Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
- lupitafriend
- :: zebra
- Entrades: 1685
- Membre des de: dg. març 01, 2009 12:03 pm
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
ah! i aqui van les fotos del abans i el despres del primer berenar seriós de fruita!!!!!
lupitafriend l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. jul. 30, 2010 7:47 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Noia, si ha menajt molt! Que tragona,no?
Jop crec que tindràs llet suficinet,però com que no sóc una experta,pots escriure un mail a algun grup de lactancia,no cal que sigui de la teva ciutat,segur que t'ajuden. Per cert, que tal el bressol de l' Ikea?
Nosaltres ara tornem del metge.Ja ens ha fer la xarla del' Ac i hem d'introduir la fruita i cereals.Però farem el que voldrem. Ahir es va menjar dues cullerades de pera axafada.Està bé 2 cullerades,oi?
Bé,molts petonets a totes,ara marxem a casa la iaia que té una piscina de plastic a la terrassa.
Jop crec que tindràs llet suficinet,però com que no sóc una experta,pots escriure un mail a algun grup de lactancia,no cal que sigui de la teva ciutat,segur que t'ajuden. Per cert, que tal el bressol de l' Ikea?
Nosaltres ara tornem del metge.Ja ens ha fer la xarla del' Ac i hem d'introduir la fruita i cereals.Però farem el que voldrem. Ahir es va menjar dues cullerades de pera axafada.Està bé 2 cullerades,oi?
Bé,molts petonets a totes,ara marxem a casa la iaia que té una piscina de plastic a la terrassa.
[url=http://lilypie.com][img]http://m1.lilypie.com
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
lupitafriend, si no recordo malament rellegint el llibre "entre tu pediatra y tu" del Carlos González una mare feia aquesta consulta, que ella treballava a torns, i li deia que no passava res, que tenint 6 mesos no calia ni treure's llet, ja que mentre ella no hi era li podien donar altres aliments. Ara, deia que per la nit i els caps de setmana tindria al petit enganxat a la teta.
Igualment pregunta aquí: http://www.albalactanciamaterna.org/foro/
Respecte a si es normal o bo que després de la poma no volgués pit jo suposo que estaria tan tipa que no li entraria ni llet! (és que és mooooolta quantitat, jo crec que l'Emma no ha menjat això sumat des que vem començar, i el primer dia jo no sé si va tragar algo). Per passar no crec que passi res, molta gent substitueix el pit pel nou menjar... ara bé, sabent que la llet alimenta 1000 vegades més que la fruita jo no ho faria (bé, de fet no ho faig). Realment no és que just abans de menjar prengui pit, sovint fa una estona (li dono pit, faig el dinar/sopar, i després li dono a taula amb nosaltres).
Per cert, ahir li vaig donar pollastre i crec que va ser el dia que li va agradar més. Potser en total va menjar un ditet d'un trocet molt prim de pechuga (de solomillo, que és molt tendre) i li vaig tallar a contrabeta, semblava una mica "pols" (impossible que s'ofegués), i li donava jo amb els dits.
De moment segueixo donant-li peces grans de fruita (el meló és el que més triomfa) i algun dia provo algo amb cullera (plàtan aixafat, arrós, puré de carbassó...) però bueno, ni fu ni fa. L'altre dia vaig provar pastanaga bullida i tampoc va anar gaire bé.
Indai, 2 cullerades és el que acabem menjant nosaltres... a més la cullera no la puc tenir jo, l'ha de tenir ella, i li omplo i ella sola se la fica a la boca!
Igualment pregunta aquí: http://www.albalactanciamaterna.org/foro/
Respecte a si es normal o bo que després de la poma no volgués pit jo suposo que estaria tan tipa que no li entraria ni llet! (és que és mooooolta quantitat, jo crec que l'Emma no ha menjat això sumat des que vem començar, i el primer dia jo no sé si va tragar algo). Per passar no crec que passi res, molta gent substitueix el pit pel nou menjar... ara bé, sabent que la llet alimenta 1000 vegades més que la fruita jo no ho faria (bé, de fet no ho faig). Realment no és que just abans de menjar prengui pit, sovint fa una estona (li dono pit, faig el dinar/sopar, i després li dono a taula amb nosaltres).
Per cert, ahir li vaig donar pollastre i crec que va ser el dia que li va agradar més. Potser en total va menjar un ditet d'un trocet molt prim de pechuga (de solomillo, que és molt tendre) i li vaig tallar a contrabeta, semblava una mica "pols" (impossible que s'ofegués), i li donava jo amb els dits.
De moment segueixo donant-li peces grans de fruita (el meló és el que més triomfa) i algun dia provo algo amb cullera (plàtan aixafat, arrós, puré de carbassó...) però bueno, ni fu ni fa. L'altre dia vaig provar pastanaga bullida i tampoc va anar gaire bé.
Indai, 2 cullerades és el que acabem menjant nosaltres... a més la cullera no la puc tenir jo, l'ha de tenir ella, i li omplo i ella sola se la fica a la boca!
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
He llegit amb molta atenció tot el que heu comentat. Jo a la Clara li he donat purés, realment en aquell moment desconeixia totes aquestes possibilitats però fa uns temps que he anat llegint sobre el tema i poc a poc hem anat fent cosetes, galetes fa temps que en menja, també trossos de pa o bastonets, algun cop li hem donat un tros de fruita per a que llepi però li rellisca de les mans, com per exemple el meló l’altre dia. Un dia un espagueti i li va fer una angúnia, jajaja. A la guarde també li han donat trossets de peix. Però vaja, que no trobo gens malament donar-li puré de verdura, que jo també en menjo a la meva edat!
El meu principal problema per a donar-li menjar del nostre són els horaris, us importaria explicar-me a quina hora mengen els vostres i com us organitzeu? Parlo ja de nens més grandets, no dels que tot just comencen l’AC, que encara és pit sobretot i a totes hores.
A la guarde els donen el dinar cap a les 11.30h (flipa!) i a les 15.30h el berenar. (Entenc que han de tenir un horari amb tanta criatura però cal que sigui tan d’hora? Podrien dinar a les 12.30h, que acabarien a una bona hora encara per a fer la migdiada i berenar abans de marxar) I clar, la nena ara té els seus horaris (que lògicament no en tenia mentre jo estava de baixa i fèiem pit a demanda), els caps de setmana allarguem una mica i dina a les 12h i berena a les 16h. Si fa una migdiada curta sí que està a taula quan dinem i alguna cosa cau però sovint està dormint. I a la nit, quan sopem, mai està desperta.
Pel que fa al pit, uf, sí, la gent és pesada, que potser li han de donar ells i per això els fa mandra? Perquè a mi no me’n fa, gens ni mica, així que millor que callin. L’últim cop que vaig veure el sogre ja me’n va dir una, ara que l’hem de veure la setmana que ve sé que tornarà a sortir el tema, grrrr.
I el meu marit fins ara no ha dit res però ja comença a insinuar que és massa gran per a mamar. Ja fa temps va veure mamar el fill d’una amiga meva, que tenia llavors 14 mesos, i se li va fer estrany, clar que el nen és ben gran i sembla que tingui més edat, així que ja em temia que això arribaria... Hauré de parlar amb ell seriosament, de fet, ja he imprès les recomanacions de l’Associació Espanyola de Pediatria per a que s’ho llegeixi.
El meu principal problema per a donar-li menjar del nostre són els horaris, us importaria explicar-me a quina hora mengen els vostres i com us organitzeu? Parlo ja de nens més grandets, no dels que tot just comencen l’AC, que encara és pit sobretot i a totes hores.
A la guarde els donen el dinar cap a les 11.30h (flipa!) i a les 15.30h el berenar. (Entenc que han de tenir un horari amb tanta criatura però cal que sigui tan d’hora? Podrien dinar a les 12.30h, que acabarien a una bona hora encara per a fer la migdiada i berenar abans de marxar) I clar, la nena ara té els seus horaris (que lògicament no en tenia mentre jo estava de baixa i fèiem pit a demanda), els caps de setmana allarguem una mica i dina a les 12h i berena a les 16h. Si fa una migdiada curta sí que està a taula quan dinem i alguna cosa cau però sovint està dormint. I a la nit, quan sopem, mai està desperta.
Pel que fa al pit, uf, sí, la gent és pesada, que potser li han de donar ells i per això els fa mandra? Perquè a mi no me’n fa, gens ni mica, així que millor que callin. L’últim cop que vaig veure el sogre ja me’n va dir una, ara que l’hem de veure la setmana que ve sé que tornarà a sortir el tema, grrrr.
