Com superar la por?

[SOLILLUNA]

Hola a totes,
fa tres mesos que vaig començar a prendre acid folic i tant jo com la meva parella estavam ilusionats amb la recerca del nostre fillet.
Des de sempre he tingut el desig de ser mare i malgrat sòc molt aprensiva amb els hospitals i tot el relacionat em veia amb cor de tenir un fill.
Fa pocs dies una familiar va tenir el seu fill en una clinica privada i la vaig anar a veure, jo estava molt contenta, però li havien fet cesarea, cosa que a mi em va impresionar, malgrat que tant la mare com el bebe estaven super bé, tant forta va ser la meva sugestió que em vaig desmaiar, des de aquell dia estic engoixada i he perdut la il-lusió.
Us volia demanar si algú ha tingut una experiència similar i com ho ha superat?

GRÀCIES

[ClaraO.]

hola maca,
sento molt que passis aquesta angoixa,

jo no he passat per una situació així però sí que et diría que més val no pensar en aquestes coses perquè acabaríem totes deixant-lo estar.
només et puc dir que intentis passar pàgina, és un exercici del dia a dia.
També és bo fer balanç i plantejar-te si vols tenir un fill . ho aconseguiràs, dona't temps. Reflexiona.
i si necessites ajuda psicològica per superar el tràngol, demana-la i que no et doni complexe.



salutacions

[potrita]

No t'atabalis!!!

El més important i primordial és estar tranquila quan arriba el moment.

A més perdre la il.lusió de ser mare MAI!!! això és el més bonic .. parla-ho amb la teva parella, preneu un temps.

Has de pensar que hi ha moltes dones que tenen els seus fills per via vaginal .. no et cap fiquis "d ´una mala experiència" .. a més pensa que quan arribi el moment no veuràs l'hospital com una cosa terrorífica .. sinó com el que et brindara un moment únic i entranyable conèixer a el TEU BEBE!!

[marchita]

Yo también pensaba lo mismo, si todas las mujeres lo hacen pq no lo voy a hacer yo? es mas no conozco a nadie que no haya podido hacerlo no? ánimo que es algo normal y cuando quieres darte cuenta está en tus brazos!!!!!!!

[potrita]

hahaha totes per autoanimarnos pensem el mateix!!!

I realment és això .. si abans totesss podien, ara les que volem també .. i que anem els mites de les peliculas ens fiquen molta por .. però no és per tant hahaha

[Lele]

Vaja, em sap greu que ho passis tan malament.

Jo fa anys que també ho passava molt malament amb el tema hospitals. De fet la meva mare hi va estar ingressada tot sovint i quan anava a veure-la, em marejava, em sentia molt dèbil i a l'arribar a casa m'havia de dutxar i no podia menjar. Amb el temps m'ha anat passant, però mai havia estat ingressada i també tenia molta por.

Quan em vaig posar de part, com que era de nit però encara no tenia les contraccions regulars em van recomenar de quedar a passar la nit a l'hospital. Jo vaig accedir i va ser un error perquè em vaig posar tan nerviosa que em vaig passar la nit caminant per l'habitació i el passadís i el meu marit intentant tranquilitzar-me. L'única cosa que em tranquilitzava era sentir els bebès de les altres habitacions plorar, perquè pensava que aviat tindria el meu als braços.

Jo volia un part natural per evitar l'epidural, que em feia por. Després de més de 10 hores de contraccions i de no haver dormit la nit anterior, em va convènçer la llevadora que em poses l'epidural. El meu marit li va explicar la por que tenia i això em va anar molt bé perquè a partir d'aleshores em van tractar amb molta més delicadesa. Li va dir a l'anestesista i la llevadora va estar amb mi en tot moment agafant-me la mà i parlant-me. L'anestesista també va ser molt considerada.

El part va anar molt bé i només vaig passar una nit més a l'hospital. Ja amb el meu petitó. I seguia estant tan nerviosa que tampoc vaig poder dormir i em van haver de donar vàries tiles. Per sort, a l'endemà a la nit ja me'n vaig anar cap a casa.

