Llagrimal obstruït

[sisuka]

Hola!

Avui he anat a l'institut oftamologia pq en Martí té un ull que sempre està lleganyós. Li he donat 3 cops antibiòtic, li he fet durant un mes massatges i res, té l'ull lleganyós. total que avui a la visita la Dra. m'ha dit de fer-li aquesta mini operació per desobstruïr el llagrimal.

Li fan ´la setmana vinent pq diuen que és millor fer-li als 4 mesos (i ell ja en tindrà cap a 5). He estat llegint informació per internet i he trobat unes mares que opinaven de continuar fent el massatge, però la Dra. m'ha donat un paper que diu que si no es fa ara, de més grans poden tenir més problemes i no fer-ne prou amb una sola operació.

Uix, quina ràbia, em sap greu que l'hagin d'adormir, i jo que tinc un nen que mama cada 2 hores, haurà d'estar-se 6 hores sense mamar... quina pena! serà un patir! Buf, es que ara penso si hagués insistit més amb el massatge, haver-li fet cada dia 2 cops o un xic més fort o haver-li fet banys de camamilla com em deia la meva mare, ara potser no l'haurien d'operar.

US HI HEU TROBAT? és una operació sencilla sense riscos oi?

Gràcies.

[Laure]

Hola Sisuka, sé que és inevitable pensar que potser no ho has fet prou bé etc però, de debò, no t'hi capfiquis perquè pels casos que conec normalment acaben amb la "operació" ,així que no et facis mala sang pensant que potser no hi vas insistir, totes tenim aquestes pors, és normal que li donem al tarro però segur que ho vas fer bé
La meva cunyada va operar al seu petit ara deu fer un anyet i va anar de conya, li han solucionat el problema, li van fer quan tenia 2 anyets però perquè van estar esperant a veure si se li curava sol i res. De fet un dia va anar a un altre pediatre i li va dir que ho hauria d'haver fet abans (operar-lo), però l'altre pediatre era més partidari d'esperar. Cada un diu la seva però el que sé és que la operació és senzilla . Sort!!

[marchita]

SISUKA yo te puedo explicar mi caso. Mi hijo mayor (tiene ahora casi 6 años) nacio con el lagrimal obstruido, cuando tenia 1 mes como le lloraba el ojito se lo dije al pediatra y me dijo que no me preocupara que en el 90% de los casos a los 6 meses habia desaparecido ya q al crecer la cabeza se abria...como no!!!! fui del 10% es decir no se abrio. Era un niño normal pero que siempre le lloraba el ojo (el izquierdo) siempre iba con una lagrimilla que le caia, cada x tiempo se le llenaba de legañas i tenia facilidad de hacer conjuntivitis asi q teniamos que ponerle gotas antibioticas...imaginate como seria que con 2 años y medio como hablaba muy bien un dia me dijo " mama pq a mi siempre me cae una gotita del ojo". Hable con el pediatra y me mando al oftalmologo éste me dijo lo siguiente: me conto que para abrir el lagrimal hay dos opiciones una que ya teniamos descartada que era haberlo hecho a los 15 dias de nacer o 1 mes ya q es muy muy facil con una agujita se abre y como son tan chiquitines no hace falta dormirlos y la otra dormirlo y hacerselo (hay q dormirlos pq por la edad no lo aguantan pero en un niño mayorcito de unos 8-10 años o adulto no hace falta pq no duele solo impresiona). El oftalmologo me dijo que el ojo no se daña en absoluto por llorarle, que no pasa nada de nada pq este llorandole y que no deja secuelas y que quiza seria mejor esperar a que el niño tuviera 8-10 años dandole tiempo a que se abriera (al seguir creciendo la cabeza tienen tiempo) y no tuviera que pasar por dormirle que aunq no tiene que pasar nada es una anestesia. Me pregunto si a mi me molestaba esteticamente verselo y le dije que yo solo queria saber si eso le podia dejar secuelas (el q le llorara hasta los 8-10 años) y como me dijo que nada de nada solo era un tema estetico decidi irme y esperar a que con 10 años el niño me pidiera hacerselo mientras le daba tiempo a que por un milagro se abriera solo (es mas el oftalologo me dijo q si fuera su hijo el no lo haria pq se suelen acabar abriendo solos)...efectivamente cuando el niño cumplio 3 años ya no le lloraba, fue algo poco a poco no puedo decirte cuando desaparecio pero empezo a llorarle menos menos y ahora con casi 6 años no le llora nunca.Esta perfecto!!!1 y me alegro de no haberle operado. Yo te aconsejo lo mismo que me aconsejo a mi el oftalmologo que es esperar y mas en tu caso que aun tiene 4 meses (ya te digo que yo le lleve al oftalmo cuando a los 2 años aun le lloraba) siempre tienes tiempo de operar y lo mas seguro es que con el tiempo y al ir creciendo la cabeza se leabra como a mi hijo y si no cuando tenga 8-10 años él sera el que te lo pida y no tendran que domirle. Pero si al final decides hacerlo tampoco te agobies pq una anestesia no tiene pq pasar nada. Ya me diras.