I el meu marit fins ara no ha dit res però ja comença a insinuar que és massa gran per a mamar. Ja fa temps va veure mamar el fill d’una amiga meva, que tenia llavors 14 mesos, i se li va fer estrany, clar que el nen és ben gran i sembla que tingui més edat, així que ja em temia que això arribaria... Hauré de parlar amb ell seriosament, de fet, ja he imprès les recomanacions de l’Associació Espanyola de Pediatria per a que s’ho llegeixi.
- lupitafriend
- :: zebra
- Entrades: 1685
- Membre des de: dg. març 01, 2009 12:03 pm
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
RAQUELETA em sap greu, pero jo encara no et puc ajudar...
a veure, comento.. es q vinc mooooooooooooolt encesa i m'he de desafogar!!!!
he tingut revisió de pediatre, ell rai! no diu mai res! pero la infermera... aqlla q "amb 2 mesos pot plorar 10 minuts", doncs sort q jo començo a tenir idea de les coses i dins els meus dubtes pero amb les coses força clares pq...
atenció: que ella ja treuria les tomes de pit de la fruita i la verdura, q mes val la fruita i la verdura que el pit.
tot be de q li he comentat q despres de la fruita no va voler el pit, i q que tal pel tema "apotació calorica" i va i em diu q tranqui, q ella ja treuria aqta toma, i quan fagi la verdura q tb. que a aquestes alçades alimenta mes la fruita.
i jo va i li dic q... "perdona, pero té mes aportació la llet"
i ella "si... be.. mmmm... pero la fruita porta altres coses... ehh.... mes proteines no????... no se... que alimenta mes i ja n'ha de començar a menjar!"
per favooooooooooooooooooooorrrrr!!!!! si en té tanta idea com jo! o menys!!!!!!!
i la mania en q si ja ha menjat la frutia barrejada... perdoneu, pero jo, a no ser q em faci macedonia, o menjo una poma, o menjo una tronja! no m'ho barrejo tot!
el pollastre... sort q li he dit q "la pediatre del privat m'ha dit q fins als 8 mesos" pq sino... i tot i aixi ja hi ha posat cara rara.
i aqta paia es la q porta el grup de "suport" a la lactancia del CAP, deu ser "suport a deixar" pq sino no ho entenc, sempre em fa comentaris d'aquest tipu...
ah! i sort q se tb q els nens de pit a vegades s'estanquen en el pes i q el pes de la nena es normal, pq tb ja començava amb el tema, pq en un mes nomes ha fet 300gr, pero ARA està a percentil 50, fins ara estava per sobre, aixi q tot be. i ella ja em començava a alarmar.. pero jo amb tota la naturalitat... si, ja ho se q nomes porta aixo... pero està be, es normal en els nens de pit..
res, ja m'he desafogat. resumint: q faré el q em roti, mentre la nena estigui be de salut, faré el q ens vingui be a les dues!!!
a veure, comento.. es q vinc mooooooooooooolt encesa i m'he de desafogar!!!!
he tingut revisió de pediatre, ell rai! no diu mai res! pero la infermera... aqlla q "amb 2 mesos pot plorar 10 minuts", doncs sort q jo començo a tenir idea de les coses i dins els meus dubtes pero amb les coses força clares pq...
atenció: que ella ja treuria les tomes de pit de la fruita i la verdura, q mes val la fruita i la verdura que el pit.
tot be de q li he comentat q despres de la fruita no va voler el pit, i q que tal pel tema "apotació calorica" i va i em diu q tranqui, q ella ja treuria aqta toma, i quan fagi la verdura q tb. que a aquestes alçades alimenta mes la fruita.
i jo va i li dic q... "perdona, pero té mes aportació la llet"
i ella "si... be.. mmmm... pero la fruita porta altres coses... ehh.... mes proteines no????... no se... que alimenta mes i ja n'ha de començar a menjar!"
per favooooooooooooooooooooorrrrr!!!!! si en té tanta idea com jo! o menys!!!!!!!
i la mania en q si ja ha menjat la frutia barrejada... perdoneu, pero jo, a no ser q em faci macedonia, o menjo una poma, o menjo una tronja! no m'ho barrejo tot!
el pollastre... sort q li he dit q "la pediatre del privat m'ha dit q fins als 8 mesos" pq sino... i tot i aixi ja hi ha posat cara rara.
i aqta paia es la q porta el grup de "suport" a la lactancia del CAP, deu ser "suport a deixar" pq sino no ho entenc, sempre em fa comentaris d'aquest tipu...
ah! i sort q se tb q els nens de pit a vegades s'estanquen en el pes i q el pes de la nena es normal, pq tb ja començava amb el tema, pq en un mes nomes ha fet 300gr, pero ARA està a percentil 50, fins ara estava per sobre, aixi q tot be. i ella ja em començava a alarmar.. pero jo amb tota la naturalitat... si, ja ho se q nomes porta aixo... pero està be, es normal en els nens de pit..
res, ja m'he desafogat. resumint: q faré el q em roti, mentre la nena estigui be de salut, faré el q ens vingui be a les dues!!!
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Hola Raqueleta!
Me n'alegro que la Clara vagi menjant de tot de mica en mica (vaig seguint el seu post i li senta de meravella tot :P!).
En quant a la introducció d'AC no es tracta de purés sí/ purés no. A veure si t'ho sé dir bé. La finalitat número 1 és que la lactància materna és el que li aporta més beneficis al nadó (bé, a aquestes alçades tu ja saps que és el que té més nutrients i de millor qualitat, defenses, etc) per tant com més llet materna millor. Igualment si prenen biberó la llet segueix sent l'aliment principal fins a l'any. D'aquesta manera qualsevol cosa que donem es fa amb finalitats més educatives que nutritives. Per descomptat que un nen que mai ha provat res més que llet acostuma a acceptar (al principi) millor algo més aigualit i triturat, i probablement menjarà més quantitat si allò està triturat que si està sencer. Però clar, no ens interessa que s'ompli de fruita, verdura, etc. si el que es pretén és que prengui llet.
D'aquesta manera per això no m'agraden els cereals "industrials". Van "endolçats" (sigui amb sucre o sucedanis) i ens els venen com a imprescindibles (quan no aporten res nou a la lactància).
A més pot ser (pot ser, cada nen és un món!) que es creïn "mals hàbits", ja que molts nens passar de les papilles als troços ho viuen com algo desagradable (igual que quan se'ls hi treu el pit i ells no volen).
Jo també menjo purés gairebé cada dia (tinc thermomix i és un segon i queden boníssims!) i quan en faig n'aparto una mica sense "formatget" ni sal per l'Emma i li dono (o deixo que el guarregi una mica). Però aquests purés no consisteixen en triturar un menú tot junt (verdura i carn o varies fruites amb galeta) sinó que són el mateix plat que mengem nosaltres.
Ah, qui no ho fa d'aquesta manera que parlem aquí no vol dir que ho faci malament. Jo, fascinada que cada pediatra seguís unes pautes, vaig "avançar-me" al que em diguessin i, després de descobrir quines són les necessitats dels nadons i què és el que pretenem amb la AC, vaig decidir que volia provar aquest tipus d'introducció.
El tema del pit: totes d'alguna manera o d'una altra hem de passar dels comentaris (sobretot de la gent que no ha donat el pit, no saben el que és!!! jo no opino sobre biberons, ja que no n'he donat cap!). Però trobo imprescindible el suport del teu marit. Pot ser que tingui prejudicis, ja que si dius que el teu sogre fa aquests comentaris deu haver crescut amb algunes idees errònies sobre la lactància (i la gran majoria d'homes, començant pel meu, no van voltant per forums, webs sobre nadons, llegint llibres...).
No et costarà trobar informació que doni suport a la teva decisió de fer LM prolongada (o prolongar-la tant com vulguis). Si necessites enllaços te'n puc passar (tot i que a internet aixeques una pedra i en trobes 1000). Però a part dels beneficis de salut la LM en té molts més, i el més important és com en disfrutem. Això el teu marit segur que ho veu. I no tindrem nadons gaires vegades, i al llarg d'una vida és molt poc el temps que hi dedicarem. Per això és important viure-ho de la manera que tu vulguis (clar, dins d'un sentit comú).
Per part meva tens tot el suport. Et comprenc perfectament i a mi m'ajuda molt llegir a les companyes que estan igual que jo.
Estava enviant i t'he llegit, lupitafriend. Tela... No tinc temps a comentar-ho (per ara) però... COMO SE PUEDE TOLERAR ESOOO!!!!
Me n'alegro que la Clara vagi menjant de tot de mica en mica (vaig seguint el seu post i li senta de meravella tot :P!).
En quant a la introducció d'AC no es tracta de purés sí/ purés no. A veure si t'ho sé dir bé. La finalitat número 1 és que la lactància materna és el que li aporta més beneficis al nadó (bé, a aquestes alçades tu ja saps que és el que té més nutrients i de millor qualitat, defenses, etc) per tant com més llet materna millor. Igualment si prenen biberó la llet segueix sent l'aliment principal fins a l'any. D'aquesta manera qualsevol cosa que donem es fa amb finalitats més educatives que nutritives. Per descomptat que un nen que mai ha provat res més que llet acostuma a acceptar (al principi) millor algo més aigualit i triturat, i probablement menjarà més quantitat si allò està triturat que si està sencer. Però clar, no ens interessa que s'ompli de fruita, verdura, etc. si el que es pretén és que prengui llet.
D'aquesta manera per això no m'agraden els cereals "industrials". Van "endolçats" (sigui amb sucre o sucedanis) i ens els venen com a imprescindibles (quan no aporten res nou a la lactància).
A més pot ser (pot ser, cada nen és un món!) que es creïn "mals hàbits", ja que molts nens passar de les papilles als troços ho viuen com algo desagradable (igual que quan se'ls hi treu el pit i ells no volen).
Jo també menjo purés gairebé cada dia (tinc thermomix i és un segon i queden boníssims!) i quan en faig n'aparto una mica sense "formatget" ni sal per l'Emma i li dono (o deixo que el guarregi una mica). Però aquests purés no consisteixen en triturar un menú tot junt (verdura i carn o varies fruites amb galeta) sinó que són el mateix plat que mengem nosaltres.
Ah, qui no ho fa d'aquesta manera que parlem aquí no vol dir que ho faci malament. Jo, fascinada que cada pediatra seguís unes pautes, vaig "avançar-me" al que em diguessin i, després de descobrir quines són les necessitats dels nadons i què és el que pretenem amb la AC, vaig decidir que volia provar aquest tipus d'introducció.
El tema del pit: totes d'alguna manera o d'una altra hem de passar dels comentaris (sobretot de la gent que no ha donat el pit, no saben el que és!!! jo no opino sobre biberons, ja que no n'he donat cap!). Però trobo imprescindible el suport del teu marit. Pot ser que tingui prejudicis, ja que si dius que el teu sogre fa aquests comentaris deu haver crescut amb algunes idees errònies sobre la lactància (i la gran majoria d'homes, començant pel meu, no van voltant per forums, webs sobre nadons, llegint llibres...).
No et costarà trobar informació que doni suport a la teva decisió de fer LM prolongada (o prolongar-la tant com vulguis). Si necessites enllaços te'n puc passar (tot i que a internet aixeques una pedra i en trobes 1000). Però a part dels beneficis de salut la LM en té molts més, i el més important és com en disfrutem. Això el teu marit segur que ho veu. I no tindrem nadons gaires vegades, i al llarg d'una vida és molt poc el temps que hi dedicarem. Per això és important viure-ho de la manera que tu vulguis (clar, dins d'un sentit comú).
Per part meva tens tot el suport. Et comprenc perfectament i a mi m'ajuda molt llegir a les companyes que estan igual que jo.
Estava enviant i t'he llegit, lupitafriend. Tela... No tinc temps a comentar-ho (per ara) però... COMO SE PUEDE TOLERAR ESOOO!!!!
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Bona tarda noies.
Lupitafriend, la meva experiència és que el pit acaba sent una fabrica a demanda. Al principi si no mamava a les hores estipulades s’emplenava de llet, es posava súper dur i perdia. Jo me l’havia de treure per que si no em feia mal. Però a mesura que el nen deixa alguna toma o l’allarga sembla que deixes de fabricar per sistema i la llet acaba pujant en el moment en que el nen xucla. Ja no tens aquella tensió als pits, estan mes tous.
Algun dia s’ha fet alguna obstrucció però fent un massatge s’ha solucionat (no eren com les del principi que costava molt mes desfer-les).
A mi me’n demanava quan la necessitava, o quan em veia.... i de vegades el cap de setmana no es separava de la teta..... per alló de recuperar el temps perdut
De vegades la volia abans de dinar, altres desprès, altres abans i desprès.....
Ara, hi ha cops que ha aguantat 24h sense pit....i d’altres que està enganxat tot el dia i tota la nit.......
Altres nens, a la que comencen amb AC van deixant les tomes del pit i es deslleten per si sols....... cada nen funciona diferent.
Raqueleta, el que comentes dels horaris tu mateixa veuràs quan la nena necessita menjar, i depèn molt dels horaris que fa la família. Ja es farà entendre.
Depèn de l’hora que es lleva, a quina hora esmorza i quina quantitat, si menja alguna cosa a mig matí......
Nosaltres fem el següent:
Es lleva sobre les 7. Pren el pit abans d’aixecar-se.
Esmorza a casa 7:30 a 8.
A la guarderia li donen una peça de fruita o un iogurt a les 10.
Surt a les 13 i dina a les 13:30. Anem a fer migdiada i normalment pren pit. Hi ha dies que ja no el demana.
Sobre les 17 berena algun làctic i/o fruita.
De 20 a 21 sopa i anem a dormir. Continua demanant el pit per dormir (algun dia no .....) i com a mínim un cop durant la nit......
Lupitafriend, la meva experiència és que el pit acaba sent una fabrica a demanda. Al principi si no mamava a les hores estipulades s’emplenava de llet, es posava súper dur i perdia. Jo me l’havia de treure per que si no em feia mal. Però a mesura que el nen deixa alguna toma o l’allarga sembla que deixes de fabricar per sistema i la llet acaba pujant en el moment en que el nen xucla. Ja no tens aquella tensió als pits, estan mes tous.
Algun dia s’ha fet alguna obstrucció però fent un massatge s’ha solucionat (no eren com les del principi que costava molt mes desfer-les).
A mi me’n demanava quan la necessitava, o quan em veia.... i de vegades el cap de setmana no es separava de la teta..... per alló de recuperar el temps perdut
De vegades la volia abans de dinar, altres desprès, altres abans i desprès.....
Ara, hi ha cops que ha aguantat 24h sense pit....i d’altres que està enganxat tot el dia i tota la nit.......
Altres nens, a la que comencen amb AC van deixant les tomes del pit i es deslleten per si sols....... cada nen funciona diferent.
Raqueleta, el que comentes dels horaris tu mateixa veuràs quan la nena necessita menjar, i depèn molt dels horaris que fa la família. Ja es farà entendre.
Depèn de l’hora que es lleva, a quina hora esmorza i quina quantitat, si menja alguna cosa a mig matí......
Nosaltres fem el següent:
Es lleva sobre les 7. Pren el pit abans d’aixecar-se.
Esmorza a casa 7:30 a 8.
A la guarderia li donen una peça de fruita o un iogurt a les 10.
Surt a les 13 i dina a les 13:30. Anem a fer migdiada i normalment pren pit. Hi ha dies que ja no el demana.
Sobre les 17 berena algun làctic i/o fruita.
De 20 a 21 sopa i anem a dormir. Continua demanant el pit per dormir (algun dia no .....) i com a mínim un cop durant la nit......
-
sandrajuli
- :: pantera
- Entrades: 873
- Membre des de: dt. març 16, 2010 9:46 am
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
uuufff, lupita, jo crec que la infermera em diu això i monto un sideral al CAP! jajaja! però com pot ser!?!?! i és la del grup de suport, no deu haver-hi gaire LM a la teva zona eh! quina tela! em sembla que qualsevol de nosaltres podria ser infermera de pediatria (si no s'haguessin de posar vacunes, clar)
en fi... a nosaltres ens va passar que el peque va augmentar molt poc entre dues revisions (la dels 18 a 24 mesos) pq el cap de setmana anterior havia estat amb gastroenteritis i pobret, va perdre algun quilet... i ens va dir de tornar al cap d'un mes i potser fer anàlisis... però un cop a casa vam anul·lar la visita des d'internet (t'estalvies explicacions) perquè el nen estava perfectament i és un nen primet que encara fa LM a demanda i que menja el que vol quan té gana i si un dia no en té, no vol dir que quedarà desnutrit!!
En Juli sempre ha fet teta abans de dinar, sopar, etc... i llavors menja el que vol, sempre procuro que durant la setmana hagi menjat alguna cosa de carn (tot i que no en vol pas cada dia) perquè l'única cosa que pot faltar-li amb la teta és el ferro, però no em preocupa el tema de la fruita i la verdura, que no li emocionen gens, perquè tenen valor nutricional 0, i tot el que porten de bó, la llet materna ho té i de sobres!!
i això dels horaris,... millor no explico els nostres, que us esveraríeu! el peque no va a la llar i anem a uns horaris una mica diferents de tothom, però quan toqui ja els canviarem, ara mateix seria una tonteria fer-lo anar a toc de pito, ja que no s'adapta a la nostra forma de vida... ja li tocarà algun dia!
en fi... a nosaltres ens va passar que el peque va augmentar molt poc entre dues revisions (la dels 18 a 24 mesos) pq el cap de setmana anterior havia estat amb gastroenteritis i pobret, va perdre algun quilet... i ens va dir de tornar al cap d'un mes i potser fer anàlisis... però un cop a casa vam anul·lar la visita des d'internet (t'estalvies explicacions) perquè el nen estava perfectament i és un nen primet que encara fa LM a demanda i que menja el que vol quan té gana i si un dia no en té, no vol dir que quedarà desnutrit!!
