no se que fer

[sharey]

hola noies quant va neixer l'àlex tenia molt clar que volia donarli al pit i va ser un desastre , va estar a la incubadora no el vaig posar al pit fins que tenia casi 2 dies , de llet no men faltava pero a l'hospital em feien donarli el pit i despres treurem la llet am el saca leches total que quant acavava de donarli el pit i treurem la llet ja el podia tornar a posar el pit ell plorava pk tenia gana i varem donarli un reforç de bibi , em vaig desesperar la veritat nomes vaig donarli 8 dies plorava ell i tambe plorava jo aquesta vegada tenia molt clar que no volia donar el pit ser que es el millor i totes les koses bones que aporta , avui e estat a la llevadora i ma entrat el dubte i si o provo? el meu home diu que faci el que mi em sembli jo estic passant una epoca de nervis per problemes personals am la familia i o estic passant malament sere capas de donarli el pit? el pot afectar els meus nervis? creieu que donar el pit am dubtes es bo? no se que fer noies em podeu ajudar acavarme de decidir si pit o bibi?

[petitaemma]

Sharey, hola, potser no sóc la més indicada per aconsellar-te, ja que jo no he donat pit.
Les meves nenes van néixer molt prematures, són bessonetes, a mi m'hauria agradat donar-lis el pit, però van estar, obviament també a incubadora, amb els disgustos que anava tenint la pujada de llet va brillar per la seva absència, encara i així jo errer que erre cada 3 hores a treure'm llet, jeje.
Lo que vull dir, és que la situació passarà a ser diferent, ja que porta molt estrés el tenir el teu fill a incubadora i realment no atines molt bé a lo que fas, és una situació molt difícil i generalment inesperada que et trasbalsa i trastoca molts plans i ilusions.
Jo aquesta vegada ho provaria, la situació es totalment diferent i potser el estar en contacte amb el teu bebé fins i tot t'ajuda a evadir-te dels problemes que tinguis, sempre pots pasar després a pit, no?
Bé, aquesta és la meva opinió, però pensa que al final has de fer allò amb lo que et sentis més segura i a gust. Ja ens diràs quina decisió prens, que sigui la que sigui serà la correcta pel teu fill.
Petons!

[DALMI]

Has de prendre tu la decisió. Si realment ho vols fer, ho pots aconseguir. Informa't molt i demana consells a algun grup de lactància. Lo important és que en tinguis ganes i ho facis convençuda. Potser si no ho proves sempre et quedarà aquella recança de no haver-ho intentat.
Jo sempre recomano a totes les mares que ho provin, a deixar-ho sempre hi ets a temps.

[Julyet]

Jo, després de la meva experiència, li recomanaria a tothom que optés per la LM amb total sinceritat. Sóc conscient dels problemes que sorgeixen quan no hi ha suport mèdic, familiar, etc.

No sóc assessora de lactància ni cap tipus d'especialista, simplement una mama molt interessada en el tema i si vols et puc passar enllaços amb informació real i útil, no mitologia popular.

[nius]

Jo, com la Julyet, recomano MOLT, donar el pit.

Cada embaràs és un món, de ben segur que tu ho has notat. I cada part, i cada principi de lactància. La lactància pot ser molt difícil, al principi, i cal tenir-ho clar. Però si vols fer-ho, pots. Els teus nervis, et perjudicaran a tu, a la teva paciència, però no a la teva llet.

El meu petit va trigar 8 dies a agafar-se al pit. Vam fer LA amb xeringa, amb llet meva i llet de fórmula durant 3 setmanes, i quan ell tenia 1 mes, vam aconseguir fer LM exclusivament, i ara anem seguint. Amb això et vull dir que pot ser complicat, però amb esforç, tenassitat, voluntat, suport, és possible.

Sempre pots probar-ho, i si no va bé, tens els bibis! Molts ànims!!!

