Mares casades i no casades

[noegimu]

Hola noies!!

Sé que igual aquest post és una mica chorra, pero l' obro per qui l'interessi. Nosaltres dintre de poc ens posarem a buscar, pero no estem casats. M' agradaria fer-ho en pla íntim,però el meu noi diu que no li fa aixó molta gràcia, a ell li agradaria fer una boda guay, ja que és veritat que a tots els bodorrios que hem anat ens ho hem passat molt bé. El cas es que jo tinc més ganes de ser mare que de casar-me...

En fi, sols es curiositat, eh??

Salutacions per totes!!!!

[Ponioleta]

No sé molt bé què és el que preguntes
En tot cas, nosaltres no estem casats ni pensem fer-ho. Si us voleu casar, endavant! però penso que per "papers" i coses així no cal.
Hi ha algun post on es parla de diferencies entre parella de fet i matrimoni i temes semblants, per si vols mirar més (de fet nosaltres no som ni parella de fet... )

[lacruitxi]

Noegimu nosaltres tenim un fill que la setmana que ve ferà 1 any, i ens vam casar divendres passat!!! sempre haviem dit que no ens casariem però hem cregut convenient fer-ho pel tema papers ara que tenim un fill.
Va ser algu molt senzill, vam anar a l'ajuntament amb els dos testimonis i en Roger, només van ser 10 minuts però en tinc molt bon record!!

[hiolambda]

Nosaltres no estem casats. Fa gairebé vuit anys que vivim junts i tenim un bebé de 16 mesos.
No li trobo cap avantatge casar-me. Però sí que és veritat, que de vegades, per a facilitar-ho tot se m'ha passat pel cap. A mi em pasava a la inversa que a tu. Si em casava volia fer una festa "guay", amb vestit blanc, m'era igual si boda reliosa que civil, banquet, molta gent... Però a mesura que he anat a diferents bodes, se m'han passat les ganes. Ho trobo massa parafernàlia. El meu company, pensa el mateix que jo.

La meva germana es casa divendres de la setmana que ve i ha optat per un mix, tot i que sempre se te'n va de les mans. Boda civil i banquet, però gent, la justa (família directíssima -pares, germans i nebots- i la resta amics... en total uns 50). Donarà detalls a la gent que ella ho considera, però no haurà record per a tothom. Donarà la foto de parella que es fa mentre estàs sopant. No volia gastar-se gaires diners amb el vestit, però al final el que li va agradar sobrepassava una mica el seu pressupost, però bé, res de l'altre món (tot i que jo l'he vista i està guapísisisisima) i això sí, viatge de noces.
Jo això sí que ho trobo a faltar, els 15 dies de permís. No descartem anar un dia a l'Ajuntament per aquests 15 dies.
Però en definitiva, em fa molta i molta mandra.
Jo el que al final et diria, és que us posséssiu d'acord en si us voleu o no casar, en primer lloc i si després és que sí, en com enfocar-ho.

Edito per a dir-te que el tema permís de 15 dies i fer un viatge espectacular, tenint un fill també ho veig una mica difícil.

Bé, que aquí t'exposo el que penso i tu crea't la teva pròpia opinió.

[charito]

jeje doncs jo soc de les que deia que no es casaria perque la veritat es que m'era igual, pero al meu home li feia moltissima ilusió fer una boda religiosa tradicional, i com que tampoc hi tenia res greu en contra, el vaig voler fer feliç.

La veritat que va ser un dia preciós, ens ho vam passar la mar de be amb la familia i amics i estic molt i molt contenta d'haver-ho fet ja que em queda el record d'haver passat un dia molt especial amb la gent que estimem i que alguns potser ja no hi son.

Ah, i els preparatius, per moments acabes atabalat de tantes coses, pero quan estas "en el ajo" tambè fa moltissima ilusió, el vestit, el menu, les fotos... Tambè hi ha moltes coses superflues que us voldran encolomar pero aqui entra el que us deixeu vendre, si voleu.

A nivell de papers, cal a dir que l'esglesia t'ho posa molt i molt facil, crec que fins i tot mes que si nomes fos pel civil, pels tramits que he vist que han hagut de fer algunes amigues al registre civil. Ells et fan tots els papers, tu nomes has de portar el que et demanen i signar-los.