En Juli sempre ha fet teta abans de dinar, sopar, etc... i llavors menja el que vol, sempre procuro que durant la setmana hagi menjat alguna cosa de carn (tot i que no en vol pas cada dia) perquè l'única cosa que pot faltar-li amb la teta és el ferro, però no em preocupa el tema de la fruita i la verdura, que no li emocionen gens, perquè tenen valor nutricional 0, i tot el que porten de bó, la llet materna ho té i de sobres!!
i això dels horaris,... millor no explico els nostres, que us esveraríeu! el peque no va a la llar i anem a uns horaris una mica diferents de tothom, però quan toqui ja els canviarem, ara mateix seria una tonteria fer-lo anar a toc de pito, ja que no s'adapta a la nostra forma de vida... ja li tocarà algun dia!
- lupitafriend
- :: zebra
- Entrades: 1685
- Membre des de: dg. març 01, 2009 12:03 pm
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
merci noies per les vostres explicacions, es q aixo del pit em te una mica amoinada pq no se... despres tb anira a la llar i tampoc fara teti... be, acabo pensant q ja anirem improvitzant! pq sino quin agobio!! pero es q a vegades m'agafen agobiasos d'aquests i ho he de preguntar, despres ja em calmo i m'acabo posant a puesto jo.
i lo de la infermera... es q aqta te tela, i aixo q ella es mare!! aix! paso la cabra!!
i lo de la infermera... es q aqta te tela, i aixo q ella es mare!! aix! paso la cabra!!
-
sandrajuli
- :: pantera
- Entrades: 873
- Membre des de: dt. març 16, 2010 9:46 am
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
poso una entrevista que m'han passat... és interessant!
Entrevista a Gro Nylander
Esta mujer es la que más sabe en el mundo acerca de lactancia materna. Sus conocimientos se aplican hoy en centros de salud del mundo entero. También ha fundado bancos de leche materna para bebés prematuros o casos especiales, mediante uso de biberón ("útil y necesario en estos casos"). Y hasta desgrana argumentos económicos para fomentar la lactancia materna: "Dar el pecho ahorraría en Estados Unidos 3.600 millones de dólares anuales... ¡gastados hoy en curar afecciones respiratorias y digestivas que la lactancia previene!". Para ayudar a pediatras y madres publica ahora ´Maternidad y lactancia´(Granica). Me ruega que recuerde a mis lectoras que Madonna, Julia Roberts y la bella esposa de Pierce Brosnan han dado pecho a sus hijos... Ah: Julia Roberts, a gemelos
Dejemos lo de mi edad... Soy madre de cuatro hijos treintañeros y abuela de cuatro nietos. Estoy casada. Soy noruega y vivo en Oslo. Soy médico y obstetra en el hospital de la Universidad de Oslo. Soy directora del Centro Nacional de Lactancia Materna, el primero del mundo. Fomento la lactancia materna: ¡reporta beneficios sin fin!
VÍCTOR-M. AMELA -
06/06/2005
-¿Qué tiene la leche materna que no tengan otras leches?
-El envase más bello del mundo...
-¡Totalmente de acuerdo!
... y varios miles de beneficios para la salud del bebé que la mama.
-¿Miles?
-Son los ya confirmados por estudios científicos..., pero ¡cada día descubrimos alguna nueva ventaja de la lactancia materna! Ytanto para el bebé como para la madre.
-Cíteme el beneficio más relevante.
-¡Es una vacuna natural! Los anticuerpos que la madre posee pasan con su leche al bebé lactante: así, el bebé ¡queda inmunizado ante los gérmenes del entorno de la madre!
-¿Y el bebé enferma menos?
-Sí: padece menos infecciones. Mire, hace poco hubo en Oslo una epidemia de diarrea entre niños de cuatro años: descubrimos que lo causaba un raro virus, frecuente en Pakistán, y no respondían a ningún tratamiento...
-Los niños no tenían defensas, deduzco.
-Entonces se nos ocurrió darles leche materna de una mujer pakistaní: ¡se curaron!
-¡Bravo! ¿Hay alguna leche maternizada que pueda competir con eso?
-Esas leches artificiales -está vetado llamarlas maternizadas:¡es publicidad engañosa!- son cada día mejores, ¡pero están a años luz de los beneficios de la leche materna!
-Siga enumerándolos, por favor.
-La mortalidad infantil en el primer año es inferior entre los bebés con lactancia natural. Y hay menos casos de muerte súbita.
-¿Por qué?
-Probablemente porque están más blindados ante infecciones respiratorias.
-Más sanos.
-Tienen también menos anemias: el hierro de la leche materna se absorbe todo, pero el de las leches artificiales se absorbe mal.
-¿Cómo afecta eso al crecimiento del niño?
-Hemos constatado que los adolescentes que de bebés mamaron leche materna son menos proclives a la obesidad que los otros.
[...]
-¿Y afecta de algún modo la lactancia al desarrollo intelectual del bebé?
-Sí. La gran riqueza en ácidos grasos de cadena larga (omega-3) que contiene la leche materna favorece el desarrollo del cerebro. El CI (coeficiente intelectual) de esos niños superará de 5 a 10 puntos al de los otros.
-¡Todo son beneficios!
-El desarrollo psicomotor también mejora algo gracias a la leche materna. Y el emocional, gracias al contacto físico, piel con piel...
-¿Y cuánto tiempo conviene dar de mamar para gozar de todos estos beneficios?
-Durante los primeros seis meses conviene dar sólo pecho. Y durante los siguientes seis meses, pecho más otros alimentos.
-Y ya tenemos al bebé con un añito.
-La OMS aconseja seguir dándole pecho hasta los dos años. Los bosquimanos y otros pueblos primitivos alargan la lactancia hasta los tres o cuatro años. ¡Eso sería lo natural!
-¿Tanto?
-Ya me han advertido que decir esto en spain es casi tabú... Esos niños casi no enferman, no necesitan antibióticos: ¡la leche materna es su antibiótico natural! Sin hablar de la riquísima absorción de sus proteínas.
-Pero... ¿no morderá el niño ese pecho?
-Si lo hiciese, hay que apretárselo contra el pecho: ¡es imposible morder con la boca llena..! Pero el niño está feliz y no muerde.
-¿Qué consejo daría a una madre primeriza para que dé correctamente el pecho?
-En seguida que nazca el bebé, que se lo pongan entre los pechos y lo dejen con ella. Ese bebé olisquea, busca, se acerca al pecho y, antes de una hora, ¡ya está mamando!
-¿Así de fácil?
-¡Claro! Es un instinto derivado de millones de años de selección natural... Y hemos comprobado que cuantas más horas tardemos en ofrecerle pecho al bebé..., peor: más reflejos habrá perdido, más lento y abotargado estará y más le costará empezar a mamar.
-Lo que desesperará a la madre lactante...
-No hay que atosigarla, ni ella a su bebé. Calma. ¡Y que ni ella -ni nadie- frote o apriete con los dedos los pezones para prepararlos! Es un error: sólo la boca del bebé debe tocar esos pezones. La madre debe quedar sola con el bebé, y dejar al bebé que busque...
-Tranquilamente.
-Sí. Ah: y que nadie le dé biberón al bebé.
-¿Por qué no?
-Succionar una tetina de biberón es como succionar un espagueti, y succionar un pecho es como meterse una hamburguesa en la boca. Si acostumbras al bebé al biberón, luego le costará más succionar bien el pecho.
-Que es la hamburguesa, ñam.
-Lo es: para que la succión sea correcta, la boca del bebé debe abarcar no solamente el pezón, sino también parte del pecho.
-¿Y no estropea los pechos dar de mamar?
-¡No! La caída del pecho deriva de que se hinchan durante el embarazo y luego se deshinchan: ¡nada que ver con la lactancia!
-Aun así, hay madres que prefieren evitarse la dependencia personal de la lactancia...
-Pues les daré otro dato: por cada año que una mujer da de mamar, ¡reduce en un 4,6% su riesgo de padecer cáncer de mama! Que es el cáncer que más mujeres mata en spain...
