Descobreixen una nova propietat de la llet materna!

[danu79]

Gràcies per a la informació Goga!

[sivi]

Gràcies per la informació, cada vegada tinc més clar que bull donar el pit a la meva petitona quan neixi, si no hi ha res que ho impedeixi.

[Ginger]

és indiscutible. no hi ha res com la llet materna per als nostres nadons...

[mireiafor]

Ké wai!!!!

[pucpuc]

Gracies per la noticia!!!!

[gemma08]

[juliet]

Goga, gràcies per penjar la notícia!!

[Lluma]

Bé, fa temps que volia fer la meva petita aportació en quan al tema de la LM i les seves propietats. Jo vull compartir la meva experiència i explicar el perquè, si mai tinc un altre fill, intentaré donar-li el pit tant de temps com pugui.

En Pau, quan va neixer, va fer LME, però no ho vaig saber fer massa bé. Ara veig els errors, les coses que vaig fer malament i us ben prometo que n'aprendré. El tiu va començar als 2 mesos a fer LMIXTA, i prenia exclusivament pit al matí, vespre i nit. Quan va arribar l'estiu, que feia molta molta calor, quan tenia gana preferia el bibe, jo li feia massa calor, i quan veia la teta ja plorava. No insistia, li donava el bibe i punt. Mica en mica, tot i anar prenent pit a la nit, el va anar deixant, i cada vegada volia més bibe. Mica en mica doncs, em vaig anar ressignant i pensava... goita mira, si més no li has donat 6 mesos, i vam passar a LA exclusiva.
Poc després va començar lescoleta i em va agafar un rotavirus. Arrant daquí va desenvolupar una intolerància a la lactosa que no hauria estat un problema si li hagués continuat donant pit. Va estar amb diarrea durant 9 mesos, els metges no ens donaven solució, li van diagnosticar també diarrea crònica, que la tindria fins als 3 anys. Gràcies a déu, a partir d'uns sobrets que em va receptar la naturòpata, vam aconseguir que fés les caques lligades, però tot i així, té molt sovint èpoques molt dures en diarrees. Jo sempre he sapigut que si hagués pres LM, això no li hauria passat. De fet, jo també tinc els budells malament, i des de petita petita, per no haver pres lleteta de la mama i que ella, després d'alletar a 5 fills, no em pogués alletar a mi.

Aquest és un missatge per les mares que teniu el dubte de si fer LM o LA, aquí teniu la nostra experiència, i sabeu que els nostres fills es mereixen el millor, i que la naturalesa és sàvia, i si tenim la capacitat per alletar i alimentar els nostres fills nosaltres mateixes, és per alguna cosa.
A part de ser una experiència tremendament bonica, que recordareu la resta de la vostra vida com una de les coses més especials que heu fet mai, fareu el bé per el vostre fill: vosaltres mateixes l'alimentareu i li donareu tot el que necessita, perquè també necessita elements que només existeix en la LM, i que la LA MAI podrà substituïr.

Les mares que no podeu alletar els vostres fills per qualsevol circumstància és diferent. Com el cas de la meva mare, per exemple. No us sentiu malament perquè vosaltres no haureu tingut la opció de triar.

I amb aquestes paraules no vull muntar una batalla campal, ni en aquest post, ni en cap altre. Senzillament volia compartir la nostra experiència perquè feia temps que la tenia a dins i necessitava explicar-vos-la.

Amb tot el carinyo,

Lluma

[LaLau]

Si és que ja poden anar dient...que com la llet materna no hi ha res!!!

[Julyet]

Goga, molt interessant l'article (nunca te acostarás...).

Lluma, moltes gràcies per compartir la teva experiència.

En general és impossible saber que hagués passat si un mateix nen hagués estat alimentat exclusivament amb LM o LA, quins canvis hi haurien (igual que si haguéssim començat l'alimentació als X mesos enlloc dels Y).
Jo vaig ser una nena alimentada a base de teta, teta i més teta fins que vaig començar a picar del plat de la meva mare: ni farinetes, ni biberons ni res. Mai en la meva vida he tingut otitis ni cap dolor d'oïda, per descomptat que de petita em posava més malalta que ara (típiques angines, faringitis, etc i la varicel·la). No he passat cap altre malaltia d'aquestes de nens (d'acord, estic vacunada de tot). No tinc cap al·lèrgia ni intolerància a res (bé, a l'àcid acetil sal·licílic, però tampoc estar clar i sense aspirines es viu molt bé), cap problema digestiu (tret de si m'he passat amb l'alcohol...)... Pot ser que la genètica hagi sigut molt generosa amb la meva salut (o almenys fins ara), també pot ser que demà em posi fatal... però dels meus germans (som 4 i cada lactància va ser una història diferent ) sóc la que en general ha gaudit de millor salut (també he portat uns bons hàbits).
No podrem saber mai si va ser per la lactància "prolongada" (any i mig) o casualitat, però tota la vida ma mare ho ha emfatitzat bastant, per això vaig créixer sense dubtar que jo faria el mateix amb els meus fills. I de moment (8 mesos) no me n'arrepenteixo ni una mica (0 dècimes de febre, 0 refredats, uns dies de tos, i la meva nena té moooolt de contacte amb nens i jo no tinc esterilitzador).

"Promociono" la importància de la lactància al meu voltant no per polemitzar ni per fer sentir malament a ningú, com haig de sentir cada dos per 3. Jo estic molt agraïda a totes les mares que em van portar cap a la informació real i útil, i m'agrada fer el mateix.

Igualment, si la llet de vaca i la materna fossin idèntiques, pel meu estil de vida la LM m'ha facilitat molt les coses.