Mares que treballeu lluny de casa!

[Penny]

Hola noies!

M'agradaria conèixer experiències de noies (mares o que encara no ho sigueu) que visqueu lluny del lloc de treball (com a mínim a 1 hora de trajecte).

És que ens estem plantejant anar-nos-en a viure a una ciutat lluny d'on treballem i estic bastant angoixada pel tema, em fa por que se m'acabi fent una muntanya: matinar, hores de trajecte en autobús o en cotxe...

Nosaltres de moment no tenim canalla, i els horaris que jo faria serien més o menys:

6:00 llevar-se
7:20 agafar l'autobús
9:00 treballar
15:45 agafar l'autobús de tornada
17:00 arribada

I dos dies a la setmana, treballaria també tardes, de manera que arribaria a casa a les 20:00.

Aquest viatge també el podria fer en cotxe, però no sé si seria millor o pitjor (no deixa de ser perillós, i de moment no tinc carnet...).

Com ho veieu? massa dur? o factible?

Merci guapes

[Tisketa]

Hola noia,

Jo visc a Manresa desde fa cinc anys (abans BCN) i treballo a Barcelona. Tinc una bebita de sis mesos i mig, i acabo de tornar a la feina. Fa un parell d'anys anava en tren, ara comparteixo cotxe amb uns companys. El meu marit també treballa a BCN i pels seus horaris va en tren i torna en bus a la nit. O sigui que et puc donar un tast dels dos mons.

Si vaig en tren, tardo dues hores entre que surto, agafo tren, i arribo. En cotxe, una hora exacta.
Tren:
Pel que fa a llevar-se aviat: simplement, es fa. Tens la sensació de viure al tren, sempre hi ha retard i desgasta molt. A més a més, estem parlant de més de 130e al mes en transport, més els cafés d'esperar, les aigues i d'altres extres (revistes, snacks etc... al final, piques). Això sí, pots llegir, o escoltar música, o dormir una estoneta.

Cotxe:
En el meu cas, els 60km de distància es tradueixen en més de 200e, si faig el trajecte sola. Si el comparteixo es queda en uns 50. El camí el fas acompanyat, ens turnem el cotxe i tenim la sort d'aparcar bé i sense cost adicional. Però és un risc important fer 120km cada día, i encara més quan la responsabilitat no només està en les teves mans i el teu cotxe, si no també en les dels teus companys... No permet flexibilitat (no pots endarrerir-te en la sortida). Però arribes molt ràpid. Tot i així, és una bona opció.

segueixo...

[Tisketa]

Tema bebita: jo tinc els meus sogres a la porta del davant. Literalment. Això vol dir que m'ajuden moltíssim. Vénen a cuidar la nena a les 7 quan surto de casa, i la porten a la guarde. La recullen i li dónen el dinar, fins que arribo a casa. Et recordo que les guardes obren com mol aviat a les 7.45... i quantes més hores, més car i més enyorada. A les llars d'infants públiques no permeten que els nens estiguin més de 8h...

Mentres sigueu dos, s'aguanta perfectament. Però si voleu tenir fills... la cosa es complica... La logística és de premi!! Això sí, amb ganes i ajuda, es pot fer perfectament.

Planteja't: tens possibilitats de treballar allà on viuràs en el futur? Els transports són estables? Qui t'ajudarà si tens fills? Pots permetre't les despeses de transport, guarderia, hores extra de guarde, dinars, cangurs, etc? Vols fer-ho?

Jo estic molt contenta de viure aquí, he guanyat en tranquilitat i qualitat de vida (aire, ambient per la meva filla...) però sacrifico molta estona i necessito molta ajuda.

Espero haver-te ajudat!! Si necessites res, envia'm un missatge privat.

Tisketa!

[indai]

Jo crec que amb tantes hores fent el trajecte es perd qualitat de vida...Tingues en compte que encara que viatgis amb tren o bus,el cos es cansa,i molt! En sóc una experta...he fet de mestra interina uns anys i he hagut d'anar cap aquí i cap allà...Ara treballo a 45 min de casa i em costa encara...

[soclamarga]

Jo abans vivia a (hora i tres quarts en transport públic) d'on treballava, no tenia fills ni res, i quan feia el torn de matí dinava a quarts de 5... Era força pesat fer diàriament tanta estona de bus-tren-caminar... (sempre amb les presses per no perdre el bus o el tren...) però hi estava acostumada des que anava a la universitat, i també aprofitava per llegir, que sinó no ho feia mai.

Fa 4 anys vaig anar a viure a Lleida per raons de feina, que ara la tinc a 10 minuts en cotxe, o 20 minuts en bus el dia que tarda més. Ara tinc un nen, i al novembre començaré a treballar un altre cop, i això de no perdre temps en els trasllats em sembla que serà una cosa que trobaré molt a faltar si algun dia tornem per Barcelona i no podem treballar a prop d'on visquem.

Si feu el canvi de residència, ha de ser perquè realment us recompensi MOLT!

[isa]

Jo he estat casi 4 anys treballant a hora i mitja de casa. Em llevava a les 5:30, sortía de casa a les 6:15, arribava a la feina a les 7:45, plegava a les 15.30 i arribava a les 17 a casa. Anava un tros en cotxe, uns 20 minuts, després en tren uns 35 minuts, i després caminant uns 15 minuts. No se'm va fer mai pesat (mentre no tenía la nena) perqué treballava amb dues amigues i fèiem tot el trajecte juntes. Però quan vaig tenir la nena va ser molt diferent, a part de que em feia pena i ràbia perdre tanta estona en el transport, estona que podría estar amb la nena, també em preocupava que si mai em trucàven per a que anés urgentment a la llar, trigaría cap a hora i mitja o dues en arribar.
Suposo que depén de la feina que tinguis val o no val la pena, a mi la meva feina m'agradava molt i no m'importava fer trajectes tan llargs...però tenía companyes que em dèien que estaba sonada i que em busqués algo més a prop de casa, no sé.
Ah, m'emportava tupper per dinar casi sempre, i llegía al tren tant per anar com per tornar, llegía cap a un llibre a la setmana!!

[Penny]

Moltes gràcies, noies, m'esteu ajudant molt amb les vostres experiències i reflexions!

Tisketa!! que fort, sembla que parlis de mi! T'envio un missatge privat!!

La meva feina és bona i m'agrada força (a més, les condicions laborals són molt bones), però tampoc és que em causi un disgust pensar en canviar de feina. D'una banda, la meva empresa té diverses seus arreu de Catalunya, i una d'elles està a la ciutat on aniríem a viure. Però clar... poden passar molts anys fins que no hi hagi una vacant! si és que hi arriba a ser mai! D'altra banda, si amb els anys estic molt cansada de tants viatges, sempre podria buscar una altra feina de lo meu. No sé si sóc ingènua o què

Una de les coses que em fa més por de matinar és que hauré de canviar completament de costums. Jo ara vaig a dormir tard, m'agrada mirar la tele, llegir, sopem tard... I això s'hauria d'acabar. Apart que quan tinguéssim canalla, si passen males nits i no descansem, deu ser matador haver-te de llevar a les 6:00!!

Aix, quin dilema!! El meu marit està força convençut... ara la pelota está en mi tejado

[Ponioleta]

Penny, nosaltres estem pensant marxar a viure fora de Barcelona, però el que de moment ens fa dubtar és el tema feina.
Nosaltres tenim clar que per passar-nos el dia al tren, preferim seguir vivint a Barcelona. Potser en un primer moment, mentre trobéssim una nova feina etc doncs ho faríem, però si marxem a viure fora tenim clar que buscarem una feina prop d'on vivim.
I per això de moment ho estem posposant... perquè acabem de tenir un nen i ara no estem per masses canvis, i perquè ara tampoc és bon moment per posar-se a canviar de feina...
Però bé, són opinions!

(també haig de dir que em vaig passar 4 anys estudiant a la UAB i fent 1h de trajecte diari , o una mica més, i no se'm va fer gens pesat!)

[lacruitxi]

Una "victima" més de treballar lluny de casa!!!

A veure, explico el meu cas, jo treballo a dues hores de trajecte des de casa i agafo el tren, fgc i bus. Fins ara tenia paciència i anava fent però ara tinc un fill i se m'està fent moooooooolt pesat, tan pesat que ja no aguanto més i m'estic començant a plantejar altres possibilitats.

Jo em llevo a les 6h, agafo el tren a les 7h per començar a treballar a les 9h. A la tarda arribo a casa a les 19h. Estic fora 12 hores i en treballo 8. Per sort tinc un marit que treballa al costat de casa i una família que ens ajuda en tot, el meu marit porta en Roger a l'escola bressol i me mare el va a recollir fins que arribo jo.

Si que anant amb tren pots dormir, llegir i aprofitar el temps, però jo no en tinc prou amb això, per mi és una pèrdua de temps i només penso que si estigués a casa aquest temps el podria passar amb el meu fill. Trobo a faltar poder estar més hores amb ell.

Així que la meva opinió és aquesta, pensa't-ho molt bé abans de fer el pas. Viatjar tantes hores per anar a treballar crema i molt. Bé, poster no sóc gaire neutral però és que precisament en aquests moments estic bastant cremada amb aquest tema...

[Penny]

Déu n'hi do, lacruitxi!! no m'estranya que estiguis cremada i que et plantegis altres opcions!!

Noies, gràcies a totes, m'ajudeu molt a pensar en tot plegat!!

[pitita]

T'explico una mica la meva experiència...
Jo sempre havia treballat força lluny de casa, i mai m'havia fet mandra agafar el cotxe a quarts de 7, per començar a treballar a les 8. Fins i tot m'agradava perquè era un ratet que tenia per mi, per escoltar les notícies, música,... Bé, pensar en les meves coses...
Trigava gairebé 1 hora i 1/2 a arribar a la feina i després tooorna a fer el mateix per tornar a casa... Marxava de casa a quarts de 7 del matí i no tornava fins les 7 o quarts de 8 del vespre...
Vaig estar-hi uns 10 anys.
Però quan vam començar a plantejar-nos tenir un fill, la cosa va canviar... No sé, la feina m'agradava molt, però tampoc era la glòria... I vam començar a posar els pros i contres a la balança i vaig decidir buscar feina més a prop... Nosaltres tenim els avis lluny, vivim a Girona i no coneixem cangurs,... o sigui que era complicat.
Vaig trigar gairebé un any i mig a quedar-me embarassada (bé, mig any sense buscar, però per "assentar-me" a la feina, i un any buscant), però això sí ara amb una feina a uns 20 minuts de casa. I molt contenta! A més, tinc la sort que a la feina puc plegar a les 5, o sigui que al matí porto el nen a la guarde, i el puc recollir jo.
Mentre no teníem el nen, la feina ho era tot per mi, però ara... la cosa ha canviat!
No sé, és una decisió molt personal, però valora-ho tot... Si la feina t'agrada, si et val la pena passar molta estona al bus, si tens ajuda pel dia que tingueu canalla o si us podeu amotllar una mica als horaris dels peques,...
Gran decisió!!
Ja aniràs explicant...!

[papalloneta]

Quin post mes interessant!!! Jo encara no tinc al meu petit, però ja tremolo per quan se m'acabi la baixa.... Ara per ara, faig uns horaris força bojos: M'aixeco a les 6h, agafo el tren sobre les 7:15h i arribo a casa, com a molt aviat a les 21h.....
El meu marit encara arriba mes tard, i a sobre no tenim a ningú a prop que ens pugui donar un cop de mà...
A la feina ja he plantejat un canvi d'horari (reduir el temps de dinar i sortir abans), però es clar, com a molt aviat arribaria a casa a les 17:30h de la tarda..... Aixó dels desplaçaments és un pal!!! No se com ens ho farem, segurament hauré de buscar feina mes a prop de casa (i és una pena, pq la meva feina m'encanta!!!)

[ariadna]

mare de deu!! no sabeu com us admiro a totes!!!!!!!!!

jo tinc la feina a 15 minuts en cotxe i ja em sembla un suplici! de fet, em vaig treure el carnet perquè amb el bus trigava gairebé una hora... ufff prou farragós es treballar 8 hores com a mínim com per a sobre, haber de fer trajectes tant llargs per arribar-hi!
us admiro de veritat!!!

nosaltres ens plantejem anar a viure a un poble, quelcom una mica més "rural".. en aquest cas, buscariem feina allà! tots dos!
però el problema que hi veig ara (tot i que no ve al cas del post) és vendre el nostre pis!

en fi... ànims!

[monseta]

Una més que s'ha passat gairebé 10 anys anant a Barcelona cada dia a estudiar i/o treballar. On vivia no hi havia tren i cada dia era: passejada a peu fins l'estació, 3/4 d'hora d'autocar, un cop bcn agafar el metro/bus/tren i caminada fins la uni o feina. Sortia de casa sobre les 7.30 i segons a quines èpoques tornava passades les 21 o 22, i a l'endemà sant torne-m'hi. La veritat es que els primers anys no se'm vam fer gens pesat: llegia, escoltava la ràdio, dormia.

Però amb els anys em vaig començar a cremar d'anar tot el dia corrent i amb l'ai al cor de no perdre el bus, el tren o el que fos. I al final quan em vaig ajuntar amb el meu marit vaig marxar a viure a bcn.

Per altra banda m'agradaria exposar un altra qüestió que no s'ha tractat, i es com ho viuen els fills. Desde que era petita els meus pares sempre han treballat fora d'on vivíem i es un ROTLLO. A part de que tenien negoci propi i es molt esclau, mai coincidiem amb els festius locals o mai es podien escapar de la feina o entra una mica més tard per venir a una representació del cole o a una festa d'aniversari. Potser pot sembla una raó una mica tonta, però jo tenia clar que quan tingués familia volia que estiguéssim els més a prop posible. Tant es així que quan ens vàrem casar vam marxar de Barcelona per anar a viure on el meu marit té la feina (a 5 minuts en cotxe) i jo vaig demanar el trasllat al poble del costat, la guarderia la tenim a 5 minuts caminant de casa. I moltes tardes la nena i jo sortim a passejar i acabem passant a buscar al meu home per la feina; i aixó NO TÉ PREU

Resumint, és cert que marxar de Barcelona és temptador perquè millores molt en tranquilitat però no pagant segons quins peatges,almenys és la meva opinió.

Perdoneu el rotllo...