Jo et recomanaria que si et fa cosa el tema hospitals et busquis un ginecòleg de confiança que t'atengui també el part, així aniràs més tranquil·la i confiada. A més intenta fer el curs de prepart a l'hospital o en algun lloc on ho facin les llevadores que t'atendran al part, així també les coneixeràs i aniràs més tranquil·la. Una altra opció seria que el tinguessis a casa amb tota la teva tranquilitat.

Això sí, pensa que si et fa molt il·lusió un bebè, és preferible passar-ho uns dies malament, però tenir el teu fill entre braços a deixar de tenir un fill per por a passar-ho bé. Compensa, t'ho dic!!

Espero haver-te ajudat!! Molts ànims!!

[petazetas]

Doncs jo vaig pensar que si la meva mare va parir 5 fills sense epidural i tan panxa que està, doncs jo també podria.
I a mi finalment em van haver de fer cesàrea malgrat que jo volia un part normal, i tampoc passa res.

El part és una cosa que s'ha de passar si vols un fill, i per mi el moment més emocionant és quan ja pots tenir la teva criatura a les mans, quan l'acarones i li fas petons per fi, després de 9 mesos d'imaginar com serà, de parlar-li mentre és a dins, d'establir aquell lligam únic entre ella i tu...

Saps una cosa? a mi encara em feia una por terrible la foscor... no podia suportar estar a les fosques si no era per dormir.
Doncs ara et puc dir que l'he superat totalment per la meva filla, li he donat de mamar a les fosques, l'he adormit a les fosques, m'aixeco completament a les fosques si em crida... i ja no em passa res. O sigui, que el canvi de xip fa que les teves pors més personals passin a un segon pla per que hi ha una personeta molt més important que tu mateixa.
Mira si canvia la vida! I tant que compensa!

[pitita]

Jo també tinc molta por als hospitals. La meva àvia es va passar els 2 última anys de la seva vida a l'hospital; i l'última etapa, m'havia marejat força vegades i havia de sortir sovint de l'habitació abans de caure... No vaig arribar mai a desmaiar-me, però, uuff!, un malestar,... un mareig.........
Precisament per això, tenia PÀNIC al part i a patir,... però tot i que el part va anar molt bé, els moments de dolor s'obliden amb el temps.
Com ja t'han dit, totes pensem "per què jo no podria, si poden les altres...????"
Crec que totes estaríem d'acord si diem que val la pena passar pel moment del part, quan tens el teu petit@ als braços per primer cop!

[il·lusionada]

Hola!!!

A mi em queden 8 dies per la DPP i a mesura que es va acostant el moment també em fa molta por i aprensió tot plegat...però sempre penso el què heu dit gairebé totes "totes les mares se n'han sortit"...., es passa un mal moment, però, és l'únic mal moment de la vida que ve acompanyat per una recompensa mooooooolt gran.....A mi també em va dir una amiga un dia, que és l'únic motiu positiu o bo pel qual entres a un hospital...

intenta ser positiva, a mi em costa i m'agafa por molt sovint, sobretot aquests dies, que puc arrencar a córrer a l'hospital en qualsevol moment...però intento sempre sobreposar-me!

bé, quan tingui la nena, passo per aquest fòrum i explico la meva experiència...a veure si he pogut controlar la por!

una abraçada,

il

[SOLILLUNA]

Moltissimes gracies a totes

les vostres respostes m'han donat molta esperança i m'han ajudat molt, la meva parella també és un gran suport, però poder compartir la experiència amb altres dones li dona un altre aire a tot plegat.Teniu rao si totes han pogut...De totes maneres ens ho pendrem amb calma.
sou un sol!

[SOLILLUNA]

Il, et desitjo molta sort i sobretot que tinguis molt bona experiència
estarem esperant que ens expliquis com ha anat.
una abraçada

[Txore]

Hola!
Jo no he tingut mai problemes d'aquest tipus però la meva parella quan entra al vestíbul de qualsevol centre hospitalari ja cau a terra. És un pànic molt accentuat....quan em vaig quedar embarassada vam decidir que tindríem la nena en un centre privat més petit justament perquè ell hi pogués estar més còmode. Jo li havia plantejat fins i tot que si no volia estar al part no passava res però ell es va decidir a ser-hi. I no va passar res.....no és el mateix cas perquè la que tens por ets tu però la situació, el moment, la il·lusió infinita, els nervis, les contraccions...tot....no et fa pensar en la por als hospitals....estic convençuda que quan arribi el moment centralitzaràs els nervis i la por cap al fill que has de tenir i no en res de l'entorn.
Anima't que ser mare és una experiència brutal...i si s'ha de ser pessimistes al capdevall t'ho passaràs malament unes hores però després ja està.....estaràs tan ocupada que oblidaràs ràpis els mals moments!
Marta

