El meu gran dubte

[ña]

Hola foreres, no se si es el lloc on hauria d'anar pero necessitava desfogar-me!!!!
Tinc un peke d'un any i al meu marit li fa il.lusio de tenir-ne un altre, pero diu de començar a buscar. El peke no va ser buscat i a mi molta il.lusio aixo de ser mare....... no ho ha sigut mai. Estic encantada amb ell, es molt bo, menja be, dorm be, es un cel, juguem i riem molt junts, pero....... La qüestió es que encara el veig petit, i jo em debato entre la negativa i (per primera vegada) ganes de tornar a ser mare, pero em tira enrera el fet de tornar a estar embarassada (ja se que no ha de ser igual) perque el part va ser vaginal i prou rapid (amb alguna complicacio) pero va acabar molt be. Soc tota una contradiccio, la meva mare diu que ni boja, que deixi passar mes temps, la meva millor amiga (te 3 seguits) diu que no sigui tonta, que ho faci.
Que em diueu????

[helan]

Si el que sents és que ell és encara petit i us heu d'esperar, donc fes-ho. I com diu la Goga, no facis les coses pels altres, sinó perquè a tu et ve de gust.

[BlackDalia]

Jo penso igual, pensa en lo que tu sents, si en ´tens ganes ja, o si prefereixes esperar una mica a que el teu petit sigui una mica més grandet.. cadascú ho fa com vol o com pot, jo per exemple abans pensava q només en voldria un i ara penso que potser dos i si pot ser seguits i tal.. però ja et dic, això va a persones i tb depèn molt del moment en el que et trobis i les circunstàncies.

Per tant, quan et sentis preparada endavant!! que ser mare deu ser una experiència única!!!

muak

[ña]

Gracies per les respostes. A mi ningu no m'ha de dir que fer o deixar de fer, pero es inevitable que la gent et digui coses (sobretot quan ja hi ha 1). El peke va venir sense pensa-ho, aixi que no ens vem plantejar res, ara, amb un segon......... no estem en la mateixa situacio ni circunstancia, aixi que som ara nosaltres el que triem. Com que no m'ho vaig hacer de plantejar amb el primer....... doncs ara em surten totes les pors que m'havien d'haver sortit abans, no???? Per aixo vull veure si parlant amb vosaltes, se'm treuen aquestes "pors" i m'acabo de decidir, perque ja us comento que estic en una tesitura de vull pero em fa no se que, i clar........ unes opinions desinteresades mai no van malament!!!!

[D.J.]

Mira a mi me pasa al reves,yo desde siempre tenia el instinto de ser madre,cuando conoci a mi marido,desde el primer momento me dijo que nada de niños,al final fue el quien tomo la decisión final,ya que creo que es una decisión muy personal lo de ser papis y a no ser que venga sin esperar,si hay que buscarlo ha de ser decisión de los dos,el caso es que yo desde que nacio Maia queria otro seguidos,pero el papi dijo que no,yo no le he insistido en ningún momento,hemos bromeado y nos lo tomamos a risa,pero cada uno sabe la postura del otro,hace cosa de un año que Maia pide un hermanito,y aunque el papi esta en la duda de si si o si no,ahora mismo no podemos,y mi instinto dice que quiero ser mami pero mis circunstancias son que no puedo,así que yo no puedo decidir según mis instintos y es muy frustante,así que me veo reflejada en ti aunque sea un caso al reves,mi consejo es que si no te apetece y ves a tu niño pequeño aún no te veas forzada a hacer algo que no te apetece,de todos modos como yo digo tiempo habra y de aquí poco te entran unas ganas irresistibles de volver a ser mami

[petazetas]

Mira, nosaltres estem d'acord els dos en això de no tenir cap més de moment, però jo coincideixo amb tu que si per aquelles coses canviessim d'opinió, no seria ara, i això que la Lia ja té 19 mesos.

I això que la Lia va ser buscada, i som molt i molt feliços amb ella, però no em veig embarassada de nou i amb un altre bebé. Ara em ve de gust disfrutar d'ella i ja veurem més endavant.