[lolavi]

La meva nena també va néixer amb el llagrimal obstruït, sempre li plorava un ull i el tenia lleganyós. Quan hi pensava li feia un massatget, o li neteja amb suero fisiològic, però no sempre ni de manera constant. També ens van dir d'operar-la, que de gran seria més complicat etc.. etc.. etc...
Nosaltres vam decidir no operar i esperar, a partir de l'any li va començar a remitir i un dia de cop i volta, no sabria dir quan exactament ens vam adonar que ja ho tenia curat.

[Lluma]

Potser no tho treuràs, però jo li vaig arreglar amb reiki!

En Pau tenia un ullet FATAL. Dia rera dia l'ull vermell, lleganyós, feia cosa, pubrico. Sempre tractant-li, vigilant que no se li infectés... un drama! El pediatre sempre em va recomanar esperar fins a l'any, i anarli fent el massatge. Un dia, tipa, li vaig fer reiki i lendemà... nanai!! lull perfecte!!!

A la meva neboda gran si la van haver doperar, i tot perfecte. Però si recordo que es van esperar a que fos una mica més gran per intentar que el llagrimal es desobstruïs per ell sol.

[juliet]

Hola!si el teu fill té 4 mesos crec que és massa precipitat que s'operi, t'explico la meva experiència, la Júlia també va nèixer amb el llagrimal obstruït i quan tenia uns 5 o 6 mesos la pediatra me la va derivar a l'oftalmòleg de la Vall d'Hebron, allà li van mirar i em van dir que li fes els massatges i que segurament, com a la majoria dels casos, abans de l'any ja se li hauria desobstruït, i així va ser. De totes maneres em va dir que si als 12 mesos continuava malament doncs sí que l'operarien, es veu que és una operació senzilleta, però millor esperar una mica més que el teu nen encara és molt petit, i segurament se li anirà sol.
A veure, t'he posat la meva opinió pel que a mi em van dir, però tampoc vull portar la contrària al teu metge, eh?ell és qui sap i jo només et puc donar un altre punt de vista d'un altre metge.

[Laure]

Oh! jo tenia entès que era dificil que es desobstruís sol i aquí llegeixo que sou vàries que us ha passat. Que bé! el que està clar és que és una cosa força comuna! jo conec tres casos, ens els tres van operar a diferents edats. Però bé, veig que hi ha de tot.
Sort, guapa, decidiu el que decidiu

[mafalda75]

Hola Sisuka!

El Marc també va néixer amb el llagrimal obstruït, i al cap de poques setmanes se li van començar a fer conjuntivitis. Era ple hivern, i només que li toqués una mica l'aire se li feien unes lleganyes horribles. A la bossa del cotxet recordo que sempre portava suero i gasses estèrils per anar-li netejant.

Als dos mesos i mig vaig anar a l'oftalmòleg i em va dir el mateix que a tu, que si no li marxava s'hauria de desobstruir, però que ens esperessim com a mínim fins els 6 mesos.

Jo ja m'havia fet a la idea (tot i que no m'agrava gens...) però als 3 mesos justos va agafar el seu primer refredat, i no sé que va passar exactament però entre tan moc, llàgrima, etc... se li va desobstruir completament, i fins ara!

Així que si no tens pressa, espera't una mica. El problema és que tenen el llagrimal molt petit, però normalment al creixer una mica se'ls hi obre sol el conducte.

A veure si tens sort, ja veus que hi ha bastants casos així. Ànims!

[marchita]

Lo extraño es que te digan de operar a los 4 meses ya que o se hace a los 15-20 dias de nacido por si acaso (no hay q dormirlos) o lo minimo es esperar hasta los 6-12 meses...el 90% de los casos a esa edad esta desobstruido por el crecimiento de la cabeza (ojos) pero yo como te conte espere mas y efectivamente al seguir creciendo se abrio. Ya te digo puedes hacer lo que prefieras pero estoy casi segura que antes o despues se desobstruira

[sisuka]

Gràcies a totes!