-Si yo fuese mujer y madre, no dudaría...
-Pues así, además, alejaría la osteoporosis en su vejez: hoy sabemos que dar de mamar renueva el calcio del esqueleto y lo refuerza.
¿Y cuántas veces al día debería darle?
-Las que demande el bebé. Es lo ideal: los pechos adecuan su producción de leche a esa demanda. Y la sirven a la temperatura ideal.
Entrevista a Gro Nylander
Esta mujer es la que más sabe en el mundo acerca de lactancia materna. Sus conocimientos se aplican hoy en centros de salud del mundo entero. También ha fundado bancos de leche materna para bebés prematuros o casos especiales, mediante uso de biberón ("útil y necesario en estos casos"). Y hasta desgrana argumentos económicos para fomentar la lactancia materna: "Dar el pecho ahorraría en Estados Unidos 3.600 millones de dólares anuales... ¡gastados hoy en curar afecciones respiratorias y digestivas que la lactancia previene!". Para ayudar a pediatras y madres publica ahora ´Maternidad y lactancia´(Granica). Me ruega que recuerde a mis lectoras que Madonna, Julia Roberts y la bella esposa de Pierce Brosnan han dado pecho a sus hijos... Ah: Julia Roberts, a gemelos
Dejemos lo de mi edad... Soy madre de cuatro hijos treintañeros y abuela de cuatro nietos. Estoy casada. Soy noruega y vivo en Oslo. Soy médico y obstetra en el hospital de la Universidad de Oslo. Soy directora del Centro Nacional de Lactancia Materna, el primero del mundo. Fomento la lactancia materna: ¡reporta beneficios sin fin!
VÍCTOR-M. AMELA -
06/06/2005
-¿Qué tiene la leche materna que no tengan otras leches?
-El envase más bello del mundo...
-¡Totalmente de acuerdo!
... y varios miles de beneficios para la salud del bebé que la mama.
-¿Miles?
-Son los ya confirmados por estudios científicos..., pero ¡cada día descubrimos alguna nueva ventaja de la lactancia materna! Ytanto para el bebé como para la madre.
-Cíteme el beneficio más relevante.
-¡Es una vacuna natural! Los anticuerpos que la madre posee pasan con su leche al bebé lactante: así, el bebé ¡queda inmunizado ante los gérmenes del entorno de la madre!
-¿Y el bebé enferma menos?
-Sí: padece menos infecciones. Mire, hace poco hubo en Oslo una epidemia de diarrea entre niños de cuatro años: descubrimos que lo causaba un raro virus, frecuente en Pakistán, y no respondían a ningún tratamiento...
-Los niños no tenían defensas, deduzco.
-Entonces se nos ocurrió darles leche materna de una mujer pakistaní: ¡se curaron!
-¡Bravo! ¿Hay alguna leche maternizada que pueda competir con eso?
-Esas leches artificiales -está vetado llamarlas maternizadas:¡es publicidad engañosa!- son cada día mejores, ¡pero están a años luz de los beneficios de la leche materna!
-Siga enumerándolos, por favor.
-La mortalidad infantil en el primer año es inferior entre los bebés con lactancia natural. Y hay menos casos de muerte súbita.
-¿Por qué?
-Probablemente porque están más blindados ante infecciones respiratorias.
-Más sanos.
-Tienen también menos anemias: el hierro de la leche materna se absorbe todo, pero el de las leches artificiales se absorbe mal.
-¿Cómo afecta eso al crecimiento del niño?
-Hemos constatado que los adolescentes que de bebés mamaron leche materna son menos proclives a la obesidad que los otros.
[...]
-¿Y afecta de algún modo la lactancia al desarrollo intelectual del bebé?
-Sí. La gran riqueza en ácidos grasos de cadena larga (omega-3) que contiene la leche materna favorece el desarrollo del cerebro. El CI (coeficiente intelectual) de esos niños superará de 5 a 10 puntos al de los otros.
-¡Todo son beneficios!
-El desarrollo psicomotor también mejora algo gracias a la leche materna. Y el emocional, gracias al contacto físico, piel con piel...
-¿Y cuánto tiempo conviene dar de mamar para gozar de todos estos beneficios?
-Durante los primeros seis meses conviene dar sólo pecho. Y durante los siguientes seis meses, pecho más otros alimentos.
-Y ya tenemos al bebé con un añito.
-La OMS aconseja seguir dándole pecho hasta los dos años. Los bosquimanos y otros pueblos primitivos alargan la lactancia hasta los tres o cuatro años. ¡Eso sería lo natural!
-¿Tanto?
-Ya me han advertido que decir esto en spain es casi tabú... Esos niños casi no enferman, no necesitan antibióticos: ¡la leche materna es su antibiótico natural! Sin hablar de la riquísima absorción de sus proteínas.
-Pero... ¿no morderá el niño ese pecho?
-Si lo hiciese, hay que apretárselo contra el pecho: ¡es imposible morder con la boca llena..! Pero el niño está feliz y no muerde.
-¿Qué consejo daría a una madre primeriza para que dé correctamente el pecho?
-En seguida que nazca el bebé, que se lo pongan entre los pechos y lo dejen con ella. Ese bebé olisquea, busca, se acerca al pecho y, antes de una hora, ¡ya está mamando!
-¿Así de fácil?
-¡Claro! Es un instinto derivado de millones de años de selección natural... Y hemos comprobado que cuantas más horas tardemos en ofrecerle pecho al bebé..., peor: más reflejos habrá perdido, más lento y abotargado estará y más le costará empezar a mamar.
-Lo que desesperará a la madre lactante...
-No hay que atosigarla, ni ella a su bebé. Calma. ¡Y que ni ella -ni nadie- frote o apriete con los dedos los pezones para prepararlos! Es un error: sólo la boca del bebé debe tocar esos pezones. La madre debe quedar sola con el bebé, y dejar al bebé que busque...
-Tranquilamente.
-Sí. Ah: y que nadie le dé biberón al bebé.
-¿Por qué no?
-Succionar una tetina de biberón es como succionar un espagueti, y succionar un pecho es como meterse una hamburguesa en la boca. Si acostumbras al bebé al biberón, luego le costará más succionar bien el pecho.
-Que es la hamburguesa, ñam.
-Lo es: para que la succión sea correcta, la boca del bebé debe abarcar no solamente el pezón, sino también parte del pecho.
-¿Y no estropea los pechos dar de mamar?
-¡No! La caída del pecho deriva de que se hinchan durante el embarazo y luego se deshinchan: ¡nada que ver con la lactancia!
-Aun así, hay madres que prefieren evitarse la dependencia personal de la lactancia...
-Pues les daré otro dato: por cada año que una mujer da de mamar, ¡reduce en un 4,6% su riesgo de padecer cáncer de mama! Que es el cáncer que más mujeres mata en spain...
-Si yo fuese mujer y madre, no dudaría...
-Pues así, además, alejaría la osteoporosis en su vejez: hoy sabemos que dar de mamar renueva el calcio del esqueleto y lo refuerza.
¿Y cuántas veces al día debería darle?
-Las que demande el bebé. Es lo ideal: los pechos adecuan su producción de leche a esa demanda. Y la sirven a la temperatura ideal.
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Moltes gràcies per l'article, Sandrajuli, m'ha agradat molt!
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Buf, heu escrit moltíssim! Gràcies per les vostres respostes.
Lupita, carai aquesta infermera. Bé, a dia d’avui sembla que sobre lactància materna saps tu més que ella així que fes el que tu creguis convenient sense consultar-li. Potser donant-li menys quantitat o oferint-li el pit abans de la fruita, no?
Julyet, m’encanta com escrius i com raones totes les coses, a tots els posts que t’he llegit m’ha donat la mateixa impressió.
Amb això dels cereals tens raó, fa un temps em vaig fixar en la de sucre que porten, i totes les marques, i déu n’hi do. La Clara en pren des dels quatre mesos perquè anava justa de pes (ja ho vas veure al seu post) i li ha funcionat com a engorde. Ara ja no en pren tant, algunes nits sopa peix i l’altre dia li vaig fer arròs ben bullit i va anar prou bé, per suposat que no va menjar tot el plat que tenia preparat però va menjar més del que jo creia. És que uns dies enrere no havia volgut la pasta “maravilla”, no la sabia empassar. Serà que ara té ja dues dentetes! Com mastegava la tia!
Gràcies per l’oferiment però tranquil.la, ja tinc informació per al meu marit i respostes per a quan el sogre em faci l’interrogatori. De fet, m’he llegit l’article que ha posat la Sandrajuli (gràcies!!) i l’he imprès, dues còpies, una per al meu marit per a que em recolzi i l’altra per a callar la boca al sogre si segueix insistint amb el tema.
