PART NATURAL¿?

[baina]

Hola,

Per programar la meva eco del tercer trimestre, la llevadora em va preguntar on volia parir...i espontaniament em va sortir de dir..que en un lloc on pugui tenir l'opció al part natural.
No ho tinc clar..però la intuició em diu que això de parir estirada i amb el cul migadormit no va massa amb mi. No tinc ni idea de si podré aguantar els dolors que suposa un part...imagino que brutals...però no els conec..clar. Soc primerenca.
Bé...obro el post..per si alguna té experiència, informació, opinions,...Sé que és una qüestió personal i que no val convèncer ningú de res: potser no en tinc opció per motius mèdics, però m'agradaria llegir-vos.
Per cert, m'han apuntat a la maternitat...que és el centre mèdic públic que tinc més proper a casa i que poden oferir aquesta possibilitat.

Abraçades,

[sandrajuli]

felicitats per la decisió...
jo et puc aconsellar el llibre: Parto seguro. Et farà veure, com ja intueixes, que sí, que el part fa moooolt de mal però que estem preparadíssimes per aguantar-lo. A mi em va anar molt bé per mentalitzar-me i poder-ho aguantar.
Jo et recomano al 100% un part natural, és la millor decisió que he pres mai, i el millor pel petit/a que està en camí.
Ja ens explicaràs què tal.

[baina]

El llegiré. I...en quin centre mèdic va ser l'aventura?

[soclamarga]

Hola baina!
Doncs jo sóc molt indecisa i no em vaig plantejar gaire com volia parir. Sabia que volia evitar l'epidural, i que molt probablement no m'escaparia de l'episiotomia, però a part d'això res és. Visc a Lleida i vaig parir a l'Hospital, i allà fomenten cada cop més el part natural (tenen pilotes per dilatar, banyera, etc), però no fan això de parir "ajupida", o en una cadira... L'únic que vaig aconseguir va ser que vaig parir en el mateix llit on havia fet la dilatació (vaig dir que pateixo de mal d'esquena i que preferia no posar-me a la camilla de parir), però tampoc va servir de gaire perquè la posició va acabar sent pràcticament la mateixa, l'únic que era una miqueta més tou el llit.

El fet d'entrar al quiròfan, que la llevadora es posés una bata quirúrgica amb ulleres i tot (que vaig aprofitar per veure-hi reflectit el cap del nen mentre anava sortint!), el llum tan gran típic de les operacions... bé, em va semblar una mica exagerat, però com que ja ens ho havien explicat a les classes pre-part no em va sorprendre, i tampoc em va molestar: en el meu cas en menys de 10 minuts tenia el meu nen a coll i ja no estava al cas de res més!

Pel tema del dolor, depèn molt de cada cas. Jo vaig tenir la grandíssima sort que no em va fer pràcticament mal ni la dilatació ni l'expulsiu ni res, per tant no va fer falta epidural, per sort. Tot això que he llegit de dones que han fet un part natural, que diuen que és una experiència molt "animal" jo no ho vaig viure. Suposo que el que més ajuda a l'hora de suportar el mal és: que la criatura estigui ben col·locada i ajudi (jeje), fer les respiracions durant les contraccions, estar tranquila i saber les fases del part, el que t'anirà passant... Vaja, almenys a mi em va anar bé així ;)

Bé, molta sort en el que queda d'embaràs i en el part, que sigui ràpid i el màxim de semblant al que vols! (però tampoc l'idealitzis per si després no surt tot com voldries).

[baina]

Gràcies per compartir la teva experiència...certament és un molt bon consell que no s'idealitzi el part....mai se sap. I si...conèixer el meu cos i els processos del part segur que m'ajudaran a "entendre" el dolor. Gràcies.

[istar82]

Uola ! Jo també sóc de Lleida, bé d'Alcarràs, i vaig parir a l'Hospital Arnau de Vilanova. Ara tenen banyera, pilotes,etc...i amb el que ve de camí he optat per la banyera, diuen que fa disminuir moltíssim el dolor, l'epidural no va amb mi, passo...home si pel que fos no hi ha més remei doncs bueno...tinc una nena de 6 anys i la vaig tenir natural, i vaig aguantar, em feia molt de mal perquè em van tenir que ficar al suero oxitocina i diuen que amb ella fa el doble de mal que si les contraccions son produides espontàneament...però noia se'm va trencar la bossa d'aigües i no podien tenir la peque seca...ho van fer per anar més ràpid. Però tot i així vaig aguantar i no em vaig salvar de l'episiotomia, que tampoc t'enteres molt del tall la veritat, per no dir res, i l'expulsiu no fa gens de mal...15 minuts i la nena estava amb mi, la veritat que es una experiència molt maca. En total vaig estar 6hores de part, perfecte per ser primerenca !!! a veure aquest si sortirà tant ràpid.