Sort amb el que decidiu!

[noegimu]

Gràcies a totes pels vostres punt de vistes i opinions.

Hiomlabda, em passa el mateix que a tu et passava!! la familía del meu noi és de les tradicionals, les de bodorrio per l'esglèsia, vestits aquests de boda boda... (ara que ja estan avisats de que si algun dia cau, serà civil, per supost). En canvi, la meva família es tot el contrari, la meva mare diu que pel tema de papers en el fills, és molt millor per si algun dia passa qualsevol cosa i que no fa falta gastarte els diners en 100 invitats i invitacions per compromis. La veritat es que a vegades ho penses i te raó, perè clar, vas a les bodes dels amics i t'ho passes tan bé, és tan emocionant que m'entren les ganes....(aparte del súper viatge de després, que deu ser lo millor). I per altra banda, el tema diners....a nosaltres els amics ens han dit que de 120€ no baixa la cosa per persona i clar, ara que estem tan bé, possar-nos a gastar...encara que el meu noi diu que ho recuperarem amb les propines, jeje

De fet, la idea que m'has comentart de la teva germana pinta molt bé. No deixa de ser una boda com a mi m'agraden i a la vegada és ella la protagonista, jeje. M' agrada la idea. Jo crec que al meu noi no l'importaria. A ell el qui li agradaria seria passar un bon dia amb el seus i punt. Això si, no volem compromisos!!!!

[noegimu]

Per cert, quina edat teniu???

Jo tinc 23 i ell 28. Igual soc bastant joveta però tinc les coses bastant clares desde fa 5 anys que estic amb el meu noi. De fet, sempre he dit que sería una mare jove. L'any passat ens vam donar el piset que esperàvem desde feia any i mig i ara va tot sobre rodes.
PD. Es que estic una mica farteta de que tothom em diigui que sóc molt jove, etc...

[lacruitxi]

Noegimu, m'he deixat de dir que nosaltres també fem un dinar, eh!!! per uns motius personals no ho vam poder fer el mateix dia però d'aquí uns dies anem tooota la família i amics a dinar, però d'una manera "diferent", fem un pic-nic!!! coneixem un lloc molt xulo que llogues la barbacoa i la resta ho portes tu!! així que estarem a l'aire lluire toots junts celebrant el nostre casament, uns estaran a la barbacoa, els altres jugant a futbol, d'altres asseguts a la taula xerrant, d'altres al riu,... Serà un dia molt divertit, on estarem junts la gent que més estimem sense haver gastat gaires diners És l'opció que nosaltres hem triat.... i m'encanta!!!!!

[noegimu]

roser.a, la veritat és que es guarda molt bon record de les bodes....a mi el que em fa molt de por és que diurà la meva sogra si no invitem a aquell tiet (que igual ni coneixem) ni a l'altre, perquè aumentarem invitats per un tubo i això él que em tira una mica per atràs. A mi me sigual si som al final 100 (que no hi serem) smepre i quan siguem familia directa i amics, pero no él cas. La meva mare son 5 germans, pero no tenen fills, el meu pare no té i el meu noi és fill únic i nieto único, así que fem recompte, ens surten uns 75-80 (contan amics, algun company de treball, etc.). El que no vull és ser 150 i no estar còmoda.....

A alguna li ha passat?

[petazetas]

Nosaltres no estem casats, tenim 37 jo i 38 ell, i estem junts des de fa 18 anys i vivim junts des de fa 13.

Tenim pensat casar-nos un dia d'aquests, però serà alló de pim pam, anar amb 2 testimonis i llestos.

O... si anem a las vegas algun dia ens casem vestits de Marilyn i Elvis

No crec que sigui necessari. Ara això si, és una tocada de nassos que si no estàs casat hagi d'anar la mare també a incriure la criatura al registre civil.
És l'única cosa amb la que trobo que estar casat és un avantatge...

[noegimu]

Petazetas, això de casar-te a las Vegas disfressat mola!!!!!!! jeje

[NURI]

nosaltres ens varem cassar amb un pim pam com diu la petazetas, amb dos testimonis i llestos. i com un dia normal,
personalment no hi ha cap diferencia entra la parella,
Pero mireu aquets anys fent la declaracio cunjunta amb tornen 1700 euros que no esta mal oi i si NO fossim casats hagues fet individual a mi amb tornavem 22 eurets i ell havia de pagar 600,

[Raqueleta]

Hiomlabda, em passa el mateix que a tu et passava!! la familía del meu noi és de les tradicionals, les de bodorrio per l'esglèsia, vestits aquests de boda boda... (ara que ja estan avisats de que si algun dia cau, serà civil, per supost). En canvi, la meva família es tot el contrari, la meva mare diu que pel tema de papers en el fills, és molt millor per si algun dia passa qualsevol cosa i que no fa falta gastarte els diners en 100 invitats i invitacions per compromis. La veritat es que a vegades ho penses i te raó, perè clar, vas a les bodes dels amics i t'ho passes tan bé, és tan emocionant que m'entren les ganes....(aparte del súper viatge de després, que deu ser lo millor). I per altra banda, el tema diners....a nosaltres els amics ens han dit que de 120€ no baixa la cosa per persona i clar, ara que estem tan bé, possar-nos a gastar...encara que el meu noi diu que ho recuperarem amb les propines, jeje

Noia, tot depèn de com ho facis i d’on ho facis. Jo em volia casar, el meu marit era més reaci però finalment va accedir. Va ser una boda molt bonica, íntima i en guardem molt bon record. I va ser com volíem, eliminant les coses que no ens agradaven i limitant les despeses a les justes.
I no cal gastar-se una milionada!!
Tema roba: el meu marit es va comprar un traje bo, però pensant en poder-lo aprofitar després (res de frac!!) així que va ser una despesa que s’amortitza. El meu vestit, difícilment aprofitable després, va ser un regal dels meus pares però tot i així no va ser massa car (ara no recordo el preu, quin cap!, però en tot cas dos o tres cops més barat que els de botiga de núvies), vaig anar a una botiga de vestits de festa, de molt mudar, i en vaig triar un en color cava, molt maco i molt modern, i donava el pego, vaja, que la gent se sorprenia després de saber on l’havia comprat.
Convit: en els típics restaurants de convits et claven i s’aprofiten, t’obliguen a contractar el fotògraf, potser també el video, t’imposen un número mínim de convidats. Mira de fer-ho a algun altre lloc, un restaurant que tingui una sala gran i que es vegi amb cor d’organitzar-ho o (i ara no et posis les mans al cap) a un Parador. Sí, són llocs amb certa exclusivitat però nena, jo ho vaig celebrar al Parador d’Alcañiz i no hi ha color. Era igual si érem 200 com si érem 80 (érem 80, per si ho vols saber), no tenien tres o quatre menús tancats que havíem de triar sinó una carta i podíem confeccionar el menú com volguéssim, tant si volíem gastar-nos 70€ per persona com si volíem gastar-nos 150€ (i van ser uns 70€ per persona i vam menjar de conya i tothom va quedar content, incloent un petit aperitiu al jardí abans de sopar, això sí, mini-aperitiu, primer, segon i pastís, res de tres milions de plats que després ningú s’acaba i s’ha de llençar tot). I no ens van obligar a contractar fotògraf ni res, vaja, que ni ens ho van suggerir. I el preu de la decoració floral ja està inclós en el menú que tu confecciones. I el tracte perfecte. Vaja, jo hi tornaria amb els ulls tancats.
Detalls per a convidats: Personalment em sembla una despesa absurda, es fa amb molta il.lusió però no deixen de ser “pongos” que la gent després guarda en un calaix i se n’oblida. Vam decidir no fer res. Però jo vaig preparar una sorpresa al meu marit, vaig fer un muntatge de fotos de tots dos, des del naixement fins al moment actual, intercalant unes quantes fotos d’ell de determinada edat amb unes quantes meves de la mateixa edat, fins arribar al moment que ens vam conéixer que ja eren tot fotos dels dos junts repassant els viatges que havíem fet, trobades amb amics, etc. El director del Parador es va encarregar de deixar-me un portàtil i preparar una pantalla gran per a posar-lo després del sopar. I el que vaig fer va ser fer còpies del muntatge per a tothom (perquè la idea era que tothom sortís en alguna foto, al cap i a la fi allà hi havia les persones més properes a nosaltres dos) i vaig repartir els CDs, que van ser el record de la boda. Molt més personal i molt més barat que qualsevol altre detall.
Fotògraf: Les fotos les va fer el meu tiet, no és fotògraf professional però li agrada el tema, ens va sortir gratis i les fotos van quedar genials.
Ball: No el vam contractar, el Parador ens oferia barra lliure i nosaltres havíem de buscar pel nostre compte algú que toqués o que posés música. Ho vam trobar car i inútil, vam veure que més de la meitat dels convidats ni ballaria i amb prou feines es veuria una copa així que vam parlar amb un bar musical d’Alcañiz per a anar allà a celebrar-ho qui ho volgués, ens van donar un talonari amb 100 tiquets de consumicions i els anàvem repartint entre els convidats i quan vam marxar vam tornar el talonari, van comptar quantes faltaven i les vam pagar nosaltres. Ens vam divertir i va ser barra lliure. I mentrestant, els menys joves de tertúlia al Parador prenent-se alguna cosa si volien.
Viatge/regals: No vam voler regals, ja teníem el pis muntat perquè vivíem junts de feia temps i no volíem omplir-nos de copes, gerros i xorrades vàries així que li vam dir a la gent que si volia fer-nos un regal que contribuíssim entre tots a enviar-nos a Xina i sí que hi vam anar, sí, quin viatge més xulo.