Entrerius, gràcies per explicar-me els vostres horaris. Com vaig dir, la Clara està tot el dia a la guarde i dina allà, amb el que s’ha adaptat a l’horari que fan i durant el cap de setmana segueix aquell horari, ara a les vacances podrem mirar d’adaptar-lo una mica més al nostre però tampoc no li vull girar massa perquè tot just s’haurà acostumat al nou horari que ja serà setembre i haurà de tornar a la guarde...
Ella esmorza pit a les 7.30h i cap a les 9.45-10h a la guarde pren un bibe (de llet meva que em vaig traient, però al setembre si li cal re-esmorzar a la guarde que sigui un iogurt o galetes, porto sis mesos amb el llevallets i ja tinc ganes de perdre’l de vista!). Dina cap a les 11.30-12h, a les 15.30h berena, quan arribem a casa cap a les 18h re-berena pit (jo li ofereixo, hi ha dies que menja una mica i plega i dies que hi posa una afició!) i cap a les 20.30h sopa, pit inclós. A la nit no es desperta mai.
Com us deia, amb aquests horaris es fa difícil asseure-la a taula amb nosaltres però els cops que està desperta quan dinem ho fem.
Lupita, carai aquesta infermera. Bé, a dia d’avui sembla que sobre lactància materna saps tu més que ella així que fes el que tu creguis convenient sense consultar-li. Potser donant-li menys quantitat o oferint-li el pit abans de la fruita, no?
Julyet, m’encanta com escrius i com raones totes les coses, a tots els posts que t’he llegit m’ha donat la mateixa impressió.
Amb això dels cereals tens raó, fa un temps em vaig fixar en la de sucre que porten, i totes les marques, i déu n’hi do. La Clara en pren des dels quatre mesos perquè anava justa de pes (ja ho vas veure al seu post) i li ha funcionat com a engorde. Ara ja no en pren tant, algunes nits sopa peix i l’altre dia li vaig fer arròs ben bullit i va anar prou bé, per suposat que no va menjar tot el plat que tenia preparat però va menjar més del que jo creia. És que uns dies enrere no havia volgut la pasta “maravilla”, no la sabia empassar. Serà que ara té ja dues dentetes! Com mastegava la tia!
Gràcies per l’oferiment però tranquil.la, ja tinc informació per al meu marit i respostes per a quan el sogre em faci l’interrogatori. De fet, m’he llegit l’article que ha posat la Sandrajuli (gràcies!!) i l’he imprès, dues còpies, una per al meu marit per a que em recolzi i l’altra per a callar la boca al sogre si segueix insistint amb el tema.
Entrerius, gràcies per explicar-me els vostres horaris. Com vaig dir, la Clara està tot el dia a la guarde i dina allà, amb el que s’ha adaptat a l’horari que fan i durant el cap de setmana segueix aquell horari, ara a les vacances podrem mirar d’adaptar-lo una mica més al nostre però tampoc no li vull girar massa perquè tot just s’haurà acostumat al nou horari que ja serà setembre i haurà de tornar a la guarde...
Ella esmorza pit a les 7.30h i cap a les 9.45-10h a la guarde pren un bibe (de llet meva que em vaig traient, però al setembre si li cal re-esmorzar a la guarde que sigui un iogurt o galetes, porto sis mesos amb el llevallets i ja tinc ganes de perdre’l de vista!). Dina cap a les 11.30-12h, a les 15.30h berena, quan arribem a casa cap a les 18h re-berena pit (jo li ofereixo, hi ha dies que menja una mica i plega i dies que hi posa una afició!) i cap a les 20.30h sopa, pit inclós. A la nit no es desperta mai.
Com us deia, amb aquests horaris es fa difícil asseure-la a taula amb nosaltres però els cops que està desperta quan dinem ho fem.
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Merci pel que m'heu dit del blog!
La meva filla ara ja és bastant experta en menjar trossets, però com dieu totes, s'ha de tenir paciència i anar fent. I tampoc passa res si ho alternem amb farinetes i coses més aviat xafadetes (sobretot als sis mesets), i amb el temps, segons els que ells mostren, anan donant més trossets. Jo vaig començar així, però sempre tenint en ment lo del trossets i el "menjar de veritat", i ara que té 9 mesos ja comença a menjar quasi com nosaltres!
Per cert, quin és el blog de la julyet?
La meva filla ara ja és bastant experta en menjar trossets, però com dieu totes, s'ha de tenir paciència i anar fent. I tampoc passa res si ho alternem amb farinetes i coses més aviat xafadetes (sobretot als sis mesets), i amb el temps, segons els que ells mostren, anan donant més trossets. Jo vaig començar així, però sempre tenint en ment lo del trossets i el "menjar de veritat", i ara que té 9 mesos ja comença a menjar quasi com nosaltres!
Per cert, quin és el blog de la julyet?
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
HOLA!
Amb el tema AC anem malament...no li agrada la fuita.Només xupa una mica de platan com aquell que xupa un xupaxp o una joguina.Avui ha menjat 2 cullerades de bebé d'arròs bullit.Sense triturar,tal qual.
Us volia fer una pregunta: teniu la babycook? la feu anar? A mi me la van regalar operò ara no sé si la faré anar.
Una altra cosa. NOsaltres no som molt de menjar cereals a casa,ni pasta,ni arròs..I he pensat de donar-li al peque farinetes.D'aquesta manera no he de fer "2"macarrons. He mirat la marca HOLLE,que és ecològica. Sembla que NO porta sucre.Alguna la coneix?
També he pensat que la babycoolk potser la puc fer anar per fer-li l'arròs,verdura o macarrons al nen.NO sé,que penseu vosaltres? Jo prefereixo fer-li un menjar a part, que no modificar els nostres hàbits. Nosaltres de primer mengem una amanida i carn de segons( estofat,tall rodó ,fricandó..carn amb suquet vaja).
I una ultima pregunta: creieu que si li dono la fruita amb compota,així tebiona i triturda,potser li entra millor?
Intento no deseprar-me amb el menjar.COnfio en el Carlos Gonzalez.Només espero que quan comenci a treballar el nen mengi,sinó l'avia em fa una por...Es que ni tan sols obra la boca quan veu la cullera..
Avui estic de bajon,entre el menjar i les nits horroroses estic plof.Demà segur que estaé més bé,no?Fins i tot he pensat en ·endinyar-li· llet amb cereals amb un gotet,haviam si dorm més.SI,ja sé que el Carlos al seu llibre ens diu que no està comprovat cientificament que els nens que prenen llet amb cereals dormin més...Només ho faré en cas de desperació absoluta.
Petonets!!
Amb el tema AC anem malament...no li agrada la fuita.Només xupa una mica de platan com aquell que xupa un xupaxp o una joguina.Avui ha menjat 2 cullerades de bebé d'arròs bullit.Sense triturar,tal qual.
Us volia fer una pregunta: teniu la babycook? la feu anar? A mi me la van regalar operò ara no sé si la faré anar.
Una altra cosa. NOsaltres no som molt de menjar cereals a casa,ni pasta,ni arròs..I he pensat de donar-li al peque farinetes.D'aquesta manera no he de fer "2"macarrons. He mirat la marca HOLLE,que és ecològica. Sembla que NO porta sucre.Alguna la coneix?
També he pensat que la babycoolk potser la puc fer anar per fer-li l'arròs,verdura o macarrons al nen.NO sé,que penseu vosaltres? Jo prefereixo fer-li un menjar a part, que no modificar els nostres hàbits. Nosaltres de primer mengem una amanida i carn de segons( estofat,tall rodó ,fricandó..carn amb suquet vaja).
I una ultima pregunta: creieu que si li dono la fruita amb compota,així tebiona i triturda,potser li entra millor?
Intento no deseprar-me amb el menjar.COnfio en el Carlos Gonzalez.Només espero que quan comenci a treballar el nen mengi,sinó l'avia em fa una por...Es que ni tan sols obra la boca quan veu la cullera..
Avui estic de bajon,entre el menjar i les nits horroroses estic plof.Demà segur que estaé més bé,no?Fins i tot he pensat en ·endinyar-li· llet amb cereals amb un gotet,haviam si dorm més.SI,ja sé que el Carlos al seu llibre ens diu que no està comprovat cientificament que els nens que prenen llet amb cereals dormin més...Només ho faré en cas de desperació absoluta.
Petonets!!
[url=http://lilypie.com][img]http://m1.lilypie.com
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
onavis ha escrit:Merci pel que m'heu dit del blog!