[baina]

Òndia...6 hores...així des de fora i lluny de la línia de foc...no sembla ràpid...no? suposo que inclou la dilatació...on entenc que el dolor va i ve...no? ufff he de llegir molt encara...

[Ginger]

Hola! Jo també vaig tenir una bonica experiència de part natural. Bonica perquè finalment la recompensa és tant desproporcionada amb allò que has patit que fins i tot te n'oblides. Tot i així no va anar ben bé com jo hagués volgut, ja que la banyera hi era però els monitors inalàmbrics deien que no funcionaven (si pareixes a l'aigua t'han de poder tenir controlada en tot moment i et calen les anomenades corretges -però en aquest cas han de ser inalàmbriques), a més la llevadora que vaig tenir de 2h matinada a 8h matí aprox. em sembla que passava una mica i em va fer allargar la cosa. Amb el canvi de torn a les 8, la cosa va anar ràpid; mitja horeta i la nena fora.

Sigui com sigui, si és el que t'has proposat i no et fa por el dolor, jo penso que tothom ho pot passar i parir de la manera com han parit totes les dones de la humanitat excepte les d'algunes dècades recents.

Ànims i endavant! Jo em vaig llegir el llibre "El embarazo y el parto de mujer a mujer" de Catharine Parker-Littler, que és molt amè i em va agradar molt la filosofia que desprèn.

[Ginger]

Si ho vols i et ve de gust, aquí pots llegir la meva crònica del part :

viewtopic.php?f=71&t=15289&start=140

[baina]

He llegit la teva crònica ginger! Deu ni do! Et van demanar permís tanta gent allà amb tu? i el pare hi era? Jo no sé com ho faré...o com m'ho deixaran fer..i si puc...però m'agradaria estar en petit comité...lo de l'aigua no n'he pensat gens...potser per dilatar però parir...no ho sé noia. I la postura...clar, si no hi ha més remei et poses com et diguin...clar...però jo em sentiria més còmode ajupida..crec que és la postura en que puc fer més força, aguantar el dolor-..
Sembla llarguissim el procés...deu ni do! i anaves nua...pel que he entes...vas donar el pit automàticament....això no ho havia pensat...sort que encara tinc temps..per donar-hi voltes! merci!

[Ginger]

He llegit la teva crònica ginger! Deu ni do! Et van demanar permís tanta gent allà amb tu? i el pare hi era? Jo no sé com ho faré...o com m'ho deixaran fer..i si puc...però m'agradaria estar en petit comité...lo de l'aigua no n'he pensat gens...potser per dilatar però parir...no ho sé noia. I la postura...clar, si no hi ha més remei et poses com et diguin...clar...però jo em sentiria més còmode ajupida..crec que és la postura en que puc fer més força, aguantar el dolor-..
Sembla llarguissim el procés...deu ni do! i anaves nua...pel que he entes...vas donar el pit automàticament....això no ho havia pensat...sort que encara tinc temps..per donar-hi voltes! merci!

El pare va estar amb mi en tot moment. I això de la gent... la veritat és q no estàs per res, tant m'era.
Portava una bata oberta per darrere q jo em vaig apartar de seguida per poder tenir la nena pell amb pell!!

[Ginger]

Per cert, q et recomano q llegeixis "Un regalo para toda la vida" de Carlos González abans de parir!

[albajc]

Hola baina!
Felicitats per aquesta decisio. Jo tambe volia parir natural. Ho vam estar parlant amb el ginecoleg des de la primera visita, i jo en tenia moltes ganes! Fa anys que sabia que volia ser mare i que quan ho fes, ho volia intentar natural.
I va arribar el moment, vaig estar amb contraccions dos dies, m'anaven controlant, pero no dilatava. El tercer dia al migdia em van dir que em podia passar d'aquella manera encara mes dies, i nomes havia dilatat 2 dits, tampoc havia trencat aigues. Per tant li vam dir a la llevadora que m'ajudes, i em va trencar la bossa, i ja em van portar a quirofan, epudural, i pim pam, al cap d'una estona ja estava abraçant a la meva petitona. No va poder ser com jo pensava, pero va anar tot be, la peque estava be i jo tambe.

Ara torno a estar prenyi i saps que? Que vull un part natural a casa!

Nomes dir-te que no tinguis por del dolor, cadascu el viu diferent i cada part es diferent, pero es un dolor bo, es a dir, es per una finalitat fantastica, i quan abraçis al teu bebe, el teu cervell esborrara tot el dolor, de veritat.
Saps que em consolava a mi? Pensava: cada contraccio es una contraccio menys.

Ja ens aniras explicant,

una abraçada!

[pelegrins]

hola baina!

crec que has triat una bona opció. les dones estem preparades per parir, si ens ho deixen fer. a mi em va anar molt i molt bé llegir relats de parts naturals (a la web de crianzanatural n'hi ha molts). sabia què podia passar, i què podia sentir. en el moment del part em va ajudar a "controlar la situació". sabia per exemple que arriba un moment que et sembla que ja no pots mes, fins i tot pot semblar que et moriras, i que un cop el passes, ja practicament tens el nen en braços. quan en el meu part vaig tenir aquesta sensació, em vaig posar contenta, i em va ajudar a "relativitzar" el mal.

també vaig optar a tenir una posició oberta. no volia preveure la posició durant la dil·latació o l'expulsiu (asseguda, ajupida, de quatre grapes, a la piscina, etc), estar preparada per si em feia tant de mal que em posessin la epi, o fins hi tot si havien d'intervenir. el que si que volia era tenir la informació. per això et recomano que llegeixis tant com puguis i et vingui de gust.

una abraçada i felicitats!!

[LídiaG]

Hola,

Jo també vaig tenir part natural i prèviament havia llegit el llibre "Parto seguro" i també tinc el de "Post parto seguro" jajajaja... Com ja t'han dit, per a mi el més important va ser no idealitzar el part, havia parlat amb la meva gine que, arribat el moment, es fes el que calgués fer, però les dues teníem molt clar que deixaríem fluir la cosa sense dir "vull que sigui així o aixà"... i tampoc no vam remenar massa el tema.

Per la meva banda, jo sí que vaig remenar el tema!!! jejejeje!! Vaig llegir tant com vaig poder sobre el part natural i vaig fer una tècnica d'aquestes d'autosuggestió, visualitzar el part (natural), però alhora tenir la ment oberta i tranquil·la i acceptar el que passés. Deixar fluir.

Tampoc vaig preveure la postura, però bona part de l'expulsiu el vaig fer a la gatzoneta (em va guiar la llevadora), en un tamboret molt baixet amb el meu home darrera, el final va ser asseguda sobre el llit del quiròfan, amb ell darrera, vaig poder tocar el cap de la nena i un cop ja havia sortit el cap, la dra em va guiar les mans perquè la pogués acabar de treure jo i posar-me-la a sobre. Ara que en sóc conscient m'adono de la meravella que vaig viure, en aquell moment estava com "en trance" i actuava per instint.

A mi no em van venir de gust ni pilotes ni banyeres (tampoc n'hi havien) ni res... vaig fer com fan molts animals mamífers (això ho he llegit després de parir) que busquen un racó tranquil (jo vaig trobar el meu racó en una cadira per acompanyants que hi havia a la sala de dilatació, mira, coses de la vida).

La clau va ser arribar molt dilatada i havent trencat aigües a l'hospital. Vaig estar tot el dia amb contraccions, però les vaig aguantar molt bé, fins a la nit... quan vaig trencar aigües el mal va canviar, va fer-se més intens i llavors ja vam marxar, a les 24h arribàvem i a les 2h de la matinada naixia l'Ariadna. Havia arribat dilatada a la meitat i la resta va ser ràpid, però en això, cada cos és un món, la meva opinió és que un ha d'obrir la ment i estar preparat emocionalment per a tot, des d'un part natural i curt, a un de llarg o a una cessàrea...

FELICITATS!!

[LídiaG]

Ah, m'he deixat de dir que, malgrat aquest rotllo meu d'anar "preparada per tot" la meva por més irracional no era al part... que va!!! A mi el que em feia por era l'epidural.......

[currita]

Hola baina,
La meva experiència es al contrari, jo anava preparada i mentalitzada a un part natural. Vaig llegir molt i vaig anar a xerrades. Ho vaig comentar amb la meva llevadora a les classes prepart i sempre em deia que estava molt bé i ella em va animar moltissim. Però també em va dir que m'havia de preparar per qualsevol cosa.
El meu va ser un part molt llarg i amb l'inconvenient que vaig començar trencant aigües, llavors em vaig anar a l'hospital quan només havien passat 6 hores. Clar, jo volia fer el màxim de dilatació a casa, que sempre es el millor lloc on et trobaràs (o si et trobes bé pots fer vida normal!) Aixó em va passar de nit i no vaig dormir res, i quan portava 16 hores dilatant estava esgotada. M'havia preparat mentanment, però estava molt, molt cansada i només estava de 4cm així que em van donar l'opció i vaig demanar epidural. No me'n penedeixo perquè va ser la decisió que necessitava en aquell moment, però si tingués un altre tornaria a intentar que fos part natural.
El meu part també va ser a la Maternitat, i jo vaig estar encantada de la vida. Repetiria segur Et posso aquests enllaços per si vols llegir més opinions d'allà
viewtopic.php?f=12&t=16478
http://host11.socpetit.cat/forum/viewto ... 757ca91108

El millor es que no idealitzis res, estiguis informada i vagis fent sobre la marxa.
Ah, i també et recomano les xerrades de part natural que fan a la maternitat

[silviapml]

Ah, m'he deixat de dir que, malgrat aquest rotllo meu d'anar "preparada per tot" la meva por més irracional no era al part... que va!!! A mi el que em feia por era l'epidural.......

A mi em tocarà en unes poques setmanes, però jo com diu la LídiaG vaig preparada per a tot. Quan arribi a l'hospital i segons com vagi evolucionant el part, aniré decidint i fent. I com que no sé com reaccionaré, de moment amb l'únic amb el que em puc "entrenar" són amb les contraccions de "proves" que vaig tenint. De moment m'he adonat que a quatre grapes no he estat còmode, però caminar i moure els malucs ha estat fantàstic per a suportar-les millor. Però com que mai n'he tingut de veritat, potser el dia que em posi de part estaré millor a quatre grapes, ves a saber. Aniré provant. I si arribat un cert punt penso que ja no puc més i necessito epidural, també la penso demanar.

[begins]

Hola Baina!!!
què bé trobar-te aquí i que hagis obert aquest tema!!!
doncs jo també estic pensant en un part respectat , a l'Hospital de Mataró...què és el que ens queda més a prop de casa ( la maternitat era una altra opció però ens queda lluny)
Al meu primer embaràs em van programar una cessària per que la nena venia de peu, aixi que va ser entrar a l'Hospital a una hora donada des de feia una setmana...vaja, com si anés a operar-me de varius!!! la veritat és que no em va saber gaire greu.. quan et dieuen que el millor pel teu bb és fer "a ó b" ja no es parla més....això si, el meu desig seria poder fer un part el més natural posible, si tot va bé!!
No em fa por el dolor ( ara, jajajaj) i crec que si tants milions de dones han pogut, per què no jo?
Aquesta setmana que entra, anirem a una xerrada d'un curs prepart "natural-respectat" que dura 2 matins de dissabtes, a l'octubre, a BCN i al Maresme....si ens agrada la filosofia, ens hi apuntarem ( "maremeva").
Nosaltres sóm metges, així que tenim clar que volem parir a l'hospital "per si de cas hi ha complicacions"....el 1er és el 1er!
Idealment m'agradaria estar amb el meu company en tot moment, compartir aquest moment tan especial pel 3 ...tinc clar el que voldria evitar: episio i camilla amb "perneres"!
Una abraçda

[rosquilleta]

Baina , gràcies per crear aquest foro, jo la veritat és que m'agradaria tenir un part ... no sé si el més natural possible o el menys medicalitzat possible!!!! aixó de parir sobre un potro que només facilit la feina al metge, no m'acaba de convencer.
sempre he pensat que qui ha d'estar cómode han de ser la mare i el fill!!
Moltes gràcies també a les " veteranes " per explicar-nos la vostra experiència.