[indai]

Jo vaig estar tota la quarentena donant-li el pit al meu fill amb llàgrimes als ulls. Tot per una infecció del pit.Amb la medicació adequada em va desapareixer en 10 dies. Va ser un mes i escaig horrible, però...VAL LA PENA!

lA jULYET ha obert un post " document indispensable per la LM" o algo així on trobaràs coses molt interessants que potser t'acaben de convèncer. El que si que t'aconsello és que abans del enixement del teu fill, vagis a fer una visita al grup de lactància de la tebva ciutat o poble més proper. Segur que elles t'esclareixen tots els dubtes.
Totes les mares volem el millor pels nostres fills. COmprem la millor roba, els millors bolquers, el millor xumet, bressol, etc. Doncs, per què no donar-li l'aliment més perfecte que existeix al món? La teva llet és el millor que li pots donar al teu fill. Però ho has de fer convençuda.Si no, no cal.

Jo només et diré que és el millor que he fet mai, malgrat les clivelles i la infecció. Veure al meu fill mamant és el plaer més gran que tinc ara mateix. A part, el pit dona una part essencial al teu fill NO nutritiva. Li dones seguretat, escalfor, amor...Et costarà molt menys dormir-lo per exemple. Tu t'aprimaràs més ràpid. La recuèració de l'uter és més ràpida...

A més, a la llarga és més descansat ja que sempre està a punt, no l'has de preparar ni escalfar.Si a més feu collit, ni t'enteraràs que t'has despertat 2 o 3 vegades per donar-li de menjar.

També si li dones el pit t'estalvies entre 1.500 i 300 euros ( depenent de l amarca) en llets de fòrmula.

Dius que ara estàs passant un moment familiar delicat i que no creus que siguis capaç de donar el pit. Donar el pit és cansat al principi i sobretot necessites l'ajuda de la teva parella i de la gent del teu entorn. També s'ha d'aprendre a desconectar dels comentarius nocius que fa la gent ignorant que ens envolta.

Et diré una altra cosa, tenir al teu fill mamant, t'ajudarà a passar aquest moment delicat. Ja que ens aporta una gran felicitat aquest contacte amb el nostre fill.çEs un moment tan dolç, tan íntim...no hi ha res que ho pugui espatllar. I el més genial de tot és que pots allargar la lactància el que vulguis, això vol dir que pots allargar aquest moment de felicitat tant com et vingui de gust.

Hi ha molta bibliografia sobre aquest tema.Jo m'he llegit " Un regal per a tota la vida" i m'ha esclarit molts dubtes.
El document que va penjar la Julyet està molt bé,ja que està basat en estudis científics. Allí trobaràs tots els nutrients que li aportes amb el pit al teu fill.

Bé, només dir-te que si vols donar el pit ho has de fer ag ust, no perquè t'ho diu la llevadora o una forera,sinó perquè tu creus que és el millor per el teu fill i tu. Si has donar el pit amb rencunia, millor un biberó. I sobretot, no et desanimis per les clivelles, sol passar...duren uns dies i marxen.No caiguis en la trampa de les mugroneres, confonen al nens i poden acabar amb la LM.

Ànims maca!

[soclamarga]

Carai! ja no sé què més afegir al que ja t'han dit!!

Jo si fos tu també ho provaria de donar-li el pit! Pensa que com sempre es diu, cada embaràs, cada part, cada fill, és diferent, i el que per un et va anar fatal potser per l'altre va perfecte. A ma germana mateix li va passar que amb el primer fill va tenir una infecció creuada per fongs i bacteris i tenia els pits destrossats, i ella estava física i anímicament per terra, i per més que ho va intentar molt de temps (diria que va estar 2 mesos així!), mentre no li diagnosticaven el q tenia, al final va haver de donar-li biberons (ara no recordo si com a suplement o si el pit no li va poder donar gaire més temps), però amb el segon fill no va tenir cap problema (a part de les típiques clivelles) i el nen té 2 anys i encara mama!!

El meu fill va estar ingressat 5 dies a l'hospital després de néixer (no va estar a la incubadora). A mi em van donar l'alta i només tenia opció a una habitació compartida sense llits (només unes cadires que s'estiraven una mica), i vaig estar tots els 5 dies i nits allà pq li donava el pit i després li donaven una mica de suplement, i sí, va ser durillo, però quan vaig marxar d'allà li he donat només pit i de moment va bé la cosa! ;) Jo de moment només havia tingut el de les clivelles (que a mi m'estan durant molt més que "uns dies" perquè el nen té dos mesos i encara no se m'han curat bé :S), però fa un parell de setmanes em van dir q tenia mastitis i al final va passar a abscés, que em van haver d'operar i tot, i no he deixat la lactància materna encara (i espero no fer-ho!). Al principi és "pesat", amb el sentit que et passes el dia amb el nen enganxat i et fan mal els pits... però mica en mica es va passant...