La meva filla ara ja és bastant experta en menjar trossets, però com dieu totes, s'ha de tenir paciència i anar fent. I tampoc passa res si ho alternem amb farinetes i coses més aviat xafadetes (sobretot als sis mesets), i amb el temps, segons els que ells mostren, anan donant més trossets. Jo vaig començar així, però sempre tenint en ment lo del trossets i el "menjar de veritat", i ara que té 9 mesos ja comença a menjar quasi com nosaltres!
Per cert, quin és el blog de la julyet?
Onavis,que he de fer per participar en el teu blog? on m'he de registrar? Es uqe m'ha agradat molt!
JUlyet,el teu també,així que et dic el mateix.
[url=http://lilypie.com][img]http://m1.lilypie.com
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
indai, me n'anava a dormir, però t'he llegit i t'havia de respondre, ja que m'he identificat molt amb les coses que dius que fa/no fa l'Aleix.
Sobre que "aneu malament" penso que simplement no està preparat o no té la curiositat. Avui ho parlava amb el papa, en total des que vem començar amb la AC igual ha menjat...100 grams d'algo que no sigui llet, literalment. Et faré una llista dels aliments que hem provat i com ha anat (per cert, partim que vem estar uns 10 dies que crec que no empassava res, tal com li tocava la llengua ho escupia i la deixava jugant amb una cullereta que li encanta).
- Fruita: plàtan aixafat (com a moooolt, 5 culleradetes), síndria (la xuclava, però es trencava de seguida i em vaig espantar, i no li he tornat a donar) meló (és la fruita que més triomfa, un fall ben gros i juga la tira d'estona, el xucla, arrenca trossets més grans i els escup), poma rallada ho he provat però no li agrada gens (però un tros sencer normal i corrent sí, el xucla força estona). Ah,i algun cop li havíem donat suc de taronja, però ara no és temporada i és massa dolent...
- Verdura: un dia li vem donar una cullerada d'un puré nostre i semblava que li agradés, però portava sal (molt poca perquè hi estem acostumats) i formatgets, i no em va fer gaire gràcia. Un altre dia en vaig fer de carbassó però sense formatge ni sal era inmenjable. I ahir vaig fer-ne amb mongeta tendra, ceba i patata i va menjar unes 6 cullerades, però bé, crec que dels millors dies.
- Carn: un dia li vaig donar mig dit de pollastre esmicolat, i anava fent. Ara que hi penso va ser dels pocs dies que no va posar ni una cara rara...
- Cereals: només li he donat arròs, però no li agrada. Primer l'aixafava, però res, li fa com arcada. Un dia li vaig posar oli, però que va, pitjor igual... I avui l'he fet super requetepassat, l'he aixafat i res, i li he donat sencer i se li quedava enmig de la llengua i feia arcades...
Crec que quan he dit 100 grams he sigut massa generosa...
Amb això et vull dir dues coses: 1- L'Aleix no és l'únic que prefereix la lleteta de la mama 2- Jo veig avenços del primer dia fins avui. Com deien les companyes, quan mengen el menjar "com el nostre", com el que menjaran tota la vida, hi ha un aprenentatge. Es clar que hi ha alternatives perquè mengin més totalment vàlides, però jo tinc les meves raons per haver triat aquesta manera d'introduir l'AC (bé, ja les he anat explicant en altres entrades).
Tema cereals: a casa mengem un dia pasta i arròs a dojo. Ens agrada taaaaant... què mengeu vosaltres??? Humor a part, segur que mengeu pa, pizza, torrades, galetes... això ja és cereal. Jo em vaig prendre els exemples del Carlos González com a exemples de dieta mediterrània i dels menjars més populars pels nens. Però si no ho tinc mal entès, els nadons com els nostres no "necessiten" cereals, ells necessiten la llet, i la resta és aprenentatge. Sobre si dormen més... jo ara estic 100% segura que l'Emma no es desperta de gana (i ara anem al tema dormir :P). La Gina2 ho va fer amb l'Aran i no li va servir crec. No sé, jo no li donaria cereals en biberó (bé, de fet no ho faig).
Dema segueixo que s'ha despertat
Sobre que "aneu malament" penso que simplement no està preparat o no té la curiositat. Avui ho parlava amb el papa, en total des que vem començar amb la AC igual ha menjat...100 grams d'algo que no sigui llet, literalment. Et faré una llista dels aliments que hem provat i com ha anat (per cert, partim que vem estar uns 10 dies que crec que no empassava res, tal com li tocava la llengua ho escupia i la deixava jugant amb una cullereta que li encanta).
- Fruita: plàtan aixafat (com a moooolt, 5 culleradetes), síndria (la xuclava, però es trencava de seguida i em vaig espantar, i no li he tornat a donar) meló (és la fruita que més triomfa, un fall ben gros i juga la tira d'estona, el xucla, arrenca trossets més grans i els escup), poma rallada ho he provat però no li agrada gens (però un tros sencer normal i corrent sí, el xucla força estona). Ah,i algun cop li havíem donat suc de taronja, però ara no és temporada i és massa dolent...
- Verdura: un dia li vem donar una cullerada d'un puré nostre i semblava que li agradés, però portava sal (molt poca perquè hi estem acostumats) i formatgets, i no em va fer gaire gràcia. Un altre dia en vaig fer de carbassó però sense formatge ni sal era inmenjable. I ahir vaig fer-ne amb mongeta tendra, ceba i patata i va menjar unes 6 cullerades, però bé, crec que dels millors dies.
- Carn: un dia li vaig donar mig dit de pollastre esmicolat, i anava fent. Ara que hi penso va ser dels pocs dies que no va posar ni una cara rara...
- Cereals: només li he donat arròs, però no li agrada. Primer l'aixafava, però res, li fa com arcada. Un dia li vaig posar oli, però que va, pitjor igual... I avui l'he fet super requetepassat, l'he aixafat i res, i li he donat sencer i se li quedava enmig de la llengua i feia arcades...
Crec que quan he dit 100 grams he sigut massa generosa...
Amb això et vull dir dues coses: 1- L'Aleix no és l'únic que prefereix la lleteta de la mama 2- Jo veig avenços del primer dia fins avui. Com deien les companyes, quan mengen el menjar "com el nostre", com el que menjaran tota la vida, hi ha un aprenentatge. Es clar que hi ha alternatives perquè mengin més totalment vàlides, però jo tinc les meves raons per haver triat aquesta manera d'introduir l'AC (bé, ja les he anat explicant en altres entrades).
Tema cereals: a casa mengem un dia pasta i arròs a dojo. Ens agrada taaaaant... què mengeu vosaltres??? Humor a part, segur que mengeu pa, pizza, torrades, galetes... això ja és cereal. Jo em vaig prendre els exemples del Carlos González com a exemples de dieta mediterrània i dels menjars més populars pels nens. Però si no ho tinc mal entès, els nadons com els nostres no "necessiten" cereals, ells necessiten la llet, i la resta és aprenentatge. Sobre si dormen més... jo ara estic 100% segura que l'Emma no es desperta de gana (i ara anem al tema dormir :P). La Gina2 ho va fer amb l'Aran i no li va servir crec. No sé, jo no li donaria cereals en biberó (bé, de fet no ho faig).
Dema segueixo que s'ha despertat
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Bon dia!
Segueixo, que ahir vaig haver de parar d'escriure de cop i volta.
El que et deia, que jo no li dono biberons de cereals perquè a aquestes alçades que ja pot beure amb got normal i corrent no l'acostumaré per un parell o 3 de mesos a les tetines. I en quan a donar-li amb cullera... bé, també s'ha d'acostumar a la cullera plena, i prefereixo que ho faci amb menjars dels nostres.
El tema nits te'l responc al post de gener, que m'allargo molt i me'n vaig del tema de post.
Jo no tinc babycook, per tant no et puc ajudar.
Això de la fruita fes el que tu creguis convenient. Segons el meu criteri (100% subjectiu) basat en el que he llegit, igual que els cereals la fruita no els hi fa falta (+ fruita = - llet, i no interessa). Considerar que menja molt poc o molt es proporcional a les nostres expectatives. Si ens interessa que mengi molta fruita, doncs farem mans i mànigues perquè l'accepti. Però si ara mateix prioritzem la llet, jo prefereixo que se la mengi crua (a més la fruita amb la cocció perd moooolts nutrients, d'acord, al vapor no tans, però com crua res).
Tema "i què passa quan anem a treballar". Tu i jo començarem en el mateix moment dels nens, que és als 8 mesos i 22 dies. Aixo vol dir que encara falta 1 mes i 18 dies. Mira l'Aleix fa aquest temps: a que ha canviat moltíssim, fa moltes coses que no feia? Doncs amb el menjar passarà igual. No et dic que de cop i volta mengi uns plats immensos, però segur que més que ara menjarà. I si mentre tu no hi ets no menja, tampoc passa res, ja hem llegit que molts nens fins que no arriba la mare no volen menjar i en quan la veuen teta a tope. I que haguem pogut agafar reducció és una gran sort.
