Menjar compulsivament

Per presentar-nos i parlar de tot alló que vulguis..
josiquepuc
:: puça
:: puça
Entrades: 12
Membre des de: dt. juny 21, 2011 10:01 am

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: josiquepuc » dt. juny 28, 2011 10:16 am

Gràcies noies, m'animeu molt!

Bé, el meu home va anar ahir a parlar amb la metge de capçalera, i ella va insistir en que també aniria bé que ho sabessin els meus pares, amics i la gent més propera...però encara no ho veig gens clar. M'agradaria més superar-ho sense que ho sapigués tanta gent, però bueno, faré cas de tot el que em digui el psicòleg i si ell creu que així anirà millor doncs així ho faré.

Ahir el meu home va pensar que m'aniria millor si ell fes la compra setmanal del menjar i jo no pogués disposar de diners per anar a comprar menjar en cas que em vingués "el baixón", però penso que així encara me'n vindrien més ganes i sé que m'espabilaria per treure el menjar d'on fos, és que és una sensació molt forta, com si tingués una mena de síndrome d'abstinència. Crec que així tampoc arreglaria el problema perquè el que vull es tenir el menjar al davant i ser capaç de no tocar-lo perquè no és hora de fer cap àpat, i no pas no tocar el menjar perquè no tinc menjar....aquest és un altre punt que li preguntaré ara al psicòleg.

Guapes, em va molt bé anar escrivint aquí, em fa ser més conscient de tot plegat i més forta per seguir endavant!
josiquepuc
:: puça
:: puça
Entrades: 12
Membre des de: dt. juny 21, 2011 10:01 am

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: josiquepuc » dt. juny 28, 2011 3:11 pm

Ja he anat al psicòleg, diu que ell no em pot ajudar ja que no és la seva especialitat, que haig d'anar a un centre especialitzat en transtorns alimentaris (demà tinc hora a l'agrupació Contra l'anorèxia i la Bulímia, que m'orientaran). I a sobre el meu seguro no m'ho cobreix, quina ca*ca
Avatar de l’usuari
petazetas
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2418
Membre des de: dj. oct. 30, 2008 8:51 am
Ubicació: Badalona - Barcelona

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: petazetas » dt. juny 28, 2011 3:19 pm

anda que no, però el transtorn si que potser que el generi alguna altre cosa que està latent al darrera... i això tampoc pot intentar esbrinar què és?
Poques ganes de treballar.
La Lia ja és tota una princesa!
Lau
:: poltre
:: poltre
Entrades: 627
Membre des de: dc. nov. 11, 2009 4:27 pm

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: Lau » dt. juny 28, 2011 5:21 pm

Jo trobo super bé que ho hagis dit al teu marit, però no penso que et pugui beneficiar massa que ho sàpiga massa gent... ja que al cap i a la fi es tracta d'autocontrol i en això ells no et podran ajudar i potser el fet que ho sapiguen et podria generar pressió... jo per exemple, sempre he fet millor una dieta quan no he dit a ningú que la feia...
neuetes
:: dinosaure
Entrades: 5536
Membre des de: dj. oct. 09, 2008 5:54 pm

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: neuetes » dj. juny 30, 2011 4:17 pm

Lau ha escrit:Jo trobo super bé que ho hagis dit al teu marit, però no penso que et pugui beneficiar massa que ho sàpiga massa gent... ja que al cap i a la fi es tracta d'autocontrol i en això ells no et podran ajudar i potser el fet que ho sapiguen et podria generar pressió... jo per exemple, sempre he fet millor una dieta quan no he dit a ningú que la feia...