Paro ja, que m’enrotllo massa però és que en guardo molt bon record! Així que si en teniu ganes, ànims, que entre fer un bodorrio de casa real i anar a firmar al jutjat amb dos testimonis hi ha mil opcions, així que trieu la que més us agradi.

[nurkieta]

Nosaltres tenim una nena de just un anyet, i 3 setmanes abans de que naixes, ens vam casar pel jutjat amb els pares, i desprès a fer un vermut.
Ni celebracions ni res de res. Però és el que voliem tots dos. (Portem 11 anys junts i 9'5 vivint junts)
Sempre haviem dit que si teniem descendencia ens casariem, per tranquil·litat.

[Ítaca]

Nosaltres sí q estem casats (per l'esglèsia)... i, què dir? Q va ser un dia inoblidable!
A l'octubre farà ja 4 anyets i seguim tenint els records tan presents!!
Això sí, va ser un casament força íntim (i encara ho hagués estat més si l'ogra no hagués convidat a la seva colla d'amics... però com pagava ella, doncs apa, q pagui). Vem ser 75, en total. Vem regalar detallets (fets per nosaltres), i vem fer ball i barra lliure... va ser un dia preciós!
Sobre els vestits... doncs l'itaco es va comprar un traje bo però sense ser de pingüí, o sigui totalment aprofitable. El meu, d'aprofitable res, clar... va sortir per uns 1200 €, però també era molt finet i senzill. Hi ha una casa, (crec q és Casajuana) q en venen de bufons i bastant econòmics.
SObre els preus dels restaurants... doncs et dic q potser ara estan més econòmics q al 2006... Pots trobar menús per 70-100 € q estan molt bé... sols és qüestió de mirar-ho amb calma (ho sé pq hem batejat la nena ara, i he mirat els preus dels menús de celebracions).
Bé, dit això, q ja sabeu q serà un dia inoblidable i q us ho passareu de conya... realment teniu ganes/il·lusió per fer-ho? SI és així, endavant, no us ho penseu, pq sols l'etapa dels preparatius és tan guai!, però si teniu dubtes, doncs tireu pel dret... una signeta i au!

[noegimu]

Ay, moltíssimen gràcies a totes, de veritat!!
Teniu raó, de fer un bodorrio a una simple cerimònia passant pels jutgats ni han moltíssimes possibilitats pel mig.

Raqueleta, m'ha encanta el teu relat, bueno la teva experiència. Tens moltíssima raó i coincideixo amb tu en casi tot. Ja teníam pensat fer-ho més o menys així.

Itac@, ja he llegit pels foros que la casa de núvies CasaJuana està molt bé de preu i ni han vestits força macos. La veritat és que jo ja porto la idea de un vestit senzillet, sense vel, ni res i el meu noi també, som bastants sencillets. A part, penso que el dia de la teva boda estaràs preciosa amb qualsevol cosa. Jo, personalment, prefereixo gastarme més diners en el viatge, que en el propi vestit, sincerament. Ni han molts que s'aprofiten i pagues la marca del dissenyador, etc...

