Aprenent a ser mamífers de nou

[cuqueta]

Hola mamis:

M'han passat aquest article del País on es relata (malhauradament) com les mares que volen alletar sovint es troben amb molts problemes i com sempre apareix la solució més fàcil i cómode per tothom (menys pel nadó i la seva mare) i sel's incentiva per a que tirin la tovallola, el biberó amb llet de vaca, una llet artificial, amb carències respecte la llet materna i que només beneficia a les empreses productores de llet artificial i CIA.
És molt trist que encara hi hagin "professionals" que no recolzin la lactància materna, fins quan haurem d'aprendre el que és natural? fins quan haurem de remoure cel i terra per trobar solucions davant un inici complicat de la lactància materna? i es que no puc entendre com una cosa tant simple com és amamantar els nostres fills, la millor alimentació per qualsevol nadó, es converteix molts cops en un problema i s'acava qüestionant a cada moment.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad ... isoc_1/Tes

[Julyet]

Article excel·lent. Ja l'havia vist però m'agrada molt que l'hagis enllaçat. Jo també segueixo sense entendre moltes coses...

Moltes gràcies per compartir-lo

[su392]

Genial l'article!
Gràcies per penjar-lo!

i estic amb tu respecte al NO entendre moltes coses...

[D.J.]

Muchisimas gracias por ponerlo.Articulos como este hacen que no me sienta tan bicho raro como mucha gente intenta hacerme creer

[klein133]

HOla.

Estic completament d'acord amb aquest article. NO puc entendre que hi hagi tanta gent que pensi el contrari.


Gràcies per passar-lo!!!

[txellchen]

Jo el vaig llegir fa uns dies i em va agradar molt!

El que trobo més indignant és que els sanitaris en general, no es posin les piles en aquest tema. Jo sóc una de les "víctimes" que van abandonar la LM perque no vaig tenir ajuda de cap tipus. També s'ha de dir que no em vaig saber informar prou ni em vaig moure, però el que està clar és que NINGÚ em va ajudar (ni a l'hospital que no s'aclaràven, ni amb la pediatre ni llevadora del CAP, ni la familia...). Ara que la meva cunyada és mare d'una puceta de 15 dies, veig que s'està repetint exactament el mateix que ens va passar a nosaltres, amb la diferència que jo ara SI que estic informada i miro de donar-li un cop de ma. Però mai serà el mateix una "cunyada plasta" que intenti fer-te veure les coses i que t'animi a continuar, que el teu gine i llevadora i el pediatre es posin tots d'acord i tinguin la formació adequada per sapiguer ajudar-te.

Els grups de suport a la lactància trobo que fan una gran feina, ademés d'una manera altruísta. Però sovint, vistos des de fora poden semblar "el grup dels radicals de la teta" . Si s'aconsseguís que els seus coneixements també els interioritzéssin els sanitaris, o si tel's trobéssis d'una manera més activa durant el procés de l'embaràs, part, puerperri etc, crec que a tots en seria més fàcil.

Se m'acudeixen mil sol·lucions: xerrades amb una experta en LM durant els cursets pre-part, informació en forma de díptics als CAPS i Hospitals (quants cops heu vist aquí al SP a algú preguntant si al teu poble hi ha grups de suport), fins i tot visites als hospitals, allà in situ, per ajudar-te a que el nen s'agafi correctament...

No se, potser és un utopia, però trobo que últimament s'està parlant molt del tema als mitjans i potser això significa l'inici del canvi, no?

[cuqueta]

M'alegra que us hagi agradat

Estic contenta que de mica en mica, cada cop hi hagin mes mamis que respecten totes les postures, pero defenen fins al final la lactancia materna perque saben que es la millor opcio pel seu nado. Potser teniu rao (espero de tot cor que si) i aixo sigui el principi d'un canvi important respecte a aquest tema, sobretot s'hauria de re-educar a molts sanitaris perque com diu la txellchen, les persones que realment estan fant la feina son els grups de suport a la lactancia, que normalment estan formats per dones, mares, alletadores o ex-alletadores que en el seu moment s'han trobat amb dificultats i que des de llavors estan disposades de manera altruista a ajudar a altres mares perque no hagin de passar per les males experiencies que han tingut que passar elles.
Jo soc totalment conscient, i estare tota la meva vida agraida a la mare que ens va ajudar al Marc i a mi amb la lactancia materna, mare de 3 criatures i que actualment forma part d'Alleta (de Lleida), mai no li podre agrair prou el fet de rebre'm a casa seva, posar-me a l'abast tota la seva experiencia i consells i donar-nos un cop de ma, molt i molt gran, per continuar fent teta, suposo que totes les que hi heu passat m'enteneu perfectament.
En fi, haurem de continuar fent un llarg cami plegades perque la gent (i sobretot altres mares, que es el que mes dol) entenguin, respectin i recolzin la lactancia materna encara que elles no l'hagin practicat mai, que no et mirin amb cara rara al saber que fins als 6 mesos el teu fill nomes ha probat la teva llet, que te mes d'un any, o de dos, i encara continueu fent teta, que tens problemes per lactar i lluitis a contra-corrent, com si ti anes la vida mateixa, per prolongar una lactancia que es el que mes desitges i t'esta costant...
Molts anims a totes les que ara us esta costant i penseu que a la llarga nomes queden els bons records, encara que el principi acostuma a ser dur.Jo, despres de tot, em quedo amb la sensacio unica i indescriptible de tenir el meu petit fent popetes, pell a pell, aixo no ho canviaria per res del mon, es sens dubte (per mi) la sensacio mes bonica, intensa i emocionant des de que he estat mare.



(perdoneu pels accents)

[mirada]

Tot un encert penjar aquest article perque estigui a l'abast de tothom. nosaltres també fem lactància materna exclusiva, estem als 4 mesos i escaig i encantades de la vida la meva nina i jo.però els inicis són durs, molt durs diria jo, i si no estàs molt informada o comptes amb algú de confiança que t'animi, pots desistir fàcilment. ja s'ha dit moltes vegades però no està de més recomanar altre cop el llibre del carlos gonzalez, i sobretot , qui estigui a punt de ser mare, que aguanti els primers dies,tot i el cansament i el mal als pits... jo a l'hospital vaig arribar a demanar un biberó petit perquè la nena es moria de plorar i plorar i vam acabar deduint nastros i l'infermera que era de gana i li vam donar un biberó aquella primera nit però a la que em va pujar la llet i va començar a menjar, ja no vam tornar a recorrer als bibis. haig de dir que en el meu cas, jo ja havia estimulat hores i hores els pits amb la nena mamant, i vaig considerar que en aquest cas un bibe per calmar el plor histèric no podia fer-li mal. i al final no ens va interferir per res en l'alletament, tot i que com he dit, només va ser un bibi . Ja a casa, tot i el mal als mugrons els primers dies, que en fa, desenganyem-nos, doncs en pocs dies la lactància es converteix en un regal preciós pel teu fill o filla però també per a tu. jo mai m0havia sentit tant orgullosa de mi mateixa..ànims a totes les mares que estiguin començant aquesta aventura

[xaturrina]

Avui mateix he llegit aquest article que m'ha enviat l'equip d'Alleta.
Si cuqueta, jo també volto per aqui i jo també he d'agraïr a tot l'equp d'Alleta i en especial a una de les mares que també em va rebre a casa sevaç( potser era la mateixa , també te 3 fills) quan tot just el seu petit tenia 5 setmanes.
Aquella tarda vam rebre una lliçó magistral en LM; apart de corregir-me la posició ens va donar un munt de bons consells , mai li podré agraír prou.
La veritat és que , i axò ens ho va dir la llevadora a les classes de pre-part; per donar el pit se n'han de tenir moltes ganes però també és vital tenir ajuda i suport al teu voltant. Afortunadament jo el vaig trobar en primer lloc un la parella, fonamental!; a el grup de suport de Lleida i a la infermera de pediatria del CAP. Sense ells hagués estat dificil per no dir impossible.

Així que , i deixeu-me que aprofiti la ocasió, una altra noia i jo ens hem animat a muntar un grup de suport al nostre poble.
De moment només tenim la idea i passat l'estiu farem una visita a Lleida perque les noies d'Alleta ens ajudin i ens assessorin.
Si hi ha algú de l'Urgell interessada en el tema, ja ho sabeu.

Gràcies Cuqueta!!

[llumer]

doncs la meva experiencia es bastant diferent de la vostra.
La meva primera filla tenia debilitat muscular i no succionava amb prou força per mamar. Em vaig treure jo llet durant 2 mesos i mig i li donava en bibi, pero tot i aixi li havia d'apretar jo la tetina del bibi perque la llet sortis i ella nomes empasses. Per nosaltres la solucio va ser passar a cullera. Per tant aquella experiencia no compta.
Ara soc mare de una nena de 2 mesos. Tenia clarissim que li donaria pit, pero que si no me'n sortia no em provocaria cap trauma, ja que tot i volent i sabent que es el millor per ella (i apart el mes practic perque jo ja he viscut el sortir a passejar amb la nevereta, termo, llet en pols, bibis, etc. etc...), doncs encara que estava convençudissima de que es el millor i que jo volia donar de mamar, la meva gran va creixer amb llet artificial i alimentacio complementaria desde els 3 mesos (per necessitat) i esta perfecte!,
Doncs bé, jo crec que el que em va ajudar a mi es que fos la segona maternitat, ja que TOT es diferent i et deixes portar NOMES pel que tu penses i creus que es el millor pel teu bebe i per tu. I crec que en aixo esta la clau. Esta clar que els primers dies em feia mal, (i que vaig topar amb sanitaris que em van ajudar) pero sabia que ella estava ben agafada (m'ho van corroborar a l'hospital) i que el mal era normal els primers dies (ho recordava del primer postpart i m'ho va corroborar la infermera del cap).
A partir d'aqui, he fet orelles sordes a tot el que m'ha dit TOTHOM (mare, sogra, amigues, etc...) i per mi la lactancia ha estat MOLT FACIL (pero ja dic que crec que el secret es estar-ne convençudissima i deixar-se portar per l'instint que tenim (que efectivament deu ser de mamifers, no?)
Vull dir que; no tiro per terra tot el que heu dit, perque se de molts casos de LM abandonada per aixo, pero... animo a futures mares a que no sempre ha de ser un començament dur com es diu sempre!!! Anims a totes!!!

[cuqueta]

llumer, tens rao, no sempre els inicis son durs, pero es el mes frequent, i abans de ser mare per primera vegada val mes saber que potser que sigui dur per estar preparades i lluitar, que pensar que sera un cami de roses (com creia jo) i despres a la primera de canvi abandonar perque creiem que el que ens passa es un cas aillat, i que degut a aixo no som capaces de donar el pit.
Tens rao que l'experiencia es un grau i segurament que no s'actua igual en la primera lactancia que en la segona, ara, en el meu cas et puc dir que per mes instint que hagues aplicat els nostres problemes no s'haguessin solucionat , ja que el meu fill no s'agafava be al pit i necessitavem aprendre'n de nou els dos, al grup de suport a la lactancia ens van reeducar als dos, ens van ensenyar postures, exercicis, actituds que tots sols no haguessim pogut aprendre, es per aixo que els hi estic tant i tant agraida.

xaturrina, em sembla genial la iniciativa, t'envio un privi per comentar-te quatre cosetes. La noia del grup de suport que ens va ajudar es diu Ma Angels, no se si es la mateixa...

mirada felicitats per aquesta lactancia!!! disfruta tant com puguis de cada presa, passa tant rapid...

petons a totes

[cuqueta]

Us enganxo un altra drecera, es una entrevista a Carlos Gonzalez http://www.elpais.com/edigitales/entrev ... s_Gonzalez

M'ha indignat l'home que comenta que li molesta veure pits de dones en el moment de l'alletament, per favor home!!! que no hi ha cap mare que decideixi fer lactancia materna per tenir l'excusa perfecta per ensenyar la teta!!!, a mes, no deu anar pas a la platja perque alla si que hi han un munt de dones que fan top less amb totes les de la llei, o potser aquestes no li molesten? ho trobo mooolt fort

[llumer]

ei!!! que m'he explicat malament!!!!
estic d'acord en tot el que dieu. els principis son durs, pero no han de ser-ho tant com tothom diu. i el mes important passar de la gent, que sembla que tothom hi vegi problemes....
era un missatge d'anims, no de contradiccio!!!
ah, i totalment d'acord en l'article, els profesionals haurien de ser els primer pro-LM i ajudar-nos!!! no haver de recorrer als grups d'alletament!!

[xaturrina]

Llumer tens tota la raó; de fet recordo a la meva cunyada amb les seves dues filles. Mai va tenir cap problema amb la lactància; ni una clivella, ni mastits ni res de res. Suposo que el dolor del principi i ja està.

Cuqueta t'he contestat el privi i si, a nosaltres també ens va atendre la MªAngels, una crack!!

[cuqueta]

ei!!! que m'he explicat malament!!!!
estic d'acord en tot el que dieu. els principis son durs, pero no han de ser-ho tant com tothom diu. i el mes important passar de la gent, que sembla que tothom hi vegi problemes....
era un missatge d'anims, no de contradiccio!!!
ah, i totalment d'acord en l'article, els profesionals haurien de ser els primer pro-LM i ajudar-nos!!! no haver de recorrer als grups d'alletament!!

La meva cunyada també va tenir aquesta sort, jo tinc l'esperança de que la pròxima vegada que alleti no tingui tants problemes

[neuetes]

Molt i molt interessant l'article!!
Jo, malauradament, també m'hi he sentit identificada. El meu intent de LM va fracassar ja a la primera setmana. Entre els plors de la nena, les pressions familiars, el poc suport dels professionals i la meva frustració... la nena va acabar primer amb suplement i després amb LA exclusiva als dos mesos de vida. Una llàstima.
Espero aconseguir-ho si mai tinc un segon fill. Gràcies de nou.

[entrerius]

Bon dia

Nosaltres vam tenir un començament desastrós!!!

1.- Cesària: no em vaig poder posar el nen al pit fins 5h desprès. Tenia uns tremolors increïbles i no em podia moure.... fatal!!!!

1.- Llevallets elèctric: la llevadora em veu i em diu que vagi estimulant el mugró per que no el tinc sortit i segurament no podré donar-li sense mugronera......
Quin maaaal!!!!!! Estic convençuda que les clivelles me les va provocar aquest aparell.
M’havia de posar 10’ a la màquina i desprès el bebè....!!!!! .... el pit no podia descansar!!!

1.- Mugroneres: suposadament no em sortia el mugró i per prescripció de la llevadora me’n vaig haver de posar .... si fos ara probablement no ho faria... però com que no en tens ni idea...... doncs cap a la farmàcia a buscar-les.
Entre el mal que em feia (horrorós!!!), que el petit encara no té la tècnica agafada i no agafava be el pit i que a la mínima que es movia treia la mugronera.... torna-la a col•locar i torna a posar en posició el petit que estava plorant tooooota l’estona per que no podia agafar-la.....!!!!!!! .......Quin stresssssss per favor....


Vaig estar un mes i mig veient les estrelles cada cop que havia de xumar...... però un dia vaig veure la llum. Una noia de la lliga de la llet i mare de 3 fills i em va dir:

1.- mugroneres fora: el nen no pot agafar be el pit i et fa més mal. El mugró ja sortirà... tranquil•la.

2.- Posició del nen: panxa amb panxa i la boca ben oberta. Si retira una mica el cap, el treus i el tornes a col•locar be.

En 15 dies havia solucionat el tema i vaig poder començar a gaudir de la lactància fins avui.

Si fos avui faria les coses d’una altra manera, a la meva manera per que ara SÍ que tinc experiència, i ja no aniria tant perduda com aleshores.

Efectivament som una espècie ben orca. La natura ens ha dotat amb tots els mecanismes necessaris per poder alletar als nostres fills i resulta que som la única que no ho sabem fer...........????....... ens hi capfiquem massa???? excessiva pressió social???? Una societat molt individualitzada que no pot aprendre d’altres membres de l’espècie com fins fa poc temps???? No hi podem dedicar el temps suficient????
Segurament és un cúmul de circumstàncies que fa que una cosa tant natural resulti tant complicat .

[su392]

Bon dia noies!

Doncs els meu inicis van ser perfectes. La veritat no em vaig informar gens pel tema lactància, fins i tot a les classes prepart, en aquesta no vaig poder assistir-hi.
No sabia ni com ni quan ni en quin moment me l'havia de col.locar.
No tenia ni idea de si havia de ser immediatament després del part, al cap d'una hora o al cap de dues...
vaja.. anava plenament convençuda que jo mateixa sabria el moment. Potser aquesta va ser la meva gran sort, confiar en els meus instints naturals. No posar-me CAP fita. No em vaig plantejar en cap moment si faria fins als 4, 6, 12.. de LM, només sabia que volia intentar-ho. Per ella, per la meva filla, ho havia d'intentar encara que només sigues una única toma...

I així va ser... en faig fer una, dues, tres tomes... i continuant fins a data d'avui.

No he tingut mai ni una clivella, ni mastitis.... No he hagut de d'assistir a cap "classe" de lactància. Això que els 3 primers mesos ho havia de fer estirada si o si, perque no em "sortia" cap més posició... fins que en varem aprendre les dues i ara fem acrobàcies!

Es que és així... hem d'aprendre a confiar amb els nostres instints, que els tenim només per condició de mamífers que som.
La veritat que "les pressions" del voltant no ajuden gens a deixar-nos guiar, però tinc la gran sort que confio molt amb mi mateixa i No escolto els comentaris "destructius" del meu voltant...

[oshita]

M'ha encantat l'article. Ja és hora que es posin les piles amb l'alletament matern a tots els hospitals, que no en saben massa en general.
Nosaltres vam començar fatal. També vaig tenir cessàrea i, com que a més de l'anestèsia em van donar alguna cosa per atontar-me, no vaig voler que em portessin al nen a l'habitació fins bastantes hores després d'haver parit per por a no poder aguantar-lo. Per sort, quan el van portar, de seguida es va agafar al mugró i va xupar molt bé. El problema es que no em pujava la llet, vam trigar 5 dies en els quals ho vaig passar fatal. Les infermeres em pressionaven per donar-li ajuts amb biberó perquè ja havia perdut el 10% del pes al nèixer però jo insistia que no li donessin. En una ocasió una infermera se'm va presentar a l'habitació amb el biberó buid... ja li havien donat. Els vaig demanar que no hi tornessin sense el meu consentiment i no li vam donar més. El tenia enganxat al pit mati, dia i nit, fins que al final ens en vam sortir.
Jo tenia claríssim que volia donar el pit, m'era igual el que em diguessin pares, sogres, infermeres o metges. Evidentment si haguès perillat la salut del peque li hauria donat biberó, però no vaig llençar la tovallola i tot i passar uns dies fatals a l'hospital ha valgut moltíssim la pena.
De moment, després de 20 mesos, continuem. No sé quan ho deixaré, o quan em deixarà, perquè ara ja fa self-service, suposo que quan ens en cansem l'un o l'altra...
Crec que has d'estar ben convençuda de què vols per tu i pel teu fill, és la millor manera que ningú et faci ballar el cap i la naturalesa segueixi el seu curs.