Com ja t'han dit, sempre estàs a temps de passar a lactància artificial, però primer provaria de donar-li el pit.

Molts ànims, i això sí, a pesar del que et diguin i diguem, fes el que més et convingui i creguis TU que has de fer! ENDAVANT i sort!!

[Julyet]

Una cosa: les clivelles "no són obligatòries". Vull dir que, sí, que pot passar, però amb una bona postura i potser alguna coseta més (a mi a l'hospital em van donar purelan, que també he llegit que es força "placebo", però "a mi em va anar bé") pot ser que no en tinguis. Jo no vaig tenir cap problema. Sí que tenia el pit força inflamat, però amb una mica d'escalfor se'm desinflamava i no tenia gens de dolor.
El més "dur" era el cansament de no dormir, i si que mamava molt sovint i força estona (no com ara, que són 2 minuts!), però tenia tantes ganes de contacte!!

Conclusió: pot ser que no tinguis cap problema, i si el tens, es pot arreglar

[evawin]

Jo et recomanaria que et possessis en contacte amb algun grup de recolzament de l'alletament. En saben molt, et poden ajudar i aconsellar. Has de confiar en tu mateixa i saber que pots alletar perfectament.
Has llegit el llibre del Carlos Gonzalez, "un regalo para toda la vida"? Te'l recomano!

[entrerius]

Bon dia.

El biberó sempre el pots acabar donant, en canvi el pit si no ho fas al principi dresprès no t'hi podràs repensar.
Jo ho recomano 100%.

També recomano que si tens algun problema al principi..... aguanta.... que desprès recompensa i molt!!!!

[charito]

Hola maca, jo he tingut tambè una mala experiencia amb la LM, tot i que tothom m'ha dit lo fantastic que es, jo no ho he pogut disfrutar gens.

Jo et diria que per fer LM has d'estar realment molt convençuda i si no ho tens molt clar d'entrada potser no es la millor manera de començar. Tambe que facis el que realment vulguis tu per les teves circumstancies, si no et veus capaç, no passa res, no ets pitjor mare per aixo, sino que has d'estar forta i sencera per cuidar el teu nen.

Molt anims!!!

[crissie]

Hola! jo crec que has de fer cas al teu instint...Quan neixi jo crec que sabràs el què has de fer... Suposo que ja tens informació de sobra sobre els "beneficis" dels 2 tipus de lactància, o sigui que jo crec que aj és una qüestió totalment teva; Si no li vols donar el pit perquè et fa por que et surti malament, en aquest cas jo em tiraria a la piscina i ho provaria...si no ho tens clar per altres raons ...no ho sé! El que si que et puc dir, és que jo també esti9c passant uns moments molt durs (familia i feina) i que el moment en que el meu nen s'enganxa al meu pit, el món es para i tots els problemes es congelen...és el meu moment i el del meu fill...i t'asseguro que en cap moment del sóc més feliç;

Per cert, tal i com diu la Julyet, també és possible no tenir cap problema! a mi el Xavi se'm va enganxar de seguida i no vaig tenir ni clivelles ni mastitis ni res de res...només les molèsties de la pujada de la llet i una mica d'irritació al principi pq mamama cada hora, però amb els pits enlaire i una mica de la propia llet en menys d'una setmana tot era PERFECTE.

Fes el que et dicti l'instint

[abart]

Si tu tens ganes de donar-li el pit, intenta-ho! Potser et va bé tenir aquesta estona de tranquilitat per oblidar-te o desconnectar dels problemes familiars i tot el que et preocupi. I si no funciona, sempre estàs a temps de donar-li llet artificial. Que la primera vegada no anès bé no vol dir que ara hagi de ser igual, no?

[LaLau]

Jo crec que per probar-ho no hi perds res, al contrari!! Amb una correcta informació i el recolzament d'aquells qui tu consideris importants (pq els altres ni te'ls escoltis) hi tens molt de guanyat! I pel que fa al tema nervis, no crec que interfereixi en la producció de llet ni res per l'estil...pensa que al llarg de la història milions de dones han alletat els seus nadons en condicions duríssimes. A vegades m'imagino dones durant la guerra civil, o amagades a l'edat mitjana pq les consideraven bruixes i les volien cremar, i les veig alletant els seus fills i penso que aquests deurien ser els únics moments tranquils i feliços de les seves vides... i segurament vivien situacions de màxim estrés.
És cert que al principi la LM pot ser (oju, pot ser) dura, difícil, cansada, però en menys d'un mes es regula i t'asseguro que és la cosa més bonica que hi ha, una sensació ancestral i única.

[indai]

Carai! ja no sé què més afegir al que ja t'han dit!!

Jo si fos tu també ho provaria de donar-li el pit! Pensa que com sempre es diu, cada embaràs, cada part, cada fill, és diferent, i el que per un et va anar fatal potser per l'altre va perfecte. A ma germana mateix li va passar que amb el primer fill va tenir una infecció creuada per fongs i bacteris i tenia els pits destrossats, i ella estava física i anímicament per terra, i per més que ho va intentar molt de temps (diria que va estar 2 mesos així!), mentre no li diagnosticaven el q tenia, al final va haver de donar-li biberons (ara no recordo si com a suplement o si el pit no li va poder donar gaire més temps), però amb el segon fill no va tenir cap problema (a part de les típiques clivelles) i el nen té 2 anys i encara mama!!

El meu fill va estar ingressat 5 dies a l'hospital després de néixer (no va estar a la incubadora). A mi em van donar l'alta i només tenia opció a una habitació compartida sense llits (només unes cadires que s'estiraven una mica), i vaig estar tots els 5 dies i nits allà pq li donava el pit i després li donaven una mica de suplement, i sí, va ser durillo, però quan vaig marxar d'allà li he donat només pit i de moment va bé la cosa! ;) Jo de moment només havia tingut el de les clivelles (que a mi m'estan durant molt més que "uns dies" perquè el nen té dos mesos i encara no se m'han curat bé :S), però fa un parell de setmanes em van dir q tenia mastitis i al final va passar a abscés, que em van haver d'operar i tot, i no he deixat la lactància materna encara (i espero no fer-ho!). Al principi és "pesat", amb el sentit que et passes el dia amb el nen enganxat i et fan mal els pits... però mica en mica es va passant...

Com ja t'han dit, sempre estàs a temps de passar a lactància artificial, però primer provaria de donar-li el pit.

Molts ànims, i això sí, a pesar del que et diguin i diguem, fes el que més et convingui i creguis TU que has de fer! ENDAVANT i sort!!

Ets tot un exemple Marga!Suposo que vas tenir molt suport dels teu,oi? FElicitats per tirar la LM endavant

[soclamarga]

Ets tot un exemple Marga!Suposo que vas tenir molt suport dels teu,oi? FElicitats per tirar la LM endavant

Uff, gràcies indai, però no sóc pas cap exemple jeje. Per sort (o per desgràcia, pq potser ho hauria solucionat abans), la mastitis no em va provocar cap dolor ni malestar ni febre, i lo de l'abcés tampoc, o sigui que ha sigut fàcil continuar amb la LM. I sí, vaig tenir tot el suport del món per part de tothom qui m'envolta. Sóc molt afortunada ;)

[indai]

Sharey,t'han servit df'ajuda els nostres comentaris?

[sharey]

si perdoneu per no contestar avans esticv miran si a vic hi ha grup de lactancia que suposu que avui em konfirmaran aveure que i estic llegint el llibre que em vareu recomanar i acavant de plantajarme aveure que faig la veritat jejej moltes gracies atotes guapes!

[Pepeta]

sharey

a Vic hi ha el grup MARES DE LLET

et recomano que si pots les visitis abans de tenir al bebè

et passo les dades:

Reunions presencials:
Els dimecres al Centre Cívic Remei Estadi de Vic.
Hi serem de 15,30 a 17 hores.


Atenció telefònica a les mares d'Osona:
Roser 658 050 109
Núria 646 923 677

maresdellet@grupslactancia.org

http://maresdellet-osona.blogspot.com/