El cas es que habien comptat en 75-80 persones pero ni han de moltes que clar, les invitaria, però es que si hem posso a invitar em planto amb 100 invitats i per mi es massa. Per exemple, els jefes i algún que altre company del treball. Jo había pensat fer fora del treball algún vermuth o que vinguin a casa a prendre algo i vale. Em sap greu però no puc invitar a tothom. Vosaltres com us ho vau montar??
I respecte als sogres també estic bastant rallada. Se que ells em pagaran la seva part d'invitats, per exemple, pero si a canvi ho fan per invitar a compromisos paso. Ells son d'un poble petitó i també m'agradaria fer un sopar amb els amics de ells perque també es porten molt bé amb nosaltes quan anem, pero d'aquí a invitar-los a la meva boda....es lo que em ralla bastant. La meva sogra igual posa pegues.....
Amb tot això os vull dir que si la sogra comença a posar pegues de perquè noo inviteu a aquest, a l'altre, prefereixo fer una cerimònia íntima y apa, però clar, es la meva boda y i a mi m'agradaria fer un acte tots junts perque em ve de gana!!!

[neuetes]

Nosaltres estem casats pel civil però amb convit, invitats, vestit de núvia, fotos... vaja, tot el protocol i la parafernàlia. Quan ens vam casar jo tenia 26 i ell 30, i ja fa 5 anys!. Només puc afegir que MENYS MAL que ja està passat!!.
La veritat és que jo no em volia casar. Volia anar a viure junts, fer-nos parella de fet i potser en un futur casar-nos, d'una manera molt senzilla i sense tanta comèdia. Però el meu home ho volia fer de la manera tradicional, sobretot per la seva família que són molt d'església.
Jo, quan vam tocar el tema església, em vaig quadrar. Sóc atea i no suportava la idea de casa'm pel ritu catòlic. Es que seria capaç de dir que "no" quan el capellà pregunta "i acceptareu els fills que vinguin de Déu i els educareu en la fe de l'església..." o algo així!!.
Vam decidir fer-ho pel civil i el dia el vaig triar jo (sant Jordi de 2005). Els pares van voler pagar el convit, tant si com no, i com que qui paga mana, nosaltres vam perdre el dret de veto als convidats: van invitar a Déu i sa mare!. Vam perdre completament el control en aquest aspecte i, es clar, si la parella que es casa vol una boda íntima (pares, tiets, amics, en total uns 50 o 60) i els pares inviten a més de 200 invitats... Sort que la sala on vam fer el banquet només hi cabien 180 persones i que la gent és assenyada. Moltes famílies, que només eren parents de mooooolt de lluny, no van venir posant qualsevol excusa. En total eram 148 persones (més 4 bebés, però no conten).
Però unes quantes coses si que em van agradar i en tinc un bon record:
-L'alcalde que ens va casar. Va fer una cerimònia molt bonica i ens va deixar organitzar-la com nosaltres vam voler i també ens va donar moltes idees interessants.
-El vestit de núvia. Em tornaria a casar només per tornar-lo a portar. Era molt senzill i còmode.
-Fer la boda en un dia tant assenyalat com Sant Jordi. Va ser "temàtica", amb tot de motius jordians i catalans (per exemple: el meu ram eren 4 roses vermelles de tall llarg lligades amb una cinta de la senyera; vam felicitar tots els Jordis de la sala amb una rosa i un llibre mentre sonava la santa espina; entre d'altres).

En fi... avui en dia això de casar-se o no casar-se és bastant irrellevant. I el que ja he dit: sort que ja està fet perquè si hi hagués de tornar a passar, una de dos: o no ho faria o ho faria moooolt diferent i qui realment manés serien els nuvis.

