A qui li feu cas?

[Nima]

Hola

Sé que pot semblar una tonteria però volia saber vosaltres a qui li feu més cas al cap o al cor??... jajaja... ja sé que es una pregunta que pot semblar una xorrada però volia compartir amb vosaltres això... doncs que fa molt de temps que li dono voltes a la ideia d'ampliar la família i el meu cap i el meu cor no es posen d'acord

Gràcies

[aSiKa]

Uff és una pregunta dificil, perqué depen de cada situació.
Però et diré que moltes vegades si li hagués fet cas al meu cap, no hauria fet ni la meitat de coses!

[Nima]

jajaja aSiKa, tens raó
Jo sóc persona de pensar massa les coses, potser aquest ha estat un "problema" a l'hora de fer coses :-P

[cristina1671]

Jo normalment em penso les coses amb el cap, i li dono voltes. Però si t'he de ser sincera qui acaba decidint és el cor...

Vaja, com diuen les companyes el tema és prou delicat com per fer cas només a una part del cos, jo deixaria que participessin totes les parts i sobretot pensaria: si no faig això que estic pensant fer, com em sentiria?

Ànims i sobretot pensa sempre que el que has decidit ha estat el més encertat

[Nima]

Sí, sí... sé que el tema es "seriot"... porto donant-li voltes desdel desembre que em varen fer un raspat quan estava de 9 setmanes... va ser un embaràs sorpresa perque ni em vaig plantejar que em podia haber quedat embarassada i desde fa uns mesos li dono voltes i penso en el futur i en el que seria millor pels meus dos fills, que si penso molt i penso en el tema monetari doncs el cap diu que ara si més no tindrien la oportunitat d'estudiar (si volen) i que si vingues un altre potser seria més difícil i si escolto al cor me n'adono que desitjaria tornar a ser mama i pel que fa a les peles doncs que ja ens espavilariem no? aiiiii que tonta estic...

[Julyet]

Per a mi no va per separat, va tot junt. Els meus coneixements i el que sento es "retroalimenten". Una altra cosa és que de vegades "el cap" ens diu el que volen sentir els altres i "el cor" el que volem nosaltres...

[juliet]

osti tu!!!cap i cor, impossible separar-los, la informació que et dona un i altre si no es complementen "perds el nord"
L'ésser humà necessita la part racional i la part emocional per poder funcionar de manera "òptima" ...això sí, en segons quines circumstàncies, com fer-los complementar????....tornem a l'inici i no he dit res que no se sàpiga....pensa que l'equilibri entre els dos és una de les assignatures pendents de la majoria els humans

[indai]

Al cor...

[entrerius]

Bon dia.

Pensa que és el que et faria sentir millor .....i tindràs la resposta.

[Pukeko]

Per mi el cap ens diu el que "hauriem" de fer i el cor el que realment "volem" fer. Però realment crec com algú ha dit per aquí, que acabem fent el que el cor ens diu. De fet, quan volem fer alguna cosa "irracional" ja se n'ocupa el cap de racionalitzar-ho.

[Mari Loli]

També crec que es una questió dificil, que totes dues coses s'han de tenir present, pero potser (per propia experiencia) deixem que el cap mani, i estic d'acord amb alguna de les noies que han escrit que ens em de deixar portar també pel cor. Amb el tema dels fills crec que es important el cap, pero més encara el cor, ja que si decideixes tenir fills nomes amb el cap, no sé, tot massa pensat i preparat no? El cor t'empeny a fer coses i el cap t'ajuda a fer.les bé. UF! quin rollo m'ha sortit!!!

[sivi]

Bon dia, quina pregunta!!jo sóc una persona molt impulsiva, sempre feia el que el cor hem deia, en canvi el meu marit es d'aquells que es pensa mil vegades una cosa avanç de fer-la.
Desde que estem junts hem anat fent les coses a vegades per impuls del cor i d'altre rumiant molt, tot depen de la situació.
Pensa amb el cap el que vols i escolta el cor que hi diu i tu fes la meitat del que et digui el cap i la meitat del que et digui el cor.
Sigues una mica temeraria o sino no faràs gaire res en aquesta vida per la por de si t'equivoques.

