La nena que va des-aprendre a dormir

[Raqueleta]

La Clara sempre ha dormit molt bé, sempre menys ara.
Des de força petita va allargar bastant a les nits. No sabria dir quan però tenia pocs mesos que la rutina de la nit funcionava genial, a les 20.45h, normalment, ja dormia. La deixàvem sola al llit, desperta, i s'adormia. Si entràvem a l'habitació (al principi dormia a la nostra) i pel que fos es despertava, somreia i es quedava tan tranquil.la fins que s'adormia de nou. No vam fer res especial per a que aprengués a dormir, va venir tot sol.
Ara fa un mes tot s'ha girat. El primer o el segon dia de vacances va començar a dormir malament. I fins ara. No érem a casa però segur que no és per un canvi de lloc o de rutines, ja que més d'una vegada, i de dues, i de tres i de quatre havíem anat fora el cap de setmana, i no portava tants dies fora com per a haver trencat les rutines molt més que en un cap de setmana.
Durant aquest darrer mes hi ha hagut de tot, dies que no ha parat de bramar fins les 0h, dies que només hi hagut forma de fer-la dormir si era estirada amb mi al llit, etc. Cal dir que quan va passar això ja gatejava de feia dues o tres setmanes, no es pot dir que fos novetat. I encara no s'aixecava dreta ni molt menys caminava, així que no hi havia cap novetat important en quant a desenvolupament motriu.
Aquesta nit ha estat una altra de les nits èpiques i finalment s'ha adormit (ens hem adormit les dues) amb mi al llit. Quan m'he despertat l'he portat al seu llit i el meu marit i jo ens hem anat a dormir, però ara jo estic desvetllada i menjant-me el tarro.
Des de fa uns cinc dies, es queda dormida al pit mentre sopa, va MOLT cansada, faltada de son. Però llavors als tres quarts/una hora es desperta de nou, plora i plora i plora fins que no hi ha més remei que agafar-la i tenim dues opcions a) me la poso al pit fins que s'adorm o b) un dels dos s'estira amb ella al nostre llit, si s'estira el meu marit quan ella ja es cau de son comença a plorar i fins que no li enxufo el pit a la boca no calla i no s'adorm, per molt morta de son que estigui no s'adorm. Sigui com sigui, estic venuda, abans a partir de les 21h podia tenir una mica de vida pròpia, encara que fos per a planxar. Ara ni planxa, ni vida ni res de res.
Potser no tinc dret a queixar-me, algunes deveu dormir malament des que van néixer els vostres fills i jo fins ara he tingut molta sort però he arribat a un punt de saturació, a un punt de pensar que demà és dissabte i que prefereixo anar a treballar, tot i que la pobra nena de dia és un sol.
No sé què fer perquè ni els especialistes es posen d'acord. I total, deixar-la plorar em posa nerviosa i haver-me d'estar amb ella fins que s'adorm, a vegades a les 23h o les 0h, em roba la vida.
I no paro depensar que què hem fet malament per a que la nena hagi des-après a dormir, per a que abans pogués estar sola al llit fins que s'adormia, o de dia com a parc si una estona no podíem estar per ella, i que ara només posar-la al llit, encara que prèviament estigués tranquil.la, brama com una histèrica.
A algú li ha passat? Això se sol.luciona sol? O què se suposa que hem de fer per a tornar a la normalitat?

[Elidé]

A nosaltres ens passa el mateix amb l'Ada i fa uns dies vaig llegir que és habitual en aquesta edat, ara no recordo per què... Ella continua dormint 10 hores d'una tirada però abans s'adormia sola i tranquil·la i ara s'està una bona estona plorant, i no hi ha res a fer... Si ens estirem amb ella també plora, així que el que fem és deixar-la al bressol i entrar de tant en tant a la seva habitació per acaronar-la i calmar-la. Espero que sigui una crisi passatgera!

[sandrajuli]

Crec que són normals els canvis en el son dels nadons, el que passa és que vau començar amb el que no era gaire normal, que dormís tan bé soleta i ara no esteu acostumats...
Suposo que has escrit el post en un moment de desesperació, pel to que sembla que agafa l'escrit, però ostres, pel que expliques, em sembla que un dels problemes és que la deixes plorar fins que s'enxerina massa (pel que em sembla haver entès eh) i clar després és molt més difícil reconduïr la situació...
Potser si li "enxufessis el pit dins la boca" al principi que es desperta es relaxaria i s'adormiria.
No sé, i el tema de que et roba la vida... ja et dic, suposo que ho has escrit en un moment de desesperació, espero... ja que la vida amb nens, també és vida. Una vida molt maca i plena d'altruïsme. Parlo per mi.
Ànims i crec que si t'ho agafes diferent i et llegeixes el llibre de la Rosa Jové, podràs entendre millor el son de la teva nena...

[Raqueleta]

Elidé, així que tenim l'Ada també revolucionada? Però almenys ella quan s'adorm descansa...

Sandrajuli, sí que ho vaig escriure en un moment de desesperació en que ho veia tot negre, ara, després d'haver dormit poc i malament, i ara que ja no tinc mal de cap, només ho veig gris clar.
No, no et pensis que la deixo plorar fins que està massa histèrica, és que ja d'entrada el seu plor és histèric! Si fos gradual no deixaria que arribés a posar-se nerviosa perquè llavors és un cercle viciós però és que de seguida està nerviosa i costa molt calmar-la. I cada dia porta més son endarrerida. Ahir mateix es va quedar dormint mentre sopava, a les 20.40h. A les 21.25h es va tornar a despertar, deuria tenir gana. Li vaig donar el pit per a que acabés de sopar i ja es va tornar a quedar mig clapada, en total vam estar més d'una hora en que jo no em podia moure, perquè llavors es despertava i rondinava. Quan em va semblar que ja estava ben adormida la vaig portar al llit però es va despertar i es va posar a plorar. Vam veure que anava in crescendo i la va agafar el meu marit, va sopar amb ella en braços, en acabat es va asseure al sofà amb ella en braços i després es va estirar amb ella al llit gran, fins que cap a les 23.45h la Clara ja es queia de son però no li donava la gana de dormir i va començar a plorar, que el plor aquell ja me'l sé "vine, mama, dóna'm el pit". I res, pit a la boca per a relaxar-se, no per a menjar, i a dormir. Abans es relaxava fent la pipa, el xumet no l'ha volgut mai. Doncs ens vam adormir entre les 0 i les 0.20h, em vaig despertar, la vaig ficar al seu llit i ens en vam anar a dormir (però jo llavors no podia i va ser quan vaig entrar al SP). A les 6.45h la nena tornava a estar desperta, l'he portat al nostre llit, li he donat el pit i deu haver dormit uns 20 minuts més. Ara, a les 13h, només ha dormit uns altres 20 minuts al cotxet. No dorm gens aquesta nena!
Que em treu la vida no ho penso realment (tenir-la és el millor que m'ha passat a la vida), em refereixo a que treballo a jornada completa, quan arribo a casa estic per la nena i abans, a partir de les 21h, tenia una mica de temps tant per a coses de casa com per a mi, ara ja ni això, i per la meva salut mental necessito una miqueta de temps!

Goga, et dic el mateix que li he dit a la Sandrajuli, mira't com va anar la nit d'ahir... no li costa perquè la deixem plorar histèrica, li costa perquè ella es nega a dormir, encara ho deu considerar una pèrdua de temps!

[glorieta]

Raqueleta, no et puc donar cap consell, només donar-te molts ànims!!!! En Pol també s'adormia sol i des de que vam començar a gatejar ens hem de quedar amb ell fins que s'adorm sino es va posant nerviós. Ara (fa cuasi dos mesos que gateja) s'adorm mentres li fem companyia però tarda poc, entre 5-20 min, els primers dies-setmanes estabem fins a 45 min o 1 hora pq s'adormís. Amb això et vull dir que no estàs fent res malament, que la Clara ha canviat i el que necessita és que estigueu amb ella. Segur que d'aqui poc li trobes la manera de que s'adormi tranquila i més ràpid. Us heu d'adaptar les dues. I jo crec que la nostre principal desesperació no és que la roba es quedi per plantxar o que el plats estiguin bruts, crec que el fet de veure que els nostres petits no estan tranquils i feliços fa que estiguem mes negitosos i coses com el desordre es facin més grans! Molts petons dormidos a la Clara i molta força i ànims guapa!

[Mònika]

Raqueleta pensa que és només una fase, no durarà pas per sempre i arribarà un dia que tornareu
a dormir. Aixó és el que em dic jo, l'Arnau té un dia menys que la Clara i després de molts mesos amb continus despertars per mamar per fi havíem aconseguit que dormís força bé, però va ser començar les vacances i anar enrera. Hem tornat a casa, a la rutina, i portem unes nits horroroses, com les teves.
Així que no pensis que fas res malament, senzillament el seu comportament és normal, i si amb la teta o estirant-nos al seu costat, aconseguim calmar-los encara tenim sort! Aprotifa a descansar les estonetes que puguis i que pringui el teu home amb la feina de casa, i el que no es faci avui ja es farà demà.

[neuetes]

Mira, la meva va fer el mateix!

Fins als 15 mesos dormia tota la nit sencera i moltes vegades s'adormia sola, un sol vaja. Tothom em deia que quina sort que tenia que fos tant dormidora...

Fins que un bon dia es va començar a despertar com a 4 o 5 vegades a la nit i no volia adormir-se sola, i només em volia a mi. Al començament també em va desesperar com a tu. Jo (i el meu marit també) tenia la certesa (el meu sentit comú m'ho deia) que això seria una fase i m'anava auto convençent cada nit que això seria així, sobretot quan són les 4 de la matinada, està desperta i no vol dormir de cap de les maneres i van tocant les 5, 6, 7... i al final s'adorm, però tu ja cal que t'aixequis que a les 9 has de formar a la feina. Jo sempre dic que el sofà de casa l'hem amortitzat moltíssim, perquè de les vegades que hem acabat les dues dormint-hi!!, era l'únic lloc de la casa on es tranquil.litzava i s'adormia. Per adormir-la sempre ho feia com diu la goga, anavam les dues al llit de matrimoni cap a les 10 i després, quan estava adormida, la posava al seu llit. I de vegades em tocaven les 12 i jo encara estava sense sopar! Però jo no vaig tenir la sensació que no tenia temps per mi, si la meva filla em necessita jo he de respondre-li incondicionalment, ho tenia molt clar. Inclús va arribar un punt en que aquest moment de tranquil.litat entre les dues em va començar a agradar i ara el trobo a faltar (per motius que ara no venen al cas no li vaig donar massa temps el pit).
Aquesta fase li va durar (no et vull espantar i espero que a tu no et passi) 1 any sencer, amb totes les seves nits. Ara té dos anys i mig i s'adorm sola i tota la nit sencera. Nosaltres no vam fer res perquè hi hagués aquest canvi.

Jo de tu intentaria agafar aquesta fase que està passant la teva filla de la manera més positiva possible, si la nena et necessita per dormir i s'adorm amb el pit i amb tu al costat, doncs fes-ho, no passa res, parla amb el teu marit i que sigui ell qui faci les feines de casa mentre tu dorms a la nena. La veritat és que el tema dormir és una de les coses que més sorprenen els pares, però fins als 2 anys els nens han de madurar els seus cicles de son, res més.

[petazetas]

La nostra també va anar així més o menys...
I ara doncs hi ha nits que les dorm senceres, hi ha nits que es desperta i demana aigua i es torna a adormir, hi ha nits que es desperta diversos cops (ha començat amb les pors) etc.
Vull dir que va a èpoques que dormi d'una manera o unaltre...

Vam començar molt ben acostumats, i per tant ens costa més acostumar-nos al fet de no dormir seguit.

En fi, que és el que hi ha...

[Raqueleta]

Gràcies pel consell, Goga. El cas és que fa un mes que la ballem i això ja ho vam provar sense que funcionés massa bé, per això anem provant diferents coses, a veure què funciona. De totes formes, no perdem res per tornar-ho a provar, aquesta nit ho farem així, pitjor que ahir no pot anar…
Ah, això sí, cada cop que li he donat el pit he estat relaxada, m’agrada fer-ho i no m’ho prenc com una obligació, de fet, més d’un cop m’he quedat mig clapada.

A la resta, gràcies pels ànims i per confirmar-me que és una fase que passen alguns nens. Ja ens ho pensàvem però sempre ajuda saber que hi ha altres casos i saber, també, que sense fer res algun dia tot tornarà a la normalitat, encara que potser passi un any (¡!). Serà cosa de no perdre la paciència, però quan tens dues o tres nits com les d’ahir en una setmana, precisament la primera que treballes després de les vacances i se t’ajunta amb altres coses costa no sentir-se superada!

[martuchi]

Raqueleta, et llegia i semblava que ho hagues escrit jo....
L'Ariadna dormia més o menys bé, a les 9 ja estava KO i jo tenia una estoneta per mi, podia mirar la tele, estar a l'ordenador o fer el dinar pel dia següent....pero aquest estiu no se que ha passat, fa exactament el mateix que la teva. Li costa moltissim adormir-se, i potser a la mitja hora es desperta amb uns plors d'intensitat molt molt alta. Així que, estaré pendent, per si trobes la solució

[Raqueleta]

Aquesta nit ha estat diferent la cosa, pitjor que ahir no podia anar. Avui directament m’he estirat amb ella al llit i després de mamar ha estat UNA HORA I QUART d’activitat frenètica, gatejant per sobre meu, escalant-me, donant-me patades a la panxa, estirant-me els cabells, rient, fent totes les gràcies que sap. No entenc d’on treu l’energia! Dorm menys hores de les que necessitaria, no para en tot el dia (és un trasto, son pare li diu sempre que la deixarà un dilluns de 20 a 22h per a que la passin a recollir el de l’Ajuntament…) i encara té energia per a fer una festa de pijames abans d’anar a dormir! M’ha cansat i tot, fins les 21.45h no s’ha adormit però és infinitament millor això que no tenir-la plorant histèrica!!

[sandrajuli]

Ole Raqueleta!!
és que jo crec que l'important és agafar-s'ho bé! per vosaltres i per la peque, imagina't lo infinitament millor que ha estat per ella aquesta nit que les anteriors... i per tu també! tal com diu la neuetes, és qüestió d'agafar-s'ho amb tranquilitat i admetre que no podràs fer el mateix que feies abans...
Jo, pensa que hi ha setmanes que tinc la casa feta una quadra, però és que realment no és la meva prioritat ara mateix tenir-ho tot ordenat. Quan el nen sigui més gran i tingui més temps i fins i tot ell ens pugui ajudar ja serem una família neta i ordenada, però mentrestant som una família feliç en el desordre...
ànims, i tal com diu la goga... que planxi el teu home! jeje!

[arale]

Raqueleta, a Elba le pasa exactamente igual.

Empezó a dormir toda la noche y ella solita con 4 meses, con lo que aprovechamos para cambiarla a la cuna y a su propia habitación. Todo esto, le duró 2 meses (solamente) así que la moda que siguió fue dormirse agarrada a uno de mis dedos y ella misma se acaricia con mi mano su moflete. Ahora hay que dormirla en brazos, cantándole (eso sí, agarrada a uno de mis dedos e intentando separarme las uñas con las suyas). El mes de agosto, ha sido agotador, ahora ya gatea con soltura e intenta andar solita (se levanta apoyándose a lo que encuentra y luego se suelta de manos). Esta semana ha empezado la guardería, desde el lunes no dormimos más que un par de horitas seguidas, de 11 a 1 de la madrugada y el resto es 'ahora me despierto, ahora me duermo' pero siempre conmigo, no con su papi. El problema es que mañana empiezo a trabajar, pq cogí unos días para la adaptación... y no sé cómo voy a aguantar delante de un ordenador.

Ya veremos...

[entrerius]

Bon dia Raquelea

Realment ets una afortunada, per que fins ara la petita t’ha dormit molt be i soleta.

L’Omar MAI ha dormit sol, ni al seu llitet. Sempre amb la teta i amb la mama. Jo també em quedava i em quedo dormida molts cops per fer-lo dormir..... i sempre amb la teta!!!

La meva feina quan arribo a casa a les 8 de la tarda és única i exclusivament dedicar-me al petit...... i t’asseguro que no tic cap mena de mala consciencia per no fer les feines de la casa, per no poder fer més vida en parella, o per no tenir temps per mi...... és una etapa que no tornarem a viure mai més.... i la intento aprofitar el millor que puc, i viure cada instant amb felicitat..... és clar que sempre hi ha moments de saturació, que no pots més i que explotes..... però han de ser això....moments.

L’Omar quan va gatejar també ho feia això de passejar-se pel meu damunt. Semblava una apissonadora!!!! I quan va començar a caminar ja no et dic res..... feia unes excursions.....
Era com si estès fent pràctiques abans d’anar-se’n a dormir!!! I això ho he observat en d’altres fases de desenvolupament...... abans de dormir fa com un recordatori del que havia après a fer durant el dia...... i et fa petar de riure....i es clar... de vegades triga 1h per adormir-se..... té una feinada!!!

[Raqueleta]

Entrerius, gràcies pel teu comentari. Per sort la cosa va molt millor, no perquè la Clara dormi millor (bé, pel general li costa però potser no tant) sinó perquè jo ja ho sé portar millor. Sí que hi ha moments de desànim, però ja procuro que siguin només moments!