El meu petit OKUPA! (Carles Capdevila - Criatura i Companyia)
El meu petit OKUPA! (Carles Capdevila - Criatura i Companyia)
Hola.. mireu, estic de més de 41 setmanes, i fa un temps vaig llegir un capítol del llibre del Carles Capdevila (Criatura i companyia) que em vau recomanar per aquí i que em va fer molta gràcia.. bé, en general tot el llibre és per petar-se de riure, perquè explica de manera irònica totes les situacions per les que anem passant al llarg de l'embaràs... El cas és que jo no comptava pas que el meu nen també es convertís en un okupa, i ara em torno a llegir el capítol i m'hi veig tan identificada!! El cert és que em trobo bé i ho porto amb bastant bon humor i catxondeo, però m'espanta força pensar que, amb lo gran que em diuen que és les llevadores que em vaig trobant a l'hospital i el ginecòleg, com tardi massa no sortirà per on ha de sortir... o m'hauran de fer un tajo d'aquí a saragossa (en termes científics una episiotomia de cavall!!) 
Algunes ja sabeu el meu cas, fa gairebé un mes que em van dir que estava "madura", coll de l'úter borrat i dilatada de 2-3cm... Això fa que la família s'il·lusioni abans d'hora, tu i la parella també, és clar, i que perdis autonomia per si en un moment donat trenques aigües al mig del carrer... doncs bé... FOUR WEEKS LATER...... segueixo igual! Estic per fer una reposició de LA HISTORIA INTERMINABLE...
Bé.. doncs res, perquè rigueu una mica, m'agradaria transcriure-us el capítol de l'okupa en qüestió... com que tinc temps per fer-ho ara us el poso a sota, d'acord? És divertit, si us agrada compreu-vos el llibre perquè és tot d'aquest estil, el meu home i jo ens petem de riure, i això que ja l'he llegit, però pots recuperar capítols a l'atzar i continuen fent gràcia...
Fins aviat i si alguna s'ha trobat en una situació similar i vol explicar-ho doncs genial...
Algunes ja sabeu el meu cas, fa gairebé un mes que em van dir que estava "madura", coll de l'úter borrat i dilatada de 2-3cm... Això fa que la família s'il·lusioni abans d'hora, tu i la parella també, és clar, i que perdis autonomia per si en un moment donat trenques aigües al mig del carrer... doncs bé... FOUR WEEKS LATER...... segueixo igual! Estic per fer una reposició de LA HISTORIA INTERMINABLE...
Bé.. doncs res, perquè rigueu una mica, m'agradaria transcriure-us el capítol de l'okupa en qüestió... com que tinc temps per fer-ho ara us el poso a sota, d'acord? És divertit, si us agrada compreu-vos el llibre perquè és tot d'aquest estil, el meu home i jo ens petem de riure, i això que ja l'he llegit, però pots recuperar capítols a l'atzar i continuen fent gràcia...
Fins aviat i si alguna s'ha trobat en una situació similar i vol explicar-ho doncs genial...
Liula l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. feb. 06, 2026 8:21 am, en total s’ha editat 3 vegades.
Hem alletat 19 mesos!
un dia menys! 
Ref: "Criatura i companyia" - Carles Capdevila. Ed. La Campana. Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira.
Nota: [us poso els meus comentaris entre corxets]
OKUPA
"Totes les prenyades del curs prepart ja han parit, inclosa la que sortia de comptes dos mesos més tard [les del meu curs totes encara no, però cap confiava passar-me al davant]. Però ella segueix esperant, i maleint l'inventor de l'eufemisme "estat de bona esperança". Sap racionalment que els embarassos no duren tota la vida (les criatures, en canvi, sí), però cada cop està més convençuda de ser la primer adona de la història amb un embaràs etern [consola saber que altres també ho han pensat... ]. Si la Criatura triga un minut més a decidir-se, les camises de batista de la canastreta li quedaran petites [ostres, en això no, en això no hi havia pensat!!!]
A aquestes alçades ja no recorda com era la vida abans d'estar prenyada [cert!! he oblidat com es camina i com es mou algú al llit de manera normal!]
. Odia les deu mil trucades diàries d'amics i familiars que només volen saber com està [deu mil?? es queda curta!!!], i que posen veu de decepció quan els comunica que no és que ja hagi tornat de l'hospital, sinó que encara no hi ha anat. [T'hauries de trobar malament, et diuen!]:ufs:
Quan es queixa de la panxa els més despistats li diuen que no sabien que tornava a estar embarassada.
Ella els aclareix, plorant, que encara no ha deixat d'estar-ho. [Jo l'altre dia estava per dir-li al ginecòleg que hi anava a visitar-me pel segon... com que el primer va veure tan clar que el tindria abans d'hora...]
En el fons, també plora perquè sap que no hi ha marxa enrere. És massa tard per aturar l'embaràs, per més que una veu interior li repeteixi: "he canviat d'opinió, he canviat d'opinió". [Jo no he canviat d'opinió... però la segona vegada m'ho pensaré dos cops! jaja].
L'única sortida per treure's aquest pes de sobre (els deu quilos permesos més uns quants de regal) passa tant sí com no pel part que es resisteix a arribar. [i tan certa com deu ser la frase... m'he tret un pes de sobre!!!]
Fa deu dies que se li va acabar el contracte de lloguer de quaranta setmanes, però la petita okupa es nega de totes totes a abandonar el piset. [exactament igual que el meu!]
El gine fa d'intermediari i hi ha establert converses, però la Criatura no és gens explícita a l'hora de posar condicions. Els pares li han promès un cavallet de cartró, bolquers de marca encara que no estiguin d'oferta, i un conte amb final feliç cada nit abans de dormir.
Li han ofert una habitació molt més gran que la que es nega a abandonar (el despatx del pare ja s'ha traslladat definitivament a l'habitació petita i fosca). I l'han preinscrita en un curset de natació perquè entengui que a fora també podrà seguir en remull. [en serio, jo ja li he promès el curs de natació!! és més... sóc jo qui vull anar a la piscina... com ho enyoro!!!]
En vista que les negociacions estan estancades, demà passat hi ha prevista una reunió d'alt nivell per prendre mesures de força i desallotjar-la. Ells temen que caldrà arribar a aquests extrems, perquè els últims dies li han sentit cantar el No serem moguts. " [Jo espero que a última hora claudiqui i s'adoni que val més rendir-se... si no vol sentir-s'ho a dir tota la vida! jo em penso que si neix amb cabell sortirà amb rastes i tot...]
...........
Nota: [us poso els meus comentaris entre corxets]
OKUPA
"Totes les prenyades del curs prepart ja han parit, inclosa la que sortia de comptes dos mesos més tard [les del meu curs totes encara no, però cap confiava passar-me al davant]. Però ella segueix esperant, i maleint l'inventor de l'eufemisme "estat de bona esperança". Sap racionalment que els embarassos no duren tota la vida (les criatures, en canvi, sí), però cada cop està més convençuda de ser la primer adona de la història amb un embaràs etern [consola saber que altres també ho han pensat...
]. Si la Criatura triga un minut més a decidir-se, les camises de batista de la canastreta li quedaran petites [ostres, en això no, en això no hi havia pensat!!!]A aquestes alçades ja no recorda com era la vida abans d'estar prenyada [cert!! he oblidat com es camina i com es mou algú al llit de manera normal!]
. Odia les deu mil trucades diàries d'amics i familiars que només volen saber com està [deu mil?? es queda curta!!!], i que posen veu de decepció quan els comunica que no és que ja hagi tornat de l'hospital, sinó que encara no hi ha anat. [T'hauries de trobar malament, et diuen!]:ufs:Quan es queixa de la panxa els més despistats li diuen que no sabien que tornava a estar embarassada.
Ella els aclareix, plorant, que encara no ha deixat d'estar-ho. [Jo l'altre dia estava per dir-li al ginecòleg que hi anava a visitar-me pel segon... com que el primer va veure tan clar que el tindria abans d'hora...]En el fons, també plora perquè sap que no hi ha marxa enrere. És massa tard per aturar l'embaràs, per més que una veu interior li repeteixi: "he canviat d'opinió, he canviat d'opinió". [Jo no he canviat d'opinió... però la segona vegada m'ho pensaré dos cops! jaja].
L'única sortida per treure's aquest pes de sobre (els deu quilos permesos més uns quants de regal) passa tant sí com no pel part que es resisteix a arribar. [i tan certa com deu ser la frase... m'he tret un pes de sobre!!!]Fa deu dies que se li va acabar el contracte de lloguer de quaranta setmanes, però la petita okupa es nega de totes totes a abandonar el piset. [exactament igual que el meu!]
El gine fa d'intermediari i hi ha establert converses, però la Criatura no és gens explícita a l'hora de posar condicions. Els pares li han promès un cavallet de cartró, bolquers de marca encara que no estiguin d'oferta, i un conte amb final feliç cada nit abans de dormir.
Li han ofert una habitació molt més gran que la que es nega a abandonar (el despatx del pare ja s'ha traslladat definitivament a l'habitació petita i fosca). I l'han preinscrita en un curset de natació perquè entengui que a fora també podrà seguir en remull. [en serio, jo ja li he promès el curs de natació!! és més... sóc jo qui vull anar a la piscina... com ho enyoro!!!]
En vista que les negociacions estan estancades, demà passat hi ha prevista una reunió d'alt nivell per prendre mesures de força i desallotjar-la. Ells temen que caldrà arribar a aquests extrems, perquè els últims dies li han sentit cantar el No serem moguts. " [Jo espero que a última hora claudiqui i s'adoni que val més rendir-se... si no vol sentir-s'ho a dir tota la vida! jo em penso que si neix amb cabell sortirà amb rastes i tot...]
...........
Liula l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. feb. 06, 2026 8:19 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Hem alletat 19 mesos!
ai boníssim!!! és que escriu amb molta gràcia, en capdevila, tot i que trobo que de vegades (a l'avui) peca de massa sarcàstic... 
anna, m'imagino en jordi cantant el "no serem moguts" dins la teva panxa!!! ja ja ja ja
molts ànimssssssssss, petita elefanta (aquestes triguen més d'un any, oi, a parir???
anna, m'imagino en jordi cantant el "no serem moguts" dins la teva panxa!!! ja ja ja ja
molts ànimssssssssss, petita elefanta (aquestes triguen més d'un any, oi, a parir???
He esborrat el missatge (després de guardar-lo). Per si no s'esborra la publicació i algú acaba aquí i no s'entén el context...
Liula l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. feb. 06, 2026 8:20 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Hem alletat 19 mesos!
Anna, com t'entenc! i l'escrit aquest és ben cert!
L'Aina va nèixer a la 42+2, estava desesperada!
Al final cap remei cassolà per posar-me de part va funcionar (crec que vam tenir més sexe en els últims dies que durant tot l'embaràs...)
Me'l van tenir que provocar! Per sort em vaig lliurar de la cesària que era l'opció de la ginecòloga que em portava, però el dia de l'ingrés, el que hi havia en el torn va decidir provar una inducció. Jo només havia dilatat 1 cm i no estava encaixada, però finalment entre prostanglandines i oxitocina, i 15 hores de part... vam poder veure a la petita ocupa!, va sortir més que plorant, enfadad, am el ceño fruncido mirant-nos com dient... per què m'heu tret d'aquí?
Ah! I no em van fer episiotomia, però vaig patir un petit desgarro que em van haver de posar 3 punts que ni els notava.
Van ser tants dies de panxa que el papa alguna nit encara em dona un petò a mi i un altre a la panxa i li he de dir que ja té a la seva nena fora per donar-li petons!
L'Aina va nèixer a la 42+2, estava desesperada!
Al final cap remei cassolà per posar-me de part va funcionar (crec que vam tenir més sexe en els últims dies que durant tot l'embaràs...)
Me'l van tenir que provocar! Per sort em vaig lliurar de la cesària que era l'opció de la ginecòloga que em portava, però el dia de l'ingrés, el que hi havia en el torn va decidir provar una inducció. Jo només havia dilatat 1 cm i no estava encaixada, però finalment entre prostanglandines i oxitocina, i 15 hores de part... vam poder veure a la petita ocupa!, va sortir més que plorant, enfadad, am el ceño fruncido mirant-nos com dient... per què m'heu tret d'aquí?
Ah! I no em van fer episiotomia, però vaig patir un petit desgarro que em van haver de posar 3 punts que ni els notava.
Van ser tants dies de panxa que el papa alguna nit encara em dona un petò a mi i un altre a la panxa i li he de dir que ja té a la seva nena fora per donar-li petons!
Ai mamajoe! com m'ha alegrat llegir-te i saber que hi ha algú que ho compren perfectament!! I quina gràcia això de que va sortir endafada, amb el ceño fruncido... amb lo bé que s'estava dins, no?? jajaja
A mi en principi també me l'induiran, l'avantatge és que sí que està encaixat i que estic dilatada i tot això... espero que no m'hagin de fer cesària, ho contemplo dins les possibilitats però m'agradaria que fos "natural", encara que amb epidural si dóna temps (que segurament...).
Jo de vegades li dic al meu home que és perquè s'assemblarà molt a ell... que fa molt el ronso a l'hora d'aixecar-se del llit, i que el Jordi segur que va pel mateix camí... si surtís parlant segur que diria, jooooo (de jolines), per què m'heu tret d'aquí amb lo bé que estava!!
NiNNa, el cert és que et prometo que no sé d'on trec els ànims, suposo que en el fons estic animada perquè sé que el resultat és pràcticament segur una cosa bona... si fos una nota que no saps si hauràs aprovat o suspès potser no ho portaria amb tan bon humor...
A mi en principi també me l'induiran, l'avantatge és que sí que està encaixat i que estic dilatada i tot això... espero que no m'hagin de fer cesària, ho contemplo dins les possibilitats però m'agradaria que fos "natural", encara que amb epidural si dóna temps (que segurament...).
Jo de vegades li dic al meu home que és perquè s'assemblarà molt a ell... que fa molt el ronso a l'hora d'aixecar-se del llit, i que el Jordi segur que va pel mateix camí... si surtís parlant segur que diria, jooooo (de jolines), per què m'heu tret d'aquí amb lo bé que estava!!
NiNNa, el cert és que et prometo que no sé d'on trec els ànims, suposo que en el fons estic animada perquè sé que el resultat és pràcticament segur una cosa bona... si fos una nota que no saps si hauràs aprovat o suspès potser no ho portaria amb tan bon humor...
Hem alletat 19 mesos!
ANNA QUIN HUMOR!!! MILLOR AIXÍ, OI?
JO FA UN ANY ESTAVA COM TU, DESESPERADA PER PARIR, PERÒ ENCARA PITJOR SENSE CAP MENA DE SENYAL, NI COLL ESBORRAT, NI TAP MUCÓS NI RES DE RES!!! A LES 41 SETMANES VEIENT EL PANORAMA EL GINECÒLEG EM VA PROPOSAR DE FER-ME UNES RADIGRAFIES PERQUE TENIA TOTA LA PINTA DE QUE EL NEN NO CABIA PER LA MEVA PELVIS I PER AIXÓ NO BAIXAVA...
EM VAIG CAGAR DE POR! AQUEST NEN ES QUEDAVA D'OKUPA PER SEMPRE!!!
EM VAN FER LES RADIOGRAFIES... EN BOLES AMB UN REGLE ENTRE LES CAMES, DE PEU, ASSEGUDA... UN QUADRE!!! EL MEU HOME MATXACANT-ME QUE COM EM FEIA RADIOGRAFIES ESTANT EMBARASSADA QUE ERA PERILLÓS QUE PIM QUE PAM... L'HAURIA ESTRANGULAT!!! JO NOMÉS VOLIA PARIR!!!!! I EL METGE ENS VA ASSEGURAR QUE UN COP FORMAT EL NEN NO ERA PERILLOSA LA RADIACIÓ I A MÉS ERA UNA MEGA-MÀQUINA ESPECIAL PER AQUESTES COSES!!!
EN FI, ALS DOS DIES EM VAN DONAR L'INFORME: EL NEN NO CABIA, SE LI VEIA QUE TENIA EL CAPET TORT I TOT!! ELL JA HO PROVAVA, JA PERÒ LA MAMA ÉS UNA ESQUIFIDA!!! O SIGUI QUE A PROGRAMAR CESSÀREA!!!
TENIA TANTES GANES DE DIR ADÉU A LA PANXA QUE JA TANT EM DONAVA COM ME'L TREGUESSIN, ARA SI QUE EM SAP GREU NO HAVER VISCUT UN PART "NORMAL" I SOBRETOT HAVER ESTAT SOLA AL QUIRÒFAN.
ESPERO QUE LA TEVA INDUCCIÓ VAGI MOLT I MOLT BÉ, I NO T'EXTRANYI QUE JUST ABANS LI ENTRIN LES PRESSES PER SORTIR, AQUESTS NENS SÓN REBELS JA A LA PANXA!!!
MILLOR AIXÍ, OI?
JO FA UN ANY ESTAVA COM TU, DESESPERADA PER PARIR, PERÒ ENCARA PITJOR SENSE CAP MENA DE SENYAL, NI COLL ESBORRAT, NI TAP MUCÓS NI RES DE RES!!! A LES 41 SETMANES VEIENT EL PANORAMA EL GINECÒLEG EM VA PROPOSAR DE FER-ME UNES RADIGRAFIES PERQUE TENIA TOTA LA PINTA DE QUE EL NEN NO CABIA PER LA MEVA PELVIS I PER AIXÓ NO BAIXAVA...
EM VAIG CAGAR DE POR! AQUEST NEN ES QUEDAVA D'OKUPA PER SEMPRE!!!
EM VAN FER LES RADIOGRAFIES... EN BOLES AMB UN REGLE ENTRE LES CAMES, DE PEU, ASSEGUDA... UN QUADRE!!! EL MEU HOME MATXACANT-ME QUE COM EM FEIA RADIOGRAFIES ESTANT EMBARASSADA QUE ERA PERILLÓS QUE PIM QUE PAM... L'HAURIA ESTRANGULAT!!! JO NOMÉS VOLIA PARIR!!!!! I EL METGE ENS VA ASSEGURAR QUE UN COP FORMAT EL NEN NO ERA PERILLOSA LA RADIACIÓ I A MÉS ERA UNA MEGA-MÀQUINA ESPECIAL PER AQUESTES COSES!!!
EN FI, ALS DOS DIES EM VAN DONAR L'INFORME: EL NEN NO CABIA, SE LI VEIA QUE TENIA EL CAPET TORT I TOT!! ELL JA HO PROVAVA, JA PERÒ LA MAMA ÉS UNA ESQUIFIDA!!!
O SIGUI QUE A PROGRAMAR CESSÀREA!!!
TENIA TANTES GANES DE DIR ADÉU A LA PANXA QUE JA TANT EM DONAVA COM ME'L TREGUESSIN, ARA SI QUE EM SAP GREU NO HAVER VISCUT UN PART "NORMAL" I SOBRETOT HAVER ESTAT SOLA AL QUIRÒFAN.
ESPERO QUE LA TEVA INDUCCIÓ VAGI MOLT I MOLT BÉ, I NO T'EXTRANYI QUE JUST ABANS LI ENTRIN LES PRESSES PER SORTIR, AQUESTS NENS SÓN REBELS JA A LA PANXA!!!
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080224/o987.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://b2.lilypie.com/MNxBp1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
Soys geniales, me habéis hecho reir un montón, mi marido y yo hacemos mucho cachondeo con el bebé, mi marido le llama okupa tb, pq aunke ahora es okupa en nuestra barriga luego lo será en nuestra casa, a mí ya me ha quitado mi habitación vestidor, ahora tengo q compartir con mi marido la del ordenador.
-
esperantabril
- :: zebra
- Entrades: 1910
- Membre des de: ds. maig 06, 2006 6:44 pm
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |