EM SENTO MALA MARE I MALA PARELLA

[sharey]

hola noies dons si em sento mala mare em vaig separar del pare de l'àlex quant el nen tenia 3 mesos estaba super enamorada de la meva actual parella i vaig decidir fer un cop de cap i deixaro tot per anarmen am ell , ara resulta que per problemes sembla que estem distanciats nomes fem que discutir estik embarasada ser que en els ultims mesos em passat per coses molt dures que ell no aconsegueix pair i que an set totes per culpa meva pero l'estimo com mai e estimat a ningu , pero em sento que no se controlar el nen que nomes fa que fer maranades que li consenteixo tot pk no marxi am el seu pare i sento que estic perdent el meu home es lunic que tinc el meu germa no em parla (esta casat am la germana del meu ex) la relacio am els meus pares es molt tensa i am els meus sogres dons va a temporades en resum que em sento una merda

[marta_mum]

jo et recomaaria que no ho posis tot dins el mateix sac, perque si intentes arreglar tots els problemes de cop és impossible, centra't en el teu fill, en tu mateixa i en la teva parella.
Com em diu el marta_dady quan tinc jaleos amb la familia, "la nostra familia som nosaltres 3", i es que és veritat.

[piruleta]

doncs noia jo com la marta-mum, ara tens una minifamilia tota teva, que és la que has de cuidar, i cuidar-te sobretot a tu mateixa. Si tu estas bé, segur que el teu fill també i la teva parella de retruc! Ànims tothom té males èpoques i sempre, sense moltes vagades saber com passen!!
Aprofita al màxim els bons moments i sobretot no deixis de dir mai a la gent del teu voltant com te l'estimes!!

[tolinso]

hola!

primer de tot.... no ets mala mare, i no ets mala parella!! has de començar per veure les coses diferent i intentar estar contenta amb tu mateixa, sinó és impossible estar-ho amb la resta...
penso el mateix que t'han dit... que intentar arreglar-ho tot dún cop és molt complicat! totes (bueno.. moltes) passem per èpoques en les que no estem contentes de com van les coses, de com tractem a la parella, de com criem els fills... però en el fons ho fem el millor que sabem! Intenta veure les coses positives que tens, i veuràs com les coses surten millor!
parla molt amb la teva parella, i feu un front comú amb el petit! involucra la teva parella en l'educació del nen també, i sobretot parla de tot amb ell i intenta canviar allò que no t'agrada! però no pensis que ets mala mare o mala parella, de veritat

ànims!!!!

[MAMETA]

jo et recomaaria que no ho posis tot dins el mateix sac, perque si intentes arreglar tots els problemes de cop és impossible, centra't en el teu fill, en tu mateixa i en la teva parella.
Com em diu el marta_dady quan tinc jaleos amb la familia, "la nostra familia som nosaltres 3", i es que és veritat.

Completament d'acord, jo ho he hagut d'aplicar alguna vegada i m'ha funcionat.

[JOBAAL]

Primer de tot, perdona que doni la meva opinió, però aquesta frase ja pots esborrar-te-la del cap. Fes cas del que et diuen les companyes, no ho posis tot dins el mateix sac, i mira de buscar-hi solucions, no t’enfonsis dona!
La vida és prendre decisions, i tu en el seu moment en vas prendre una (i molt valenta!) i vas triar d’estar amb la persona que estimaves. Que no era el pare del teu fill? Bueno, i què. Vas apostar per ser feliç i això mai, mai és un error.
De problemes, en tindrem un munt al llarg de la vida! Hi haurà èpoques en què quan sembli que comences a sortir-te’n d’un, ja veus que un altre volta la cantonada... i d’altres en què semblarà que simplement els problemes passin de llarg.
Però pensa que has de tenir sempre una referència, i aquesta és la teva família. Els que esteu de portes endins de casa, el teu home, el petit Àlex i el cigronet que ve en camí. Parleu, parleu molt, i no us aneu mai a dormir amb alguna recança al pap , i sobretot com algú més ha dit, que no passi un dia que no us digueu t’estimo . Tenint això clar, estic quasi segura que qualsevol “cosa molt dura que ell no aconsegueix pair” pot alleugerir-se, i amb poc que passi el temps, oblidar-se. Heu de mirar tots en la mateixa direcció.
I no pateixis pel nen, que una mare és una mare, i ho és per tota la vida! L’has d’estimar com només ho pots fer tu, i no has de tenir aquesta por a que marxi amb el seu pare. Però has de ser conscient que el pare també necessita del seu fill, i el fill al pare, no ho oblidis. Però consentir-li-ho tot no li fa cap bé. No deixaràs de ser menys mare, i no pensis que t’estimarà menys!, per fer el què has de fer, si es porta malament, adreçar-lo i si fa el correcte, reconèixer-li. I estimar-lo cada segon, cada minut, cada hora de la seva vida. Ell t’ha de veure i t’ha de sentir feliç.
Pensaràs “vaja rotllo que m’ha fotut aquesta...” però em sap greu que et trobis així. Amb tota aquesta parrafada, el què vull dir-te és que t’aturis un moment, respiris fondo, i comencis a donar petites passes per arreglar el què més t’importa. Un cop els fonaments de la casa estiguin ben forts, després ja aniràs per llimar les dureses que puguis tenir amb els de fora, ja siguin germans, pares, sogres o qui sigui.
Ànims i una abraçada , i no diguis que et sents una merda, digues que ho vols arreglar i ho aconseguiràs!

[sharey]

moltes gacies per les vostres paraules meu ajudat molt gracies de tot cor