Completament d'acord. Igual passa si vols deixar de fumar... quan ho vaig fer jo, només ho sabia el meu marit i va funcionar. Al cap d'uns quants mesos, quan la gent veia que no fumava, es van quedar ben sorpresos... Les altres vegades, quan ho sabia tothom que volia deixar de fumar, quan veien que requeia, tendien més a jutjar-me i a fer-me sentir encara més culpable del meu fracàs que no motivam a continuar endavant i ajuda'm en el procès.
josiquepuc
:: puça
:: puça
Entrades: 12
Membre des de: dt. juny 21, 2011 10:01 am

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: josiquepuc » dl. jul. 04, 2011 8:57 pm

Neuetes, Mya, Lau, ho he estat pensant detingudament i teniu raó, prefereixo que sols ho sàpiga la persona que està més en contacte amb mi (el meu home), que és qui més em pot ajudar. L'altra gent segurament m'atabalarien més que no pas m'acompanyarien en la recuperació, amb comentaris del tipus que potser amb una mica més d'autocontrol, potser amb més força de voluntat, potser si hi posessis una mica més de ganes...que sé que em farien més mal que bé.A més, tothom em té per una persona forta (de fet jo també em tinc per una persona forta), i em fa molta vergonya donar a conèixer aquesta debilitat.

Després de l'experiència frustada amb el psicòleg vaig anar a visitar-me al ACAB (associació contra l'Anorèxia i la Bulímia), està molt bé, tots els professionals són voluntaris, em vaig sentir molt compresa, respectada i apoiada. Vam parlar del què me passava, que jo no vomitava però que el fet de castigar el cos després de cada atracón amb moltes hores d'exercici físic era com una espècie de bulímia. Em veig una mica pleneta, però això no m'importa, el que vull és poguer controlar aquestes ànsies de menjar i saber parar quan ja estic tipa i segueixo tenint menjar al davant.

Allà al ACAB em van fer un informe pel metge de capçalera, que ja m'ha derivat a Bellvitge, un dia d'aquesta setmana em trucaran per dir-me quan puc començar la teràpia....espero que no em fassin esperar gaire perquè mentrestant vaig a atracón diari.

Algunes recomanaciona que em van dir a l'ACAB:

-no pesar-me (em pesava vàris cops al dia, per allò que després de fer pipi potser pesava menys.... :-:)
-No compensar, no saltar-se àpats (clar, després de la'tracón no dinava perquè estava molt tipa)
-apuntar en una llibreta el que menjo i fer apunts emocionals que m'ajudin a entrendre perquè en aquell moment m'he afartat
-pensar alternatives que puc fer per evitar caure en l'atracón (això és el que no controlo, per exemple, dutxar-me, sortir al carrer, trucar a algú..)
-no fer cap dieta, no restringir aliments, menjar cada 2-3hores i fer 5 àpats complerts al dia

-Sembla tot molt fàcil però m'està resultant molt difícil. avui mateix he pecat descaradament, i ja desitjo que arribi a demà per poder sortir a buscar el menjar que m'agrada, òstia és que estic tot el dia pensant en el mateix....i a sobre avui m'havia d'anar a comprar un banyador i al final no me n'he comprat cap, em quedaven tots fatal i he arribat a casa molt desmoralitzada, i clar, m'he atipat de valent....
Avatar de l’usuari
Annita
:: peixet
:: peixet
Entrades: 295
Membre des de: dj. feb. 28, 2008 7:17 pm

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: Annita » dl. jul. 04, 2011 9:22 pm

Molts ànims guapa!!! Per lo que he anat llegint, estas passant un infern, però ja veuras que ara que has buscat ajuda professional i tens al teu home amb tu tot anira de maravella, estic conveçuda!! Com be has dit tu amb el teu nick, "tusiquepots"!!! :ok: :ok: :ok:
Imatge


Imatge
Avatar de l’usuari
Irina
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3858
Membre des de: dg. feb. 11, 2007 1:20 pm
Ubicació: Irlanda

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: Irina » dl. jul. 04, 2011 10:11 pm

hola josiquepuc,
acabo de descobrir el teu post i nomes volia dir-te que des que el vas obrir fins ara penso que vas pel bon cami! tens molt de coratge i espero que puguis sol.lucionar aquest problema.
Molta anims i segueix aixi, que en poc temps ja has fet passes de gegant. No deu ser gens facil, pero crec que escriure aqui t'anira molt be, sobretot perque hi ha noies que tambe han passat per casos semblants i ho han pogut superar.