L'altre dia vaig anar amb una altre oftalmòleg per tenir una 2a opinió, li va tirar un líquid i al no sortir-li pel nas em va dir que segurament s'hauria d'operar, però que si volia tenia temps fins als 9 mesos, ja que era el temps en què majoritàriament es curava sol. I que els massatges anaven bé, però que no està clar que resolguin el problema.

Com que teniem hora donada per l'operació, vam decidir tirar-la endavant i així ja no tindria l'ull irritat i a nosaltres tot darrere treient-li la lleganya.

Avui li han fet i ha anat tot molt bé . La veritat és que no he dormit pq em feia patir molt les 6 hores que no podia menjar. Però per sort ha anat molt bé, va mamar a les 3 de la nit, s'ha despertat a les 6 i quan ha començat a rondinar l'hem banyat uns 20 minuts, després li hem posat el baby Mozart que com que no l'havia vist mai s'ha ben distret. LLavors l'he hagut de canviar i quan ja s'enfedava s'ha trobat el dit i de tant xumar-lo s'ha adormit una horeta. Ens hem quedat allà fent guàrdia per no despertar-lo, i ja ha sigut hora de marxar. En el cotxe s'ha tornat a calmar, i en el cotxet passejant-lo també, en arribar a la clínica l'han agafat al cap 1/4 d'hora i ens l'han tornat al cap d'un altre 1/4. Feia uns plors ,pobret! tenia una gana que es volia menjar a la Dra. i tot! m'han fet donar-li el pit allà mateix. Ara té molta gana, ja ha volgut mamar 3 cops.
Com que el veig content , jo també ho estic.

Gràcies.

[STATA]

Hola!!!
Veig que ja teniu el problema resolt, m'alegro que hagi anat tot bé, et volia explicar que la meva filla els hi tenia tots dos i despres de fer messatges i rentats amb camamilla i sueros, als sis messos també va passar per quirofan, a part de les llagrimes, anava amb els ulls enganxats de lleganyes i a mida de fer-se gran, cada vegada era més dificil de netejar-los, ella guanyava força i plorava molt, girava el cap i cada vegada era més dificil, a més cada dos per tres li havia de tirar gotes d'antibiotics, penso que heu fet bé ja que hi estan un segon a obrir el llagrimal, però com tan dit per higiene i per què no es moguin ho fan en un quiròfan.

[juliet]

Sisuka, el diagnòstic i l'operació te l'han fet a la SS o a la mútua?

[sisuka]

Hola Juliet!
Per mútua a la clínica Girona, la Dra. Teixidor (és oftalmòloga especialista en pediatria).

[juliet]

Sisuka, t'ho preguntava perquè m'havia extranyat que s'afanyéssin tan a operar, perquè a mi, amb la meva nena (que també es va passar força temps amb un dels ulls plens de lleganyes tot el dia)no em van recomanar en cap moment l'operació sent tan petita (a la SS i per la nena he estat i estic molt i no en tinc cap queixa de res!!)
No vull posar "pedres sobre ninguna teulada" però sempre tinc la impressió que a les mútues tiren pel dret i potser de vegades s'afanyen massa...
Bé, és només una impressió meva que tinc des de fa temps i pel que vaig veient es va corroborant, no només en pediatria sino també en ginecologia i la salut en general.

[Laure]

M'alegro SISUKA que tot hagi anat bé. Home, si ambdós pediatres et van dir que segurament s'hauria d'acabar operant jo crec que has fet bé!
Sobre això que comentes, Juliet, no creus que també a vegades per la SS fan esperar massa? Jo sempre he pensat que la SS està molt bé per quan hi ha problemes "greus", quan t'han d'operar d'urgència sí o sí. Però quan són coses que no queden tan clares és evident que la SS sol optar per esperar i no crec sincerament que sigui el millor sempre. Nosaltres ens vam fer de mútua justament per això, penso que si ets només de la SS i t'has d'operar de quelcom que és d'una urgència relativa és un conyàs no tenir mútua perquè les llistes d'espera són llargues (que ho entenc, eh)

[entrerius]

La meva nena també va néixer amb el llagrimal obstruït, sempre li plorava un ull i el tenia lleganyós. Quan hi pensava li feia un massatget, o li neteja amb suero fisiològic, però no sempre ni de manera constant. També ens van dir d'operar-la, que de gran seria més complicat etc.. etc.. etc...
Nosaltres vam decidir no operar i esperar, a partir de l'any li va començar a remitir i un dia de cop i volta, no sabria dir quan exactament ens vam adonar que ja ho tenia curat.

Al nostre li va passar exactament el mateix