[Dana81]

Hola solilluna! Jo també sóc molt molt aprensiva.... però el dia del part només tens ulls perquè el petit estigui bé. Jo recordo que m'estaven cosint i en l'únic que pensava era en mirar i parlar-li al petit, m'era igual tot el que tenia que veure amb mi. De fet em van trencar una costella al part i com que no es va poder fer res, antiinflamatoris i arreando...jo només pensava en si ell menjava, si respirava!
Diuen que la maternitat ens fa fortes i que la natura és sàvia, hem d'estar preparades per protegir els nostres fills, i et tornes menys poruga. Ànims, no et deixis perdre una experiència com la de ser mare per la por!
També podria ser una bona idea per superar la por que fessis alguna teràpia (no perquè pensi que no es normal, eh?) sino per a que t'ajudi a viure-ho de la millor manera possible, perque val la pena gaudir-ho.
Un petonet.

[SOLILLUNA]

Hola Dana, suposo que quan estàs embarassada tot canvia i et trobes més preparada i amb més força.
En el meu cas crec que al no estar-ho i trobarme en fred en la situació, em vaig paralitzar.
Avui he anat a un psicoleg per primer cop i m'ha estat explicant que es tracta d'algo inconscient, una associació d'idees mal construida, en fi que ell creu que em pot ajudar.
Com veieu m'estic posant les piles, per tal de superar aquesta por, i el fet d'anar lleguint missatges de suport em resulta molt reconfortant.

ptonets

[Dana81]

Hola Dana, suposo que quan estàs embarassada tot canvia i et trobes més preparada i amb més força.
En el meu cas crec que al no estar-ho i trobarme en fred en la situació, em vaig paralitzar.
Avui he anat a un psicoleg per primer cop i m'ha estat explicant que es tracta d'algo inconscient, una associació d'idees mal construida, en fi que ell creu que em pot ajudar.
Com veieu m'estic posant les piles, per tal de superar aquesta por, i el fet d'anar lleguint missatges de suport em resulta molt reconfortant.

ptonets

Hola Solilluna, parlant des de la meva experiència, a mi l'embaràs em va canviar en molts aspectes. Pensa que les hormones juguen un paper molt important i, és veritat que es remouen molts temes amb la maternitat, però d'alguna manera deixes de ser TU el centre de les teves preocupacions i ho passa a ser el bebé.
També és veritat que el moment del part no és comparable a quan et vas a operar de qualsevol altra cosa o quan vas a visitar algú. És un moment on les emocions estan molt presents i no es viu com una cosa tan "mèdica".

A mi em va anar molt bé durant l'embaraç anar a una sofrologa. Aquí no és gaire freqüent però a França i altres països d'Europa ho és molt més. Des dels 3 mesos feia sessions de relaxació, massatges al ventre, visualitzacions positives del moment del part i la veritat (no sé si va ser per la suggestió o què) és que vaig tenir un part fantàstic i vaig anar molt relaxada i positiva (que és el més important). El postpart no tant, no ens enganyem... si t'interessés per quan et quedis et puc enviar un privat amb el seu contacte.
Jo també crec que un psicòleg et pot ajudar, però la majoria de vegades les pors són irracionals i no ens queda un altra que tirar-nos a la piscina! Jo vaig viure els primers tres mesos amb molta angoixa i de veritat que no val la pena.

Una abraçada.

[SOLILLUNA]

Que interessant Dana, no n'havia sentit a parlar de la sofrologia, m'alegro que t'anés tan bé.
Doncs, si hem quedo embarassada et demanaré que em passis el contacte, ha de ser molt agradable.. he buscat informació i crec que ha d'anar molt bé.
Aquesta tarda aniré a provar fer-me un massatge d'ayurveda, ho fa el meu professor de Ioga,a veure si em relaxo, i tot torna a la normalitat.

Una abraçada!!!