INCIDENT A LA LLAR. QUE FARIEU?

[ratolineta]

Hola a totes,
l'Alba té nou mesos i desde els 5 que va a la llar d'infants (de les 9 a les 12.30). Sempre l'hem deixat sense plorar i a l'anar a recollir-la està contenta.
La setmana pasada la seva cuidadora estava de vacances i n'hi havia una altra que no conec gaire i el dijous al recollir-la me la vaig trobar amb els ulls super vermells i omflats. No els podia ni obrir. Estava molt suceptible, nerviosa i inquieta. Feia molta, molta pena. Mai l'havia vist així. Em van entrar ganes de plorar i tot. Li vaig preguntar que havia passat i em va dir que res, que tot i haver dormit 30 minuts, tenia son i els altres nens no la deixaven. Em va semblar molt i molt estrany però vaig marxar deseguida per arribar com abans millor a casa i possar-la a dormir.
Em va costar molt. AL final desprès de un bany per relaxar-la i una mica de "mamelleta" va poder adormir-se. Quan es va despertar ja tornava a ser ella.
Tot just aquell dia em va acompanyar la meva mare, i a la tarda em va estar matxacant en que havia de parlar amb ells i aclarir que havia passat. Que parlés amb la directora i que exigís una explicació i si no me la donaven amenaçar que treuria la nena d'allí. No em puc treure la imatge de la nena del cap, i sota cap concepte voldria que tornés a passar. Crec que la deurien deixar plorar fins l'esgotament i que llavors dels nervis no podia dormir-se.
Finalment amb el ratolinet vam creure que el millor seria parlar amb la cuidadora suplent, dient que el dia anterior a casa havia estat molt intranquila que que havia passat i que aquell dia la mimés si calia. Que si estava nerviosa ens truqués que aniriem a buscar-la. Jo a mig matí vaig trucar i em va dir que tot ok. No voliem ser bordes per a evitar que li puguin agafar mania i tampoc creiem que ens canviés la versió si ens posavem durs.
Nosaltres no la deixem plorar mai, sempre estem pendents d'ella i fem moltíssim braç. Entenc que a la llar no poden estar tant per ella, però no vull que s'ho pasi malament. I si la canvio qui em diu que allà on vagi no faran el mateix? Per mi la llar on va és de les millors del meu poble. Que farieu? Demanarieu explicacions? Esperarieu si torna a passar algo? Creieu que no n'hi ha per tant? Es que no m'ho trec del cap.
Al dia següent la nena es va quedar la mar de tranquila i al recollir-la estava contenta. La meva mare encara em matxaca i ha agafat un rebot per no haver-nos posat durs, però no veiem que això la beneficiés.
Us heu trobat en algun cas semblant?

[soleilua]

hola ratolineta!

tot i que encara no sóc mare, jo crec que si no tornar a passar no t'ahuries de preocupar... pot ser que la nena aquell dia no estigués del tot bé, i entre que va dormir poc, i evidentment a la llar no poden estar tant per cada nen com esteu els pares, doncs acabés plorant més del que esteu acostumats.

Però penso que és un cas aïllat i que no té perquè tornar a passar... si us passa més vegades que quan l'aeu a buscar està aixñi, llavors ja preneu mesures, parleu amb qui faci falta: cuidadora, directora... però mentre no troni a passar, no us heu d'amoïnar!

[Lluma]

doncs jo crec que sí que ho hauries dhaver dit. Havies dhaver transmès com et senties i com de preocupada et vas quedar. Deixes la teva filla allà i esperes que te la cuidin, que la mimin i que quan la vagis a buscar, estigui contenta i feliç. Jo crec que la culpa va ser daquesta educadora suplent que no va saber cuidar de la teva petita i punt! si la nena no pot dormir, la portes a fer nones a la classe dels grans i punt! sempre hi han solucions perquè un menut pugui descansar, i coi... que és molt petita!!!

I això que dius que no volies ser borde perquè no li agafin mania a la nena... si us plau, si ho fessin, que ho dubto, seria tenir molt poca professionalitat!!!

ara potser ja és massa tard, però quan torni leducadora de sempre, jo li diria sense cap problema.

Espero que no torni a passar! Però tu tranquil·la que segur que només va ser aquell dia perque no va poder amb tot...

Una abraçada!

[juliet]

mira, jo sí que demanaria per parlar amb la mestra suplent, educadament les coses es poden parlar i potser hi ha una explicació per tot, o potser no...però crec que tu ho has de demanar, la teva filla és molt petita i no es pot explicar i aquestes coses trobo que s'han d'aclarir quan més aviat millor. És que m'estic posant a la teva pell i per tenir la tranquil.itat de tornar-la a la llar necessitaria explicacions i que sabéssin que tu no deixes plorar la teva filla fins que caigui "rendida" i a partir d'aquí, depenent de la resposta de part de la mestra, decidiria què faig

[ratolineta]

Lluma El que m'estranya és que tot i que a vegades fa una marranada, si li dones qualsevol joguina o sobretot si li cantes, deseguida se li pasa. Crec que això és el que faria qualsevol, doncs a la llar amb més motiu oi? No és una nena molt ploranera.
I el fet que li hagafèsin mania m'ho van comentar dues amigues que són mestres i per experiència em van dir que tot i que no hauria de ser, si et cauen malament els pares condiciona el comportament de l'educador envers el nen (és molt fort!!!!)

Juliet El primer que va fer el ratolinet el dia següent, va ser tornar a preguntar-li a la suplent, que havia pasat el dia anterior ja que va sortir molt malament de la llar. Li va donar la mateixa versió que a mi. Llavors ell li va dir que aquell dia la mimes més del compte i no la deixés plorar. Es veu que hi ha centres que tenen com a norma no dir als pares si els fills ploren, ja que si està 4 hores i es pasa 1/2 hora plorant, pels mestres ha estat un dia normal i els pares ens posariem les mans al cap.

Dilluns ja torna la seva cuidadora, però fins dimarts no hi podré anar jo a buscar-la així que havia pensat en dir-li a ella el que havia passat, ja que si és cosa de la noia, crec que el centre també ho hauria de saber.

Gràcies a totes

[Didac]

Si ha estat només un dia estic d'acord amb la soleilua que no te mes importancia. Potser aquell dia com no estava la cuidadora normal es va posar nerviosa (si es la persona de referencia que te qualsevol canvi es molt dur i ja pot fer el que vulgui la suplent) o qualsevol altre cosa. Si els altres dies esta contenta i feliç no crec que hi hagui cap problema, s'ha acostumat a la nova cuidadora i si la noia ho ha conseguit en nomes un dia jo crec que ha de ser una crac i que s'ho curra.

Respecte a lo d'agafar mania jo crec que la gran majoria de cuidadors no agafaran mania als nens pero si li poden agafar als pares. Si s'es massa protector amb els fills i es demanen explicacions en plan 'que li has fet al meu fill que avui plora' com si s'hagesin de justificar o defensar-s'hi, us poden etiquetar de problematics, buscaraons o histerics (o les tres coses a la vegada) i posar-s'hi a la defesiva. El millor pels nostres menuts es que els seus cuidadors i nosaltres treballem el mes coordinat i en bon entendiment possible, si estem a la brega malament.

Per donar un cop a la taula sempre estas a temps pero un cop l'has donat ja no et pots desdir. així que estigues segura quan ho facis. Si a un nen no li passa res i perque te un mal dia els pares s'em tiren a sobre amb amenaces velades de que li has fet al meu menut jo entenc que els mestres diguin "cuidao amb aquests" i a aprtir d'aquell moment qualsevol pregunta es respon en 'ha tingut un dia perfecte' si hi ha cap problema l'amagaran.

Nomes edito per comentar que el que vau fer jo crec que ja esta be, li vau comentar el que va passar a la suplent i ella us va donar una explicació, tampoc cal mes si despres tot s'ha estabilitzat.

[Raqueleta]

Ratolineta, ens tornem a trobar.
Ostres, entenc que estiguis preocupada, jo també ho estaria. Per sort no m’hi he trobat mai i quan la Clara ha tingut mal dia m’ho han dit, el que em dóna confiança de pensar que quan no em diuen res és perquè realment ha estat bé. Ella també és de plorar poc però cada vegada més plora d’enfadada, si li canvies el bolquer ella vol estar asseguda, el que és impossible, i llavors plora, però de seguida se li passa, i m’ho han dit que ara plora si no se li deixa fer el que vol i que ràpidament es deixa consolar…
En fi, tornant al tema, si és un fet aïllat no crec que valgui la pena “enemistar-te” però sí que està bé que ho parlis de forma tranquil.la i educada, li pots dir que entens que té altres criatures, que deu haver moments que està desbordada però que no sou partidaris de deixar plorar la nena i que, dins del possible, ho respecti i actuï en conseqüència.
Si ara ja han passat massa dies i creus que no servirà de res tornar a treure el tema, sí que pots comentar-ho amb la mestra titular quan torni, per a que sàpiga el que va passar i, sobretot, per a que sàpiga què voleu per a la vostra filla.

[ratolineta]

Avui ha tornat la seva mestra i tot ha anat ok. No l'he pogut anar a recollir jo, però ha estat contenta tot el matí.
Demà quan hi vagi li deixaré caure alguna cosa a veure que em diu.
També fa dies que pregunto qui serà la mestra seva al setembre, i encara no m'ho han sabut dir.
I es que el tema llar d'infants no està gairebé. No hi ha molt on triar i si l'hagués de canviar, ara tindria un problema seriós. Bé no crec que arribem a tant, espero que el que va passar sigui un cas aillat i no torni a passar més.

Gràcies a totes per haver contestat, es que quan pasen coses així sempre es bo sentir les opinions de més persones.

Gràcies de veritat