Torno a ser per aquí, us explico...
Torno a ser per aquí, us explico...
Hola noies!
Fa uns dies que estava desapareguda, ara us explico perquè...
L'endemà de la trobada del Socpetit a Girona em trobava fatal, em vaig passar el dia vomitant i quan dic el dia vull dir el dia sencer sencer, no aguantava ni dos glops d'aigua. O sigui que a part de trobar-me fatal i haver tret tota la bilis de l'estómac em vaig morir de set (tot el dia pensant en granissats de llimona, coca-cola freda, gots d'aigua fresca...)
Total que a les 21h aconsegueixo parlar amb el meu gine i em diu que em puc prendre el Primperan i que no pateixi per res, que hi ha passa de virus de panxa i que al Bernat no li afectarà en res, que vagi provant d'ingerir líquids i a poc a poc. Ok, em prenc el primperan i vaig bevent aigua i guai perquè ja no la trec però em comença a fer un mal la panxa com de regla i s'em posa duríssima, em poso al llit i no em passa, agafo el rellotge i miro cada quan s'em posa dura: 2-3 minuts.
Li dic al Joan, em sembla que tinc contraccions i diu doncs anem cap a l'hospital que només estàs de 33 setmanes. Clar, jo no n'havia tingut mai i pensava que faria el ridícul perquè no seria res però vam anar cap a urgències, em posen els monitors i contraccions cada 3 minuts!! S'em van quedar una setmana sencera enxufada al suero amb PRE-PAR fins que la dosi que em posaven era prou baixa per poder passar a pastilles i anar cap a casa. El susto més gros va ser però quan ja havíem de marxar cap a casa i ens diuen que en els meus análisis detecten una infecció i que no saben si és de la de la panxa o de que hi ha algun altre focus, que m'han de repetir l'analítica urgent i que si els leucòcits no han baixat m'haurà de veure 'internista i potser s'ha de treure el Bernat perque podria ser que hi hagués un porus a la bossa i s'hagués infectat el líquid. Coi, quines dues hores vam passar fins que no ens van donar els resultats dels análisis!! Per sort tot estava ok, bufff, ja ens veiem marxant a casa sense panxa i sense nen!!
La primera setmana a casa em van dir que fes força repos i ara ja puc fer una vida més normaleta i sortir a fer un volt, anar a les classes de pre-part, etc...però ja no em deixen tornar a treballar, ni els metges ni el meu jefe (que és un sol i de seguida es va fer càrrec de tot).
En fi, que ja torno a estar per aquí en "plena forma", la veritat és que abans de tt axò em trobava de conya, treballava, nedava el meu km com sempre, anava a caminar amb la gossa,....ara m'avorreixo un xic però el dijous tinc hora amb el metge i a veure que em diu (per cert, em direu que estic com un llum però he canviat de gine i de clínica on parir, això si de cas ja és una altra història però dir-vos que estic molt més tranquila!)
Ah, quan vam estar ingressats ens van fer una eco per valorar el pes i veure que tot estava ok i el Bernat ja pesava 2.800kg, ens van dir que estava de pes com de 35 setmanes en lloc de les 33 que estava però que millor que fos gran que petit per si tenia tantes ganes de sortir. També em van punxar el medicament per ajudar a madurar-li els pulmons o sigui que si ara aguanta fins al final ens sortirà un nen gran i amb uns pulmons que farà uns brams...
Bé guapes, aquí us deixo el meu rotllo i a veure si em poso al dia amb el foro que vaig retrassadíssima!!
Julieta gràcies pel privi guapa, com estàs tu? I la petita?
Una abraçada,
Carla
Fa uns dies que estava desapareguda, ara us explico perquè...
L'endemà de la trobada del Socpetit a Girona em trobava fatal, em vaig passar el dia vomitant i quan dic el dia vull dir el dia sencer sencer, no aguantava ni dos glops d'aigua. O sigui que a part de trobar-me fatal i haver tret tota la bilis de l'estómac em vaig morir de set (tot el dia pensant en granissats de llimona, coca-cola freda, gots d'aigua fresca...)
Total que a les 21h aconsegueixo parlar amb el meu gine i em diu que em puc prendre el Primperan i que no pateixi per res, que hi ha passa de virus de panxa i que al Bernat no li afectarà en res, que vagi provant d'ingerir líquids i a poc a poc. Ok, em prenc el primperan i vaig bevent aigua i guai perquè ja no la trec però em comença a fer un mal la panxa com de regla i s'em posa duríssima, em poso al llit i no em passa, agafo el rellotge i miro cada quan s'em posa dura: 2-3 minuts.
Li dic al Joan, em sembla que tinc contraccions i diu doncs anem cap a l'hospital que només estàs de 33 setmanes. Clar, jo no n'havia tingut mai i pensava que faria el ridícul perquè no seria res però vam anar cap a urgències, em posen els monitors i contraccions cada 3 minuts!! S'em van quedar una setmana sencera enxufada al suero amb PRE-PAR fins que la dosi que em posaven era prou baixa per poder passar a pastilles i anar cap a casa. El susto més gros va ser però quan ja havíem de marxar cap a casa i ens diuen que en els meus análisis detecten una infecció i que no saben si és de la de la panxa o de que hi ha algun altre focus, que m'han de repetir l'analítica urgent i que si els leucòcits no han baixat m'haurà de veure 'internista i potser s'ha de treure el Bernat perque podria ser que hi hagués un porus a la bossa i s'hagués infectat el líquid. Coi, quines dues hores vam passar fins que no ens van donar els resultats dels análisis!! Per sort tot estava ok, bufff, ja ens veiem marxant a casa sense panxa i sense nen!!