Molta sort!
Avatar de l’usuari
su392
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2634
Membre des de: dt. abr. 15, 2008 1:15 pm
Ubicació: Osona

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: su392 » dj. jul. 07, 2011 8:23 am

Hola reina!
com vas ??? que tal els ànims????

:-()-) :-()-) :-()-) :-()-)
Imatge
||*||
josiquepuc
:: puça
:: puça
Entrades: 12
Membre des de: dt. juny 21, 2011 10:01 am

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: josiquepuc » dg. jul. 10, 2011 6:02 pm

doncs se m'està fent molt dur, la veritat. El que el meu home ho sàpiga em fa controlar una mica més, però tot hi així sempre hi ha algun moment del dia que em quedo sola i puc campar a "mis anchas", i en moments aixís no em puc controlar.

Estic contenta però perquè avui he estat tot el dia sola i ho he trampejat més o menys, encara que ha caigut alguna cosa no m'he arribat a atracar tant, quan em venien aquelles ànsies de menjar em posava a netejar la casa com una possessa, no hi ha mal que per bé no vingui, ara la tinc tota lluenta com un mirall!! :-D de totes formes continuo tenint aquell buit a l'estómac que em fa necessitar menjar, sé que ni que mengi una peça de fruita o un iogurt o algo aquesta sensació no em marxarà, al contrari, si començo ja no podré parar....per sort és festiu i no puc anar a comprar al súper, i a la nevera poqueta cosa em queda ja :-:)

Aquest divendres tinc hora a Bellvitge, a la Unitat de Transtorns Alimentaris, amb un psicoterapeuta, se m'estan fent llarguíssims els dies per a començar la teràpia, necessito que algú em guii una mica per poder controlar-me aquest impuls
Avatar de l’usuari
Irina
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3858
Membre des de: dg. feb. 11, 2007 1:20 pm
Ubicació: Irlanda

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: Irina » ds. jul. 16, 2011 12:42 am

Bueno! llegint aqust darrer missatge i el primer, doncs no esta gens malament! sera un proces molt lent pero has aconseguit una altra fita, has escollit netejar la casa en comptes de menjar, has sigut tu la que ha controlat aquesta tria. Molt be!

Hi ha alguna cosa que t'agradi molt fer? alguna que et faci dedicar temps?
jo no tinc aquest problema pero molts cops, quan estic a casa sola, acostumo mes a picar a deshores. Pero quan estic immersa en alguna cosa (m'agrada molt cosir i fer manualitats), se'm remou l'estomac de gana perque no me'n adono com passa el temps...
Ja se que no es el mateix, pero si intentessis trobar alguna cosa que t'obligues a estar liada durant una bona estona...i tampoc es tracta de no menjar, al contrari perque si no atacaries amb mes ansia, pero racionar una mica allo que t'agrada menjar i tenir-ho com a snack per anar fent.

No se, potser dic una tonteria, ja veus que no soc professional en el tema! pero el fet que poguessis fer una altra cosa (netejar) durant una bona estona ja es molt.
Molta sort!
Avatar de l’usuari
su392
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2634
Membre des de: dt. abr. 15, 2008 1:15 pm
Ubicació: Osona

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: su392 » dc. ago. 03, 2011 7:00 am

eiii.. que tal vas?
Imatge
||*||
josiquepuc
:: puça
:: puça
Entrades: 12
Membre des de: dt. juny 21, 2011 10:01 am

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: josiquepuc » ds. oct. 08, 2011 8:22 pm

Hola a tothom, he tingut un petit problema amb les contrasenyes noves que em vaig haver de crear per escriure amb pseudònim i per crear-me una adreça nova de mail (que no me n'enrecordava uqines eren :ufs: ), les vacances pel mig i l'estrés del setembre després, no he tingut gaire temps per entrar al socpetit.

Moltes gràcies pel vostre interès i pels vostres ànims.

A l'agost vaig anar a Bellvitge, em van visitar la psicòloga, la psiquiatre, em van fer fer un munt de tests i em van diagnosticar bulímia amb conducta purgativa (no vomito, però sí que em matxaco al gimnàs o faig dejú per "compensar").
Em van recomanar d'ingressar a Bellvitge almenys una setmana per "tallar" aquest comportament alimentari ja que allà sols podria menjar el que em donguessin i prou, i després seguir uns dies a l'hospital de dia, que podria anar a dormir a casa però els menjars els seguiria fent a l'hospital. Reconec que això hagués sigut el millor, però al no poder comptar amb ningú que es pogués fer càrrec dels meus fills les 24 hores almenys 15 dies m'hi vaig haver de negar.
Ara estic anant a la unitat de transtorns alimentaris (UCTA) de bellvitge cada dimecres, fan una reunió de grup, ens pesen, portem els registres del que hem menjat al llarg de la setmana, ens fan una mica de xerrada teòrica i fem una mica de taula rodona i parlem de com ens està anant, tot plegat durant una hora i mitja.
No sé si m'ajuda gaire. El primer dia no hi anava gaire convençuda, havia anat altres vegades a l'UCTA per les entrevistes i només veia adolescents, tothom aparentment amb anorèxia, i jo ja tinc una edat i no sabia si hi encaixaria gaire amb el problema dels afartaments i de l'edat. En el grup però som unes 6 persones, totes amb el mateix problema i amb franges d'edat del 18 als 45 anys, així que m'ha servit per adonar-me'n que no és sols un problema d'adolescent, tot hi que ja faci anys que inconscientment l'arrossegui.

Deia que no sé si m'ajuden gaire les sessions setmanals perquè parlem de moltes coses òbvies, de que hem de fer 5 àpats complerts, de que no hem de passar 4 hores sense menjar, de que no ens hem d'obsessionar pel pes ni pel cos, però clar, tot això ja ho sé, la teoria me la sé tota, quan estic fent els episodis de menjar compulsivament sé que està mal fet però no puc parar, és tot molt psicològic, i bé, el que haig d'aprendre és a no deixar-me dominar per l'ànsia de menjar.

Aquestes sessions grupals duren 6 dimecres, són per aprendre a menjar bé, després si tot va bé et donen "l'alta" i passes a fer reunions quinzenals on treballes més l'aspecte psicològic. De totes formes setmanalment estic anant a un psicòleg, treballem l'ansietat, l'angoixa que molts cops em fan menjar, per mi és una manera de trobar plaer, i me n'he adonat de com coses de la infantesa m'afecten i poden ser els causants de tot això. Ara estem treballant per aprendre a gestionar-ho, però és complicat, és redirigir una forma de ser i de pensar que ha estat la meva durant tota la vida. Per exemple, sóc molt perfeccionista, m'afecta molt el que diu l'altra gent, els meus pares sempre m'hant tractat amb mà dura i inclús avui dia tinc una angoixa terrible a defraudar-los, em costa molt dir el que sento,sempre necessito que em reafirmin amb lo que jo opino per saber que està bé.....i tot un seguit de coses que em creen molta angoixa...però que de fora no es "veu" perquè tinc tota una fatxada de valenta i extrovertida que sembla impossible que sigui tan "dèbil". En aquest sentit, i per controlar el problema, fem molts avenços amb el psicòleg.

Una cosa curiosa que vam comentar a la reunió grupal de dimecres passat: una dona normal, un dia s'aixeca, es mira al mirall i pensa "ostres, avui no em veig gaire bé, em sento pesada, faig mala cara i estic inflada", però ella es vesteix amb algo que sap que li queda bé, es pinta una mica, i ja no se'n recorda del què ha pensat sobre el seu cos, simplement surt de casa i se'n va a treballar i té el cap en altres coses. En canvi, nosaltres, jo, quan un dia m'aixeco i no em sento bé penso "ostres, avui no em veig gaire bé, em sento pesada, faig mala cara i estic inflada", ja no tinc ganes de vestir-me amb coses extremades, i molts cops ni de pintar-me, no vull esmorzar gaire perquè em sento inflada o esmorzo molt perquè "uf, que malament, avui estic fatal", i surto de casa per anar a treballar però no vaig gens còmoda pel carrer, sé que estic gorda i que estic inflada, tothom ho veu, i faig mala cara i ho tinc al cap tot el sant dia. Jo pensava que això era lo normal, però no, haig de ser capaç de sentir-me un dia una mica inflada al llevar-me, no veure'm gaire bé, però després no enrecordar-me'n al cap d'una estona i ja no pensar-hi més al llarg del dia...i això no ho he pogut fer mai!

La veritat és que és molt dur tot plegat, el meu home ho sap tot però no se'n fa a la idea, que jo no sóc així, que no estic malalta, que a la UCTA hi va gent que està molt malament i que jo no n'estic tant, que sols vull fer-me la víctima perquè és el que faig sempre. Però sí que ho estic de malament, i ara mateix necessito tota l'ajuda possible.

Porto 3 dies sense fer cap atracón, i per a mi és tot un èxit. M'està costant molt perquè tinc tot el dia el menjar al cap i sols penso en anar-m'ho a comprar i menjar-m'ho, el fet d'estar els 3 dies molt ocupada m'han ajudat a refrenar-me els impulsos però cada cop són més grans. I per cert, m'he aprimat 2 kg en aquests 3 dies, cosa que em motiva també a refrenar-me. Però tot hi així encara em queda molt per a controlar-ho.

Moltes gràcies per estar aquí i perdoneu la parrafada
Avatar de l’usuari
Irina
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3858
Membre des de: dg. feb. 11, 2007 1:20 pm
Ubicació: Irlanda

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: Irina » dg. oct. 09, 2011 8:50 am

>.-<: >.-<: >.-<:
Josiquepuc, es molt i molt dificil pero ho estas fent!
tot i les petites barreres que poster t'haguessin fet tirar enrere (com quan no podies estar-te a l'hospital per falta d'algu que es fes carrec dels nens) has seguit intentant tirar endavant.
No em puc imaginar com de dificil i dur deu ser pero des de fora jo nomes veig que estas fent uns esforc,os gegants per recuperar-te i ara ja comences a veure petits resultats.

Al teu marit tambe li deu ser dificil fer-se'n a la idea perque no sospitava res i de cop es troba amb aquesta noticia, li portara temps... es normal.

Molts anims per continuar aixi, ho estas fent molt be i es digne d'admirar!
Avatar de l’usuari
esterilla
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 312
Membre des de: ds. feb. 02, 2008 8:25 pm
Ubicació: Camp de Tarragona
Contacta:

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: esterilla » dg. oct. 16, 2011 9:21 pm

hola josiquepuc, estic mes o menys com tu, no puc parar de picar entre hores. pero jo crec que lo meu és ansietat, no se... estic una mica desanimada i llegint el teu post he decidit que també havia de fer alguna cosa per mi, he demanat hora per al meu metge de capçalera, no puc més, l'altre dia vaig anar a una festa d'aniversari de els companys de cole de la meva gran i me les mirava a totes i les veia tant maques i primes! i em sentia fatal, jo estic molt grassa, gasto una 50 i no m'agrado gens pero no puc parar de picar. A la nit a casa no podia deixar de pensar en lo grassa que estic i no vaig poder dormir en tota la nit, potser em receptarant algo per l'angoixa... no ho explicaré a ningu, ni a la meva parella, ell no m'hi ajuda gaire, encara em posa més nerviosa.

Potser no és el lloc per desfogar-me, comprenc que és el teu post, però no em veig en cor de començar.ne un de nou.

que sàpigues que crec que ets molt valenta!! i encara que et costi, ho estas fent molt bé!

gràcies per escriure aquest post.
Imatge
Imatge Imatge
Avatar de l’usuari
patufa
:: peixet
:: peixet
Entrades: 281
Membre des de: ds. juny 04, 2011 11:38 am

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: patufa » dl. oct. 17, 2011 8:36 am

Benvinguda de nou josiquepuc!!! Has avançat força aquest estiu i això està molt bé. Això son bones noticies

Molt ànims i ja saps que TU SI QUE POTS!!!!! :-()-) :-()-)

Esterilla molt ànims i tu també pots!!!
josiquepuc
:: puça
:: puça
Entrades: 12
Membre des de: dt. juny 21, 2011 10:01 am

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: josiquepuc » dc. oct. 19, 2011 3:12 pm

ESTERILLA, et llegeixo molt desanimada i em reconec en moltes coses que comentes. Des de l'experiència, ara que ja han passat algunes setmanes, et puc dir que el millor que he fet ha estat demanar ajuda, i lo millor que m'està anant són les sessions amb el psicòleg. Abans no n'era conscient però ara que portem unes setmanes treballant-ho sé que el que em fa menjar i no poguer parar és l'ansietat, i que és el que causa l'ansietat el que haig de controlar per poder dominar aquests impulsos d'atiborrar-me, i pel que veig a les sessions de grup és el que ens passa a totes les que hi anem

Si necessites desfogar-te aquí estem, ni molt menys és el meu post sinó que és el post de tothom que vulgui participar

Vés-nos explicant com et va anant i què et diu el metge ok?, una abraçada :-()-)

MYA gràcies per la teva opinió i pels teus ànims! tens raó, molts cops els comentaris del meu home encara em fan sentir pitjor, i més quan em diu certes coses sabent que aquests afartaments són totalment incontrolables per a mi, que són una malaltia....també és un tema que estem treballant amb el psicòleg :ok:, comunicar a l'altra persona que el comentari que fa no m'agrada perquè bla bla bla i intentar que na m'afecti tant (que això és el més difícil, dubto que ho pugui aconseguir mai, però si en disminueixo una part ja estaré contenta)

Aquesta setmana he anat molt millor, sols he fet 3 afartaments (amb posterior dejú i excés d'exercici); tot hi que reconec que casi cada dia tenia "el mono" d'afartar-me. Solucions: posar-me a llegir un llibre, sortir a caminar, no tenir diners a mà, no quedar-me sola a casa...i intentar no pensar-hi, no pensar-hi i no pensar-hi. Alguns cops hi he caigut i altres cops m'he enfilat per les parets aguantant la necessitat de menjar.

ESTERILLA llegint el que comentes ara m'ha vingut al cap que abans de tenir la canalla gastava una 42, i em trobava molt gorda (i vestia en conseqüència) i a les demés noies les veia primetes i guapes. Ara gasto una 52 i el que donaria per tenir unes talles menys! Amb dos nens tinc assumit que el cos canvia i queden uns quilets de més, i que si seguís una alimentació sana i equilibrada i fes exercici continuat amb moderació tindria un pes més saludable...la teoria me la sé, però m'és tan difícil posar-ho a la pràctica!..i quan hi penso i veig altres mares a l'escola i al parc doncs també em trobo gorda i pesada i altre cop m'agafa aquella ansietat...Sobretot sobretot el que m'ha ajudat més és estar amb gent, evitar les situacions en les que em quedo sola per evitar caure en els afartaments, i que m'ajudin els professionals a superar aquesta angoixa i aquesta ansietat que em fa menjar. Ànims!
Avatar de l’usuari
esterilla
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 312
Membre des de: ds. feb. 02, 2008 8:25 pm
Ubicació: Camp de Tarragona
Contacta:

Re: Menjar compulsivament

EntradaAutor: esterilla » dj. oct. 20, 2011 10:50 am

al final no he anat al metge... a veure si ho puc controlar jo sola, crec que si, només el fet de parlar-ne m'ha fet bé. potser saber que no estas sola, hi ha cops que va bé.

per cert estem a les mateixes de les talles!! ja ja ja!! qui pilles la 42!! la cosa esta clara si aconsegueixo controlar l'ansietat, crec que deixaré de "picar" aquesta setmana he "picat" cada dia però només un cop al dia avui m'he proposat no picar gens, i si ho faig bé demà em podré menjar un crosanet petit per esmorzar.

l'altra dia estava feta pols... ara estic millor.
gràcies per respondre el missatge.

ajudant-nos ens ajudarem a nosaltres mateixes...

ja ho saps? ets molt VALENTA! i les persones valentes són les que fan moure el món. nena, sempre endavant!!
Imatge
Imatge Imatge

Torna a “De tot una mica”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::