Coincideixo amb les altres, no decideixis pel que opinen els altres, has de decidir tu i segons com et sents.
només faltaria, que l'embaràs el passes tu i el part també.

A més es poden tenir fills si els 2 de la parella hi estan d'acord.

[Dana81]

Hola! Jo crec que és més difícil trobar el moment pel segon que pel primer...en el meu cas és així.
Quan anàvem a pel primer pensavem, ja vindrà, de mentres sortiem, entravem, dormiem i esperavem l'arribada del petit sense ser del tot consients del canvi que implica, és amb el dia a dia amb el nen que t'adones del que és tenir fills ...Ara el meu fill té 20 mesos però encara el veig bebé i naturalment estem molt lligats a ell. D'altra banda tinc ganes de tornar a ser mare perquè és el millor que m'ha passat mai però em fa molta por passar per un altre embaras que evidentment no podré descansar com en el primer, em fa por que el "gran" se senti destronat i no poder amb dos nens tan petits. Però també penso en que més endavant ja no hauré de tornar a començar (tampoc trobaria el moment..). A més crec que és molt positiu per un nen tenir germans. Si m'ho penso gaire no ho faria mai.... el que tinc clar és que no m'agradaria que fos fill únic, i millor ara que ja "estem posats".
En fi, és una decisió complicada que s'ha de prendre deixant de banda la "propria comoditat" perquè els primers anys són difícils. Jo crec que el fet de que es portin poc temps és una inversió a llarg termini.

[juliet]

Si tu no ho veus clar, doncs és igual la pressió (per una banda o per altra que tinguis de fora).
Pensa que la decisió només implica a tu i al teu marit, que sou els que tindreu la criatura i dedicareu tot el temps del món pels 2 fills.
No sé quina és la vostra situació, és a dir, qui pot estar més pels nens, si tu o ell, però normalment és la mare, i si la mare no està encara preparada per tenir un segon fill doncs millor seguir disfrutant del primer i més endavant ja ho podeu tornar a pensar, no?
Jo sóc de les que no entenc gaire les parelles que, no tenint cap problema amb l'edat o de fertilitat, s'entesten a tenir els fills seguidíssims...bé, ho dic des de la meva experiència, crec que el millor és que com a mínim es portin 3 anys, perquè així has disfrutat molt del primer, i quan aquest ja és més "independent" doncs pots dedicar-li prou temps al que vindrà.
A vegades quan veig mares amb fills tan seguits em sap greu pels nens i per elles, perquè ni elles ho poden disfrutar plenament ni els nens tampoc, tot i que molta gent diu que així ja tenen ràpid la "feina" feta....no entenc el plantejament, però mentre s'arrivi a tot doncs no hi tinc res a dir.

[Dana81]

Si tu no ho veus clar, doncs és igual la pressió (per una banda o per altra que tinguis de fora).
Pensa que la decisió només implica a tu i al teu marit, que sou els que tindreu la criatura i dedicareu tot el temps del món pels 2 fills.
No sé quina és la vostra situació, és a dir, qui pot estar més pels nens, si tu o ell, però normalment és la mare, i si la mare no està encara preparada per tenir un segon fill doncs millor seguir disfrutant del primer i més endavant ja ho podeu tornar a pensar, no?
Jo sóc de les que no entenc gaire les parelles que, no tenint cap problema amb l'edat o de fertilitat, s'entesten a tenir els fills seguidíssims...bé, ho dic des de la meva experiència, crec que el millor és que com a mínim es portin 3 anys, perquè així has disfrutat molt del primer, i quan aquest ja és més "independent" doncs pots dedicar-li prou temps al que vindrà.
A vegades quan veig mares amb fills tan seguits em sap greu pels nens i per elles, perquè ni elles ho poden disfrutar plenament ni els nens tampoc, tot i que molta gent diu que així ja tenen ràpid la "feina" feta....no entenc el plantejament, però mentre s'arrivi a tot doncs no hi tinc res a dir.

Hola! Suposo que quan una parella pren la decisió de tenir els fills més seguits no s'entesten sinó que ho fan en ple convenciment i amb motius suficients per fer-ho. El plantejament de tenir "la feina feta" no és com el planteges de fer-ho ràpid ni de forma egoista. Penso que quan neix el primer fill es pateix un canvi molt important, sobretot la mare a nivell professional (per a les que els cuidem nosaltres i no cangurs ni àvies, que també ho trobo molt respectable, però que no comparteixo). En el meu cas no em podria permetre tornar a deixar la feina, com he fet pel primer, per tornar a cuidar al segon. A més a més hi ha el plantejament de que abans dels tres anys és negatiu pel primer fill, quan és tot el contrari. Els nens a partir dels 3 anys és quan acusen més l'arribada d'un germà, abans ho viuen d'una forma perquè és una edat en la que tenen més capacitat d'adaptació natural. Als tres anys, amb l'aparició del pensament simbòlic, els nens conjeturen més, són més conscients de que els "han destronat" i ho pateixen més (no vull dir que sempre sigui així ni molt menys, tampoc és una opinió personal, està en els llibres). Penso que s'ha de diferenciar molt bé el que és millor pels fills i els que és millor pels pares. Amb això el que vull dir és que no té res de dolent que els nens es portin pocs anys. La "feina feta" no és el motiu, però s'ha de valorar que tornar a passar pels primers dos anys d'una criatura és un esforç familiar molt important que s'ha de tenir en compte i pel germà és el mateix. En cap cas tenir un segon fill implica oblidar-nos del primer!

[Eve]

Jo no sóc mare però penso, tal i com et diuen la majoria, que és una cosa que has de tenir molt clara i voler tu mateixa. La decisió és dels dos i per tant ha de ser compartida, jo la majoria d'amigues qeu ja tenen més d'un fill van esperar a que el petit tingués tres anys per tal d'embarcar-se amb el segon i hi han hagut casos de tot: uns han estat gelosos del petit i d'altres ho han portat molt més bé (i fins i tot és el petit el que a partir d'un any té gelosia del gran!!). El que no comparteixo és això que a partir dels tres anys el gran nota més l'arribada d'un germà i hi han més problemes...tinc una amiga que per circumnstàncies (no es quedaba de nou embarassada) quan va tenir el segon el primer tenia 6 anys...i segons ella és el millor que li podia haver passat per varis motius: va disfrutar molt del primer en solitari i va poder dedicar-se a ell en exclusiva i ara gaudeix molt de la nena perquè el gran amb 6 anyets ja es distreu més sol i ha tingut la gran sort que no hi ha hagut cap problema de gelosia, al contrari! el germanet gran sent devoció per la seva germana, la cuida, hi juga...una passada!.
Amb això vull dir que aquests temes estan plens de tòpics i que facis el que realment et vingui de gust a tu, llavors segur que sortirà bé!

[sandrajuli]

opino igual que la Eve i la Juliet... que és millor esperar, ja que en el meu cas, el meu nen té 2 anys i poc, i si ara en tingués un altre, el gran es perdria moltes coses dels papes i els papes del nen, en canvi, a partir dels 3 - 4 anys és diferent...
i lo de que ho diuen els llibres, hi ha versions de tot, però normalment qui escriu els llibres parla sobre una base teòrica, i no pas sobre l'experiència... per tant crec, com totes dieu, que cadascú és un món i ningú pot decidir per un altre... però això, segons la meva experiència, és millor esperar un temps. A mi també em sap greu pels peques que veig que tenen germanets molt seguits, ja que potser d'aquí a un temps els serà una experiència positiva tenir germanets quasi iguals d'edat, però de petitons els pares no hauran pogut estar tan per ells com si fossin fills únics. Nosaltres almenys no podríem fer el mateix que hem fet pel nostre si en tinguessim un altre ara...

[Dana81]

Em sap greu si s'ha creat algún malentès. En cap moment volia dir que el fet de portar-se més de tres anys hi hagi més PROBLEMES. Però tampoc penso que sigui millor portar-se'n quatre que portar-se'n dos. Cadascú té els seus motius i evidentment tothom pensa que el seu és el millor perquè el tria en funció de les seves circumpstàncies. Donar-li un germà a un nen de dos anys no és fer-li cap mala passada. Perdoneu si he ferit sensibilitats però és que crec que no hi ha res millor i que no es tracta de tenir la feina feta, és una decisió tan vàlida com l'altra.

[vacomva]

Aquest no és el teu gran dubte: és el gran dubte de tothom que es planteja en algun moment tenir un altre bebé.... Per experiència et dic que no hi ha cap mment bo, ni cap moment dolent (entenent que sigui una decisió consensuada i desitjada per la parella), per uqe sempre patiràs pel gran, per si es sentirà destronat, per com ho viurà..... Aquestes pors no marxen quan el gran té determinada edat, suposo.
Nosaltres ens vam decidir a tenir-los bastant seguits (es porten dos anys imig), i de moment, genial....

Així que el que decidiu estarà bé, si és el que realment desitgeu.

[charito]

Jo encara no m'he plantejat aquest tema, pero si que he vist amics que s'hi han trobat i han escollit esperar o tenir-los seguits, potser per la majoria no es important, pero a mi sempre em fa pensar el tema economia.

Crec que el fet que es juntin 2 panyals economicament es un problema. Igualment si s'han de pagar dues guarderies es impossible, i el que han fet els casos que conec es esperar q el gran comenci P3 a la publica per poder portar el peque a la guarde.

No se si he ajudat gaire...

[ña]

Gracies per totes les opinions i totes son respectables. No tenim ni problemes economics (donen gracies,i som privilegiats, no ens en sobren com per tirar pero si per anar tirant, jeje), el problema de l'edat............ doncs no, no es que sigui un bollicao, pero tampoc no en tenim, aixi que es por a la decisio en si (crec jo) perque no sento que destronare al gran ni que no li podre dedicar tan de temps (jo no crec que els meus avis es plantejesin aixo) es la "por" aquesta a que sigui el moment, a que no em precipiti. Amb el peke, ara mateix ho portem molt be, es molt bo, juga, riu, dorm be, menja millor............ crec que es la barreja entre la indecisio, la emocio,...... tot un cumul de sensacions. Ja se que la decisio es meva i de ningu mes, ni la meva parella em pot pressionar per aixo, perque si jo em tanco en banda i dic que no, sera que no.
Gracies per haver contestat i haver expressat, de forma desinteresada, tot el que penseu. Us comunicare la meva decisio, mentrestant, en podem seguint parlant!!!!

[Eliamarti]

Hola!

Jo crec que, si dubtes, espera't!! Potser m'equivoco, però jo, com que ho vaig tenir clar tant en el primer com en el segon (es porten tres anys), penso que si hi ha algun dubte, per alguna cosa és, i que tenir un fill és una cosa que cal tenir molt clara...

Com que dius que per edat encara pots esperar, doncs espera i potser d'aquí a un temps ja ho tindràs més clar...

Fins ara!

[ña]

Gracies Eliamarti, he arribat a la mateixa conclusio que tu, pero ara que ja han passat diversos dies i que ningu no em diu res, pobres d'ells!!!! je, je cada cop em fa mes il.lusio tenir-ne un altre. Potser m'espero fins a les vacances per deixar fer la natura, si ha de venir, vindra, si no........ encara estare a sobre del peke (tot i que no estic massa, pero li fare racions extra de mimos, per si de cas).

[cinteta]

Aquest no és el teu gran dubte: és el gran dubte de tothom que es planteja en algun moment tenir un altre bebé.... Per experiència et dic que no hi ha cap mment bo, ni cap moment dolent (entenent que sigui una decisió consensuada i desitjada per la parella), per uqe sempre patiràs pel gran, per si es sentirà destronat, per com ho viurà..... Aquestes pors no marxen quan el gran té determinada edat, suposo.
Nosaltres ens vam decidir a tenir-los bastant seguits (es porten dos anys imig), i de moment, genial....

Així que el que decidiu estarà bé, si és el que realment desitgeu.

Estic completament d¡acord amb ella!!!

[Alez]

Clar que sí!!! Heu d'estar els dos convençuts i parlar-ho entre els dos, i que cap tercer et faci triar una opció o l'altra.