La primera setmana a casa em van dir que fes força repos i ara ja puc fer una vida més normaleta i sortir a fer un volt, anar a les classes de pre-part, etc...però ja no em deixen tornar a treballar, ni els metges ni el meu jefe (que és un sol i de seguida es va fer càrrec de tot).
En fi, que ja torno a estar per aquí en "plena forma", la veritat és que abans de tt axò em trobava de conya, treballava, nedava el meu km com sempre, anava a caminar amb la gossa,....ara m'avorreixo un xic però el dijous tinc hora amb el metge i a veure que em diu (per cert, em direu que estic com un llum però he canviat de gine i de clínica on parir, això si de cas ja és una altra història però dir-vos que estic molt més tranquila!)
Ah, quan vam estar ingressats ens van fer una eco per valorar el pes i veure que tot estava ok i el Bernat ja pesava 2.800kg, ens van dir que estava de pes com de 35 setmanes en lloc de les 33 que estava però que millor que fos gran que petit per si tenia tantes ganes de sortir. També em van punxar el medicament per ajudar a madurar-li els pulmons o sigui que si ara aguanta fins al final ens sortirà un nen gran i amb uns pulmons que farà uns brams...
Bé guapes, aquí us deixo el meu rotllo i a veure si em poso al dia amb el foro que vaig retrassadíssima!!
Julieta gràcies pel privi guapa, com estàs tu? I la petita?
Una abraçada,
Carla
Jueeeeeeeer!!! Si jo m'he espantat llegint el que t'ha passat, no em ni imaginar l'ensurt que debies portar a sobre tot el diaaaaaaa!!! 
Kin mal rolloooooooo!!! Sort que al final no ha estat res... Tu com et trobes??? Ja t'has carregat la infecció del tot??? 
Espero que et trobis molt i molt i moooooooolt bé i que el Bernat segueixi creixent (juert! Que gran que està!!! mola!!!
)
Vinga guapa que ja ha passat!
Kin mal rolloooooooo!!! Sort que al final no ha estat res... Tu com et trobes??? Ja t'has carregat la infecció del tot???
Espero que et trobis molt i molt i moooooooolt bé i que el Bernat segueixi creixent (juert! Que gran que està!!! mola!!!
)
Vinga guapa que ja ha passat!
-
VisitantVi
-
libel.lula
- :: formigueta
- Entrades: 82
- Membre des de: dt. març 27, 2007 7:38 am
- Ubicació: Girona
deu ni do!!!!! vaja que has estat bastant estressada.... però quin susto, ara a descanssar per quan arribi el BERNAT!!!!!!
<a><img src="http://lilypie.com/pic/070619/duWI.jpg" alt="Lilypie Embarazada Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://bd.lilypie.com/178tp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
<a><img src="http://lilypie.com/pic/070619/duWI.jpg" alt="Lilypie Embarazada Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://bd.lilypie.com/178tp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Ei Carla! ostres, m'ha passat com la creueta, fins que no he llegit el final no les tenia totes... quins dies deus haver passat, quin patir!! Ara cuida't , i tranquil·la, que si neix ara amb el pes que fa i tot plegat segur que com tu dius tindrà uns bons pulmons per fer saber a tothom que ja ha arribat!!
Molta sort i descansa tot el que et faci falta...
Molta sort i descansa tot el que et faci falta...
Hem alletat 19 mesos!
CARLA QUIN SUSTO!!!!! JA M'EXTRANYAVA QUE FEIA DIES QUE NO DEIES RES, DES QUE ENS VAS PREGUNTAR SI ALGUNA HAVIA TINGUT MAL DE PANXA DESPRÉS DE LA TROBADA. BUENO PER SORT EL BERNAT ESTÀ BÉ I ENCARA QUE S'AVANCI UNA MICONA TINDRÀ UN PES BEN MACO!
CUIDA'T MOLT! UN PETONET.
CUIDA'T MOLT! UN PETONET.
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080224/o987.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://b2.lilypie.com/MNxBp1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
Carai, noia, quins dies més nerviosos que deveu haver passat, bueno, ara sembla que està estable la situacio no? i com ja estàs de força setmanes pensa que si neix abans ja estarà ben formadet i amb un pes quasi normal... ànims guapa!
<a><img <a><img src="http://bd.lilypie.com/r7V2p2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0" width="400" height="80"></a> </a>
-
esperantabril
- :: zebra
- Entrades: 1910
- Membre des de: ds. maig 06, 2006 6:44 pm
-
nyiguinyogui
- :: rateta
- Entrades: 164
- Membre des de: ds. maig 19, 2007 8:11 pm
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |