fem collit, I QUÈ?

[entrerius]

Isa, la Pau és boníiiiissima!!!!

Nius, no hi ha res millor que tenir un fill per haver-te de tragar les teves opinions sobre criança.
Jo també me n'he tragat unes quantes.

[Salander]

Jo tambe hagués pogut ser aquesta amiga perquè abans de quedar-me embarassada sovint parlavem amb un company de feina que practicava collit i jo no ho entenia, em semblava que no era "lo correcte" i ara ho veig com el més pràctic i natural especialment si fas LM

Això sí, nosaltres no podem posar el llitet en sidecar perquè el nostre enano es dedica a passejar a quatre potes per tot el llit adormit , per tant dormim amb un llit individual adossat, un a cada costat d'ell i en somier baix tipus tatami per tal que si cau no ho faci de molt amunt

Ah, i quan vaig parlar amb el meu company fa poc ja li vaig dir que m'empassava totes les meves paraules al respecte una per una i amb patates!

[nius]

goga, em fas alusió per alguna cosa que m'he perdut? perquè no entenc la cita i tota la teva explicació. No els veig relació.

Sóc la primera que fa 3 anys deia que ni boja, els meus fills dormirien amb mi. Bueno, sincerament pensava que prenien el pèl, bla bla bla. Fa 1 any i mig, ja deia que quan nasqués el meu fill el posariem amb el bressol amb sidecar. I només néixer me'l vaig posar ja al llit de l'hospital, i no s'ha mogut del nostre llit. Bé, i com això tantes altres mils de coses, en que sóc jo qui s'ha hagut de menjar amb patates el que deia abans.

Però he d'admetre que estic contenta i feliç de dormir amb el meu fill. I de donar-li pit a demanda. I d'haver pogut estar tants mesos amb ell. I de dur-lo amb porta-nadons. Tenir-lo m'ha fet veure les coses d'una altra manera. M'agrada notar una maneta que em toca la cara, o un peu que se'm posa damunt la panxa. I el millor de tot és que dormo! Que fa 1 any que dormo més que mai. Dormo jo, dorm el meu company i dorm el nen.

[nius]

Aquí en tens un bon exemple (i no et facis mala sang, no val la pena... )

[Helia]

Ai, com m'agrada aquest post! M'agrada perquè em sento molt identificada amb totes, i veig que no sóc pas tan rara... jeje..

Quan estava embarassada tenia clar que volia donar el pit, però el tema del collit em feia una mica de por... no pel fet que es malacostumés, sinó per por de que quedés sota els llençols, o que el meu home o jo li ventéssim un cop... així que vaig muntar tota il·lusionada un fantàstic llit de l'ikea per posar en sidecar al nostre llit... Bé, doncs els primers 9 dies de vida, la petita va estar ingressada a neonats per una infecció, i van ser 9 dies que només la podia veure cada 3 hores, durant una hora, i només durant el dia... El dia que vam arribar a casa, teníem unes ganes terribles de dormir amb ella, abraçar-la, fer-li petons, mimar-la... i va dormir al mig dels dos... Un mes i mig després, el llitet en sidecar està gairebé per estrenar!
Ara fa uns dies que intento que el primer son, el llarg (4-5 hores) el faci al llitet, i llavors quan es desperta, ja la poso al nostre llit per la resta de la nit, i li dono el pit...

Alguna gent a qui li comento que ho fem així em diu que es malacostumarà, però són els mateixos que se sorprenen quan els hi dic que no vaig gens cansada, que dormo la mar de bé! per alguna cosa serà!! A la meva nena li encanta dormir enganxadeta a la mama, i a la mama... què us haig de dir! i a sobre, dormo com una reina... té algun desavantatge fer collit?? jo no el veig!!

I en cas que quan sigui més gran li costi més dormir sola (si allò de "ja t'ho trobaràs" fos cert), doncs ja buscarem la solució, i que me quiten lo bailao, que aquests moments amb la meva parella i la nena són irrepetibles!!

[Julyet]

Jo em veig capaç de dir-li a un nen "gran": mira, a partir d'ara hem pensat que podries tenir la teva habitació també per dormir. Com t'agradaria que fossin els (llits/llençols/parets...)? etc. Em sento prou capacitada per fer-li entendre.

A un nadó no.

I com diu l'Helia, en el cas que un nen "gran" (i no et sé dir el moment, suposo que "es nota") vulgui quedar-se a l'habitació i els pares ja no ho volguem (per la raó que sigui), per a mi no té res a veure amb un nen que ni parla, ni t'entén (no, que no em vinguin amb allò de "ui, si són molt llestos i t'enreden, més sincer que un nadó no hi ha res).

[crissie]

Hola boniques...us deixo un enellaç bastant interessant del Collit; Així tinxdru arguments irrefutables quan algú se li acudeixi criticar...
http://dormirsinllorar.com/lac2.htm

[isa]

Hola noies coallitants, us comento una coseta aviam què en penseu. La Pao fa dos cursos ja que va a la llar, des dels 8 mesos, però aquest curs han canviat la direcció de la llar i ens han passat uns fulls amb una entrevista per a conèixer la nena i tal. Doncs avui llegía els fulls a casa i veig preguntes com "la nena té la seva pròpia habitació?" "hi dorm, a l'habitació?" "algun cop demana anar al llit dels pares?" "com reaccioneu, els pares, li consentiu?" "Amb quina freqüencia ve al vostre llit?" Jo tinc clares les respostes, LA NENA FA UNA PRIMERA DORMIDA AL BRESSOL ENGANXAT AL NOSTRE LLIT, I A MITJA NIT PASSA AL MIG DE TOTS DOS, CADA NIT. Escriuré això. Peeerò, oi que no m'ho haurien de preguntar? Oi que no n'han de fer res? No m'importa explicar com dormim, però no m'importa perque no sóc molt gelosa de la meva intimitat. Però ben pensat, trobo que no n'han de fer res, oi? Em sembla que aquestes preguntes tant íntimes delaten que la directora té pensaments raros.....no sé, no m'ha donat bona espina, l'antiga direcció mai em va preguntar aquesta intimitat. Què en penseu?

[Julyet]

isa, a priori i si no fos pel bombardeig de comentaris que em trobo a diari, et diria que és "important" saber quins hàbits i costums hi ha en una casa per tal d'estar preparats. Jo sóc mestra, i a no ser que sigui algo molt heavy (una mare un cop em va dir que ells per resoldre conflictes li fotien un bolet al nen sense problemes, i que jo fes el mateix!) m'agrada respectar i seguir amb aquests.

Ara bé, tenint en compte que la gran majoria de gent que et pregunta com dorm el nen ho fa per saber si ets una mare dèbil o una iron maiden que no es doblega amb cap gemec, no és d'estranyar que ens imaginem d'on venen els tiros.

Jo, en el teu cas, seria sincera. Si no et diuen res, endavant. Si et fan alguna crítica pregunta quins són els problemes d'aquesta situació. Com que aquestes respostes no tenen cap base científica, pots portar mil informacions favorables al collit.

I en últim recurs pots preguntar-li si dorm sola la directora. Si et diu que dorm en parella li dius que tu ja estàs acostumant de petita a la teva nena a com haurà de dormir quan sigui adulta, que hi ha moltes parelles que tenen problemes perquè no saben dormir acompanyats i tu ja la vols anar preparant.
Si et diu que dorm sola, li dius que no saps el que es perd.

[angelina]

Ostres feia molt de temps que no passava per aqui!!

Ostres Isa jo no he portat al nen a l'escola bressol ni res de res així que no tinc experiencia del que demanen o no,però penso que potser podrien demanar això pèr saber com hauran d'encarar al nen de cara la migdiada i a entendre el comportament del petit/a (bé buscant una raó per entendre el pq de la pregunta... igual alguna mama-mestra et pot ajudar més...) però d'altra banda i lo primer que em vé al cap es que no n'han de fer res de res!!! De portes cap endins a casa teva fas el que vols (sempre i quan no perjudiquis el petit, QUE NO ES EL CAS!!!) Vaja que no els enviaria a parir!!!!!!!! Si es que tinc un caracter que me puede!!!!

(m'he creuat amb la Julyet, vaig aviam que diu aviam si hauré de rectificar alguna coseta )

[angelina]

I en últim recurs pots preguntar-li si dorm sola la directora. Si et diu que dorm en parella li dius que tu ja estàs acostumant de petita a la teva nena a com haurà de dormir quan sigui adulta, que hi ha moltes parelles que tenen problemes perquè no saben dormir acompanyats i tu ja la vols anar preparant.
Si et diu que dorm sola, li dius que no saps el que es perd.

M'encantaaaaa me l'apunto per possible resposta en un futur que algú em faci reflexions!!!

[isa]

Ei, gràcies! Sí, entenc que volen saber com dormim pel tema dels hàbits de la nena, per a veure allà com dormirà.....la cosa és que la nena fa dos anys que hi va, allà s'ha adormit sempre sola i tots ho saben, és una llar petitona. Julyet, molt bones les teves respostes, si em fan algun comentari no dubtaré en dir-los-hi. Quan la nena va començar, amb 8 mesos, seguía prenent pit, i ja li vaig veure el plumero a una de les mestres que em va preguntar, amb un tonito que ja em conec....."oi, es que encara pren pit???" "si, per què?" "ah no no, es que clar, aquí quan l'agafo a coll per a bressolar-la, doncs em busca el braç amb la boca...." "ah, clar, doncs perfecte". Es que mireu, no m'importa que a la gent li doni igual com alimento a la meva filla, o com la faig dormir, els ha de ser ben igual....ara, tampoc aguanto que ho pintin com a raro o molt menys com a mal fet.

[Julyet]

Jo l'altre dia al final, farta que em diguin que com és que encara li dono el pit, que amb 8 mesos ja no cal... vaig dir el primer que em va venir al cap: és que és gratis.

No havia caigut, isa, en que la teva nena ja fa temps que va a la guarde i ja saben perfectament com dorm allà, per tant olora a xafardeig pur i dur, tot i que ho trobo "natural". Quan jo anava a la uni (śoc mestra d'anglès) en una assignatura sobre prevenció i detecció de dificultats educatives ens van preguntar quan créiem que era el millor moment per posar els nens sols a l'habitació. Jo, sense cap mena de coneixement, vaig optar per dir el que havia observat al meu entorn: "a l'any, o dos, o quan ja no caben al bressol". La professora, escandalitzada, va dir que noooo, que l'ideal és des del primer dia solets, però que si la mare dona el pit per comoditat els primers dies pot estar a la mateixa habitació. Això sí, mai més tard dels 3 mesos, que és quan comencen a conèixer.

I jo me'n vaig anar amb la lliçó ben apresa. Fins que vaig científicament comprovar a casa meva que és una soberana tonteria.

[isa]

Ja, és ben comú això...ara recordo que en una xerrada a la llar, el primer curs que la Paola hi anava i fèiem una tarda a la setmana "l'hora del café", fèiem un café amb la dire i xerràvem de diferents temes, doncs un dia va passar un qüestionari sobre hàbits dels nens, en general, deia així "a quina edat creieu que poden jugar amb tal cosa?" "a quina edat creieu que poden menjar amb coberts" "a quina edat creieu que poden dormir sols" preguntes així, genèriques, i jo no vaig escriure res....doncs la mare del costat, em diu "per què no contestes aquestes de les edats?" i li dic "perque tenen trampa, són preguntes sense resposta perque no hi ha una edat exacta per a cada cosa", jo tota convençuda que la dire diría això mateix....i què va! La dire al rato diu "va, que us dic les respostes bones: als 6 mesos, als 18 mesos, als 3 mesos......" vaig flipar tant!!!
Per cert, jo estudio mestra d'anglès a la ub, Julyet! Tenía la carrera aparcadeta, a mig segon, i aquest mes em re-enganxo!!

[angelina]

Ostres doncs nosaltres que ja portem 13 mesos de teta quasi i no pensem parar s'escandalitzarien!!!