Crec que no em deixo res sobre aquests temes. La conclusió és que: 1- És normal que l'Aleix no mengi res representatiu (ho sé perquè jo estic igual) 2- Penso que el que fas fins ara està molt i molt bé (és el que faig jo, què haig de dir!:P) 3- Si vols provar alguna altra cosa i et quedes més tranquil·la, tampoc passa res, ara bé, t'animo a pensar si ho fas perquè tu ho creus important/necessari o perquè tens les expectatives en fer el que fa tothom (o tothom diu).
Una abraçada i molts ànims. Ja veus que cada 2x3 jo també tinc una crisis d'aquestes, però en quan veig un mínim avenç, me n'adono que anem pel bon camí (i sobretot perquè disfrutem d'aquest, i molt!).
Ah, per escriure en el meu bloc no cal estar registrat. Com a molt cal tenir un compte de gmail, però diria que vaig posar que podia escriure tothom.
Segueixo, que ahir vaig haver de parar d'escriure de cop i volta.
El que et deia, que jo no li dono biberons de cereals perquè a aquestes alçades que ja pot beure amb got normal i corrent no l'acostumaré per un parell o 3 de mesos a les tetines. I en quan a donar-li amb cullera... bé, també s'ha d'acostumar a la cullera plena, i prefereixo que ho faci amb menjars dels nostres.
El tema nits te'l responc al post de gener, que m'allargo molt i me'n vaig del tema de post.
Jo no tinc babycook, per tant no et puc ajudar.
Això de la fruita fes el que tu creguis convenient. Segons el meu criteri (100% subjectiu) basat en el que he llegit, igual que els cereals la fruita no els hi fa falta (+ fruita = - llet, i no interessa). Considerar que menja molt poc o molt es proporcional a les nostres expectatives. Si ens interessa que mengi molta fruita, doncs farem mans i mànigues perquè l'accepti. Però si ara mateix prioritzem la llet, jo prefereixo que se la mengi crua (a més la fruita amb la cocció perd moooolts nutrients, d'acord, al vapor no tans, però com crua res).
Tema "i què passa quan anem a treballar". Tu i jo començarem en el mateix moment dels nens, que és als 8 mesos i 22 dies. Aixo vol dir que encara falta 1 mes i 18 dies. Mira l'Aleix fa aquest temps: a que ha canviat moltíssim, fa moltes coses que no feia? Doncs amb el menjar passarà igual. No et dic que de cop i volta mengi uns plats immensos, però segur que més que ara menjarà. I si mentre tu no hi ets no menja, tampoc passa res, ja hem llegit que molts nens fins que no arriba la mare no volen menjar i en quan la veuen teta a tope. I que haguem pogut agafar reducció és una gran sort.
Crec que no em deixo res sobre aquests temes. La conclusió és que: 1- És normal que l'Aleix no mengi res representatiu (ho sé perquè jo estic igual) 2- Penso que el que fas fins ara està molt i molt bé (és el que faig jo, què haig de dir!:P) 3- Si vols provar alguna altra cosa i et quedes més tranquil·la, tampoc passa res, ara bé, t'animo a pensar si ho fas perquè tu ho creus important/necessari o perquè tens les expectatives en fer el que fa tothom (o tothom diu).
Una abraçada i molts ànims. Ja veus que cada 2x3 jo també tinc una crisis d'aquestes, però en quan veig un mínim avenç, me n'adono que anem pel bon camí (i sobretot perquè disfrutem d'aquest, i molt!).
Ah, per escriure en el meu bloc no cal estar registrat. Com a molt cal tenir un compte de gmail, però diria que vaig posar que podia escriure tothom.
- lupitafriend
- :: zebra
- Entrades: 1685
- Membre des de: dg. març 01, 2009 12:03 pm
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
hola mamis!
ahir volia escriure pero la nena té detector de SP!!!!!!!
doncs ja porto 3 dies treballant i la teti
(la fisica vull dir) arribo a casa plena pero no em fan mal.
pero clar, quan arribo a les 2 li dono teti, dino jo i despres l'altre teti entre 3 i 4, per tant, la fruita... com q no li he tornat a donar!
avui ho hem parlat amb el lupito i li donara a mig mati enlloc del bibi petit q li donava com a vermutillo pq arrivés amb gana al migdia.
el problema serà quan ja mengi al migdia per dinar i jo arribi carregada... espero q poc a poc es vagi regulant. avui ho he comentat amb una companya de feina q va estar fins als 3 anys i m'ha tranquilitzat força.
el tema AC: nosaltres tenim poma, pera i meló.
el platan sembla q ara no li agrada... s'ho va menjant pero fa ganyotes
i la xindria... m'ha passat com a la julyet, li vam donar pq la mossegues pero es va ennuegar i FORA!!!!! es q pobreta encara no te ni una dent...
verdureta encara no hem començat... pero vaig prenent nota!
fins despres!!!!!
ahir volia escriure pero la nena té detector de SP!!!!!!!
doncs ja porto 3 dies treballant i la teti
(la fisica vull dir) arribo a casa plena pero no em fan mal.pero clar, quan arribo a les 2 li dono teti, dino jo i despres l'altre teti entre 3 i 4, per tant, la fruita... com q no li he tornat a donar!
avui ho hem parlat amb el lupito i li donara a mig mati enlloc del bibi petit q li donava com a vermutillo pq arrivés amb gana al migdia.
el problema serà quan ja mengi al migdia per dinar i jo arribi carregada... espero q poc a poc es vagi regulant. avui ho he comentat amb una companya de feina q va estar fins als 3 anys i m'ha tranquilitzat força.
el tema AC: nosaltres tenim
poma, pera i meló. el platan sembla q ara no li agrada... s'ho va menjant pero fa ganyotes
i la xindria... m'ha passat com a la julyet, li vam donar pq la mossegues pero es va ennuegar i FORA!!!!! es q pobreta encara no te ni una dent...
verdureta encara no hem començat... pero vaig prenent nota!
fins despres!!!!!
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Hola Indai!
Per participar al meu blog només cal que m'escriguis un comentari quan vulguis dir alguna cosa!! Com més experiències tinguem, millor!
I del tema AC, ara aquests dies la meva peque ha decidit tancar bastant la boca quan veu una cullera, en canvi amb les coses que pot agafar amb la mà, menja de tot!! Ja m'agrada, aquest és el camí. Ara, clar, ni comparació el poquet que menja quan és ella la que s'ho fica a la boca que si sóc jo la que li dono.
Per participar al meu blog només cal que m'escriguis un comentari quan vulguis dir alguna cosa!! Com més experiències tinguem, millor!
I del tema AC, ara aquests dies la meva peque ha decidit tancar bastant la boca quan veu una cullera, en canvi amb les coses que pot agafar amb la mà, menja de tot!! Ja m'agrada, aquest és el camí. Ara, clar, ni comparació el poquet que menja quan és ella la que s'ho fica a la boca que si sóc jo la que li dono.
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Hol,noies!
El Quim ja té 6,5 mesos i entrem a l´AC,però això,complementària.Mantindré la LM al màxim,i li aniré donant a provar sòlids de mica en mica,però sense substituir tomes de llet.Amb el Cesc vaig fer cas a l´infermera ( no tenia altra informació) i la toma del dinar i berenar les vaig retirar,però matí,vespre i nit les vam mantenir fins als 13,5 mesos que es va destetar sol.Ara sé que no cal eliminar tomes i no ho faré.
Ha provat la poma,prèssec i platan,i li agrada.Ja veurem la verduar si li agrada,però de moment sols xucla les fruites,i si li donc algun trosset me´l treu amb la llengua,o sigui que tampoc està massa preparat pels sòlids,tot i que quan nos mengem ell s´hi tira com si ens ho vulgués prendre,,pobret!
El Quim ja té 6,5 mesos i entrem a l´AC,però això,complementària.Mantindré la LM al màxim,i li aniré donant a provar sòlids de mica en mica,però sense substituir tomes de llet.Amb el Cesc vaig fer cas a l´infermera ( no tenia altra informació) i la toma del dinar i berenar les vaig retirar,però matí,vespre i nit les vam mantenir fins als 13,5 mesos que es va destetar sol.Ara sé que no cal eliminar tomes i no ho faré.
Ha provat la poma,prèssec i platan,i li agrada.Ja veurem la verduar si li agrada,però de moment sols xucla les fruites,i si li donc algun trosset me´l treu amb la llengua,o sigui que tampoc està massa preparat pels sòlids,tot i que quan nos mengem ell s´hi tira com si ens ho vulgués prendre,,pobret!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |