QUE DIEU VOSALTRES?

[Anabel]

Tinc a la Nora de casi 8 mesos, és molt moguda, és de tot... i he sentit de tot i estic cansada i a més tinc una mica de mal caràcter i contesto malament davant les frases típiques de:
"clar és que s'ha acostumat als braços..." ( és que sino hagués acabat amb mi sense poder dormir ni jo ni ella).
"com li dones pit està viciada i per això no vol xumet".
"deixa-la que plori que no li passa res".
"deixa-la al cotxet".
O LO MES BO: "com li agrada anar amb el seu pare, clar com ell li fa coses que tu no li fas... (pues sí, ell li ha canviat dos bolquers, sempre l'ha banyat amb mi i ja no la dorm mai, i tant que altres coses, jugarrrrrrrrrrrrr que està molt bé, però és com si la figura de la mare davant de la gent estigués poc reconeguda i tot el que fa el pare encara que sigui poca cosa, sigui el nova más...!!!!!!!!!!!!!!!!!).
Etc i més.
Llavors ja contesto amb mala baba i no vull, us demano respostes gracioses però amb ironia davant de preguntes tontes o frases d'aquest tipus que segur que vosaltres en teniú més. És curiós per què ni la meva mare, pare o germana mai s'han ficat, sempre ha sigut la gent del carrer o persones poc properes.
Però com que em conec vull tenir altres recursos que a mi d'entrada em sortien però cada vegada menys.
GRÀCIES MAQUES.

[neuetes]

Al comentari de "si sempre va als braços la malacostumaràs" que un dia li va dir una coneguda amb una amiga que acabava de ser mare,mentre ella i jo passejavam amb la seva filla (jo encara no tenia a la nena), ella li va contestar: "si ara vol braços, li dono braços, i m'aprofito a fer-li tots els petons del món, que als 15 anys no em voldrà ni veure".

Alguna vegada també l'he feta servir jo.

[Julyet]

Aiii, em sona tot això... :P. Et dic algunes de les meves respostes preferides:

- "Acostumada als braços": els nens neixen acostumats als braços i als mimos. Hi ha qui els vol desacostumar, jo no. Aleshores diuen "ja us ho trobareu, ja" i aquí de vegades no dic res (es clar que algun dia tindrem algun problema, ens muntarà un numeret o coses d'aquestes, però els nens que no els hi donen afectivitat encara més!) i de vegades dic "si quan ja no pugui amb ella plora perquè vol braços l'hauré de deixar plorar, però serà perquè de debó no puc, no perquè no vulgui".

- "Pit i xumet": la meva nena al final sí que el va voler, però el que em diuen és "no vol menjar altres coses perquè als nens de pit els hi costa acceptar altres aliments". Jo responc "perquè no li fa falta res més". Sobre el xumet està clar que el xumet fa de pit, no al revés. Els hi pots dir: tu que prefereixes, una nina inflable o la teva parella? A veure que els hi sembla...

- "Deixa-la que plori": Això m'ho ha dit fins i tot alguna amiga... (sense fills). Jo els hi dic "quan tu tens alguna de les teves depressions, vols que faci el mateix enlloc d'escoltar-te o aconsellar-te". No m'ho han tornat a dir. També els hi dic que jo tracto als demés com m'agrada que em tractin a mi.

- "Deixa-la al cotxet": Simplement: "No vull" (bé, jo no en faig servir casi).

- Això del pare... encara no m'hi he trobat... Però parleu-ho entre vosaltres, perquè no hi ha res pitjor que els malsentesos amb aquests nous rols. Ara, sí que es cert que es dóna per suposat que la mare ha de fer-ho tot i qualsevol cosa que fa el pare "és perquè és un super bon pare", com si de série no ho hagués de fer i és un "extra" i tenim molta sort...

Jo el que més odio és la "gent-oracle", que ja saben que els nostres nens seran uns inadaptats socials per haver rebut l'afectivitat que necessiten.

Et desitjo molta sort i paciència. Que no t'espatllin el millor moment de la teva vida. I felicitats per tenir una família tan comprensiva (és el més important).



-

[marta_mum]

Ostres Julyet, ja no cal que jo hi afegeixi res mes, nena, quin repartori de respostes!!!

És veritat que hi ha veïns que són ben pesats, oi? Jo al principi els contestava, però m'he donat compte que no escolten gaire i cada dia et diuen el mateix, que mes val no contestar res, amb els amics o parents m'hi escarrasso una mica mes, la majoria han anat canviant d'opinió

Oi que si veiem la veïna de torn fumant, mal pentinada o mal vestida no li diem res? Que a vegades venen ganes, he he on vas amb aquests pantalons?!!! però seriem unes maleducades i no ho fem...però es veu que amb com cries els fills si que es pot opinar...

[Elbereth]

Jo al final acabo responent a totes els "consells"....
Doncs mira, si vols, vens a casa, jo m'en vaig al bingo, i t'en cuides dos dies d'ells....eh?

[Irina]

ai ai... jo tambe n'he sentit algunes, pero no se si sera questio cultural el dir la teva opinio sense que te la demanin, perque aqui a Irlanda quasi mai no he sentit cap frase d'aquestes. En canvi, quan vinc a Catalunya... tothom m'ha de dir el que haig de fer.

De sortides per tallar la gent tinc un munt, i normalment soc molt borde amb la gent que no conec de res (perque m'es igual si els ofenc o no, com que no els conec), en canvi amb a gent que conec tinc mes paciencia i em limito a dir "a si?, gracies pel consell, ja ho fare" ( i despres segueixo fent la meva...)

Un cop una dona , i aquesta va ser aqui, no pas catalana...m'estava taladrant amb un munt de coses de que si per menjar aixo va mes be, que si per dormir has de fer aixo, i tal i qual, i que aquest llibre va molt be...i al final li vaig dir, doncs hi ha un llibre que jo conec i te'l recomano! ha si? va dir ella, Si si.. es diu... ai, com era..? ah si! "Mind Your Own Business" (que ve a ser "no et fiquis alla on no et demanen"). Es va quedar ben parada pero em vaig quedar tan a gust! osti, es que no parava!!!

i despres, si et comencen a predir el futur (com diu la Julyet amb la gent-oracle ) al final els hi demano si tambe em poden dir els numeros de la lotto...ja que saben com anira tot... (tambe pots preguntar pel temps que fara... )

pero be, en general la questio es tenir paciencia i anar dient que si si...i despres tu segueixes fent el que tu vols. Pero fa gracia, que ningu gosa dir-li a un sirurgia com ha d'operar, o a un advocat com ha de portar un cas... pero quan tens un fill, tothom es erudit en la materia!!!

[TXETA]

Ai, aquesta gent que fica el nas on no li demanen... jo també me les he sentides totes... sobretot la dels braços, perquè a l'Aleix el cotxet no li agradava gens ni mica, i es va passar fins vora els 6 mesos a la motxilla, i pel carrer tothom es creu amb el dret a dir-te com has de fer de mare Al final ja passava de tothom malgrat em costava molt, i ni els hi contestava.

Amb el tema del collit i de dormir vaig obtar per no dir res a ningú (incloc familiars) i evitar el... dorm amb vosaltres??? ui, no el podras treure del llit! I quan em preguntaven com dormia els hi deia que perfecte

Ara la última és amb el pit... tan gran i li dones el pit? Doncs sí! i com que no els dono més explicacions callen

Jo personalment ho he passat pitjor amb els comentaris cap a mí que cap a l'educació que li oferim al nen. Em refereixo a la recuperació del part, ja que tinc diastasis (les abdominals separades) i m'ha quedat panxeta, i n'estic ben tipa que em preguntin si estic embarassada Aqui sí que contesto malament, no puc amb la gent impertinent, la meva resposta normalment és: no, no estic embarassada, i es queden talladissimes o depèn del dia els hi dic que tinc un problema abdominal...

[Ponioleta]

Ostres! Jo també he notat que és una passada com opina tothom de tot!
As matins acostumo a anar a passejar pel barri i tothom amb qui em creuo (que no conec de res) fa comentaris. La majoria només es miren al Bernat, em pregunten quan temps té... (suposo que al dur-lo amb el fular crida més l'atenció) però també hi ha gent que em dóna consells i em diu com he de fer les coses Però si no sé qui són ni res, què m'han de dir?!!
En aquests casos passo de tot, fins i tot giro cua i marxo deixant-los amb la paraula a la boca.
Amb la família o coneguts, en general he optat per no contestar gaire, dir "sí, sí" o "ja ho veurem" i passar de tot. I amb segons quins temes més "compromesos" crec que ni ho explicaré (com les vacunes).

[abart]

Carai noies! Teniu sortides molt bones per a deixar a la gent tallada... però em temo que jo no les utilitzaré perquè sóc massa directa borde així que si he de donar alguna resposta serà de males maneres: no em tornaran donar consells però m'haurè de buscar noves amistats per al proper embaràs, jeje!

De tota manera, tindré vigilat el post per si de cas l'he de fer servir.

[Anabel]

Moltes gràcies a totes són molt bones les vostres respostes, m'apunto unes quantes encara que amb lo borde que sóc amb aquest tema no sé si me resistiré...
La última una amiga em diu: "no serà dolent això de tanta teta?" o "entre el pecho y los brazos te vas a fastidiar la espalda...".

[Carme74]

Ufff! Quin tema!!
Per desgràcia, quan t'adones de les opinions i els consells que et dona la gent, acabes evitant donar explicacions. Poca gent saben que vaig donar el pit fins als 17 mesos a una nena i els 21 a l'altra, que hem coallitat gairebé dos anys, o que encara ara, per adormir les meves filles els fem companyia fins que s'adormen.
Sé que tothm i diria la seva i he optat per no explicar-ho a aquelles persones que sé que tenen la suprema sabiduria i que sabem TOT el que cal fer.
Això si, tampoc m'he estat mai de dir, que si els petits no se senten escoltats quan ens necessiten, tampoc ens explicaran res a l'adolescència!!!

[sandrajuli]

jo tampoc sóc gaire diplomàtica, i molts cops foto un moc a qui em diu alguna cosa, però ara ja quasi tothom (o almenys els coneguts) ha vist que tot el que fem és estudiat i sabent perfectament perquè ho fem i per tant, no hi ha res a dir... A més, el nen està perfecte i a sobre sempre diu siusplau i gràcies i llavors ja fa caure la baba a les iaiones criticones jeje!!

[juliet]

Jo també m'he sentit a dir d'aquestes que posen els nervis a to...tan de la família com dels amics i dels coneguts i també dels desconeguts, amb aquests últims (que solen ser iaies que no conec de res, però que em paren pel carrer per dir-me el que els hi rota) no tinc cap mirament, els responc tallant i au!!
Amb els que sempre he tingut i tinc més problema són amb la família i els amics, apart de tot el que heu dit de braços, collit, teta i no deixar-los plorar per res, també se m'ha afegit el tema de la LlAr d'infants (no hi han anat), tothom semblava més preocupat de la meva "independència" i futur laboral i de la sociabilitat dels meus fills que de cap altra cosa, sempre donant la tabarra amb el mateix....quina agonia, va haver-hi un temps que passava de quedar amb ningú per no sentir la mateixa història i per no acabar engegant-los a tots, perquè al començament explicava tot, però quan vaig veure que no entenien més enllà... vaig començar a ser "seca" i el millor era dir: són els meus fills i jo decideixo el que faig i no haig de demanar permís i ni he preguntat cap opinió.
Jo vaig ser la primera a tenir fills de la colla d'amics, i ara que molts d'ells ja en tenen, s'estan menjant les paraules que em van dir...però les amigues i amics solters segueixen "taladrant" amb el mateix"...i ara sí que acabo dient si si si si....i quan arribo a casa ni hi penso i jo a la meva

Hi ha gent que per molt que els donis explicacions, o no escolten o no entenen, i la millor opció més que reaccionar enfadada és passar, perquè t'ho seguiran repetint a la mínima i tu acabaràs cremada i agobiada i no val la pena, tu a casa teva fes el que creguis millor i qui ho jutgi sense demanar opinió agafes la teva filla a coll o te la poses al pit o el que sigui...per deixar ben clar el que penses!!i així t'estalvies les paraules

[hiolambda]

Moltes respostes de les que he vist són molt bones i també prenc nota.
Però crec que quan la gent té tant mala baba, el millor és no rebaixar-se i faig com l'Irina. Dic, "ah sí? molt interessant! De veritat? doncs, ja ho tindré en compte". I després segueixes fent la teva.

QUE ELS BOMBIN!

[gege]

L'altre dia vaig anar a la caixa i ens estavem esperant a la cua. Jo portava en Guiu al cotxet i quan vaig veure que estava una mica cansat d'estar-s'hi el vaig agafar a coll. Un senyor que no conec absolutament de res em va dir que ja me n'arrepentiria d'agafar-lo sense motiu (ni que hi hagués d'haver algun motiu per mimar al tu fill) i que l'estava malcriant i nuse què més... jo li vaig dir que era el nen que em malcriava a mi deixant que l'agafés sempre que volgués i que d'aquí uns anys ja no em deixaria i a mi em faria pena. El tiu em va fotre una cara d'aquesta tia està ben boja...

[Julyet]

gege, no vull semblar "etiquetaire", però la majoria d'homes grans no se'n van cuidar per res de la criança dels seus fills. Diria que aquest és un d'ells...

[sandrajuli]

jajaja, Goga! és que pel que veig ets ben directa eh!
jo de vegades igual, però em frena el meu company, que diu que he de ser més diplomàtica amb la gent, jeje!

[crissie]

oooooooooooooooh!!!em foto dels nervis amb la gent!!!!!!!!!!de veritat ehhhhhh jo sóc molt molt molt orde amb els desconeguts, però amb els coneguts que no tenen fills...ENCARA MÉS!!!!
Jo sabeu què dic??? "Quan necessiti la teva opinió ja te la preguntaré" o "quan necessiti consell, ja trucaré al pediatre".
La gent em diu "vas una mica a saco, no" i els contesto "i la gent no va a saco opinant sense filtre sobre l'educació del meu fill sense coneixem de res???"
Abans anava amb resopstes més catxondes, però al final penso que no m'he de trencar el cap buscant respostes diplomatiques quan la gent passa de tot i diu el que li passa pel cap!
O sigui que quin no vulgui resposta, que no pregunti!

PEr cert, io el tema que tothom li toqui les manetes o e peuets, inclús les galtes??? què feu??pq jo amb això si que em tallo més, ja qe sé que ho fan amb carinyo i bonma intenció, però no m'agrada que qualsevol toqui al meu fill!!!!

[sandrajuli]

i que no t'agradi a tu és una cosa, però i ell? pobret, segur que tampoc li agrada gens que gent que no el coneix el toqui o li agafi les galtones...
jo ho he notat algun cop amb el meu... una vegada anava amb la motxilla, de cara cap endavant, sense gaire llibertat de moviment, i clar una dona se li va posar al davant, ai que maco, bla bla bla... i el vaig veure tan neguitós i que no podia amagar-se, que no vaig tornar a agafar el baby bjorn dels nassos. Sempre més ha anat a coll, on es pot amagar si no li interessa el que veu!

[Duna8]

molt bó aquest post, podrieu passar per Estic Embarassada/Frases malaïdes q allà en teniu uns quants comentaris d'aquest q tb treuen de polleguera

jo per ara no tinc cap q m'hagi molestat molt, però espero no trobar-me amb molta gent "d'aquesta" quan neixi la nena perquè com m'agafin en un dia sense paciència...1 2 3 respiiiiiiiiira