A mi ara per les vacances la sogra em va dir q estan embarassada havia de destetar al nen que a partir dels tres mesos d'embaràs ja prou, vaig pensar ja pots anar dient que entenc que em dongui un consell amb bona fè, pq ja no va dir res més però els altres vinga a posar-hi cullerada!!! uii ja l'hauria d'haver deixat; no que es bò pel nen!!!; ui però quan arribi el germanet...etc etc que em vaig fer un fart de riure per dins meu... pensant digueu el que volgueu que faré el que em roti i com tampoc us n'enterareu fins l'any que vé ja en tornarem a parlar

[Julyet]

Ja, és ben comú això...ara recordo que en una xerrada a la llar, el primer curs que la Paola hi anava i fèiem una tarda a la setmana "l'hora del café", fèiem un café amb la dire i xerràvem de diferents temes, doncs un dia va passar un qüestionari sobre hàbits dels nens, en general, deia així "a quina edat creieu que poden jugar amb tal cosa?" "a quina edat creieu que poden menjar amb coberts" "a quina edat creieu que poden dormir sols" preguntes així, genèriques, i jo no vaig escriure res....doncs la mare del costat, em diu "per què no contestes aquestes de les edats?" i li dic "perque tenen trampa, són preguntes sense resposta perque no hi ha una edat exacta per a cada cosa", jo tota convençuda que la dire diría això mateix....i què va! La dire al rato diu "va, que us dic les respostes bones: als 6 mesos, als 18 mesos, als 3 mesos......" vaig flipar tant!!!
)

Doncs isa, per a mi la teva resposta era LA RESPOSTA. És com si fessin un qüestionari i diguessin: "quant algú ha de ser capaç de tenir relacions sexuals?", "quina és l'edat en que totes les dones haurien de ser mares?", "quants fills com a mínim o màxim cal tenir?", "quines són les pel·lícules que hem de tenir com a preferides?". I tant que se'n podria parlar i explicar experiències, però donar respostes tancades no ens quadraria, oi? Doncs igual!

[marta_mum]

Ei noies m'encanta llegir-vos!

Nosaltres continuem fent collit amb la Marta, ella dorm les migdiades i tota la nit tranquilament a la seva cuna que hi ha en sidecar al meu costat. I ara ja tot el meu entorn s'ha acostumat, però la majoria de la gent et deixa anar totes les parrafades de lo mimada que la tinc i tal, però jo passo olímpicament, perque al principi de ser mare tens menys seguretat, però ja a aquestes alçades fas el que et surt de dintre i ja poden dir missa, he he!

Petonets!

[nuriaau]

Doncs nenes jo necessito desfogar-me!

Resulta que nosaltres des dels 4 mesos de l'Arnau que fem collit amb ell (al principi el vam posar a la seva habitació en un bressol, però jo estava embarassada, dormia fatal i vaig comprovar que posant-me el bressol de l'Arnau al costat del nostre llit no m'havia d'aixecar, travessar el passadís i donar-li temps a que es despertés més ell i jo també, li donava la maneta entre els barrots i ell sol ja es tornava a dormir i jo ni m'havia de desvetllar.
Vam continuar així tot l'embaràs i quan va néixer la petita em vaig traslladar amb ella en una altra habitació perquè plorava molt per les nits i mamava i així sols em desvetllava jo i l'Arnau i son pare podien continuar dormint.
Ara la situació és: l'Arnau dorm amb son pare al llit de matrimoni i quan s'ha dormit el trasllada al bressol que està al costat del llit. 2 o 3 cops per la nit té com terrors nocturns i li ha de donar la maneta entre els barrots o dir-li cosetes fluixet i de seguida es torna a dormir. I jo dormo amb la nena al llit individual d'una altra habitació. Dorm tota la nit i es mig deixondeix per mamar un cop però de seguida es torna a quedar profundament dormida.
Per les migdiades me'ls enduc tots dos nens al llit de matrimoni i quan s'han adormit els deixo allà dormint.

La qüestió és que a casa meva la meva família sempre ha fet collit, tant els meus avis com els meus pares, i per a mi és lo més normal i ara que la Queralt no es desperta gaire pèr la nit havia pensat ajuntar el llit individuakl al de matrimoni i posar-hi allà l'Arnau, i al bressol en sidecar posar-hi la Queralt. Abans de l'agost li vaig comentar al meu home i em va dir si m'havia tornat boja que ell no pensava dormir en una comuna, que per fer-ho així ja se n'anava ell a dormir al llit individual i jo amb els dos nens al de matrimoni...i vam marxar de vacances i les coses van continuar igual.
Ahir però va venir el meu home amb unes fotocòpies tretes d'internet d'una revista digital per a bebés on deia que (resumint) fer collit pot tenir conseqüències desagradables, que està contraindicat, que es necessari ensenyar als nens nocions de privacitat des de que són ben petits i que a partir dels 3 anys de collit el nen pot no desenvolupar la seva individualitat ni la seguretat en si mateix,bla,bla,bla..."
Ja sé que tot això són solemnes tonteries, a casa tenim dos llibres de la Rosa Jové i jo li intento explicar però creu que estic molt equivocada i que hem de fer dormir als nens sols, sobretot a l'Arnau. Jo penso que quan puguem mantenir un diàleg amb ell més verbal doncs li podem explicar si vol anar a la seva habitació, i que ens ajudi a muntar-la i tal, però ara encara el veig petit...i potser sóc egoïsta però és que disfruto tant del collit!
A més el nostre pediatre és pro-estivill, així que clar, si un professional com el pediatre diu que el collit no està bé serà perquè ho sap del cert!! i ahir em vaig trobar raonant contra una paret i no sé què més dir-li

Bueno, perdoneu pel rollo que necessitava desfogar-me!

[nuriaau]

GOGA ens hem creuat, tens tota la raó!
El meu home però està molt obsessionat amb un nen que recorda de quan tenien 7 anys i van anar de colònies 2 dies i a la primera nit van haver de trucat als paresd'aquest nen perquè segons ell li va agafar un atac d'ansietat per haver de dormir sense els pares...a més diu que totes les nenes que ha conegut i que éren bledes era a causa del collit.......perdoneu que escrigui tot això, em fa vergonya escriu-re-ho i tot per lo absurd d'aquests comentaris!! però és que no sé com ho solucionarem, a veure si aquesta nit trobo algun enllaç "sèrio" que expliqui els avantatges del collit i tal, que jo no m'explico gaire bé i ell els llibres sols se'ls fulleja

[isa]

Goga tota la raó, pares preocupats per xorrades que al final s'estan perdent la part més bonica i més tendre de la infantesa, els mimos, els petons, les abraçades i com dius, la pura felicitat de donar-los a cada moment el que ells necessiten. Tinc el qüestionari de la llar pendent d'acabar, aquest matí li he dit a la mestra que encara no l'havia acabat de respondre i, en to de conya però no tan en conya, li he dit si volía que li posés també la freqúència de les relacions sexuals ha rigut i m'ha dit que ella també al·lucina amb les preguntetes i que són cosa de la nova direcció.
nuriaau nena, quin greu que el teu home i tu ho veieu tan diferent, tu ets la més feliç dormint amb els nens, i lo seu sería que tots dos pensèssiu igual, però cadascú som com som que sino sería aburridíssim. No sé què aconsellar-te, només que hi parlis i li intentis fer entendre que els estivills i sus secuaces inventen tonteríes per a fer-nos anar a tots, nens petitons inclosos, com a borreguitos cap al que a ells els sembla políticament correcte, i sobretot cap a ser petits membres d'un exèrcit. Explica-li i no et calen dades ni buscar informacions enlloc, que per sobre de tot estan les necessitats dels vostres fills, i si tots dos us necessiten a prop de dia i de nit, doncs és el que hi ha, i és el més important. Donar-li als nostres fills aquesta seguretat ara, els farà més autònoms i independents de grans, i no al revés. Jo conec a una mare de dos nens, ara tenen uns 5 i 2 anys, que sempre han fet collit tots 4, pares i fills. Doncs la mare em deia quan jo vaig tenir la nena, que la seva nena d'aleshores 3 anys era de les poques de la classe i de la seva familia que s'atrevía a marxar a dormir a casa d'una amigueta o d'uns cosins, perque ella amb tres anyets sabía que si realment en algun moment necessitava als seus pares, ells estaríen per ella en quant puguèssin. Això per a mi és el què de la qüestió, i és ben llògic: el nen que sap que els seus pares estan al seu abast en qualsevol moment que els necessiti, creixerà segur i amb confiança. El nen que sempre ha d'esperar, que no rep el que demana, que les seves necessitats no es cobreixen com ell vol, creixerà desconfiat i frustrat.
Sort i ànims.