[Betti]

Nima, he llegit que el que et preocupa és principalment el tema monetari, perquè la mainada puguin estudiar i tot això... mira, jo no em preocuparia. Jo sóc la petita de 4 germans. Quan em va tocar estudiar ja no hi havia calés i em vaig espavilar jo soleta i me'n vaig sortir molt bé, amb el suport de la família, però m'ho vaig currar jo.
El meu marit igual, son 2 germans i ell volia estudiar a la universitat. Els seus pares no li pagaven res, ni el pis d'estudiants, ni matrícules ni llibres ni res, perquè anaven molt i molt justos, i ell se'n va sortir molt bé. A més, veig que, com que no ho hem tingut tan fàcil, valorem més les coses que hem aconseguit...

Penso que, si és això el que et frena, has de deixar que sigui el cor el que decideixi... com era allò: "donde comen dos, comen tres???"
Ànims!

[juliet]

A casa el julieto també són 4 germans i sempre han anat justíssims, l'únic que ha anat a la universitat ha estat el julieto perquè tenia beques i mentre estudiava treballava. Les tres germanes van estudiar FP perquè elles ho van escollir.

com que no ho hem tingut tan fàcil, valorem més les coses que hem aconseguit...

Això és cert, però no depen del nivell econòmic de la família el saber valorar les coses, jo vinc d'una família on per sort no hem tingut problemes econòmics, tots tres germans hem anat a la universitat i hem viatjat per tot arreu amb els nostres pares, això sí, els meus pares ens han fet valorar l'esforç i la feina, mentre estudiavem a la universitat treballavem (a hores o jornades de cap de setmana, perquè la prioritat era estudiar), a casa els regals venien pels aniversaris o per reis, si voliem alguna cosa ens la pagavem nosaltres amb el sou que guanyavem...en l'única cosa que mai deien res era en llibres, encara que no fossin per la universitat.

Com a pares volem el millor pels nostres fills, però de vegades es confon "el millor" amb el "més car" o en tenir més i més de tot sense necessitat, i el millor no es valora amb els diners, i ho dic no com a "frase cèlebre" sino per experiència de casa amb el julieto i els meus fills.
Evidentment que diners has de tenir, els que garanteixin tenir les necessitats bàsiques sense haver de fer mans i mànigues per arrivar a final de mes. Però a partir d'aquí, tot depèn de com t'organitzis amb les despeses.
I tot plegat és qüestió de trobar equilibri entre cap i cor, perquè sense cap pots acabar amb "números vermells" i sense cor pots perdre't el millor de la vida

[Nima]

Gràcies per tots els vostres comentaris

A casa també anavem molt i molt justos... vaig començar a treballar als 14 anys i desde llavors doncs estudis, llibres, sortir etc etc tot m'ho pagava jo amb el que guanyava. En Nimo si fa no fa igual o pitjor ell es el petit de 6 germans!! imagineu-vos.

En fi.. que serà qüestió d'aprofundir una mica mes en el tema i mirar de posar el cap i cor d'acord jajaja...

[sana3]

ufff quina pregunta mes xunga....jejejejeje....jo sempre penso molt i molt les coses i mai trobo el moment idoni per fer les coses i si pensen amb el cor...semble que tot surt d'una altra manera....jejejeje...

[Nima]

SANA3... ja ho pots ven dir la pregunta es xunga... es que sé que estaré tota la vida pensant que perquè no em vaig llençar a tenir un altre... la meva mare em deia (quan vaig perdre aquest últim) que la sensació de voler ser mare se m'esborraria amb el temps !!!! i que va aquí no marxa res, tot al contrari tinc aquest sentiment encara més profund si es pot tenir així