[Raqueleta]

Ets de Barcelona? Si és així, et puc dir on vaig comprar jo el vestit (que diria que valia 450€, però més barats també en pots trobar) i una altra botiga on també tenen vestits per a núvies que no volen anar amb vestit de núvia, per entendre’ns.
Pel que fa als convidats, nosaltres ens arriscàvem a ser una pila perquè el meu marit té més o menys un milió i mig de cosins, tots casats i amb fills. Directament, els fills de cosins no els vam convidar. Els cosins sí, tot i que el meu marit volia fer només avis, pares i germans però jo tinc dos cosins que són com germans i no els volia deixar fora però posar-los a ells volia dir convidar a tota la cosinada del meu marit (ni ell ni son pare concebien convidar alguns cosins sí i alguns no, que total, amb alguns ni tenen relació, però vaja). El que acostuma a passar, a la pràctica, és que per molt que sigui cosí germà posarà excuses i no hi anirà si no hi ha realment una relació estreta, que anar de boda surt car. També va fer molt que ens vam casar a Alcañiz, ni a Barcelona ni a Madrid per a que tothom pringués igual a l’hora de desplaçar-se i això ja va fer que vinguessin les persones que realment estaven il.lusionades a venir.
Però sí, heu de tenir clar que és la vostra boda i no la dels vostres pares. Nosaltres no vam voler amics dels nostres pares, per molt que els coneguem crèiem que no pintaven res. Als meus pares els ho vam dir i ho van acceptar, el sogre quan faltava poc temps encara deia que volia convidar no sé qui, li va dir per telèfon al meu marit i vaig sentir que li contestava alguna cosa com “Si hemos recortado la lista de nuestros amigos para que el número de invitados no fuera excesivo, ¿cómo vamos a invitar a tus amigos? Antes que los tuyos invitaríamos a los nuestros.” Doncs això, que ha de ser la VOSTRA boda. Ah, de la feina no vam convidar ningú, tots dos tenim bon rotllo amb els respectius companys de feina però no són amics i a la boda van venir només amics dels propers.

[noegimu]

Neuetes, estic d'acord amb tu i espero que m'hi passi el que us va passar respecte als invitats d'amics de pares. Jo sóc una persona que amb els meus sóc molt simpàtica, oberta, payaasona...però això d'estar amb gent que igual l'he vist una vegada en la meva vida com que no. No em fa gràcia que el día "més bonic de la meva vida" tingui que estar cohibida i no ser jo perquè, com us he dit, amb la gent que no hi tinc confiança no sóc la mateixa...

Raqueleta, docns sí, soc de Barcelona, encara que el meu nooi no és d'aquí i vaig decidir canviar de ciutat per ell. Ara estic a Zaragoza, molt contenta i molt feliç. Els meus pares i família segueixen vivint a Barcelona i casi cada 2-3 setmanes anem de visita. Quan arribi l'hora, si al final ens decidim, ja t'hi comentarè el tema vestit, a veure on puc trobar de ben de preu...

Espero que el tema d'invitats per part d'amics del s sogres no em fastidie la meva il·lusió per casar-me. Esperarem a veure què diu, però alguna vegada que ha sortit el tema ho ha comentat, que n' hi han ja de 3-4 parelletes d'amics que s'han portat moolt be amb ells desde sempre i que clar, com no l'his invitarem?????Jo li vaig dir que qualsevol cap de setmana, després de la boda, ens aniriam a perndre un vermuth al poble tots junt y au.

[Raqueleta]

Raqueleta, docns sí, soc de Barcelona, encara que el meu nooi no és d'aquí i vaig decidir canviar de ciutat per ell. Ara estic a Zaragoza, molt contenta i molt feliç. Els meus pares i família segueixen vivint a Barcelona i casi cada 2-3 setmanes anem de visita. Quan arribi l'hora, si al final ens decidim, ja t'hi comentarè el tema vestit, a veure on puc trobar de ben de preu...

Nena, tria casar-te a Lleida amb l’excusa de molestar a tots els convidats per igual (en lloc de fer els teus 300km o de fer els seus 300km que tothom faci 150km i així ningú es pot queixar) i així t’assegures que ve qui realment té ganes de venir perquè us estima, gent perquè sí ja no vindrà perquè implica fer el regal, comprar-se roba si no tenen res per a aprofitar, pagar el desplaçament i pagar una nit d’hotel. Nosaltres no ho vam fer per a eliminar convidats pocs propers sentimentalment però sí familiarment (els cosins del meu marit amb els que no té relació) però ens va sortir bé la jugada!
Pel que fa a les botigues, jo vaig comprar el vestit a una que es diu ISLA i està al Boulevard Rosa. I també pots trobar coses que estan bé a una botiga –no recordo el nom- que està a Fabra i Puig amb Concepció Arenal.