està molt irritable... i costa tenir paciència

[akane2008]

Hola!
Doncs això que tot i que sé que em toca tenir paciència perquè la meva nena té molts pebrots i caràcter, fa uns dies que se'ns fa més difícil tractar-la. Està molt irritable i has de tenir molt de tacte al fer les coses, tot li fa emprenyar-se o plorar, ni que sigui una tonteria.
Ahir per exemple al super ella va voler agafar un paquet de formatge i a l'hora de pagar li vaig dir que me'l deixés un moment, i no volia, fins i tot la caixera li va demanar en plan conya i res, al final el vaig agafar ràpid i li vaig tornar el més ràpid que vaig poder... però va ser massa tard. Es va posar a plorar i tot i que li vam tornar li va durar una bona estona i es mirava a la noia amb una cara de mala llet increible ... però si és molt petita per ser així!!
I amb això tot, des de el matí a la nit però a la guarde no em diuen que es comporti d'aquesta manera, diuen que bé...
Intento tenir tota la paciència del món però jo també tinc el meu caràcter i a vegades em desborda... i el papa que és més pacient que jo tampoc ara sap què fer... fins i tot els avis que mai la renyen l'altre dia van haver de renyar-la pq volia baixar unes escales ella sola i si no era així "montaba el pollo"...

[pigadeta]

El primer que se m'acud es si heu canviat algun dels habits, ha començat a l'escola, té diferentes horaris de ?? Revisa-ho les minimes coses que variem els hi poden afectar molt.

Jo els dimecres i divendres quan recullo al Roger sé que estarà "raro" com li dic jo... els dimecres va a piscina, sé que es cansa i com que la migdiada la fa a la seva manera (xerrant i a laque sent una mosca ja esta despert)... doncs no s'aguanta .... i els divendres com que va acumulant, ja no arriba!!!

[Ítaca]

No sé què dir-te... la meva és molt petita encara, però ja apunta maneres... té molt caràcter també (és molt bona nena, eh?), però s'emprenya amb una facilitat, q ja veurem més endavant...

Dins uns mesos em veig obrint un post com el teu...

[GLG]

Puf! Crec que es l'edat! La meva igual!

Ahir vam anar al metge i en un despiste, es va acostar a la doctora a l'altra banda de la taula, i de cop, zasca! li va pendre un paper que tenia sobre la taula i el va arrugar. Vaig fotre un crit... mare de deu, quina vergonya.

Jo intento evitar moments de risc.

També pot ser que tingui alguna molestia per alguna cosa, les dents per exemple.

[petazetas]

Si que és l'edat si, la meva idem. Té uns pebrots com una casa també i tela els follons que monta algun que altre cop.
És molt carinyosa i bona però o es com ella vol o munta pollos, i així anem, ara estic contenta-ara munto un pollo i protesto, i així anem fent.

És la sortida del caracter i que es cansen de fer les coses com tu vols, ho volen tot a la seva manera.
Nosaltres la deixem a terra protestant i no li fem cas quan es posa així. Ens dona més bon resultat que quan li fem cas i li intentem explicar que no tot pot ser com ella vol.

Li diem, quan et calmis ja parlarem i estarem per tu...

[akane2008]

jajajaja que bo, glg! si es que són ràpids.

doncs canvis canvis no hem fet gaires, pot ser ara va a dormir una mica més tard perque triga més en sopar i molts dies sopem junts això sí...

he trucat a la gastropediatra perque torna a anar restreta i li han posat un xerop uns dies i li he preguntat i em diu que pot ser està molesta per la caca pq a més menja menys però que de totes maneres diu que els nens passen per una fase entre els 18 y 24 mesos que perden la ganeta... total, que la porti la setmana que ve pq li faci una ullada a veure com té la panxa.

però, a més a més, cacas al marge jejej, té molt mala llet! itac@ la meva nena tb és molt bona, però té un caracterrrrrrrrrrrrrr.
Em passo tota l'estona evitant això dels "moments de risc" però no sé com sempre hi ha un!
Ens passa igual peta zetas, la deixem que es calmi i després estem per ella.

ufff que alivio ver que me comprendeis!!! es que no saps ni com tractar la situació

[vallpresona]

Ei!!!! Aquí una altra mami que justament aquests dies es pregunta el mateix! Jajjaaja!
Ostres, en Marc està insoportable! Plora per tot, es vol sortir sempre amb la seva, munta uns pollos que deu ni do ... i jo també buscant el perquè ...Si que li associo a les dents, perquè aquest cop ho està passant pitjor però també penso que estàn en una edat que ells volen prendre les decisions: volen menjar sols, pujar les escales, posar-se les cremes, no volen que els vesteixis, etc ... però és clar, nosaltres paciència no en tenim gaire i a vegades gens! Jajaja! Sobretot quan és una cosa rera l'altra i dia a dia!
Imagino que són etapes i que com totes, ja passarà ... i en vindràn d'altres!
Així que no esteu soles i no sou les úniques!
Ei, potser també aquest temps que no s'acaba de decidir mai!!!!!

[Ítaca]

akane q no he volgut dir q la teva no sigui bona nena, eh??
Sols ho he dit pq sempre es porta genial, és molt bona sempre, menys quan es creua, q aleshores treu la mala baba... i sols té gairebé 9 mesos... quan sigui com els vostres, ja en parlarem... pq ara quan agafa algo q no ha d'agafar i li prens, ole, ole sarau!

[neuetes]

Això són coses de l'edat!! Va durar una temporada que montava pollos per qualsevol cosa: no li volies donar el xumet, li treies una cosa de les mans, no volia estar asseguda al cotxet, no volia caminar,... per exemple, quan anem al metge i ens hem d'esperar a la sala i tarda massa a cridar-nos, ja la tenim liada. Jo també intento evitar les situacions de risc i l'únic que em funciona és desviar la seva atenció amb una altra cosa, sempre tinc que tenir una alternativa a mà per desviar-li la seva atenció.

Molta paciència.

Us passo un altre post sobre rabietes, potser us agradarà llegir-lo viewtopic.php?f=22&t=8043

[mireiafor]

Jo no sé si a tots els nens els agafa a la mateixa edat, però pel que he vist en moltes de vosaltres que teniu problemes, teniu nens d'edats semblants (1 any i molt, quasi 2) i el meu també ha passat per aquesta etapa fa poc, i fa uns anyets la meva gran també.

La bona notícia és que és una fase més del creixement (la dolenta és que mentre dura és ben fotuda ). Ja fa temps que han descobert el món però ara descobreixen que ells poden intervenir-hi, i una forma de fer-ho és reafirmant el seu caràcter i buscant els límits. En fin, molta paciència i sigui quina sigui la vostra línia d'actuació, és important que sigui constant i coherent, així ells mica en mica van entenent com "funciona" aquest món.

Una vegada vaig llegir una història molt maca sobre les normes d'educació dels fills: uns excursionistes anaven a veure el naixement d'un riu, en arribar no hi havia cap tanca de protecció i es van apropar tant que van caure al riu. Al següent dia van posar una tanca de protecció molt alta, hi van anar uns excursionistes però la tanca era tan alta que no deixava veure el paisatge així que s'hi van enfilar i van caure. Al tercer dia van posar una tanca mitjana, els excursionistes van arribar, s'hi van poder recolzar i van gaudir del paisatge. Moraleja: tan dolentes són la manca de normes com les normes excessives, unes normes senzilles i de sentit comú donen seguretat als nostres fills i fan que puguin gaudir millor del món

[GLG]

El cansament pot ser el motiu en rabietes tontes, però la major part del temps ho fan per reafirmar-se ells mateixos (voler fer-ho tot ells, el "no", el "faig veure que no et sento"...).

Volen manar ells, igual que fas tu. Si us hi fixeu, al menys en el meu cas, si troba una criatura que sigui una mica més petita que ella, li dona ordres igual que fem nosaltres:"vine!, a jugar!, aquí, allà...." i si trobes alguna que es una mica més gran que la teva, es aquesta la que intenta dirigir.

Pel que m'han dit a l'escola, al voltant dels dos anys comença aquesta època, i fins al tres és com més interès hi has de posar en marcar límits i ensenyar-los com cal fer les coses. Això no vol dir que a partir dels 3 tots siguin flors i violes, però ja és més fàcil raonar-hi.

[nuscka]

ui... saber perque ploren.... aixó ésdifícil!
jo personalment penso que, com nosaltres, van carregant-se de tensions durant tot el dia,i si al final, resulta que la galeta s'ha trencat (o deu meu! quina degràcia més grossa!) acaben explotant... només necesiten una excusa... i que busquen fins on poden tibar, segurament també.
A mi s'en dona força bé la gestió d'aquesta mena de tragèdies,i li vaig fer una mena de decàleg al meu home...
primer,tu no t'enfadis... és ella que està enfadat, no tu.
no intentis raonar... ella no ho vol fer, i només perdràs energies.
No titrar llenya al foc... a mi em funciona dir-li que quan estigui unamica més tranquil ja en parlarem...i marxo de l'habitació.
El que és vital és estar atent a que canvii el plor... arriba moment que necesiten una excusa per sortir de la rebequeria,i trobar aquest moment és clau. I quan l'he trobat,li canvio de tema, i de seguida ell s'hi agafa... suposo que arriba un moment que ells també acaben amb mal de cap dels crits que foten.

Jo tinc la immensa sort que quan plora de rebequeria, no em fa cap pena,i sóc capaç de desconectar-me (he treballat molt temps amb canalla).

ara les rebequeries solen ser una setmana cada tres o quatre mesos,i durant aquesta setmana en fa tres o quatre. ara li duren molt poquet, cinc minuts a tot estirar.

I paciencia... moooooooooooooooooooooooooooolta paciencia....

[Vivoneta]

Nenes, m'uneixo al club. Quan llegia les vostres entrades em veia a mi mateixa i a la meva peque. Sí, jo crec que és que pobrets no saben gestionar encara el cansament i les fustracions, per una banda i per l'altra també busquen límits pq volen fotre el què els hi dóna la gana.

En fin, molta paciència, molt carinyo i a esperar que passi la fase, encara que sé que alguns dies costa tenir-ne...Almenys m'heu deixat més tranquis pq veig que no sóc l'única que s'hi troba...

[akane2008]

ja veig ja que estem totes si fa no fa passant pel mateix, i que pel que veig els nens tenen més o menys els dos anys... i és una fase sí...
suposo que influeix molt això del cansament i que després d'estar a la guarde volen totes les atencions dels papas i no saben que nosaltres tb estem cansats. o tb que volen probar fins on arriben, tot són reptes a nosaltres.
ahir, després de sopar va tenir una rabieta pq vaig prendre una cullerada de yogur que el volia ella (era el meu jeje) i pensant i reflexionant la vaig abraçar per calrmar-la i crec que amb aìxò es va sentir com més relaxada... però cada moment ha de tenir la reacció adequada per part nostra, pq tampoc els podem consentir tot...

intentaré pensar en la teva fàbula mireaiafor, jo tb sóc molt d'il.lustrar les coses de la vida així jejeje

i paciència!! ara em toca explicar-li al papa que és la paciència extra!! pq porta uns dies desesperat jajaja

[pigadeta]

Nuscka... compartim el decaleg no hi havia pensat mai en passar-li al meu marit... potser ho faré eh!! Perque a ell se'l toreja i les rabietes li duren tooooooooooota la tarda, ara entenc perque jo el sé tallar potser es el moment del plor aquest que dius que es instintiu!

[hiolambda]

buf, quin tema, no?
Quan el meu nen es posa tant pesaaat, l'agafo en braços. Això és el que em dóna resultat. Depén de com vagi la situació, em poso a la seva alçada i intento parlar amb ell. Però jo tinc un problema, el meu nen no parla. Es fa entendre, sí, però molts cops, quan es posa tant desesperat ni ell mateix és capaç d'assenyalar el que vol. O bé, diu "teteteteteete" i clar, jo no no entenc què vol dir això. Si l'observo, potser sí que me'n adono de què està buscant el xumet, té set, vol agafar no sé què, etc.
Total, que en braços se li passa tot.
És una situació molt esclava, indubtablement. I no sempre és així, quan no pot ser no pot ser, jq si jo li estic fent el sopar, no puc agafar-lo en braços. Llavors, el deixo plorar. Ho sento. I li vaig dient, "però és que t'estic fent el sopar, que no veus que si t'agafo no podré acabar-lo? I tu tens gana..."
El pitjor és prohibir-li una cosa perillosa, ja que és que no i no. I per molt que l'intenti dir que no pot agafar tal cosa perquè es tallarà... Bé, que és incapaç de raonar. Quan jo arribo al límit, l'ignoro.
Una solució és desviar l'atenció, però quan estàs sentint els plors, molts cops no és fàcil reaccionar i t'ofusques.
Hauria de parar-me més a racionalitzar, jo també.

[akane2008]

la paciència és el que millor funciona en tots els casos, si és que pots tenir-ne 24 hores.
Aquest cap de setmana ens ha anat molt bé, "episodis puntuals apart" i si era ja d'escàndol que no sabiem com fer-la parar, o li intentavem desviar l'atenció també o no fer-li massa cas. El que passa és que ara quan fa alguna de les seves en comptes de plorar ha agafat una estrategia que li funciona molt bé. Es queda seria, fa com pucheros i llavors sap que la agafem, que la omplirem de petons pq no plori!
si és que sigui com sigui, són més llestos que nosaltres!!
el problema és que si tinc paciència, em quedo els nervis a dins i després surten de mala manera , això ja és problema meu però a veure com descarrego els nervis jo ara!

Hiolambda, a mi em passa el mateix amb la nena a l'hora de fer-li el sopar, vol que l'agafi sempre i no em deixa, al final la poso al costat meu a sobre del màrmol pq miri com li faig el sopar, això li agrada i fins i tot m'ajuda...

[GLG]

Jo, per fer el sopar, l'assec a la trona i la poso a la porta de la cuina, i anem parlant de com es de bo el sopar... mmmmmmmmmmmmm!!!

Jo també acavo explotant de mala manera per altres temes que realment no es mereixen tanta mala llet....

[hiolambda]

Ui, això de pujar-lo al marbre és molt bona idea, però crec que no hi cabem... A veure si em penso 1 distribució de la cuina millor
A mi pujar-lo a la trona no em funciona, perquè ja sap que és per a menjar i si no té gana no vol pujar i si té gana, s'impacienta i igualment crida...
Perqué ja es una miqueta gran, però mira, si tinc un proper bebé, m'estic plantejant comprar un foulard per a portar-lo penjat tota l'estona, o quan faci falta.

[GLG]

Pujo aquest post, per que estem passant uns dieeeeeeeeeeeeeesssss!!!!!!!!!!...........

De veritat, no puc més! No sé si és el canvi de rutines, que ja té 2 anys, que ja no va a la guarde, que està (de nou) amb mocs, els xarops, la calor.... no sé què és, però és una baralla constant.

Tot és "no", tu li dius "aquí" i ella "allà", menja poquet, plora per tonteries.... en fi! Ha fet un canvi brutal, sobretot en el menjar.

Acabo el dia esgotada de tant lluitar amb ella, i ja no sé com tractar-la.

Algú està com jo??? Algun consell?? Heeeelp!!!!