LA CUINA, QUE ES TOTA RUNES I SENSE AIGUA CALENTA, TB OBRES AL LAVABO. A MES HE ANAT A SOPAR A CASA DELS MEUS PARES (CLAR NO PODEM CUINAR) I LA THAO S'HA QUEDAT A DORMIR ALLA, I M'HA FET GELOS QUE TOT EL DIA VOL ESTAR AMB LA SEVA IAIA I PASSA DE MI (EM FA VERGONYA RECONEIXER AIXO PERO DE VEGADES M'EMPRENYA BASTANT) NOMES EXISTEIX LA IAIA I NOMES VOL ESTAR AMB ELLA. TOTAL HE ARRIBAT A CASA, I EN LLUIS SE N'HA ANAT A VEURE UNS AMICS I JO AQUI AMB AQUEST MERDER DE PIS QUE TENIM ARA.
PERO EL TEMA EMBARAS EL PORTO BE, NOMES EM SENTIA MES DEPRE AL PRINCIPI QUE SEMPRE ANAVA MES CANSADA I COM QUE EN LLUIS ENCARA NO ES FEIA A LA IDEA P NO VEIA RES , DONCS PASSAVA UNA MICA DEL TEMA.
ARA POBRET EM CUIDA MOLT, NO VOL QUE M'ESTRESSI PER RES DE LES OBRES I SEN CUIDA ELL BASTANT DE TOT.
MIRA ARA PENSO QUE HE D'ANAR AL MENJADOR A BUSCAR UNA COSA I JA EM CAUEN LES LLAGRIMES PQ M'ESTRESSA VEURE TOT COM ESTA. JAJA POTSER SOC UNA MICA FLEUMA
DONCS JO ARA MATEIX ESTIC UNA MICA DEPRE. PERO BE, ES QUE SE M'ESTAN ACUMULAN LES COSES I SUPOSO QUE ESTIC ESTRESSADA. ESTIC AQUI SOLA A CASA I MITJA CASA EN OBRES. SENSE LA CUINA, QUE ES TOTA RUNES I SENSE AIGUA CALENTA, TB OBRES AL LAVABO. A MES HE ANAT A SOPAR A CASA DELS MEUS PARES (CLAR NO PODEM CUINAR) I LA THAO S'HA QUEDAT A DORMIR ALLA, I M'HA FET GELOS QUE TOT EL DIA VOL ESTAR AMB LA SEVA IAIA I PASSA DE MI (EM FA VERGONYA RECONEIXER AIXO PERO DE VEGADES M'EMPRENYA BASTANT) NOMES EXISTEIX LA IAIA I NOMES VOL ESTAR AMB ELLA. TOTAL HE ARRIBAT A CASA, I EN LLUIS SE N'HA ANAT A VEURE UNS AMICS I JO AQUI AMB AQUEST MERDER DE PIS QUE TENIM ARA.
PERO EL TEMA EMBARAS EL PORTO BE, NOMES EM SENTIA MES DEPRE AL PRINCIPI QUE SEMPRE ANAVA MES CANSADA I COM QUE EN LLUIS ENCARA NO ES FEIA A LA IDEA P NO VEIA RES , DONCS PASSAVA UNA MICA DEL TEMA.
ARA POBRET EM CUIDA MOLT, NO VOL QUE M'ESTRESSI PER RES DE LES OBRES I SEN CUIDA ELL BASTANT DE TOT.
MIRA ARA PENSO QUE HE D'ANAR AL MENJADOR A BUSCAR UNA COSA I JA EM CAUEN LES LLAGRIMES PQ M'ESTRESSA VEURE TOT COM ESTA. JAJA POTSER SOC UNA MICA FLEUMA
-
nyiguinyogui
- :: rateta
- Entrades: 164
- Membre des de: ds. maig 19, 2007 8:11 pm
Ostres Ailec, pot ser t'ho he pintat una mica negre lo de l'embaraç, no era la meva intenció, només volia trecar una llaça per les que no creiem que un embaraç és una cosa supermegafantastica com ens han fet creure desde petites. La veritat es que tot i que te moments dolents al final només recordaras els bons perquè estic segura que sempre recordaras com es movia el teu peque dins teu i això es una cosa que només tu pots entendre.
D'altra banda, es molt normal que et trenquis la closca amb tot això, realment el que et passa és que vols ser la millor mare possible pel teu fill i tens por per que ara et lleces al vuit a una nova experiencia per la qual ningú no ens ha preparat. Però no tinguis por, tot anirà bé, tindràs moments dolents en que no sabràs que fer, però només et cal confiar en tu mateixa tu ho pots fer, igual que ho va fer la teva mare, i la seva, i ... i les dones de la prehistoria que no tenien els recursos que tenim nosaltres. Apendras a confiar en els altres i a deixar que t'ajudin, que no ets una màquina i no ho pots fer tot tu sola.
Pel que fa a la perdua de la independencia, doncs si, perds la independencia però de mica en mica el nen va creixent i cada cop ell també es va fent mes independent i de cop i volta ... ja et tornes a engarxar als foros !!! i ha escriure rotllos de 20 linies com aquest!!
ANIM!! I pensa que el millor de tenir un fill no es l'embaraç, ni el part, el millor es verure'l creixer i estimarlo i ser estimat!
D'altra banda, es molt normal que et trenquis la closca amb tot això, realment el que et passa és que vols ser la millor mare possible pel teu fill i tens por per que ara et lleces al vuit a una nova experiencia per la qual ningú no ens ha preparat. Però no tinguis por, tot anirà bé, tindràs moments dolents en que no sabràs que fer, però només et cal confiar en tu mateixa tu ho pots fer, igual que ho va fer la teva mare, i la seva, i ... i les dones de la prehistoria que no tenien els recursos que tenim nosaltres. Apendras a confiar en els altres i a deixar que t'ajudin, que no ets una màquina i no ho pots fer tot tu sola.
Pel que fa a la perdua de la independencia, doncs si, perds la independencia però de mica en mica el nen va creixent i cada cop ell també es va fent mes independent i de cop i volta ... ja et tornes a engarxar als foros !!! i ha escriure rotllos de 20 linies com aquest!!
ANIM!! I pensa que el millor de tenir un fill no es l'embaraç, ni el part, el millor es verure'l creixer i estimarlo i ser estimat!
<img src="http://by.lilypie.com/HZudp2.png" alt="Lilypie 6 - 18 Ticker" border="0" width="400" height="80">
-
VisitantVi
Neneeeeeeeees!!! Quanta raó teniuuuuuuuuuuu!!!
Marchita... creo que no me interpetraste bien... claro que a tu madre la quieres siempre contigo!!! Pero a la suegra no!!! Y mucho menos te gusta que intente organizarte la vida!!! Mi suegra verá a mis hijos cuando a mi me vaya bien NO CUANDO ELLA DECIDA!!! Creo que la diferencia MADRE y SUEGRA es abismal! Pero eso no implica que no sea parte de tu familia... es abuela del bb igual que mi madre! Por eso digo que a la familia que les den!!! Pq un del post hablaba precisamente de la suegra... siento haberte hecho sentir mal... no era mi intención... bessazos pa ti!!!
Julietaaaaaaaaa!!! És supernormal que estiguis així!!! Entre la revolució hormonal i les obres (que ja de per si toquen la moral i posen de mala llet al matei Dalai Lama!!!) pos imagina't!!! Intenta prendre-t'ho tot amb el màxim de calma possible... tot es farà!!!
Ànims a toteeeeeeees!!! Per mi, l'embaràs no és la finalitat sinó un tràmit que s'ha de passar... esperem que sigui el màxim de bé possible però això no es pot triar, oi??? ;) La finalitat és formar la nostra pròpia família i tenir el nostre nen/a ben aviat. Serà taaaaaaaan guay!!!
I per les primeres setmanes... doncs paciència, salut i força!!! Les recompenses no vénen per que sí, oi???
Vinga que avui serà un gran dia!!!
Marchita... creo que no me interpetraste bien... claro que a tu madre la quieres siempre contigo!!! Pero a la suegra no!!! Y mucho menos te gusta que intente organizarte la vida!!! Mi suegra verá a mis hijos cuando a mi me vaya bien NO CUANDO ELLA DECIDA!!! Creo que la diferencia MADRE y SUEGRA es abismal! Pero eso no implica que no sea parte de tu familia... es abuela del bb igual que mi madre! Por eso digo que a la familia que les den!!! Pq un del post hablaba precisamente de la suegra... siento haberte hecho sentir mal... no era mi intención... bessazos pa ti!!!
Julietaaaaaaaaa!!! És supernormal que estiguis així!!! Entre la revolució hormonal i les obres (que ja de per si toquen la moral i posen de mala llet al matei Dalai Lama!!!) pos imagina't!!! Intenta prendre-t'ho tot amb el màxim de calma possible... tot es farà!!!
Ànims a toteeeeeeees!!! Per mi, l'embaràs no és la finalitat sinó un tràmit que s'ha de passar... esperem que sigui el màxim de bé possible però això no es pot triar, oi??? ;) La finalitat és formar la nostra pròpia família i tenir el nostre nen/a ben aviat. Serà taaaaaaaan guay!!!
I per les primeres setmanes... doncs paciència, salut i força!!! Les recompenses no vénen per que sí, oi???
Vinga que avui serà un gran dia!!!
Trastu l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. juny 21, 2007 4:51 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 6 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |